Graduats en castells

La temporada castellera convencional arriba al final, però comença una altra temporada: la universitària. Vint anys després de l’aparició de la primera colla, els Ganàpies de l’Autònoma, el fenòmen casteller universitari continua en expansió. Actualment, una dotzena de colles dibuixen un panorama casteller paral·lel, amb perfil i vida pròpia, que ha contribuït a la millora tècnica de les colles convencionals, però que, al mateix temps, també ha introduït alguns elements polèmics, com una certa facilitat per al canvi de colles. Recuperem aquest reportatge de la Raquel Sans, publicat a l’Anuari Castells 2015 i que retrata el món casteller universitari.

1

Hi entren buscant amics i amb ganes de compartir experiències i hi acaben fent castells tan complicats com el 4de8, amb canalla major d’edat. Les colles universitàries han experimentat els darrers anys un creixement espectacular, no només pel que fa a la dificultat de les construccions que enlairen, sinó també per la massa social que són capaces de mobilitzar. Actualment es comptabilitzen 13 colles universitàries, set de les quals són colles de ple dret de la Coordinadora de Colles Castelleres i n’hi ha dues més en formació.

El 2010 va anar a estudiar a Barcelona i “les ganes de conèixer gent i d’aprendre sobre castells” va fer que decidís apropar-se als Arreplegats de la Zona Universitària. El Jaume Galofré és d’aquells vallencs que neixen amb la camisa posada, en el seu cas la vermella de la Joves, on la seva funció era la de timbaler. Segurament ningú no s’hauria imaginat mai que el fill del Jordi i la Dolors podria acabar sent un dels terços del primer 4de9 sense folre descarregat a la plaça del Blat. Ara, a més, n’és el cap de colla.

El Jaume va trobar en els Arreplegats “una oportunitat que a la Joves no tenia”. “A les colles convencionals hi ha castellers que ocupen la mateixa posició des de fa dècades, i això fa que la gent nova tingui menys opcions”, explica Galofré qui afegeix que els moviments de gent que es produeixen a les colles universitàries, amb cicles de quatre a sis anys, obliguen a “la renovació de pinyes i troncs i, per tant, fan que hi hagi més oportunitats”. Per a la Núria Rigau, Iruna, cap de colla dels Xoriguers de la Universitat de Girona, “la colla universitària és una gran escola per a les colles convencionals, molts castellers s’hi formen i aprenen posicions que mai no havien ocupat abans a la colla convencional. ”En aquest sentit, el cap colla dels Castellers de Sants, Pau Camprovín –que va formar part dels Arreplegats entre les temporades 2004 i 2009–, assegura que ser membre d’una colla universitària l’ha ensenyat a ser menys conservador: “Perds la por a fer proves amb gent sense experiència, les quals a vegades sorprenen i donen un rendiment inesperat”.

2Si bé la rotació de castellers es veu com un element positiu de les colles universitàries, també suposa una dificultat a l’hora de treballar. Cada any s’han de fer castellers nous i no sempre resulta fàcil. Aquest fet se suma a què les colles universitàries només disposen de quatre actuacions castelleres i, com afirma Núria Rigau, “no hi ha marge d’error”. Tampoc no és senzill compaginar els estudis, classes i exàmens, amb els assajos, que acostumen a ser a l’hora de dinar. El Pla Bolonya i l’obligatorietat d’assistència a moltes classes ho fa encara més complicat, assenyala Galofré.

El més senzill, en comparació amb les colles tradicionals, és la tasca de cohesió del col·lectiu. Per a Galofré, pel fet de tractar-se d’un grup més homogeni de persones, “és més fàcil tenir la colla contenta, perquè els interessos són compartits”.

Un dels punts més delicats dels castells universitaris és, sens dubte, la composició dels pisos més alts. La canalla és major d’edat i això fa que els poms de dalt siguin més pesats que els de les colles convencionals. La Cinta Lleixà, un dels rostres més emblemàtics dels Castellers de Barcelona, és també una de les tres persones que ha pujat als dos 4de8 de la història castellera universitària. Al primer (2009) va fer de dosos, mentre que al segon (2014) va ser-ne l’enxaneta. Assegura que més que por, el que sent quan s’enfila als castells dels Arreplegats és “respecte” i que supleix la dificultat tècnica que suposa el pes amb “més consciència i cura a l’hora de pujar”. “Acostumem a ser més fines i més ràpides. Com que som més llargues hem de fer menys passes”, afirma.

3Injecció de jovent 

Tot i algunes veus crítiques i encara reticents a l’activitat de les colles universitàries, els seus membres tenen clar que han fet una aportació positiva al món casteller i hi ha qui creu, fins i tot, que el boom actual s’explica, també, en part per la tasca que aquestes agrupacions han dut a terme els darrers anys.

Núria Rigau assegura que “un 80% de la gent que entra a Xoriguers és aliena al fet casteller; molts s’enganxen i després passen a formar part de les colles convencionals”. Afegeix que una de les principals aportacions de les colles universitàries a les tradicionals “és el jovent”. Així mateix, creu que també són font d’aprenentatge perquè moltes persones agafen càrrecs de responsabilitat a les colles universitàries i més tard acaben assumint-los a les colles a l’ús.

La mateixa Rigau n’és un exemple, ja que a més de ser la cap de colla dels Xoriguers les dues darreres temporades, és també la cap de canalla dels Marrecs de Salt. I no és l’única. Noms com els de Marc Freixa, excap de colla dels Xics de Granollers; Xavi Rius, excap de colla dels Sagals d’Osona, Joan Vilaseca, excap de colla dels Moixiganguers d’Igualada, o Guillem Vinyes, excapdecolla dels Nens del Vendrell, són alguns exemples de castellers que primer van tenir responsabilitats tècniques a les colles universitàries i que més tard van acabar dirigint amb força èxit les “colles de tota la vida”.

Dues camises?

Però no tot són pros a favor de les colles universitàries. Hi ha veus que en critiquen alguns aspectes. És el cas de Jordi Crespo, excap de colla de la Jove de Tarragona, que creu que el fet que les colles universitàries siguin grups restringits –només hi poden accedir els membres de la comunitat educativa– contradiu en si mateix el sentit de l’activitat castellera: “les colles castelleres són un exemple de dinàmica col·lectiva on hi cap tothom; s’aglutinen totes les edats, ideologies i estrats socials. Per contra, les colles universitàries tenen la seva raó de ser en una comunitat molt determinada i, per tant, tancada i això mateix comporta una selecció i no només per qüestió d’edat”, assenyala.

4L’altre aspecte que més es critica, des de l’òptica més tradicionalista, és el fet que els castellers puguin tenir dues camises. Hi ha veus qui creuen que aquest fet “va en contra del sentiment de pertinença”, des del qual entenen els castells. I lamenten que “hi ha castellers que entren a les colles universitàries i que un cop allà canvien de color de camisa de la seva colla convencional”. Per a la cap de colla de Xoriguers, “aquest és un fet ocasional i no cal generalitzar”. Però entén, tot i que no comparteix, que a vegades les persones que van a estudiar lluny de casa optin per canviar de camisa. “Per molt que estimis la colla, fer 200 quilòmetres per anar assaig sempre, és molt sacrificat”, apunta.

Per a la Cinta Lleixà, “quan algú canvia de camisa és perquè no se sent còmode a la que està”. No creu que el fet de formar part d’una colla universitària pugui augmentar el nombre de canvis de colla. En el que sí que pot incidir, assegura, és en la colla de destí que s’esculli, perquè “a la colla universitària coneixes gent, fas un grup d’amics” i això et pot fer decantar per una colla o per una altra. L’Oriol Vilajosana, membre dels Ganàpies de la Universitat Autònoma de Barcelona i dels Castellers de la Vila de Gràcia, va més enllà i afegeix: “De la mateixa manera que alguna colla pot perdre un casteller ‘per culpa’ de la interrelació amb la colla universitària en benefici d’un tercer, aquesta mateixa colla haurà guanyat més d’un i de dos castellers gràcies a les colles universitàries”.

Pel que fa al sentiment de pertinença a dues entitats diferents –colla convencional i universitària–, la majoria dels qui tenen doble camisa subratllen que es tracta de sentiments diferents i “perfectament compatibles”. “Tens dues camises, però només una camisa castellera. L’altra és una camisa castellera universitària. Crec que l’adjectiu és important, ja que marca moltes diferències. Mai no he sentit que he tingut dues colles. Evidentment, el fet de compartir colla amb gent d’altres colles convencionals et fa veure moltes altres maneres de veure els castells, i alguns es poden sentir atrets per maneres diferents de les que té la seva colla convencional i com que coneixes gent d’altres colles és més fàcil fer el pas. Però en aquests casos, el problema no està en la colla universitària, sinó en la convencional que no ofereix el que el casteller busca”, afirma Camprovín.

5Salt de nivell

“Actualment hi ha sis colles universitàries que han fet castells de 7 pisos i quatre que els sovintegen. El salt de nivell ha estat espectacular. Quan vaig entrar a la colla el castell límit era el 5de6 i ara és el més petit dels que portem a plaça”, explica la cap de colla de Xoriguers. I ella mateixa en desvela una de les possibles causes: “Hi ha dies que, entre la colla convencional i la universitària, assages cinc hores”. A més, cal tenir en compte que les temporades són complementàries, un fet que provoca que hi hagi castellers que no aturin la seva activitat durant tot l’any.

El sostre actual del món casteller universitari és el 4de8, que els Arreplegats de la Zona Universitària han descarregat en dues ocasions, l’última a finals de 2014. També s’han vist construccions atípiques com el 3de8 amb folre, el pde7 amb folre i manilles o el 2de7 folrat, a més del 3de7 per sota o el 4de7 amb l’agulla. Per a Oriol Vilajosana, de Ganàpies, tot i que no s’ha arribat al límit, “els Arreplegats hi són molt a prop. Em costa visualitzar castells com el 2de8 amb folre i manilles o el 3de8 sense folre. A la resta de colles ens queda encara més camí per recórrer”. Camprovín, en canvi, assegura que l’experiència li ha ensenyat a no posar límits. “Quan vaig entrar a la colla, veia el 3de7 aixecat per sota com un castell impossible i quatre anys més tard, el feia jo mateix. I ja no parlo de fer un castell amb manilles… crec que no hi ha límits”.

I encara que a alguns els pugui resultar estrany, quan es pregunta als membres de les colles universitàries per la singularitat de tractar-se d’una activitat efímera, tots coincideixen a assegurar, amb sentiment, que “d’Arreplegat, Ganàpia, Xoriguer, Pataquer… se n’és tota la vida”. El que és evident és que en els últims anys, les colles universitàries han servit per graduar una bona pila de castellers i el benefici, a la llarga, és per les colles de sempre.

Les colles universitàries:

Arreplegats de la Zona Universitària: 1995 / verd sala d’operacions

Ganàpies de la Universitat Autònoma de Barcelona: 1994 / blau fort

Llunàtics Universitat Politècnica de Catalunya: 2013 / blau marí

Passerells del Tecno Campus de Mataró: 2011 / morat

Pataquers de la Universitat Rovira i Virgili: 2007 / taronja

Xoriguers de la Universitat de Girona: 1998 / blau elèctric

Engrescats de la Universitat Ramon Llull: 2013 / groc

Emboirats de la Universitat de Vic: 2000-2007, 2011 / vermell

Penjats del Campus de Manresa: 2013 / vermell

Marracos de la Universitat de Lleida: 2001 / gris

Trempats de la Universitat Pompeu Fabra: 2014 / marró avellana

Bergants del Campus de Terrassa: 2013 / verd llima

Mangoners de la Universitat de Perpinyà: 2008 / morat

RAQUEL SANS

Foto 1: Un grup d’arreplegades de la Zona Universitària

Foto 2: Pom de dalt d’un 7 dels Ganàpies

Foto 3: 3de7 dels Passarells

Foto 4: 3 i 4de7 simultani dels Arreplegats

Foto 5: Un detall de la diada a la Zona Universitària, el desembre de l’any passat

Articles relacionats:

Els nous reptes universitaris: 4de9f i 2de7

El 3de8f i la complexitat dels castells universitaris

Les manilles universitàries: optimitzar els recursos

Els credencials de Mr. Viagra