El matrimoni de gralles i castells

ElTocdeCastellspetVilafranca ha celebrat, un any més, el Dia del Graller amb un cap de setmana pla d’actes al voltant de la gralla, complementat amb l’actuació dels Castellers de Vilafranca, en què van plantar els seus primers castells de 8 de l’any. El castells i les gralles han anat sempre agafats de la mà i el Dia del Graller és un bon motiu per a recordar i revindicar-ne la qualitat.

La música del Toc de castells no té autor conegut, i de la melodia n’hi ha més d’una variació. Tot i que Pau Casals va transcriure-la, sempre n’hi ha hagut més d’una debona. El llibre El Toc castells. Història i històries d’una música (Andana, 2008), del musicòleg i historiador Joan Cuscó Clarassó, és una de les obres que millor s’aproxima a la realitat i història del món de la gralla.

En conversa amb la Revista Castells, Joan Cuscó explica que la música dels castells ha evolucionat amb ells. A partir d’una petita melodia dels valencians va anar desplegant-se l’estructura actual, adaptant-se a la manera de construir i a l’alçada de les torres humanes. Ha estat un procés de creació dins la tradició oral.

IMG-20160115-WA0000-1(2)També hi ha altres melodies relacionades amb el món casteller. L’Entrada a la plaça dels Xiquets de Valls, el Pilar al balcó… o, fins i tot, el Toc de vermut.  Amb tot, els castells i el ball de valencians són més antics que aquestes melodies i ren un punt detereminat hi van confluir. Segons apunta Cuscó, aquestes altres músiques són posteriors, però, encaixen amb el vell ritual. Excepte elToc de matinades, que també es pot ubicar, en origen, al segle XVIII, les altres músiques són clarament del XIX. Són músiques que acompanyen altres rituals que fan els castellers dins al festa (entrar i sortir de la plaça amb un toc de retreta), anar a processó, fer cercavila al matí per despertar la població… Per a Cuscó, qualsevol ritual ha de tenir una música pròpia. De tocs de retreta n’hi ha diversos; de versions de les matinades i de la processó, també. Sobre noves incorporacions, com la Polca d’ours, el musicòleg afirma que fa la mateixa funció que el Toc de vermut i que puntualitza que “si ja hi ha una música, cal canviar-la?”. Per a Cuscó aquesta és una decisió que neix de l’espontaneïtat de la festa: “hi ha qui s’identifica més amb al Polca d’Ours que amb el Toc de vermut”. En tot cas, afegeix que “caldria demanar sempre, la màxima qualitat i dignitat: que és el que es troba a faltar”. Per a l’autor, la pluralitat de versions en els Tocs tradicionals és una riquesa i una marca de cada colla de grallers i de castellers. Demostra que és una expressió viva.

GrallersElVendrellSobre la sentència que les gralles van sobreviure gràcies als castells i per la festa, Cuscó, afirma que hi ha una part de veritat i de mite. Reconeix que les gralles són el millor acompanyament que poden tenir els castells i per història és el que hi encaixa millor. Joan Cuscó atribueix un element clau en aquest acompanyament: “l’emoció i la força, i en això les gralles han acomplert sempre un bon paper. Hi ha una clara identificació dels castellers amb el timbre d’aquests instrument”.

En l’actualitat, hi ha una certa tendència a incorporar gralles amb claus i gralla baixa en els grups que acompanyen les colles castelleres, substituint la bàsica gralla seca. Cuscó, com en el seu dia va defensar Pau Casals, pensa que la gralla dels castells és la gralla seca. Cosa que també es va reivindicar a la primera època d’or dels castells al segle XIX i a la dècada del 1930, durant la Renaixença castellera. Per al musicòleg “és el so i el timbre que fa callar la plaça i empenta als castellers” i això ho aconsegueix millor la gralla seca.

En relació a la qualitat interpretativa, Cuscó, pensa que cal demanar la màxima. El Toc de Castells és una peça complicada i, per tant, els grallers han de tenir una bona formació, i en això se cedeix massa a la mediocritat, segons subratlla l’autor. Tot i que també adverteix que “hi ha músics de secà (d’oïda) que són molt bons i músics amb partitura que fan horrors, i a l’inrevés”. Per això demana que cal tenir consciència del que es fa. En aquest sentit, Cuscó assenyala que hi ha músics amb molt de nivell i que la bona formació feta des de l’AMPT i, després des de l’Esmuc, ha anat donant fruits. Per a Cuscó aquesta ha estat l’aportació present al món de la gralla: la generació que ha establert aquestes vies d’aprenentatge i ha treballat en les commissions per a l’establiment i el reconeixement oficial de la gralla dins els ensenyaments superiors i de grau professional.

CARLES ESTEVE

Foto 1: Portada del llibre El Toc castells. Història i històries d’una música

Foto 2: Els Grallers de Santa Madrona/Montònec, amb Joan Cuscó (el primer de la dreta)

Foto 3: Un grup de grallers del Vendrell tocant castells a començament del segle XX

Articles relacionats:

Nivell i qualitat de les gralles