El temps sí que importa

El Concurs de Tarragona adoptarà en la seva edició d’enguany noves mesures destinades a agilitzar la seva durada. L’organització ha acordat implantar el sistema de rondes encavalcades, amb l’objectiu de guanyar ritme i evitar la durada excessiva de la sessió de diumenge de la darrera edició: més de 6 hores, un temps excessiu per a qualsevol manifestació que aspiri a ser un “espectacle”. La decisió de l’organització ha estat fruit del debat de la Comissió Assessora, on els representants de les colles i els diferents experts que en formen part van exposar i valorar les seves propostes, que anaven d’opcions més valentes fins altres més conservadores. L’acord final recull unes sensibilitats intermitges i consisteix en què les colles disposaran de 4 o 5 minuts (segons el tipus de castell) per muntar la base des que se’ls dóna l’ordre de lligar i fins col·locar els segons. En aquest article, Xavier González, director del Concurs, valora la necessitat d’afrontar canvis destinats a millorar el ritme i la intensitat.

S0914642 copia 2L’enorme nivell exhibit per les colles en l’últim Concurs de Castells va maquillar una durada considerable de les actuacions, especialment la del diumenge a la TAP, gairebé 6 hores i 20 minuts sense tenir en compte els pilars de comiat i el lliurament de premis. L’esclat de castells de gamma extra i la incertesa del desenllaç, units a un ritme prou constant, van fer que tots plegats, embadalits, miréssim poc el rellotge. Però a l’hora de planificar l’edició del 2016 ens adonem que la fantàstica progressió castellera comporta un previsible augment d’intents en solitari, i que, si res no es canvia, el diumenge 2 d’octubre podíem sortir de plaça després de 7 hores llargues de Concurs. És aleshores quan s’encenen les primeres llums d’alarma.

“I quin problema hi ha, si el Concurs dura 7 hores?”, es poden preguntar legítimament alguns. Molts som malalts de castells i en gaudiríem igualment. Però a l’hora d’organitzar un esdeveniment d’aquestes característiques en moltes ocasions s’ha d’actuar més amb el cap que amb el cor. I el cap ens diu dues coses. En primer lloc, que un espectacle que dura més de 7 hores ja no és un espectacle, és una altra cosa. I, d’altra banda, que si el Concurs és el principal aparador del món casteller arreu hem d’intentar oferir un esdeveniment atractiu, digerible i explicable a aquells que poques vegades han vist a tanta gent enfilant-se l’una damunt de l’altra. A més, si bé eren èpoques diferents, quan l’any 2004 el Concurs es va acabar passats dos quarts de sis de la tarda, la sensació generalitzada fou de fatiga, no d’alegria per gaudir d’una diada gairebé infinita.

Aquest és el punt de partida que desemboca en el que hem batejat com a “rondes encavalcades”, fruit d’un llarg procés de contactes amb diferents sectors del món casteller ratificat per l’aprovació per ampli consens en la Comissió Assessora. D’alternatives n’hi havia gairebé per a tots els gustos: l’opció d’atorgar una durada fixa a les rondes, la possibilitat de situar el tres i el quatre de nou amb folre en ronda conjunta, l’eliminació de la cinquena ronda, etc. Totes les opcions han estat damunt de la taula excepte la rebaixa del nombre de colles participants, un autèntic contrasentit amb el camí iniciat per la Biennal que ha permès involucrar fins a 42 colles en la cita castellera més important cada dos anys. Més enllà de l’encert d’algunes de les propostes, finalment s’ha tingut especialment en compte la cerca del màxim consens entre les colles, que al cap i a la fi, són les principals protagonistes de tot plegat.

L’opció finalment acordada no busca un Concurs express ni res per l’estil. Les simulacions amb què hem treballat situen l’hora de finalització de la jornada tarragonina de diumenge al voltant de dos quarts de quatre de la tarda. Més que escurçar temps, que també, l’objectiu principal d’aquest canvi és moderar la durada total de la cita i evitar que acabi a hores intempestives que no interessen a ningú.

En un moment en què el món casteller, cada vegada més madur i analític, cerca noves fórmules per a les seves diades més importants (valguin com a exemples el protocol de les actuacions tarragonines o la cerca de millores per a Sant Fèlix) no tindria sentit que el Concurs es mantingués aliè a aquest procés i continués funcionant per inèrcia. El temps dirà si la nova normativa fa fortuna o bé els temps futurs ens porten a nous consensos, però en aquest context ens sembla clar que la persecució d’una durada raonable és un objectiu més necessari que mai, del qual ens en podem beneficiar tant les colles com els espectadors.

XAVIER GONZÁLEZ

Foto: 2de9 amb folre i manilles carregat pels Xiquets de Tarragona al Concurs del 2014 (Foto: Paula Arbeloa)

Articles relacionats:

Grans castells i xiulets

I el Concurs? Realment és tan diferent?

Quants castellers ha portat cada colla al Concurs?

La porta d’entrada de nous castellers

Les colles que entrarien al Concurs