Nivell i qualitat de les gralles

5de7 copiaUna part fonamental en una actuació castellera és l’acompanyament musical. Un apartat no sempre ben cuidat i que té una funció important: fer de guia, tot i que en l’actualitat no fa d’àrbitre. Les normes castelleres han restat protagonisme a la seva funció original.

El Toc de castells té diferents parts que ajuden a entendre en quina fase està el castell. L’inici, l’aleta i la sortida tenen un paper avisador i d’amplificació de les emocions. Les gralles marquen cada fase de forma aproximada. En aquest sentit, les propostes de rondes simultànies posen en qüestió la utilitat d’aquesta banda sonora, tal com passa habitualment en els pilars conjunts. Potser els pilars finals podrien ser amb un sol toc de castell conjunt o per part d’una de les colles.

L’inici del Toc de castells indica la validesa de l’intent però s’ha de tenir em compte que les gralles sonen a la pujada dels terços en els castells de 7 –quarts en els de 8, quints en els de 9…–. Aquest inici musical es produeix quan comencen a pujar els castellers del pis que valida el castell, tot i que de manera oficial (en el Concurs) és dóna com a intent quan puja el darrer dels integrants d’aquell pis. En un 5 comencen a sonar les gralles quan pugen els del 3, però, valida l’intent l’arrencada dels de la torre –habitualment, van més tard. En els castells per sota s’espera a que estigui dret el pis de terços dins la pinya.

castell inici sortida
2de6 terços
Pde5 terç
5de7 terços curta
2de7 quarts llarga
4de8 quarts
Pde6 quart
2de8f quints

La sincronia entre la part musical/tradicional i la visió tècnica/moderna també te un desajust en la resta de fases. Refila la gralla en remuntar l’enxaneta i els grallers deixen anar la nota Sol en coronar-se el castell, coincidint amb la simbòlica mà a l’aire de l’enxaneta. És, però, el peu trepitjant l’espatlla del dos contrari per on ha pujat l’enxaneta el que valida el castell carregat. En més d’una ocasió el castell ha cedit sense dibuixar-se la mà de l’enxaneta o escoltar-se el llarg so de la nota Sol.

La sortida del castell tampoc no coincideix amb la confirmació que s’ha descarregat. En les grans construccions, la sortida llarga s’efectua més tard per tal de acompanyar als castellers que encara formen el pis de terços o bases de suport, moment en què el castell ja està donat per bo. També cal tenir en compte que la versió curta de la sortida es fa servir per als castell de 7 en avall i la llarga a partir del 2de7. Aquesta és una qüestió a cuidar i que no sempre s’escolta així.

El Toc de castells és la banda sonora indispensable per fer castells. Tant és així que sense la seva música, un castell no és vàlid, com tampoc és correcte fer-ho sense la faixa ni la camisa castellera. És la interpretació amb gralla la que uniformitza els castells, tot i les maneres diferents maneres d’interpretar la melodia original. De partitures n’hi han vàries, però sovint els grallers toquen d’oïda i els músics busquen bonament tocar a l’hora i de forma més o menys afinada. El bon acompanyament musical dels castells és responsabilitat de les colles castelleres; com ho és el fet de tenir una bona canalla, un bon tronc, una bona pinya o un bon local. No sempre el nivell de la colla (castellerament parlant) es correspon al nivell d’interpretació dels seus grallers i tabalers. En ocasions, en desllueixen la categoria de l’activitat.

El Toc de castells seguirà marcant les fases en què es troba el castell i continuarà emocionant als castellers i aficionats. tot i que les normes i els castells simultanis vagin tapant la seva funció.

CARLES ESTEVE

Foto: Els components de l’Escola de Grallers de Sitges, un dels grups més antics i de major prestigi del país, durant un 5de7 de la Jove de Sitges a la passada Festa Major

Articles relacionats:

Els castells a l’antiga i la durada