Colles d’empresa?

QianUn 4de8 de les festes majors del segle XIX –amb els vallencs pujant als pisos alts i cobrant, i els afeccionats locals als pisos de baix i a la pinya aguantant el castell i l’impacte de les caigudes– i un 4de8 fet per una colla universitària, externament són iguals. Les fotografies no enganyen… encara que en la història dels castells hi ha hagut de tot en aquest apartat. I aquests 4de8 no són diferents del que van descarregar el 1947 els Xiquets de Tarragona –aleshores en plena crisi– amb l’ajuda dels vendrellencs, fet que, per cert, va provocar un munt de crítiques des de Valls per considerar aquesta col·laboració excessiva.

I la mateixa igualtat externa presenten el 3de8 que els Xiquets de Hangzhou acaben de descarregar amb el que l’any 1951, per primer cop al segle XX, van descarregar els Nens del Vendrell. Tot sigui dit, amb important col·laboració vilafranquina –entre d’altres, la de tres components del pom de dalt– que van tancar el preu de la seva participació poc abans d’entrar a plaça.

3de8Nens51I també haurien estat castells els que haguéssim pogut veure si el projecte de Castellers Sense Fronteres de fer una selecció catalana hagués prosperat. I també seran castells els pilars amb els quals, el dia que vulgui, ens obsequiarà el Cirque du Soleil. La seva alçada, però, es fa més difícil de predir.

Què fa doncs que considerem diferents aquestes construccions humanes formalment idèntiques? Només una cosa, les característiques del grup de persones que les ha executat: la seva extracció social, la seva motivació, el lideratge i l’organització del grup i la vinculació amb al seu entorn poblacional figuren entre els principals elements de diferenciació.

L’extracció social dels castellers ha variat en la història entre la marginalitat extrema i la titulació universitària. Les motivacions han estat diverses: polítiques, econòmiques, de protagonisme, solidàries, festives, etc. L’organització ha evolucionat des del cabdillatge més o menys hereditari, passant per diverses formes d’assemblearisme, fins a sistemes regulars i irregulars de participació democràtica i, com a última novetat, a l’existència d’un propietari. El marc festamajorenc tradicional també ha evolucionat vers els calendaris fets a mida, passant per les exhibicions comercials, no totes tan transparents com ens agradaria.

La història castellera, com totes, és complexa i no és aquest el moment, ni el lloc, per entrar-hi. Però sí que cal dir que, després de la gran davallada de les primeres dècades del segle XX, l’aparició de colles estables no vallenques a Tarragona i al Vendrell el 1926 ja va fer reviscolar l’interès pels castells a l’àrea tradicional. Però els canvis més importants en les colles castelleres encara havien de venir, es van produir entre els finals dels seixanta i els primers anys vuitanta del segle XX. Són els anys que van veure néixer el model d’èxit de les colles castelleres actuals. I, partint d’aquí, durant els anys noranta el nombre de colles es va multiplicar, els castells es van expandir per gran part de la geografia catalana i van passar de ser considerats una tradició local a una de nacional.

Arreplegats4de8.2016La cirereta del pastís va ser la nominació, l’any 2010, dels castells com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la Unesco. La declaració remarca que “la població de Catalunya considera que la tradició dels castells forma part integrant de la seva identitat cultural”. Una distinció que es va atorgar no per l’alçada ni la dificultat de les construccions assolides, sinó perquè “aquesta tradició es transmet de generació en generació, conferint als membres de la comunitat un sentiment de continuïtat, cohesió social i solidaritat”.

Com a conseqüència d’aquesta nominació, les colles van endegar un procés participatiu de definició dels seus atributs definitoris que va deixar clar que totes les colles castelleres responien a un mateix model associatiu. Els trets que el document, aprovat pràcticament per unanimitat, incorpora i que aquí resulten rellevants són: obertura a tothom, integració plural i intergeneracional, amateurisme, democràcia participativa, imatge no mercantil i esperit de pertinença.

Mentrestant, va sortir a escena un nou tipus de colles, les universitàries, les quals, per raons òbvies, no podien satisfer els requeriments d’obertura a tothom, ni d’integració intergeneracional. Però això no va suposar cap problema, ben al contrari, un cop identificades i tipificades, aquestes colles han estat un factor que ha fet créixer el prestigi dels castells, han aportat efectius a les colles i format nous dirigents, han afavorit l’intercanvi d’opinions i contribuït a debilitar visions massa tancades i endogàmiques del fet casteller. Senzillament, són realitats diferents: són colles universitàries i no colles castelleres convencionals.

I simultàniament, fruit de la potència i l’atractiu dels castells, però també de la globalització, han començat a aparèixer colles a l’estranger. A Xile i a diverses ciutats d’Europa i Amèrica. Totes elles estan encara en un estat embrionari o en procés de consolidació, però caldrà seguir-les amb atenció perquè és del tot normal que una activitat que nosaltres considerem atractiva i socialment valuosa desperti l’atenció i l’interès dels de fora.

3de8Però, vet-ho aquí, que ha sorgit una colla que, amb esforç i assaig continuat, ha arribat a fer el 3de8… a la Xina! Està promoguda pel propietari d’una gran colònia tèxtil desitjós de millorar l’ambient de la fàbrica i l’esperit d’equip entre els treballadors i que ha vist en els castells un mitjà excel·lent, juntament amb altres activitats socials que organitza, per aconseguir aquests objectius. La Colla Vella dels Xiquets de Valls, canviant el seu criteri tradicional en aquest tema, ha donat suport i aportat assistència tècnica a l’iniciativa d’aquest empresari xinés.

Potser és precipitat de dir-ho. Però si l’experiència arrela haurà nascut un nou tipus de colla castellera: la colla d’empresa. No cal ni dir que, ni és la intenció del seu promotor, ni –atesos els seus objectius– aquesta colla d’empresa té cap possibilitat d’adequar-se al model de les nostres colles. Tret dels assaigs i les caigudes, la majoria de coses allà són diferents.

Començant per l’existència d’un propietari, d’un sistema d’incentius als castellers en el qual els regals i un possible viatge intercontinental hi tenen un paper destacat, d’un filtre en l’accés a la colla, de marcatge en l’assistència als assajos, d’un marc d’actuació festiu, per cert, molt orientat al culte a la personalitat, per enumerar només els trets diferencials més sobresortints.

Per tot això, no acabo d’entendre la decisió del Concurs de Tarragona d’acceptar la participació dels Xiquets de Hangzhou en qualitat de colla concursant. Ignoro els motius que hi hagut per prendre una decisió com aquesta. L’interès d’internacionalitzar el Concurs i projectar la imatge de Tarragona? Pressions polítiques? Interessos econòmics?… Fa falta una explicació que vagi més enllà del recurs a la norma que “de manera extraordinària, l’organització es reserva el dret d’incorporar al Concurs les colles que consideri oportú” que, en el fons, no deixa de ser un indicador de feblesa en l’argumentació.

No se si encara s’hi és a temps de rectificar i explicar als amics xinesos que seran benvinguts, que ens agradarà veure els seus castells, però que, encara que els castells que fem siguin iguals, la seva colla és d’una altra mena. Si el seu exemple fa taca d’oli, ja tindran ocasió de competir amb altres colles com la seva i, ateses les circumstàncies, vés a saber si els nostres registres un dia els semblaran poca cosa.

En qualsevol cas, per clarificar les coses i evitar malentesos, en el futur s’haurà de filar més prim i l’aspiració del Concurs a arribar a ser “la gran festa dels castells” haurà de ser substituïda per la d’arribar a ser “la gran festa de les colles castelleres”, que encara queda prou camí per fer-la realitat.

MIQUEL BOTELLA PAHISSA

Foto 1: Qian Ainhua, propietari d’Antex, la fàbrica on han sorgit els Xiquets de Hangzhou

Foto 2: 3de8 dels Nens del Vendrell (1951)

Foto 3: 4de8 dels Arreplegats de la Zona Universitparia (2016)

Foto 4: 3de8 dels Xiquets de Hangzhou (2016

Articles relacionts:

A la cuina dels Xiquets de Hangzhou

El Concurs dels xinesos

El 3de8 dels de Hangzhou té premi

Com es diu 3de8 en xinès?