Cobrar per fer castells

GreenTowers1Quan actua una colla castellera i quan ho fa una colla no castellera? El dilema s’ha obert de nou arran de la participació del grup Green Towers en l’acte de presentació de l’acord entre Xarxa i Movistar + per la difusió televisiva dels castells, dilluns passat, on va alçar les seves construccions contravenint algunes de les normes aprovades per la Coordinadora de Colles Castelleres. La pregunta, però, és: es tracta de castells o bé d’un simple show amb construccions humanes?

Green Towers és el vessant comercial dels Castellers de Vilafranca per a la participació en esdeveniments privats convocats per empreses. En ocasions, es tracta de tallers de motivació i en altres d’actuacions amb format casteller. Els Castellers de Vilafranca van crear Green Towers per donar resposta a l’alta demanada d’actuacions comercials; és a dir, les de caràcter privat, on les colles acostumen a obtenir importants sumes de finançament. Els Green Towers tenen una estructura i personalitat pròpia, però depenent –o integrada– en els Castellers de Vilafranca. La seva funció és únicament comercial –i, per tant de captació d’ingressos per a la colla– però el seu funcionament és al marge de la colla. La gran diferència, però, és que els components dels Green Towers cobren. Una part del que les empreses paguen va als Castellers de Vilafranca i una altra es destina a pagar als participants de cada taller o demostració, com si es tractés de qualsevol feina extra.

GreenTowers2Si la resposta a la pregunta si els Green Towers fan castells és afirmativa, el conflicte és inevitable. En primer lloc, perquè dilluns van fer castells sense casc (i sense enxaneta, només amb acotxaneta), fet que ha motivat la queixa i preocupació lògica de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya. Els Castellers de Vilafranca han assumit l’error que el pom no dugués casc i han demanat disculpes. Els Green Towers, de fet, ja fa setmanes que van tramitar la sol·licitud de cascos propis per fer-los servir en les seves demostracions. Sempre han actuat sense casc i no fa gaire van decidir corregir aquesta tendència i adaptar-se a les dinàmiques castelleres, com han fet les colles universitàries. L’altre element que ha molestat la CCCC és la incorporació de publicitat en la camisa que els Green Towers van utilitzar per a la seva demostració de dilluns, ja que vulneraria l’acord pres en assemblea (sense el vot a favor dels verds, però també d’altres colles), que impedeix la visualització d’elements comercials en la vestimenta castellera d’una actuació (no en la d’assaig o en l’extracastellera).

Però si el que fa Green Towers no són pròpiament castells, els dubtes sobre l’acceptació de les normes de la CCCC –que, al cap i a la fi, són les normes de les colles, aprovades per majoria– no resultarien de compliment obligat. De fet, Green Towers no té caràcter de colla castellera ni tampoc fan ús de l’assegurança de la CCCC, sinó que en tenen una de pròpia. I, per tant, serien ben lliures de marcar les seves pròpies normes en la contractació privada que realitzen amb les empreses.

La realitat, però, és sovint difusa i entre el blanc i el negre hi ha diverses tonalitats de grisos, que mostren que, efectivament, Green Towers no són una colla castellera com a tal, però en canvi sí que ofereixen castells als seus clients, encara que el format de l’exhibició sigui diferent al d’una actuació convencional. De fet, no hi ha res de nou en la seva funció: totes les colles realitzen actuacions comercials, algunes també tallers, i no són poques les que –per exigències del contracte– han realitzat cessions que no passarien el tall en una actuació convencional, com mostrar ensenyes comercials, pujar sense gralles, no disposar del cordó suficient o actuar sense els serveis mèdics imprescindibles, entre d’altres. Si Green Towers són culpables d’això, no estan sols, sinó acompanyats d’unes quantes colles.

GreenTowers3L’element, però, que genera més dubtes sobre l’activitat de Green Towers probablement sigui que els seus components cobrin. Per una banda, seria normal que ho fessin, ja que la majoria d’actuacions són en horaris laborals i en formats ben diferents al de les actuacions castelleres. Cap colla, ni tan sols els verds, està en disposició de mobilitzar la seva gent per actuar, per exemple, un dimarts a les 10 del matí i potser dedicar-hi dues o tres hores a l’activitat comercial sol·licitada. Amb uns exigents calendaris d’assaigs i actuacions com els actuals, el nivell de dedicació que implicaria respondre a les demandes que reben els verds per actuar per empreses seria del tot punt impossible si no tinguessin un braç comercial, degudament remunerat per cada acció.

En aquest sentit, l’acció de Green Towers esdevé purament un servei que una empresa depenent d’una colla realitza als seus clients per obtenir vies d’ingressos alternatius als convencionals: actuacions, cobrament de quotes, subvencions o marxandatge. I en un cas com els de Vilafranca, amb un pressupost que supera el mig milió d’euros, resulta no únicament recomanable, sinó imprescindible, que una de les seves principals vies d’ingressos sigui a través d’aquest sistema.

El que fa Green Towers tampoc no és nou: ja fa més de quinze anys que Álvaro Solache i Fèlix Miret ho van implantar a través de l’empresa Team Towers: tallers de team building per a empreses. Green Towers hi ha afegit actuacions (o demostracions) amb castells de 6 o, fins i tot, de 7. Els castellers que participaven com a tècnics en els tallers de Team Towers també rebien una remuneració com si fossin músics, actors o qualsevol altre servei d’entreteniment. En el seu dia, algunes veus van mostrar el seu desacord amb aquesta activitat en considerar que era una competència deslleial a les colles.

MinyonsBatlloDe fet, alguns dels components habituals de Green Towers (pocs) no són dels verds, sinó d’altres colles castelleres: es tracta de joves castellers que tenen l’oportunitat de guanyar-se uns calerons fent castells. I aquest és, precisament, el dubte més gran sobre aquest grup i que genera més interrogants. En el moment que es posa preu a una activitat que unànimement es considera amateur s’està obrint una porta cap a un territori desconegut. Com s’ho pot prendre un component de la colla que recorre centenars de quilòmetres –o que fins i tot agafa un avió- per fer la torre de 9 amb folre i manilles a Sant Quintí o a l’Arboç si el casteller que té al costat va cobrar fa uns dies per fer construccions Caves Codorníu amb la mateixa camisa que comparteixen? Està clar que la decisió de condicionar la seva vida personal entorn la colla –com fan tants castellers dels verds i de la majoria de colles– és per pura voluntat, plaer i sentiment de responsabilitat, però aquests mateixos termes no es podrien fer servir per al qui va actuar a una exhibició comercial? Fins ara, això no ha estat un element de conflicte i el caràcter unitari que distingeix els verds fa preveure poques divergències tant en la filosofia com en el mètode… però la porta continua oberta i els valors qüestionats.

I un darrer i necessari apunt. Si els Green Towers es diguessin Red Towers, Blue Towers, Rose Towers o Violet Towers, probablement no haguessin rebut les mateixes crítiques, ni en el nombre ni en les formes. Ja ha esdevingut un tòpic sortir a la caça del verd i trobar la mínima excusa –com el desplegament d’una bandera simplement perquè té un tamany i visibilitat notablement superior que les que mostren les altres colles– per despotricar dels vilafranquins. Ben és cert que, no poques vegades, els verds tensen la corda al màxim i es queden a un pas de traspassar les línies vermelles (la publicitat a les camises d’assaig en serien un exemple), però bona part del món casteller no mesura en els mateixos termes els excessos –i potser també les virtuts– quan són de color verd o quan tenen una altra tonalitat. I això se li acostuma a dir predeterminació, obsessió o senzillament enveja.

SANTI TERRAZA

Foto 1: 3de6 net dels Green Towers –sense cascos– a les Caves Codorníu

Foto 2: 3de7 amb acotxaneta, dilluns passat a la presentació de l’acord entre la Xarxa i Movistar +

Foto 3: 3de7 fins aixecador dels Green Towers, amb camisa vermella, al CC El Born

Foto 4: Pilar de 5 dels Minyons en una actuació comercial per Turisme de Catalunya, el passat febrer: una pràctica comuna en la majoria de colles

Articles relacionats:

Reflexions entorn els castells al segle XXI

La camisa: sentiment pur

Colles d’empresa?

A la cuina dels Xiquets de Hangzhou

El que encara no hem ensenyat a la Xina

Els castells des d’una perspectiva cognitiva