Els castells que va truncar la Guerra

3de8CollaNova

Amb motiu dels 80 anys de l’inici de la Guerra Civil, publiquem una sèrie de tres articles sobre quin era l’estat dels castells en aquella época. Aquest primer correspon las anys de la República, mentare que aquí podeu llegir el que fa referència a la Guerra Civil i a l’inici de la Dictadura.

L’esclat de la Guerra Civil, el juliol de 1936, es va produir en un moment de plena expansió castellera. En els deu anys anteriors, el panorama casteller havia viscut un canvi radical: d’estar a punt de desaparèixer les dues colles (durant algun període només una) dels Xiquets de Valls, que només feien castells de manera esporàdica (majoritàriament de 6) es va saltar a un període de certa esplendor en què les construccions de 8 van freqüentar i les tres poblacions amb colla (Valls, el Vendrell i Tarragona) van saber-ne viure (que no sempre conviure) amb més d’una agrupació.

El 19 de juliol del 1936 –l’endemà mateix de l’inici de la Guerra– la Colla Nova de Valls, que des de feia tres anys liderava el món casteller d’una manera incontestable, actuava a Barcelona en la inauguració de l’Olimpíada Popular. Tot indicava que la colla vallenca dirigida per Ramon Barrufet, el Blanco, provaria el 3de8 en aquesta actuació, un castell que havia carregat en dues ocasions en les dues temporades anteriors i amb el qual s’havien fixat en l’horitzó immediat poder-lo descarregar a Barcelona, en el marc d‘un acte de notable projecció social i que suposava una alternativa als Jocs Olímpics que aquell any se celebraven al Berlin de Hitler.

Quan els dos autocars de la Colla Nova entraven a Barcelona aquell 19 de juliol en direcció a l’Estadi de Montjuïc, la notícia de l’esclat de la Guerra –i conseqüentment, dels batallons i conflictes que es van estendre per la ciutat– va agafar per sorpresa els dirigents de la colla. L’Olimpíada Popular s’havia suspès i el caos i la tensió s’apoderava de la ciutat. La Nova ja no podria intentar el 3de8 ni cap altre castell més.

4de7aPalmaL’esclat de la Guerra va aturar el moment de màxima efervescència que vivien els castells. Aquell 1936, la Nova ja havia completat en dues ocasions el 4de8 i es preparava per fer un nou salt en la seva extraordinària projecció. La colla d’en Blanco havia dibuixat el 1934 el primer 3de8 del segle –que hagués pogut completar, ja que es va trencar quan sortien els dosos– a Torredembarra, en les festes de Santa Rosalia de 1934, amb una esplèndida actuació (4de8, 3de8 carregat, 2de7, 3de7s i 5de7). El gran resultat d’aquesta exhibició queda il·lustrat amb una dada contundent: fins el 1969 va ser el registre més important del segle XX. El gran èxit de l’actuació de Torredembarra suposava, al mateix temps, la culminació d’una setmana d’or per a la Nova, que havia descarregat el 4de8 també a l’Arboç i Vilafranca i que havia estat a punt de coronar el pilar de 6 (construcció no assolida a la Renaixença) en l’exhibició de Sant Ramon.

L’any següent (1935), en la mateixa plaça de la Verdura de la Torre i la mateixa actuació de Santa Rosalia, la Colla Nova va tornar a carregar el 3de8, acompanyat del 4de8 descarregat i el 2de7 coronat.

Durant el trienni 1933-1935 (i fins que l’inici de la guerra va aturar l’activitat castellera, l’estiu següent), la Colla Nova va exercir un domini absolut en un món casteller en absoluta projecció, tant en nivell de construccions, com en proliferació d’actuacions i creació de colles. L’any 1933, al descarregar el primer 4de8 de la Renaixença Castellera, la Colla Nova va prendre el relleu de la Colla Vella, que havia aconseguit recuperar les temporades anteriors castells que s’havien perdut durant les dècades precedents: 4de7 amb el pilar (1930), 5de7 (1931), 3de7s (1932), 2de7 (1932) i 4de8 carregat (1932).

4de8CollaVellaLa progressiva incorporació dels castells de 7 de gamma alta als registres de les dues colles dels Xiquets de Valls (primer la Vella, després la Nova), va aportar en les dues formacions un punt elevat de competitivitat, que, sens dubte, va resultar clau per assolir aquesta proliferació d’èxits. Amb aquesta recuperada rivalitat (paral·lela a la que Valls començava a viure amb un Vendrell casteller també emergent), les dues colles es van trobar, el 1932, en una cita clau del calendari casteller: l’actuació de la Festa Major de l’Arboç.

Aquesta exhibició està considerada com un dels punts d’inflexió en la concepció de la castellística moderna pel grau d’elevada expectació que va generar (la premsa vallenca va dedicar articles en caràcter de prèvia a parlar de les previsions que s’apuntaven en l’actuació), pel valor que es va aportar a un castell carregat (fins aleshores, les construccions no es consideraven fetes fins que la canalla no arribava al peu), pel trencament de la simultaneïtat en les construccions de les colles (les agrupacions acostumaven a elevar els seus castells totes a l’hora) i, en definitiva, pel que va suposar aconseguir el primer 2de7 i el primer 4de8 carregat –tots dos per part de la Colla Vella– des de molts anys enrere (l’anterior 4de8 documentat data del 1908), als quals caldria afegir dos 3de7s descarregats (el primer de la Renaixença s’havia aconseguit aquell mateix mes d’agost).

L’èxit de l’actuació de l’Arboç va suposar la culminació d’un creixement progressiu registrat en els darrers anys, a partir de l’aparició de colles fora de Valls (Xiquets de Tarragona i Nens del Vendrell, totes dues el 1926). La irrupció d’aquestes dues noves formacions va suposar un estímul per al Valls casteller, que, en pocs anys, va voler deixar patent a qui corresponia el segell de denominació d’origen d’aquesta activitat, tal com exaltaven algunes cròniques periodístiques locals.

L’ambient casteller al Vendrell amb la creació d’una colla pròpia –una plaça fixa en el programa d’actuacions dels Xiquets de Valls– va resultar en pocs anys intens i, fins i tot, d’extrema pugna, a causa de les contínues divisions al sí de les colles, que motivaven escissions i reagrupaments. L’any 1932, el Vendrell –una població que aleshores tenia només 4.500 habitants– va arribar a tenir tres colles castelleres pròpies: els Nens, els Caneles i els Mirons, els noms d’aquestes dues extrets de les famílies que les lideraven respectivament (Miró i Xerta, àlies Caneles).

Altres factors –com la creació del primer Concurs de Castells de Tarragona (l’any 1932, guanyat per la Colla Vella, amb el 2de7 i el 3de7s com a millors construccions), el nou ambient festiu que acompanyava les celebracions populars en el flamant període de la República, l’exhibició pública de catalanitat i el ressò de l’evolució castellera per part de la premsa– van resultar claus en aquesta nova època d’efervescència castellera.

El període comprés entre 1926 i 1936 és només equiparable, al llarg del segle XX, al viscut a final dels seixanta (amb la pugna entre la Vella i els Nens, que va permetre la recuperació de castells com el 3de8 descarregat, el 5de8, la torre de 8 amb folre o els pilars de 6 i de 7 amb folre) o la viscuda, més recentment, a final dels noranta (amb la implantació dels castells de 9 de manera assídua i l’arribada de les construccions de gamma extra).

La Guerra Civil va trencar aquest període d’autèntica progressió i les il·lusions per consolidar un panorama casteller, que, per primer cop en la seva història, tenia focus d’atenció a diverses poblacions i que pugnava per noves fites. La solidesa dels castells en aquest període va resultar, tanmateix, clau perquè la seva continuïtat no perillés amb el nou règim, com es va posar de manifest el mateix 1939.

FitesRenaixença

 

SANTI TERRAZA

Foto 1: 3de8 de la Colla Nova carregat a Torredembarra el 1934, el primer del segle XX

Foto 2: 4de7 amb l’agulla de la Nova a Palma de Mallorca

Foto 3: 4de8 de la Colla Nova carregat a l’Arboç el 1932, el primer de la Renaixença castellera

Articles relacionats:

Castells al front

Els castells i la Dictadura

L’Arboç, 1932

Quan la Colla Nova trencava fronteres