Emergents davant el gran repte

Concurs

 

Us proposo un exercici: entreu a la pàgina portalcasteller.cat, a l’apartat de “Gràfica d’evolució històrica”, i on ens demana les colles, hi introduïu les següents: Castellers de Sant Cugat, Castellers de Sant Pere i Sant Pau, Castellers del Poble Sec i Castellers de la Sagrada Família. Quatre colles de 8 –tot i que els gausacs estan un pas per davant– que els darrers anys han experimentat una progressió espectacular, com ho demostra la gràfica que us acaba de sortir a la pantalla.

Fixeu-vos-hi bé: seguint un paral·lelisme evident amb la resta del món casteller, hi ha alguna cosa que el 2010 fa que el nivell d’aquestes quatre colles augmenti de manera molt més ràpida de com ho havia fet fins aquell moment. Conversant amb persones coneixedores de la realitat d’aquestes formacions s’ha intentat fer un modest diagnòstic de les causes que expliquen aquesta millora exponencial i, com no podia ser d’una altra manera, hi ha diverses coincidències.

SantCugatNeixen els gausacs

L’Aina Serra és periodista i durant moltes temporades ha estat la responsable de premsa dels gausacs, la qual cosa li ha permès tenir una visió global de la seva colla. Sense necessitat de consultar cap gràfica, té clar que les temporades 2009-2010 van suposar un punt d’inflexió molt important. “Coincidint amb el 15è aniversari vam veure que havíem de fer un replantejament del caràcter de la colla, que havíem de créixer socialment. I per això vam iniciar una campanya que, entre altres coses, suposava una implicació més gran amb Sant Cugat, i que ens va portar a començar a utilitzar el sobrenom de gausacs”. Aquest canvi de mentalitat, apunta, el van acompanyar d’una intensificació dels assaigs, sens dubte l’element coincident en totes les colles que han experimentat un salt de nivell. “Vam saber combinar la millora tècnica amb el creixement social”, afirma Serra, qui afegeix: “La inclusió dels castells a la llista del Patrimoni Immaterial també va ser un factor extern que ens va ajudar a millorar la imatge i aconseguir més massa social. A les colles de fora de l’àrea tradicional ens van molt bé aquestes coses”.

El 5de8 que els gausacs van descarregar a la seva 20a diada, a la plaça Octavià, s’ha convertit en el millor símbol d’una colla de caràcter alegre, amb una massa social amb un nivell sociocultural alt, que té moltes ganes de seguir creixent. No en va, coincidint amb el 20è aniversari de l’entitat, els del Vallès han decidit engegar un nou projecte que de ben segur els permetrà fer un nou salt de qualitat: es proposen estrenar local.

SantPereSantPauDisposar d’un local d’assaig propi ha significat per a moltes agrupacions la possibilitat de fer un pas més. Però el local dels gausacs mereix atenció a banda, perquè han optat per liderar un projecte que va més enllà dels seus interessos com a colla. En col·laboració amb l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV), i amb diferents agents polítics i socials, els Castellers de Sant Cugat estan treballant en el disseny d’un local d’assaig sostenible, tant des d’un punt de vista mediambiental com econòmic i que, a més i sobretot, intentaran que sigui un model exportable a altres localitats. Si teniu una estona, val la pena fer-hi un cop d’ull al seu web.

El 2de7, la clau

A Tarragona, sota l’ombra de dues agrupacions de gamma extra, lluiten per consolidar el seu espai les colles de barri. I els darrers anys, els Castellers de Sant Pere i Sant Pau han trobat un nou lloc a la Tarragona castellera, com a colla de 8 pisos. “Som una colla més tècnica que no pas multitudinària”, afirma Jordi Gaya, que ha liderat els de la camisa verda els últims tres anys, i per a qui aconseguir incrementar la massa social de l’entitat ha de ser un repte de futur si es volen seguir fent passos endavant.

Gaya, que ha mamat els Castellers de Sant Pere i Sant Pau des de ben petit, va entrar com a cap de colla la temporada 2013, substituint un dels mítics dirigents de l’entitat, Josep Maria Pasqual Paski. Tenia 29 anys i, rodejat d’un equip jove, va fer una aposta valenta per introduir un canvi brusc en el mètode d’assaig. Els del barri tarragoní van passar de fer 6 o 7 proves, a fer-ne el doble. Gràcies a la xarxa, també van començar a treballar els castells pràcticament sencers al local. I aquest fet, reforçat amb què molts dels quarts dels castells baixaven dels pisos superiors, els va donar una gran qualitat tècnica que els va portar a consolidar el 2de7, que la colla havia descarregat per primera vegada a la història la temporada 2012, després de moltíssims intents. “El 2de7 va ser la clau”, reconeix Jordi Gaya.

AssaigPobleSecI si provem els folres? 

Començar a fer proves de 2de8 ha estat una de les fórmules de motivació que els Castellers del Poble Sec van utilitzar la passada temporada. Es tracta d’una colla que l’any passat va ser capaç d’assolir set 4de8, un d’ells carregat, i completar, en la primera temptativa, el primer 3de8 de la seva història. Un índex de fiabilitat altíssim que respon a “un canvi en la disciplina d’assaig a l’hora d’encarar aquests grans reptes”, però també “a una ampliació del nucli dur de la colla, dels castellers que venen a tot”, com reconeix Benet Iñigo, periodista de Rac1 i excap de colla del Poble Sec.

Així doncs, la intensificació dels assaigs i una forta entrada de gent jove i amb ganes de fer coses són dos elements que també ajuden a situar l’importantíssim salt de nivell dels coneguts com bandarres, que, com els Castellers de Sant Pere i Sant Pau, tenen ara el repte de créixer socialment per poder seguir pujant castellerament parlant. I és que per encarar realment el 2de8 amb folre, més enllà de començar a fer-ne tastets als assaigs, als del Poble Sec els caldran més efectius de base. La colla, conscient d’això, ja ha dut a terme diferents iniciatives com la campanya 300 enxanetes, que va fer que a la darrera Mercè, els bandarres comptessin amb un centenar d’efectius extra per dur a terme les seves construccions.

SafaSense esperar ningú

Tampoc no ho han tingut fàcil per créixer socialment els Castellers de la Sagrada Família. “Som l’entitat més gran d’un barri que no té tanta xarxa de relacions com puguin tenir Gràcia o Sants”, reconeix la que fins a la darrera temporada ha estat la cap de colla, Bea Jiménez. Tot i així, els barcelonins de la camisa verda han pogut fer un salt de nivell espectacular que també té el seu inici la temporada 2010. “Va ser un any en què va entrar molta gent jove i hi va haver una tècnica que va prendre la iniciativa i que va fer creure a la colla que érem capaços de grans coses”, explica Jiménez, que afegeix, a més, que una altra de les claus de l’èxit  ha estat “no esperar ningú”. “Vam anunciar a la colla que volíem fer el 4de8 i que l’assajaríem cada dimarts i cada divendres. I ho vam aconseguir amb els qui es van enganxar.”

Les colles universitàries

Tot i que hi ha qui veu les colles universitàries amb un punt de recel, el cert és que la seva existència va lligada a la millora tècnica de moltes agrupacions  convencionals. És també el cas de les quatre formacions analitzades en aquest article. En totes elles, el paper que hi han jugat els castellers que compaginen l’activitat castellera entre l’agrupació convencional i la universitària és important per entendre el salt qualitatiu que han experimentat en els darrers sis anys.

CapsCollaPer a Benet Iñigo, els castellers universitaris “no només assagen més, sinó que estan en contacte amb altres colles i altres maneres de fer que, després, poden servir d’ajuda a la colla”. Així mateix, el fet que ara fa tres temporades els Pataquers de la Universitat Rovira i Virgili comencessin a assajar al local dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau també va servir per incorporar nou talent a l’entitat del barri tarragoní, reconeix Jordi Gaya.

El cas dels Castellers de la Sagrada Família és una mica diferent perquè aquesta entitat sempre ha estat vinculada al món de les colles universitàries, en la seva major part als Arreplegats. I, de fet, va ser precisament quan un grup d’aquests castellers va prendre la iniciativa al capdavant de la Sagrada Família quan la colla va començar a introduir els canvis que avui ajuden a explicar la millora tècnica i de resultats de la colla barcelonina.

EstadisticaPerò a l’hora de visualitzar el futur, per al ja excap de colla de Sant Pere i Sant Pau, Jordi Gaya, el repte és consolidar els castells que s’han aconseguit els darrers anys. Aquest és, de fet, un altre punt en què coincideixen els quatre castellers d’aquest reportatge. “Hem de treballar perquè la colla no sigui resultadista”, assegura en aquest sentit Benet Iñigo. Mentre que per a Aina Serra, aquest és, segurament, el punt més complicat en la motivació dels castellers: “Has d’aconseguir que s’engresquin, sense poder oferir –si més no de manera tan clara com fins ara– nous reptes”.

Així, doncs, aquest serà el gran objectiu d’aquestes colles: entendre que l’ascens experimentat els darrers anys ha estat bestial i que no sempre es pot créixer tant. Hauran de tenir paciència i convicció i com ells mateixos assenyalen, tenir clar que per poder fer castells cada cop més alts, més enllà de l’assaig, el que els caldrà fer és ampliar la massa social.

RAQUEL SANS

Foto 1: En primer terme, 4de8 els Castellers de Sant Cugat a la darrera sesisó de dissabte del Concurs

Foto 2: 5de8 dels Castellers de Sant Cugat a la seva Diada de 2015

Foto 3: 4de8 de la Colla Castellera de Sant Pere i sant pau a la Santa tecla de 2015

Foto 4: Assaig de 3de8 dels Castellers del Poble Sec

Foto 5: 4de8 dels Castellers de la sagrada Família l’any passat

Foto 6: Les caps de colla del 2015 de la Sagrada Família (Bea Jiménez) i Poble Sec (Ana González)

Articles relacionats:

Tocar el cel sense la torre

Les colles emergents i el 2de8f

Gent que es descalça

Les noves colles emergents