El Concurs que ho va canviar tot

El que va ser terç del primer pilar de 7 amb folre del segle XX, Ton Ollé, va morir ahir als 87 anys. Ho va fer a les portes del Concurs més esperat des d’aquella històrica cita de 1970, en la qual ell va ser protagonista directe pujant al terç del pilar de 7 amb folre i la torre de 8 amb folre que van donar la victòria als Nens del Vendrell davant la Colla Vella. Va ser el darrer triomf que no ha estat per a una colla de Valls o de Vilafranca. Amb aquest motiu, la Revista Castells recupera una entrevista que va realitzar en la seva edició de paper número 34 (setembre-octubre de 2010) als dos terços dels pilars de 7 amb folre d’aquell memorable Concurs de 1970: el mateix Ollé i Rafael Migó, de la Colla Vella. Un petit homenatge a dos castellers de raça, que gràcies a la seva passió i entrega van afavorir l’expansió i projecció dels castells en una època molt diferent a l’actual, però amb la mateixa energia i tensió.

ollemigo1
Va ser batejat com el Concurs del segle. El 27 de setembre de 1970, ara en fa quaranta, els Nens del Vendrell i la Colla Vella dels Xiquets de Valls, aleshores les dues colles punteres del panorama casteller, van protagonitzar una lluita ferotge per guanyar el certamen, que després de catorze anys tornava a Tarragona envoltat d’una expectació i una atenció extraordinàries. Va ser un Concurs dominat pels pilars –per aquest motiu, es va batejar també com el Concurs dels pilars– i és que totes dues colles van alçar les mateixes construccions, dues de les quals van ser espadats: el pilar de 6, el pilar de 7 amb folre i la torre de 8 amb folre. La Vella va carregar les tres construccions, mentre que els Nens van poder descarregar tant el pilar de 6 com el 2de8f i van obtenir una preuada victòria davant els seus rivals.

nenspde7fEn aquell Concurs on els pilars van jugar un protagonisme destacat, hi va haver dos castellers que també van tenir un paper rellevant: Rafel Migó (Colla Vella) i Ton Ollé (Nens del Vendrell), els dos terços del pilar de 7 folrat, que també van pujar al terç de les dues torres. Quaranta anys després d’aquella espectacular jornada que, segons algunes cròniques, va reunir prop de 20.000 persones –gairebé un miler dels quals eren castellers i simpatitzants que acompanyaven totes dues colles als seus respectius peus–, Migó i Ollé conserven una llarga llista de records que reflecteixen les dues visions d’aquell dia, segons el color de la camisa, però també una època memorable protagonitzada per la pugna de dues colles que van voler ser les millors.

La rivalitat entre la Vella i els Nens havia pres cos als concursos de castells de Can Jorba, entre els anuys 1964 i 66, tots tres guanyats pels vallencs. Aquella lluita va animar les dues colles a obrir noves fronteres. El darrer tram de la temporada de 1969 va ser inoblidable: els Nens van firmar una històrica actuació per la Fira (4de8, torre de 7, 3de8 i pilar de 6, tot descarregat), la Vella, que el juliol havia carregat el pilar de 6, va coronar l’octubre el 5de8 i va descarregar el seu primer 3de8, a més d’intentar el 2de8 amb folre, que va estar a punt de carregar. I els Nens van respondre el novembre descarregant el pilar de 7 amb folre. Tants èxits i fites assolides van fer del Concurs del 1970 una actuació esperada per les colles i l’afició (la Vella no va assitir a Sant Fèlix dels anys 1968, 69 i 70 per esdevenir en el Trofeu Anxaneta de Plata).

vellapde7f“Aquell Concurs del 70 el vau començar a guanyar a les reunions prèvies”, llança Rafel Migó a Ton Ollé. Migó, com tots els components de la Colla Vella, ho té molt clar. “Les bases afavorien els interessos dels Nens del Vendrell: el 5de8 estava per sota del pilar de 7f i el 2de8f i el fet que en la puntuació de les tres millors construccions poguessin sumar dos pilars els posava en situació de clara aventatge”, subratlla. Per la seva part, Ollé respon que “nosaltres dominàvem els pilars, però haguéssim pogut fer també el 5de8. Estàvem més forts i jo sempre vaig dir a les reunions que us donessin tot el que demanàveu, perquè sinó sempre trobaríeu excuses”.

Tant la Vella com els Nens van preparar a consciència el Concurs. En una època en què la metodologia d’assaig no tenia, ni de bon tros, la importància que ha adquirit recentment, les dues formacions es van abocar a assajar les construccions que durien a la plaça de braus. Migó recorda que “els dos mesos abans, els assaigs a l’hospital de Sant Roc van fer bullir l’olla. Ja havíem carregat el pilar de 6 i sabíem que podíem fer el 2de8 amb folre i a la colla es van despertar moltes ganes, tot i les puntuacions en contra”. Ollé, per la seva part, subratlla, que “nosaltres ja portàvem molta feina feta. Els assaigs de pilar que vam fer a casa de Pere Bonet [terç del pilar de 6] ens van fer agafar molta il·lusió i corda i en

Un cop a plaça, les dues colles van entrar entre una gran expectació. La Vella va atacar primer i ho va fer carregant el 2de8 amb folre, el primer que es veia en el segle XX. A continuació, els Nens van assegurar punts descarregant el pilar de 6. En segona ronda, la Vella va tornar a muntar un folre, en aquest cas el del pilar de 7, que també va aconseguir carregar. Els Nens van respondre amb la mateixa construcció, que un mes abans havien coronat a Vilafranca i que en aquesta ocasió, també van carregar. La tercera ronda era la clau: els vallencs van optar pel pilar de 6, que també van carregar i els vendrellencs van plantar la torre de 8 amb folre i la van descarregar entre una desfermada alegria fruit de la victòria anunciada. La Vella, acostumada a plantar cara fins el final, encara va atacar el 4de8 amb el pilar, però el castell –que no s’havia assajat– va quedar lluny.

vella2de8fnenstde8fMigó recorda alguns detalls de la jornada: “nosaltres vam estar de sort amb el pilar de 7, però ells encara no saben com van descarregar el 2de8, amb tu, Ton, totalment assegut”. Ollé també té la seva visió: “nosaltres portàvem més assaig. Ja havíem descarregat el pilar de 7; és a dir, teníem una de les dues columnes feta i només ens faltava l’altra, i va ser més fàcil”. Com si es tractés d’un partit de tennis, Migó ressalta “vosaltres vau fer un 2de7 i pilar de 6 sobre la pinya. Eren uns folres plens de gent; en canvi, nosaltres ni posàvem crosses ni fèiem pujar tant gent”. Al seu torn, Ollé remata: “en Jan [Julivert, històric cap de colla] era molt llarg i ho veia tot”.

Els folres vendrellencs i vallencs tenien estructures diferents. Mentre que els Nens van ser precursos en la forma de lligar el peu (amb els braços avall i aprentant de pit), la Vella conservava el mateix segon del pilar de 6 en el de 7 (Francesc Bonet, que passava dels 120 quilos), igual que feia en el 2de8f respecte al 2de7 i feia crèixer el castell per dalt.

Els Nens del Vendrell guarden un record memorable d’aquella jornada (“tot i que per a i va ser més gran el que vam fer a la Fira del 1969”, matissa Ollé), mentre que la Vella va tenir una sensació agredolça: va estrenar dues construccions noves en una mateixa actuació, però no va poder guanyar. El mateix que el va succeir 28 anys després, quan també a la plaça de braus va alçar per primer cop el 4de9 amb folre i agulla i el pilar de 8fm, en un Concurs que van obtenir els verds per escàs marge. “Per a mi no hi ha cap record que iguali la grandesa de la Santa Úrsula de 1981”, sentencia Migó.

ollemigo2Dos històrics castellers dels d’abans

Rafel Migó i Ton Ollé van ser dos rostres representatius de les seves respectives colles durant dècades. Dos castellers sobrats de forces que van parar a segons (i terç, quan la construcció era amb forro) els millors castells que van alçar les seves colles. Tots dos van destacar per esdevenir segons del 4de8 a curta edat: Ollé va fer el primer amb 21 anys i Migó amb 25.

Migó, empresari nascut el 1943, va entrar a la Colla Vella el 1961 i va estar actiu fins el 1992, quan es va haver de retirar a causa d’una lesió. El seu fill Jordi ha pres el relleu. Ton Ollé, nascut el 1929, va ser membre dels Nens entre 1947 i 1982, on va arribar a ser cap de colla. La seva passió pels castells li ha transmés al seu nét.

SANTI TERRAZA

Fotos 1 i 6: Ton Ollé i Rafel Migó a la TAP, el setembre de 2010, durant l’entrevista realitzada per a la Revista Castells

Foto 2: Pilar de 7 amb folre dels Nens al Concurs de 1970

Foto 3: Pilar de 7 amb folre de la Colla vella al Concurs de 1970

Foto 4: 2de8 amb folre de la Colla Vella al Concurs de 1970

Foto 5: Torre de 8 amb folre dels Nens del Vendrell al Concurs de 1970

Articles relacionats:

Fer història, però quedar segons

“Digue’m l’edat que tens, i et diré els castells què faràs”

Premi a la superació de la pròpia història