La histèria dels punts

velladaniseroQuan el món casteller viu actuacions de primer nivell, com la registrada diumenge a Tarragona o les viscudes en els darrers mesos, apareix de manera inevitable el debat sobre quina ha estat la millor exhibició de la jornada. O, fins i tot, de la història. És el moment en què els punts –aquesta mesura tan estimada per alguns i detestada per altres– tornen al primer plànol del debat, ni que sigui per utilitzar-los com a suport o rebuig a les respectives tesis.

El concepte millor és inevitablement subjectiu i sotmès a valoracions de diversa índole que, en una activitat passional com els castells, difícilment generarà consens. Els punts, en aquest sentit, constitueixen un àrbitre que –malgrat les possibles incoherències que poden contenir– permet tenir un criteri comú per a tothom. Ara bé, quina presència han de tenir realment els punts en una actuació o en el conjunt d’una temporada? Al marge del Concurs, que és l’única exhibició regulada per una taula de puntuació, cal que la valoració del que succeeix a plaça estigui mesurada com si es tractés d’una ciència exacta?

verdstorrde8sfPunts o no punts, aquesta és (una part) de la qüestió. Però no tota. Els defensors d’aquest sistema en fan bandera a ultrança, malgrat que en ocasions entren en contradiccions. I els qui els critiquen també se’ls acaben mirant i n’hi ha que els treuen a lluir quan les circumstàncies i els vents els són a favor. Res nou. Els castells són així i l’enfoc particular de cadascú hi influeix de manera decidida.

L’actuació de Tarragona va deixar una colla amb notable diferència de punts per damunt de l’altra: les quatre construccions que van plantar els Castellers de Vilafranca, en el seu global, són notablement superiors que les quatre de la Colla Vella. I a més, totes quatre descarregades. De fet, la que més va puntuar també portava el segell dels verds: el 3de10 amb folre i manilles, que, segons la taula del Concurs, val més que el 4de10fm carregat. Però quin castell va marcar la jornada? Si abans de l’actuació haguessin preguntat als components de totes dues colles si preferien descarregar el 3de10fm o quedar-se a un pas de completar un 4de10fm que finalment va quedar en només carregat, què haguessin triat? O, fins i tot i de manera simplista: qui va marxar més feliç de plaça en un entorn en què també influeix el que fan els rivals? Els components objectius i subjectius, inevitablement, apareixen en una valoració sobre l’abast i dimensió d’una actuació. I utilitzar-ne només un dels dos acaba deixant un panorama incomplet.

L’any passat, els Minyons de Terrassa van qualificar la diada de la Noves Atenes com superior a la de Sant Fèlix. Hi van descarregar els mateixos castells (3de10fm, 5de9f i 2de9fm), però mentre que a Vilafranca van carregar el pilar de 8 amb folre i manilles, a casa van tancar l’exhibició amb el pilar de 7 amb folre descarregat. Quina de les dues construccions té més valor? Si es recorre a la taula de punts, no hi ha color. Però si, en canvi, es fa en base a les sensacions dels castellers o de la colla, el component subjectiu juga un paper determinant. I això malgrat que aquesta colla hagi celebrat –com es mereixia– grans èxits només carregats, que havien obert una porta en la història dels castells (2de9fm l’any 1993, 5de9f el 1995, 3de9fa el 2008…).

minyons3de10fmdescarregantseEl cas dels Minyons i el Sant Fèlix del 2015 també serveix per il·lustrar un altre exemple. En aquella diada, els verds van fer una actuació que va sumar més punts que els malves, però el 3de10 amb folre i manilles descarregat pels terrassencs per obrir la diada va causar un impacte que va anar molt més enllà dels punts que recull una taula. Què va marcar la jornada (al marge –o per sota, si es prefereix– dels registres de la Vella): el castell de 10 o la suma de les quatre construccions? Es tracta, efectivament, de debats paral·lels, i mentre un castell pot marcar la jornada –com va passar diumenge a Tarragona amb el 4de10fm– la balança sobre el conjunt de la diada es pot decantar cap a una altra banda. Això també va passar al darrer Sant Fèlix. El que passa és que aquesta balança està capacitada per mesurar punts, però no pas sensacions ni índexs de satisfacció.

Arriba un moment en què la mesura dels punts assoleix caràcter d’histèria. És el que va passar entre els qui calculaven les dues actuacions més grans (segons els punts, és clar) de la història dels castells: el Tots Sants dels verds i la Diada dels Minyons, totes dues l’any passat. La taula actual especifica lleugerament per sobre l’exhibició vilafranquina (3de9fa, 3de10fm, tde8sf, pde8m) respecte la terrassenca (3de10fm, 4de10fm, 3de9fa(c), pde8fm). Si manen els punts, els números són clars. Però resulta que aquesta mateixa taula va ser modificada uns mesos abans per la Comissió Assessora del Concurs per encabir-hi noves construccions. És a dir, el 2015, la taula deixava guanyadors als Castellers de Vilafranca, però si aquestes dues actuacions s’haguessin fet un any abans, haguessin quedat literalment empatades. És que d’un any a l’altre ha canviat la dificultat dels castells executats per les dues colles? O, simplement, és una altra incoherència del sistema de punts com a mesura absoluta i única per valorar els castells? El debat és obert i les preguntes mai no trobaran respostes unànimes. Els castells són així… afortunadament.

SANTI TERRAZA

debatpuntsFoto 1: Alegria de la Colla Vella per carregar el 4de10fm, diumenge a Tarragona (Foto: Dani Seró)

Foto 2: Torre de 8 sense folre dels Castellers de Vilafranca a Tots Sants del 2015 (Foto: Fèlix Miró)

Foto 3: Els Minyons descarregant el 3de10fm al Sant Fèlix del 2015 (Foto: Rafel Ferrer)

Articles relacionats:

Tarragona viu la grandesa dels castells

El Top 100: reflex de l’extraordinari nivell actual

Els punts queden en evidència

El més difícil dels castells és quantificar-los

Sobre els castells carregats

“I tot descarregat!”