Valls i Vilafranca: cosa de dos?

Des del 2010, Vilafranca té tres colles castelleres. Si més no fins ara, ja que la situació de la Colla Jove Xiquets de Vilafranca és actualment complicada: els de la camisa blau cel no van actuar a la darrera Festa Major i pateixen seriosament per la manca d’efectius suficients. La convivència de tres colles a Vilafranca, però, no és un fet nou. A mitjans dels anys vuitanta ja n’hi va haver tres. Igual que a Valls, on l’efímera colla dels Xicots de Valls no va acabar d’implantar el seu projecte entre les dues grans famílies locals. La Revista Castells va publicar al seu número 20 de l’edició en paper (maig-juny de 2008) un article de Xavier Brotons, que recollia aquesta etapa castellera de Valls i Vilafranca. El reproduïm a continuació.

pilarsvallsAls anys vuitanta es va donar la circumstància que tant Vilafranca del Penedès com Valls van tenir tres colles castelleres alhora. A la capital de l’Alt Penedès, el 1984, els Castellers i els Xicots de Vilafranca van assistir al naixement de la Colla Jove dels Castellers de Vilafranca. Al bressol casteller, pocs anys després, els Xicots de Valls es van afegir a les ja existents colles Vella i Joves dels Xiquets de Valls. Les dues noves formacions, però, van tenir una vida efímera.

La primera actuació de la Colla Jove dels Castellers de Vilafranca va tenir lloc a Esparreguera el 8 de juliol del 1984. La nova colla de la capital de l’Alt Penedès, després dels Castellers de Vilafranca (1948) i dels Xicots de Vilafranca (creada poc abans que la nova agrupació, el 1982), ja va fer aquell dia l’actuació clàssica de 7 (torre de 6, 3de7 i 4de7), un registre molt meritori per a una formació debutant.

“La gestació d’aquesta colla, però, és bastant anterior al 1984”, explica Joan Cuyàs, en aquell moment membre dels Falcons de Vilafranca i un dels impulsors de la nova colla castellera. El cert és que a mitjan anys setanta un centenar de persones, la majoria joves, amb ganes de fer castells, es trobaven per assajar. Fins i tot havien arribat a fer un concurs de castells i falcons, en què els participants, dividits en colles d’amics, podien bastir construccions de les dues disciplines acrobàtiques. Aquest singular certamen, recorda Cuyàs, va tenir lloc davant del Palau Baltà de Vilafranca, al costat de l’església de Santa Maria, i algun membre dels Castellers de Vilafranca, quan havia vist aquells joves fent castells, “se n’havia enfotut”, diu Cuyàs, “sense adonar-se que allò era un planter de castellers!”.

El cas és que aquell grup de gent, que mai es va arribar a plantejar seriosament de constituir una colla estable, acabava els assajos amb un acudit: “Això demostra força l’esperit que teníem: ens ho volíem passar bé fent castells”, recorda Joan Cuyàs. Aleshores, els Castellers de Vilafranca van convocar tot aquest jovent a una assemblea al Teatre Cal Bolet, “en què un dels germans Hill [que després crearien els Xicots de Vilafranca] ens va dir: ‘Junts podem fer castells de nou!’”, explica Cuyàs. Va passar llavors que alguns d’aquests joves van ingressar a la colla de la camisa verda, però no tots.

A mitjan anys vuitanta, però, aquests joves vilafranquins es van tornar a ajuntar per assajar, “però aquest cop sí que ens vam plantejar ja de crear una colla i fer actuacions”, relata Joan Cuyàs. Segons diu, eren més de cent efectius, entre els quals hi havia bastants components dels Falcons de Vilafranca que tenien la intenció de compaginar totes dues disciplines. Van decidir que portarien una camisa blanca i grisosa, amb un ratllat molt finet, “per l’aspecte de tradició, ja que era com la camisa de carnisser d’abans i una mica semblant a la que ara porten els membres del Drac de Vilafranca”, explica Cuyàs.

Un dels integrants de la nova colla era un joveníssim (17 anys) Lluís Esclassans (l’últim cap de colla dels Castellers de Vilafranca), aleshores també membre dels Falcons. “Tot va girar al voltant dels Falcons, ja que hi va haver una molt bona fornada d’excel·lents falconers, primer, i després castellers”, recorda Esclassans, que al sorgir la nova colla en va compaginar l’activitat amb la de falcons.

Picabaralla pel nom

itorre7jovevilaPel que fa al nom, es va optar per Colla Jove dels Castellers de Vilafranca amb tota la intenció de remarcar la característica principal dels seus integrants (la joventut), tot i que Cuyàs admet que l’aleshores nomenclatura de les colles vallenques també hi va influir. Sigui com sigui, l’elecció del nom va ser conflictiva i els Castellers de Vilafranca no la van acceptar de bon grat. El cas és que Josep Just, aleshores president de la colla de la camisa verda, recorda que hi va haver una picabaralla legal, “perquè amb el nom que tenien semblava que fos una secció de la nostra colla i nosaltres pensàvem que no era adient”. Per la seva banda, Joan Cuyàs recorda que se’ls va convocar a l’Ajuntament, “amb l’alcalde i tot, i ens deien que això del nom no podia ser perquè acabaríem com a Valls, amb el tema de la Vella i la Jove, i que això no els agradava”. Per la seva banda, Eloi Miralles, membre històric de la colla de Cal Figarot, recorda que amb el nom dels “Xicots no hi vam tenir cap problema, però amb aquesta colla va ser diferent i els vam suggerir que el canviessin”. En tot cas, la novella colla vilafranquina estava correctament inscrita al registre d’entitats de la Generalitat, mentre que els Castellers de Vilafranca no hi constaven com a entitat, sinó que només hi estava inscrit el Patronat, de manera que la Colla Jove va guanyar la batalla del nom. Això no obstant, els Castellers de Vilafranca, “per fer-se seu aquest nom”, recorda Cuyàs, van agafar la gent més jove de la seva pròpia colla i van impulsar una denominada Colla de Joves dels Castellers de Vilafranca que va arribar a fer diverses actuacions per diferents pobles de la comarca, sota el guiatge de Pere Giménez, Pedrito. Miralles reconeix el fet i afegeix que aquella agrupació de joves “va ser una autèntica escola de castellers”.

Sigui com sigui, la Colla Jove de Castellers de Vilafranca va tirar endavant i el 31 d’agost del 1984, a l’endemà de Sant Fèlix, va fer la seva única actuació a la plaça de la Vila de Vilafranca. Els ratllats hi van fer la clàssica de set, amb el pilar de 5 aixecat per sota, i van intentar la torre de 7. Un mes després, al Concurs de Tarragona, van signar el millor registre del seu curt historial: 3 de 7 per sota, 4 de 7 amb l’agulla carregat, 3 de 7 i un altre intent de torre de 7 (vegeu foto). Així, els joves vilafranquins van quedar en un molt notable setè lloc d’un total de 17 colles. De fet, aquesta nova temptativa sobre la torre “ens va matar; va ser molt dur no poder-la fer”, rememora Cuyàs. De fet, el fundador de la colla reconeix que, en general, “hi va haver molta pressa per fer castells de vuit, i això va enfonsar la colla”. El cas és que, la temporada següent, la nova i atrevida colla de joves vilafranquins va arribar al final de la seva curta però intensa aventura.

pde5joveMirant enrere, no obstant això, Joan Cuyàs creu que la Colla Jove de Castellers de Vilafranca “va ser important perquè els Castellers de Vilafranca assolissin els castells de nou, en dos sentits: d’una banda, pel traspàs de castellers nostres cap a ells quan vam plegar, i, de l’altra, perquè arran de la constitució de la seva colla de joves van aconseguir una canalla de gran qualitat”. Respecte a la primera qüestió, el cas és que molts membres de la Colla Jove de Vilafranca van participar després en els primers castells de nou de l’agrupació de la camisa verda, entre els quals castellers tan significatius com l’excap de colla dels verds Lluís Esclassans o Manel Huguet, Gatsby, al costat de Jordi Gusi, Coco (després de passar prèviament pels Xicots); Raimon Cuyàs, Josep Canela, Josep Cusiné, Xavi Pujol i Gerard Chércoles, entre d’altres.

Respecte a l’impacte que la colla va tenir en el panorama casteller vilafranquí, Joan Cuyàs recorda que com que als Castellers de Vilafranca “la cosa era molt tancada i com que als Xicots [que van debutar tot just el 1982], al principi, la filosofia era molt semblant perquè eren una escissió d’ells, no ens va fer por fer una tercera colla, tot i que era una mica esbojarrat”.

Pel seu cantó, Josep Just, aleshores president dels Castellers de Vilafranca, reconeix que els va afectar “més la creació dels Xicots, perquè era una escissió de la colla, i de fet ho vam acusar durant uns anys”. Respecte a la Colla Jove, doncs, Just va pensar “sempre que no reeixiria, perquè en els dirigents no hi veia gaire afició. De totes maneres, el temps ha acabat posant cada cosa al seu lloc pel que fa a les colles vilafranquines”.

Sigui com sigui, Joan Cuyàs creu que l’experiència de la Colla Jove va valdre la pena: “La nostra filosofia era disfrutar fent castells, valorant a nivell intern més la companyonia que no pas la rivalitat, una mica el que ara els Castellers de Vilafranca han plantejat en el seu viatge a Xile”. En tot cas, Cuyàs lamenta que, al seu parer, a Vilafranca “s’hagi esborrat la memòria de la colla: ha caigut en l’oblit, quan va tenir la seva importància”.

Xicots de Valls

xicotsvalls“Vam triar el nom de Xicots perquè no sabíem què afegir a Colla … dels Xiquets de Valls”, recorda Àngel Fort, cap de colla dels Xicots de Valls durant els seus dos anys escassos d’existència (1988-1989). Fort, vinculat de sempre a la Colla Vella dels Xiquets de Valls (el seu pare, Francesc Fort, va participar al famós viatge a Brussel·les del 1958), explica com va anar la creació de la llavors tercera colla vallenca: “Després d’un Santa Úrsula, era al Pati amb mon germà i uns amics i parlàvem de castells. Aleshores, una noia de Granada, una punkie, ens va dir: ‘Ja que hi enteneu tant, de castells, per què no feu una colla?’ I així va anar!”.

En el nucli inicial de la nova formació hi havia castellers tant de la Colla Vella com de la Colla Joves que hi estaven descontents, però “també hi havia molt de jovent que no anava a cap colla”, matisa Àngel Fort. En tot cas, Fort recorda que van reunir “alguns components del pom de dalt tant del 4 de 9 de la Colla Vella com del 5 de 8 de la Colla Joves de l’any 1981”. En un primer moment, però, el fundador va recórrer a l’ajuda de totes dues colles per poder crear els Xicots de Valls: “Vaig demanar els estatuts de la Colla Vella per poder fer els nostres i vaig anar a veure gent la Joves perquè m’ensenyés coses de pinyes”, admet Fort.

Entre les gestions inicials, Fort recorda que van anar a l’Ajuntament i “ens van dir que havíem de fer com la Colla Joves: debutar al Pati i fer com a mínim castells de set per actuar a la plaça del Blat”. Efectivament, la nova colla vallenca, que va optar per una camisa de color vermell amb una franja blanca horitzontal a la part de darrere (com l’escut de la ciutat), va fer la seva presentació oficial al Pati el 29 de maig del 1988 amb una actuació de castells de sis. Per Sant Joan, els Xicots ja van poder actuar a la plaça del Blat, on la colla debutant es va situar a la part que toca al carrer de la Cort, de manera que la Colla Vella es va veure un xic desplaçada, cap al centre de la plaça, del seu lloc habitual.

El 30 de setembre d’aquell any els Xicots de Valls van prendre part al Concurs de Castells de Tarragona, en què van carregar el 3de7 i el pilar de 5 i van completar el 2de6 i el 5de6. Al final, els vallencs van ocupar la quinzena posició, per davant de la Colla Jove de Vilanova, els Vailets de Gelida i els Castellers de Castelldefels. La millor actuació de la nova colla, però, amb també els seus millors castells, va tenir lloc el 3 d’octubre del 1988, en la diada de Santa Úrsula, amb el 2de6, el 3de7, el 4de7 i el pilar de 5 carregat. La temporada següent, els Xicots de Valls encara van fer castells de sis per Sant Joan i van fer la seva última actuació a Salou, l’1 d’octubre del 1989, amb motiu de la diada castellera del Mil·lenari de Catalunya.

2de6xicotsLa colla va començar assajant a la plaça dels Quarters, a l’aire lliure. Fort recorda que al començament, “venia una gentada a mirar, per la novetat, i també força castellers”. Després, els dirigents van decidir comprar un local per estabilitzar l’entitat, curiosament l’antic estatge de la Colla Vella, a la inauguració del qual hi van ser convidats els Castellers de Santa Coloma com a padrins. Paradoxalment, però, Àngel Fort creu que això va significar el començament de la fi: “A partir d’aquí va ser quan la gent va començar a deixar de vindre, perquè dos senyors de la Junta arribaven sempre tard, no donaven exemple: els grallers marxaven, la gent no podia assajar i marxava emprenyada”. Sigui com sigui, la realitat és que la ja precària vida de l’entitat es va anar esllanguint “poquet a poquet” fins a acabar-se definitivament. Després encara es va intentar revifar algun cop: “A vegades ens ajuntàvem deu i dèiem: ‘Per què no ho reanimem?’, però érem minoria”, relata amb tristesa Fort, que va viure amb molta llàstima la desaparició de la colla que ell mateix havia creat.

D’altra banda, durant la seva curta trajectòria els Xicots de Valls van arrossegar la fama de colla conflictiva: “Alguna cosa havien de dir, però aquesta fama era exagerada i ens va fer molt de mal.” Això no obstant, Fort aclareix que del públic de Valls “no hi ha queixes, perquè ens va acceptar bé”. Respecte a aquest punt, Guillem Bartolí, llavors cap de colla de la Vella dels Xiquets de Valls, opina que en la formació dels Xicots hi va haver “una sèrie de castellers conflictius de totes dues colles”. Malgrat això, Bartolí reconeix que sempre “hi va haver bona relació amb ells; a més, s’ha de dir que els Xicots sempre van acceptar els que els va dir l’Ajuntament” respecte a diferents qüestions. Per la seva banda, Andreu Montserrat, llavors màxim dirigent tècnic de la Joves Xiquets de Valls, confessa: “Nosaltres els vam deixar fer perquè, sincerament, no li vèiem gaire futur, a aquesta colla. També és cert que, quan van plegar, amb nosaltres va venir canalla d’ells”.

Sigui com sigui, aquesta no va ser la primera vegada que Valls va comptar amb tres colles alhora: el 1895 la Colla Vella va patir una escissió encapçalada per Anton Fàbregas, l’Escolà, de manera que poc després hi havia al bressol dels castells la Colla Nova (comandada per Joan Aubareda, el Querido), la Colla Vella (amb Isidre de Rabassó) i la Colla de l’Escolà.

Vint anys després de la creació i desaparició dels Xicots de Valls, Àngel Fort creu que si ara tornés a embarcar-se en una aventura semblant, “no faria els errors que vaig fer: no aniria a buscar la gent (això ja m’ho va dir mon pare), sinó que qui de veritat volgués venir que vingués, i aniria a poc a poc”.

XAVIER BROTONS

Foto 1: Els tres pilars de les colles de Valls, amb els Xicots a l’esquerra, al Sant Joan de 1988

Foto 2: Intent de torre de 7 de la Colla Jove de Castellers de Vilafranca al Concurs del 1984: els dos terços són Lluís Esclassans i Manuel Huguet, Gatsby

Foto 3: Pilar de 5 de la Jove de Vilafranca d’esquenes a l’Ajuntament (1984

Foto 4: 3de6 Xicots de Valls al Pati

Foto 5: 2de6 dels Xicots de Valls

Articles relacionats:

La difícil dualitat castellera local

Colla nova, colla recuperada

Quan tot va canviar