Aquests simpàtics castellers xinesos

xiquetshangzhou

Als anys vuitanta, els Minyons de Terrassa despertaven una barreja d’admiració, sorpresa i simpatia. Que una colla d’una zona absolutament neòfita en els castells plantés construccions de 8 tres anys després de la seva creació, i de 9 quan encara no havia fet els deu anys, va trencar –en positiu– la història dels castells. Entrats els anys 90, però, aquesta simpatia pels nois que es desplaçaven amb motxilles per anar a fer castells –o a veure’n quan no en feien, i fer nit a Vilafranca o Valls mamant castells tot el cap de setmana– va començar a canviar. Va ser arran que van assolir el mateix nivell, o fins i tot, superior al de les colles punteres. Els Minyons van deixar de ser aquells nois simpàtics i van esdevenir aquells xicots sense respecte per les tradicions, que gosaven desafiar l’ordre establert. Fins i tot, en no pas poques ocasions es va intentar treure valor a les gestes que protagonitzaven argumentant que feien castells per ordinador (sic!) o que duien a terme concentracions semi-esportives al CAR de Sant Cugat per rendibilitzar les seves prestacions.

xinesosanantalconcursLa història acostuma a ser la millor lliçó per entendre la realitat. També en els castells. L’episodi de la transmutació de la simpatia que despertaven inicialment els Minyons es comença a reproduir ara a una velocitat notablement superior en els Xiquets de Hangzhou. Dissabte, els castellers xinesos van entrar ovacionats a la TAP i van sortir, òbviament no pas xiulats, però sí sent objecte d’algunes mirades de malfiança. Com els Minyons als anys vuitanta: simpàtics quan feien castells de 8; però amb més distància quan es plantejaven construccions de 9 o, sobretot, de gamma extra. I és que una cosa és que els de Hangzhou vinguin a participar; i una altra, que ho facin per guanyar.

Els Minyons i els Xiquets de Hangzhou –tot i l’enorme diferència de models que il·lustren totes dues colles– comparteixen una mateixa experiència: han portat els castells a zones noves i no ho han fet no de manera anecdòtica, sinó exhibint prestacions de primer nivell en poc temps. Per aquest motiu, la primera part de l’experiència és vista amb simpatia i complicitat, però en la segona ja intervé un dels mals comuns d’aquest país: l’enveja o la malfiança.

Els Xiquets de Hangzhou estan trencant esquemes, com en el seu dia ho van fer els de la camisa malva. No necessàriament a millor, però sí diferent. El model de colla i característiques de la seva organització és lògicament el que genera més dubtes, ja que s’allunyen dels components que caracteritzen i identifiquen els castells tal com els entenem des que es va implantar el model actual. A la colla de la fàbrica Antex ningú no cobra i ningú no és obligat a fer castells, però els condicionants són radicalment diferents als de qualsevol colla castellera, com també són diferents els entorns culturals de la Xina i de Catalunya, un matís rellevant que cal tenir en compte a l’hora de valorar el seu sistema organitzatiu.

hangzhou4de9fQue una colla tingui la possibilitat d’assajar gairebé a diari perquè els sistemes de participació són notablement diferents la situa en una posició d’avantatge evident i, per tant, difícilment equiparables. Poques veritats hi ha tan clares en els castells com la de l’assaig. Però al mateix temps, també resulta inequívoc l’elevat valor que té el que estan fent els xinesos, independentment que assagin un o set dies a la setmana. Els castells de 9 no els regalen, com bé saben els responsables de les colles que suen de valent per arribar-hi.

Això dels Xiquets de Hangzhou va de debò i no han aterrat en aquest món per ser comparses de ningú. Estan aprenent tot el que poden aprendre, i més. I no només tècnicament, sinó també estratègicament. El 3de9 amb folre que van fer dissabte no era el primer que feien. L’11 de setembre ja van plantar-ne un a assaig –que el van repetir dos cops més les setmanes següents– i el 18 de setembre el van fer a plaça. Però no van dir res, perquè venien al Concurs amb la intenció de guanyar l’edició de dissabte (la censura i la limitació d’informació és el pa nostre de cada dia a la Xina) i desvetllar les cartes podia jugar en contra dels seus interessos. La sorpresa, incredulitat i curiositat que despertaven a l’inici ha donat pas a l’admiració, però també a la distància emocional. Què passarà el dia que vinguin a guanyar no pas dissabte, sinó diumenge?

SANTI TERRAZA

Foto 1: 3de9 amb folre dels Xiquets de Hangzhou, dissabte al Concurs

Foto 2: Els castellers xinesos, anant cap a la TAP de manera disciplinada

Foto 3: Els de Hangzhou, muntant el 4de9f

Articles relacionats:

A la cuina dels Xiquets de Hangzhou

Colles d’empresa?

El que encara no hem ensenyat a la Xina

El Concurs dels xinesos