Les colles de Valls i l’ordre

despresactuacioDiumenge van tenir un dinar de Santa Úrsula de signe oposat. Com passa sovint a Valls el quart diumenge d’octubre, on el que succeeix a plaça afecta a l’estat d’ànim dels dies o setmanes posteriors. Manel Urbano, feliç i satisfet, va viure diumenge la seva darrera Santa Úrsula com a cap de colla de la Vella, mentre que Jaume Galofré, trist per no haver recollit els fruits que havia previst, encara no ha decidit si continuarà un any més al capdavant de la Joves. L’hivern a Valls serà de reunions, converses i, fins i tot, especulacions per conèixer els dirigents que tindran (o en el cas de la Joves, mantindrien) les colles.

Manel Urbano ja va voler plegar l’any passat. Ho havia anunciat al seu cercle més proper, però no el van deixar. La resta de dirigents de la colla li van fer una emboscada en una reunió discreta a Bràfim i el van acabar convencent que fes un any més. I ningú no se n’ha penedit, ja que el 2016 de la Colla Vella és, amb diferència, el millor any de la seva història. Les dades, els registres i les fronteres superades situen aquesta temporada en la vitrina més privilegiada de la llarga trajectòria de la colla.

Ara fa un any, la Vella tenia quatre castells de 10 carregats en el seu historial (Concursos del 2000 i 2014 i Diada del primer diumenge de festes de Tarragona i Santa Úrsula del 2015, en tots dos casos). Cap havia estat descarregat, ni tan sols s’hi havia quedat a prop. Enguany, la Vella suma quatre castells de 10 descarregats (i tres més coronats), un expedient –que combinat a la resta de fites (domini del 4de9sf i del 4de9fp, recuperació del 5de9f…)– assoleix el caràcter de matrícula.

velladiscursQuan Manel Urbano va assumir la responsabilitat de ser cap de colla (2011), la Vella no podia ni somiar en dibuixar uns registres com aquests. L’any anterior només havia coronat un gamma extra (un 5de9f) i en aquell 2011 només en va aconseguir descarregar un (també un 5de9f). La Vella era aleshores una colla amb un índex excessivament elevat de caigudes en els bàsics de 9 (el 2010 va descarregat set 3de9f i en va carregar quatre i va descarregar dos 4de9f i en va coronar dos més) i a una distància sideral de la colla que marcava el ritme, els Castellers de Vilafranca. Comparar els registres d’aquells anys amb els actuals és un exercici necessari per valorar els resultats realitzats per Urbano i el seu equip i l’herència que hi deixaran.

Però, probablement, el més significatiu del llegat del que ha estat cap de colla dels rosats en els sis darrers anys no siguin els excel·lents números i els registres, sinó el canvi de mentalitat implantat a la colla. Abans, la Vella era una màquina on el seu engranatge funcionava, especialment, en base a la inèrcia de la tradició i la potència de la seva dimensió. Actualment –i sense renunciar a cap pam de la seva història– la dinàmica dels del Portal Nou opera sobre un guió que indica que el triomf és el resultat del treball, del compromís i del rigor en la seva execució, sumat a un lideratge indiscutible exercit pel cap de colla. En això també ha tingut molt a veure la Junta Directiva encapçalada per un Joan Ibarra entregat a la causa. No fa gaire, la Vella assajava, a la pràctica, un dia a la setmana. Ara, els dimecres són com un divendres i els assaigs de canalla dels dilluns han esdevingut un excel·lent laboratori per avançar en proves de castells sense folre. Res que abans no apliquessin altres colles –especialment, els Castellers de Vilafranca–, però significatiu en una colla que, per les seves característiques, els canvis costen tant com moure muntanyes i acostumen a estar condicionats per les opinions constants dels molts catedràtics en castells que disposa l’entitat. Haver aconseguit implantar i aplicar aquest canvi sense oposició interna és d’un valor incalculable, que garanteix que, més enllà dels encerts del cap de colla que arribi, el canvi en positiu no té marxa enrere.

jovesassaig3de10fmjovesassaig2de8sfI aquesta és, precisament, la feina pendent que té la Colla Joves. Jaume Galofré hi va arribar ara fa prop de dos anys –després de mesos sense cap candidat– amb el propòsit d’implantar una nova dinàmica en la colla més difícil de governar de l’univers casteller. Se n’ha sortit parcialment, però no prou per afirmar que el canvi és irreversible al carrer Gassó. El més significatiu en els registres de la Joves en aquests dos anys no és la millora dels resultats (hi ha hagut anys que han estat, globalment, millors que el 2016, com, per exemple, el 2013), sinó haver començat a dibuixar un escenari diferent, on els grans moments de la temporada no es limitin a Sant Fèlix, el Concurs, Santa Úrsula i, si hi ha sort, el Vendrell. El 2015, Galofré va considerar especialment rellevant portar castells de 9 en places on abans la colla no hagués passat dels bàsics de 8 i enguany l’accent ha estat posat en ampliar el ventall d’actuacions de gamma extra. Ho ha fet per Sant Joan, a la Festa Major de Terrassa i, com l’any passat, a la Mercè. Per contra, el panorama ofert al Vendrell va ser gairebé deplorable.

Galofré, que prové del planter universitari, té molt clar que el salt endavant de la Joves passa indiscutiblement pel mètode; és a dir, assajar dos dies a la setmana, amb prou recursos i executant la dinàmica lògica de canalla, castells nets i peus sencers amb tot el que es pugui dalt. Als assaigs d’enguany s’han vist proves mai fetes abans, com un 3de9 amb folre fins aixecador o el 2de8 sense folre també fins aixecador (amb xarxa). Ja l’any passat, el flamant cap de colla va adoptar el sistema de les barres, creat pels Castellers de Sants i popularitzat pels Arreplegats, per treure més rendiment de la limitació de recursos. I aquest sistema va tenir molt a veure amb el domini de les manilles que van acabar exercint el 2015.

Però en els moments claus d’enguany, el nivell d’exigència demanat per la Tècnica no ha tingut la necessària correspondència. Anar a Santa Úrsula a provar el 3de10fm sense un domini absolut de les manilles és potser aventurat i, tot i que Galofré ha fet els deures, no n’hi ha prou amb la bravura i la capacitat tècnica per cobrir les mancances. L’emblemàtic Miquel de Haro ho resumia precisament en l’entrevista de Gent de Plaça: si la colla creix pot tornar a ser líder. El que es deixava, però, és que per fer el pas endavant també resulta indispensable una major capacitat d’ordre, no només físic sinó moral. Mentre el cap de colla de la Joves –sigui qui sigui– tingui permanentment seu una espasa de Damocles, la colla s’assemblarà més a un sindicat anarquista que a l’organització disciplinada que es necessita per afrontar les victòries. No és cap casualitat que els caps de colla de la Joves tinguin durada excessivament curtes en el càrrec. Galofré té molt clar que això s’ha de canviar. Una altra cosa que l’hi deixin.

SANTI TERRAZA

Foto 1: Jaume Galofré i Manel Urbano, diumenge després de la diada de Santa Úrsula

Foto 2: Urbano adreçant-se a la colla abans de l’actuació de Sant Joan

Foto 3: Assaig de 3de10fm de la Joves, divendres pàssat

Foto 4: Assaig de 2de8sf de la Joves, divendres passat

Articles relacionats:

La Vella trenca la Història (amb majúscules)

Per què Santa Úrsula és diferent?

No és el què, sinó el com

Els camins paral·lel, però diferents de Vilafranca i la Vella

“Hem de fer autocrítica pr a que la Joves torni a ser líder”

Els credencials de Mr. Viagra

Una altra Joves és possible

Els millors castells i la culpa és de la Vella (Santa Úrsula 2015)

Santa Úrsula en tres actes (Santa Úrsula 2014)

La frontera es tenyeix de vermell (Santa Úrsula 2013)