Per què Santa Úrsula és diferent?

vella15No és l’actuació en la qual s’acostumen a veure els castells més grans, tampoc la que mostra els índexs d’efectivitat més alts, ni tan sols la que gasta el ritme més àgil… De fet, en el Top 100 de millors actuacions de l’Era moderna, no n’apareix una de Santa Úrsula fins al lloc 17; a la plaça del Blat el quart diumenge d’octubre s’acostuma veure més llenya que a Sant Fèlix, el Concurs, Santa Tecla o la Diada de Minyons; i l’espera entre castell i castell pot arribar a ser de vint minuts si hi ha hagut caiguda just abans. Però l’aureola, l’ambient i la passió que distingeix la diada de Santa Úrsula és única, incomparable i, probablement, insuperable.

Quan als protagonistes del nostre espai d’entrevistes Gent de Plaça –que realitzen els periodistes vallencs Quico Domènech i David Prats– se’ls hi pregunta que triïn una actuació, la de Santa Úrsula acostuma a ser la preferida, tot i ser conscients que, llevat dels vallencs, sempre n’hauran de ser espectadors. No hi ha moment més significatiu en el calendari casteller que ajudi a entendre què són els castells com el de Santa Úrsula. Els nervis, la tensió, la passió i, per descomptat, la rivalitat (sí: la rivalitat, que és intrínseca als castells) expliquen sense necessitat de gaire paraules què hi ha darrere dels castells i perquè han esdevingut un element tant important en les seves vides per a molts dels seus components d’arreu del país.

joves13Des del primer moment del dia, quan els castellers de la Colla Vella i la Colla Joves treuen la camisa de l’armari, i fins a la 1 del migdia, en què la colla que ha guanyat el sorteig realitzat a l’entrada de l’Ajuntament instants abans –amb la litúrgia requerida–, fa pujar els segons del seu primer castell, els rostres, les mirades i els pensaments només estan enfocats en una única direcció: aconseguir els objectius plantejats i fer millor actuació que els rivals.

De fet, aquesta dinàmica no és exclusiva de Valls ni de Santa Úrsula, però enlloc adquireix el caràcter transcendental que té a la plaça del Blat el quart diumenge d’octubre. L’any 2011, en un documental de curta durada que van realitzar els alumnes d’una escola cinematogràfica de Barcelona sobre els Xiquets de Valls, Manel Urbano ho va resumir d’aquesta manera: “en dos minuts et jugues la feina de tot l’any”. En els darrers cinc anys els castells han canviat prou –també a Valls– com perquè la feina de tot l’any ja no depengui de l’aleta d’un castell. Es pot fer una Santa Úrsula discreta, però en canvi haver registrat una temporada notable o, fins i tot, excel·lent. Però els dos minuts –o les dues hores– del migdia del quart diumenge d’octubre són probablement el moment més rellevant i transcendental de l’any. Un moment irrepetible i únic, que està reservat per a uns escollits, els membres de les dues colles dels Xiquets de Valls, que s’enfronten als seus respectius reptes trepitjant les mateixes llambordes que tenien als seus peus els seus avis o besavis quan se citaven també per fer la millor actuació possible.

L’electricitat que desprenen els castells a la plaça del Blat, l’energia que expressen els castellers vermells i rosats quan preparen les seves construccions, els aplaudiments de les respectives parròquies animant als seus i l’expressió de ràbia i felicitat immensa quan l’èxit, total o parcial, s’ha assolit mereixen el tractament de magnànim que es dóna a aquesta diada. Santa Úrsula està reservada per a uns quants, però en gaudim tots com realment es mereix.

SANTI TERRAZA

Foto 1: 4de9 sense folre descarregat per la Colla Vella a la Santa Úrsula de 2015

Foto 1: 4de9 sense folre descarregat per la Colla Joves a la Santa Úrsula de 2013

Articles relacionats:

Santa Úrsula i els grans castells

Els millors castells i la culpa és de la Vella (Santa Úrsula 2015)

Santa Úrsula en tres actes (Santa Úrsula 2014)

La frontera es tenyeix de vermell (Santa Úrsula 2013)

Santa Úrsula: 20 anys de gamma extra

Els castells, tal com són