El mapa casteller es fa gran

L’excel·lent moment que viu el món casteller en l’actualitat es tradueix, a més de la consecució i millora de registres, en un creixement continuat i generalitzat de colles arreu del país. La creació de colles en territoris on fins ara el rastre casteller era mínim i ocasional és un signe evident d’aquest moment d’expansió. És el territori conquerit dels castells, esdevinguts com un dels elements de referència de la identitat nacional, a diferència de dècades enrere, en què el seu radi d’influència es limitava a les comarques tradicionals i les guanyades posteriorment.

La temporada del 2016 ha deixat 89 colles castelleres en actiu, sense comptar les universitàries i les de l’estranger. L’espectacular augment registrat en els últims anys ha omplert el mapa de cada cop més comarques amb presència castellera. Amb la recent aparició de les colles de les Terres de l’Ebre (actualment, ja en són tres) i dels flamants Castellers d’Andorra i els Pallagos del Conflent (a Prada, a la Catalunya Nord), al Pirineu, ara ja no hi ha cap àrea territorial del Principat sense presència castellera. Tant les Terres de l’Ebre com el Pirineu –on, en tots dos casos, els models festius estan allunyats des del Camp del Tarragona i el Penedès– s’han deixat seduir també per la màgia dels castells, si bé encara hi ha àrees susceptibles de créixer i saludar colles pròpies, com les comarques pirinenques del Principat o part de les Terres de Lleida.

L’evolució de la Catalunya castellera ha estat considerable en els últims 50 anys, com posen de manifest els diferents mapes que reproduïm. Als anys 60 només hi havia colles a l’Alt Camp, el Tarragonès, l’Alt i el Baix Penedès. En el canvi de dècada, però, s’hi van afegir el Barcelonès (1969) i el Garraf (1971) i ben entrats els 70 les fronteres es van ampliar amb la incorporació del Priorat (1976) i els dos Vallès (1974-79), abans d’entrar al Baix Camp (1981) i el Baix Llobregat (1982), dues comarques on precisament l’any 1948 hi havia hagut dues experiències castelleres que no van arribar a consolidar-se: els Ganxets de Reus i els Xiquets d’Eramprunyà.

El primer boom dels castells, a començament dels 90, es va traduir en la irrupció de colles arreu del territori i es van sobrepassar les fronteres vigents fins el moment: Bages (1993), Segrià (1995), Gironès (1997), Osona (1997), a més d’altres territoris que havien format part de l’àrea d’expansió de la zona tradicional, com la Conca (1994) i l’Anoia (1995). A finals dels 90, en plena expansió castellera i l’assoliment de fites extraordinàries, el cens casteller va arribar a la seixantena de colles: en deu anys gairebé s’havia doblat el nombre de formacions.

Però ja entrat el segle XXI, el creixement es va aturar i es va traduir també en una certa i lleugera reculada. De les 50 colles que feien castells de 7 l’any 2000 es va caure a 38 set anys després (un 25% menys). I és que entre el 2002 (Castellers de la Sagrada Família i Matossers de Molins de Rei) i el 2007 Margeners de Guissona) no hi va haver cap colla nova. Per trobar un altre espai de temps tan llarg sense creació de colles caldria remuntar als anys 60.

El final de la dècada –i l’inici de la crisi–, va suposar, però, un punt d’inflexió notable. L’entrada dels castells en la llista del Patrimoni Immaterial de la Humanitat, el 2010, va estar acompanyat de l’aparició de colles arreu del país, tant en comarques amb presència castellera com en altres àrees fins aleshores verges. Els anys 2013 i 2014, l’eclosió va ser màxima, amb una vintena de colles noves, un fenomen que ha tingut continuïtat i que ha portat a l’actual radiografia: 86 colles castelleres convencionals, que, amb la suma de les universitàries, situa l’univers casteller en el centenar de colles. Aquesta expansió ha suposat una ampliació del nombre de colles que fan castells de 7: el 2015 en van ser 61, una xifra mai registrada abans, mentre que enguany han estat una más: 62. El 2016 també ha estat l’ana amb más colles que han fet castells de 9 (15) i de 8 (31).

SANTI TERRAZA

Aquest article va ser publicat a l’Anuari Castells 2016 i ha estat adaptat per a l’ocasió.

Foto: Actuació de la Mercè de colles locals del 2014

Evolució del mapa casteller en les últimes dècades:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Foto: Actuació de la Mercè de colles locals del 2014

Articles relacionats:

Com ens hem fet grans

El Llobregat fa frontera

23 colles han fet la diada més completa aquest 2016

El Top 100

El mapa s’amplia: més colles que mai