La contradicció dels punts

L’extraordinària temporada del 2016, a més de batre gairebé tots els rècords, ha deixat algunes de les millors exhibicions de la història. La Diada dels Minyons, la Santa Úrsula de la Vella i el Concurs dels Castellers de Vilafranca ja figuren en la galeria de les millors actuacions de tots els temps, acompanyades –com no pot ser d’una altra manera en els castells– del debat sobre la seva posició, ubicació o preponderància en les respectives llistes que fan els castellers, sovint amb les limitacions que imposa analitzar-ho tot plegat amb la camisa posada.

Enguany, el debat principal ha girat entorn si la millor actuació és amb tres castells i pilar –com marquen els cànons– o bé sense comptar-hi aquest darrer –com marca el Concurs, que és l’única exhibició on es fan servir punts per valorar els castells–. Limitar la grandesa dels castells a un element tan matemàtic –tot i que objectiu– com són els punts redueix considerablement la seva capacitat per interpretar-los. Però la tendència humana –i, per tant, castellera– a fer llistes que seleccionin el bo i millor resulta inevitable. La Revista Castells no utilitza mai els punts en les seves cròniques ni reportatges (llevat de quan es refereixen al Concurs i la seva classificació per accedir-hi), però no renuncia a publicar llistes de les millors actuacions, com les que milimètricament elabora Carles Esteve, que permeten ordenar les exhibicions més destacades de l’Era moderna utilitzant en aquest cas el cànon tradicional de tres castells i pilar (atès que no ens referim al Concurs). Enguany el Top 100 n’ha sumat 33 de noves (comptant-hi les repeticions de les millors actuacions, el Top 100 inclou fins 162 exhibicions).

Però qualsevol llista de les millors actuacions resulta, en tots els casos, incomplerta i parcialment injusta. Que la Santa Úrsula de la Vella (4de10fm, 3de10fm, 4de9sf) figuri en el catorzè lloc del Top 100 grinyola per totes bandes, tot i la lògica de contar els tres castells i el pilar. El fet que els rosats no acompanyessin el seu extraordinari catàleg de castells amb el gran pilar situa la suma per sota del que imperaria en l’evidència castellera. Manel Urbano tenia la baixa de la sisena titular i, tot i que van assajar el pilar amb un altre casteller, va preferir no arriscar-s’hi: és evident que carregar-lo només hagués deixat l’actuació com no tan perfecta.

Tant els Minyons de Terrassa com els Castellers de Vilafranca –que ocupen les primeres posicions del Top 100, sens dubte, per mèrits propis– desitjarien haver descarregat en una mateixa exhibició dos castells de 10 i un dels extraordinaris sense folre. De fet, ho han intentat i no han pogut. En canvi, tot em fa pensar que la Vella no canviaria el seu 4de9 sense folre de Santa Úrsula pel 3de9 amb folre i l’agulla i el pilar de 8 amb folre i manilles que van acompanyar els dos castells de 10 descarregats pels Minyons a la Diada de la Colla i que la fan situar com la millor actuació de tots els temps. Ni tampoc pel pòquer dels verds al Tots Sants del 2015, que respon a la que seria l’actuació castellera perfecta (castell de 10, de màxima dificultat sense folre, de 9 amb agulla i gran pilar).

L’odiosa –i gairebé absurda– comparació entre aquestes tres actuacions posa en evidència de nou les contradiccions del sistema de punts. Efectivament, fins que no es demostri el contrari, els punts són la millor eina per situar la dificultat dels castells en el seu ordre corresponent. Però també, fins que no es demostri el contrari –i això em penso que mai no es demostrarà– en els castells intervenen altres factors subjectius que són decisius a l’hora de valorar una actuació i un èxit.

I entre els factors –a banda dels nivells de felicitat que els castellers marquin davant cada objectiu concret– també intervenen altres barems, com el dels recursos propis o el caràcter de l’actuació. Un 4de10fm és un 4de10fm a la plaça del Blat, a la de la Vila de Vilafranca o davant la catedral de Terrassa. D’això no hi ha cap dubte. Però té mateix valor un castell fet en una Santa Úrsula, un Sant Fèlix o un Concurs –amb la pressió i la rivalitat com a factors latents i, llevat de la TAP, fets únicament amb recursos propis– que en un Tots Sants o una Diada de la Colla?

SANTI TERRAZA

Foto 1: Alegria de la Colla Vella al descarregar el 4de9 sense folre a la Santa Úrsula de 2016

Foto 2: Alegria dels Minyons de Terrassa al descarregar el 4de10 amb folre i manilles a la Diada de la Colla de 2016 (Foto: Fèlix Miró)

Foto 3: Alegria dels Castellers de Vilafranca al descarregar la torre de 8 sense folre al Tots Sants de 2015 (Foto: Ariadna Brunet)

Articles relacionats

L’actuació más completa i les punts

Els Minyons pugen dalt de tot

La histèria dels punts

El difícil repte d’ajuntar-ho tot

Del 10 mite al 10 extraordinari

L’actuació ‘prèmium’

El Top 100: reflex de l’extraordinari nivell actual

Els punts queden en evidència

El més difícil dels castells és quantificar-los

Sobre els castells carregats