Castells més grans… i més segurs

Entre la gran quantitat de bones notícies del moment casteller actual n’hi ha dues que destaquen especialment, no per haver aconseguit millorar cap rècord o superar fronteres, sinó pel que representen i el que aporten. Es tracta de dos assumptes relacionats amb la seguretat i la prevenció de lesions: d’una banda, els deu primers anys de funcionament del casc de la canalla –que les dades demostren que ha estat un èxit absolut– i, d’una altra, les mesures implantades pels Castellers de Sants per augmentar la seguretat en els peus dels castells amb folre i que han denominat com Soca a l’antiga, que dissabte va merèixer el Premi Especial a la Nit de Castells. Els castells guanyen en nivell, qualtitat i quantitat, però també en seguretat.

Quan l’any 2006 es va produir l’accident de Mataró, algunes veus –aïllades, però significatives– van reclamar una regulació externa als castells, que marquessin les pautes dels elements de seguretat que s’havien d’aplicar. Eren veus que desconeixien la realitat dels castells i la seva capacitat d’organització per afrontar els reptes marcats, per importants que fossin. I al mateix temps tampoc no eren conscients que aquesta activitat –que òbviament no està exempta de riscos– té uns índexs de perillositat inferior al d’altres activitats socialment acceptades i no qüestionades. El món casteller, tot i la tristesa del moment, va respondre amb serenor i va moure fitxa per aplicar amb caràcter estable un projecte que ja tenia programat, com era el casc de la canalla.

Deu anys després, el casc ha demostrat ser un encert total. Des de la seva implantació, no hi ha hagut cap cas de lesió cranioencefàlica en la canalla en cap actuació castellera (tot i que tampoc és que abans fossin freqüents). El casc ha estat una mesura d’èxit, implantada directament pel mateix món casteller –a través de la Coordinadora de Colles Castellers de Cataliunya i amb la decidida col·laboració de l’empresa NZI, fabricant del dispositiu–, que es va aplicar sense necessitat de cap imposició externa. Ara, la mateixa CCCC i NZI n’estudien la millora.

El passat 2016, els Castellers de Sants van fer una altra interessant aportació a favor de la seguretat, com és el pla de Soca a l’antiga, que ha rebut el Premi Especial Nit de Castells 2017  Els borinots van adoptar aquest sistema de protecció a les seves pinyes arran tres lesions que havien tingut en castells amb aquestes característiques. Apel·lant als primers castells amb folre del segle XX –en què les colles experimentaven com lligar les pinyes abans d’apostar decididament pel sistema que finalment es va fer comú: el de prémer de pit amb els braços avall–, els de Sants han aplicat amb èxit la seva proposta en castells com la torre de 8 amb folre, el pilar de 7 amb folre i, en el tram final, el 3de9 amb folre. El sistema funciona en aquestes construccions i ara cladrà veure com es reacciona en els castells amb manilles. Però, sobretot, caldrà esperar que la resta de colles grans es disposin a estudiar la seva possible adaptació.

Foto 1: 3de9 amb folre dels Castellers de Sants a Terrassa (Foto: Fèlix Miró)

Foto 2: El cap de colla sortint dels Castellers de Sants, Pau Camprovin, recollint el Premi Especial de mans del director de l Revista Castells, Santi Terraza (Foto: Fèlix Miró)

Articles relacionats:

El duel entre la Vella i els verds, els xinesos, Sants i Pere Gassó, protagonistes

El peu a l’antiga: any 0

Un canvi revolucionari per tascar els folres

Repensant els folres, 40 anys després

Protegir les posiciones de més risc

El protector cervical, més a prop

Objectiu: millorar el casc

Què podem aprendre del casc de la canalla?

Les claus del 2017