El valor de la trajectòria

Què entenem per una sòlida i dilatada trajectòria castellera? Quins requisits ha de tenir un casteller per guanyar aquest premi? Quants en coneixem que en siguin mereixedors? Ara fa deu anys, la REVISTA CASTELLS va crear el Premi a la Trajectòria, que és un dels elements àlgids de la Nit de Castells. Els perfils de tots deu són plurals i diversos, però amb un element coincident: la seva aportació a la castellística moderna ha estat decisiva. Hem ajuntat en una trobada al monument Als castellers, a Vilafranca, vuit dels deu guanyadors i la vídua i el fill de dos que ja no hi són. Es tracta de deu llegendes: Jaume Rosset (Minyons de Terrassa), Oriol Rossell (DEP, Castellers de Vilafranca), Pere Català Roca (DEP, Valls), Josep Antoni Falcato (ex-Castellers de Sitges i Minyons de Terrassa), Marcel·lí Güixens (Nens del Vendrell), Francesc Piñas (Colla Vella), Joan Vallès (Minyons de l’Arboç), Quico Pino (Xiquets de Tarragona), Josep Sala (ex-Castellers de Vilafranca i Castellers de Barcelona) i Helena Llagostera (Colla Joves).

Quatre de les deu edicions del Premi Trajectòria han anat parar en mans de membres que han destacat per innovacions tècniques o lideratge en una colla. Marcel·lí Güixens, que va rebre el guardó l’any 2011, destaca pels més de 70 anys dedicats a la vida castellera, i més concretament als Nens del Vendrell. El veterà casteller de la capital del Baix Penedès n’ha vist de tots colors. Des del Concurs del 1970, amb Jan Julivert com a cap de colla, passant pels durs moments dels 80 i 90, fins a una recuperació que ha portat l’oportunitat que els Nens siguin colla de 9 pisos. “Puc dir que sóc dels pocs, per no dir l’únic, que he vist tres cicles de colla”.

Güixens subratlla que la manera de fer castells d’ara és totalment diferent respecte a la d’abans. “S’assaja més, a diferència d’abans, que hi havia moltes dificultats per reunir la gent suficient al local i a les places”. El qui va ser cap de colla vendrellenc durant tres etapes (1978, 1984 i 2000), considera que “els Nens han arribat a un nivell que mai no m’hauria arribat a imaginar, però encara poden anar més enllà”.

L’època d’explosió dels Nens del Vendrell també és molt recordada per Francesc Piñas, de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, que va ser premiat l’any 2012, com a impulsor dels folres moderns. Piñas es va incorporar a les files dels de la camisa rosada l’any 1962 ocupant càrrecs a la junta administrativa, i posteriorment com a cap de pinyes i folres. “Tant el premi de la REVISTA CASTELLS, com la Creu de Sant Jordi que se’m va concedir l’any 2013 representen una gran alegria i satisfacció per a la meva persona, la colla i també per a la meva família, sobretot, per a la meva dona i els meus fills, que molts cops s’han ressentit que dediqués tantes hores als castells”.

Tot i no tenir càrrecs a la junta actualment, Piñas és d’aquells castellers que va sempre a tots els assaigs i actuacions. “Quan jo anava al davant, m’agradava que la gent hi col·laborés i em donés consells. I ara faig el mateix. Sigui el cap de colla que sigui, sempre procuro donar el mateix suport”. L’emblemàtic casteller de la Vella confia en el present i en el futur de la seva colla després de l’exitosa etapa de Manel Urbano com a cap de colla.

L’arbocenc Joan Vallès va rebre el premi l’any 2013 per les seves vivències, passió i estímuls de més seixanta anys de vida castellera. No és massa amant dels premis. Tot i això, rebre un premi casteller és una cosa especial perquè li agraden, els ha viscut i s’ho ha passat molt bé fent-los.

La seva activitat està dividida entre Valls i l’Arboç. Va començar als anys 40, en plena postguerra; i amb la reunificada colla dels Xiquets de Valls. “Recordo amb molta nostàlgia el meu primer 4de6 fent de dosos amb la formació vallenca a Vilafranca. També vaig viure intensament el pas dels Xiquets de Valls a la Muixerra”.

L’any 1958, Vallès va fundar els Minyons de l’Arboç. N’ha estat casteller i cap de colla. “Tot i les dues dissolucions, sempre n’he estat membre i continuo contribuint amb el que puc”. Vallès és un rostre conegut per la seva condició d’actor i haver participat en sèries televisives, però això no l’ha allunyat mai dels castells.

Fins al moment, el reconeixement a avis castellers per la seva trajectòria es tanca l’any 2015 amb el guardó a Josep Sala per la vinculació inicial als Castellers de Vilafranca i, posteriorment durant la major part de la seva vida, als Castellers de Barcelona, del qual n’és el fundador i el primer cap de colla.

El premi per a Sala va significar “un gran honor”; explica que ha pogut veure dues èpoques castelleres diferents. A més, el lligam familiar també l’ha ajudat molt. “Vaig aprendre molt del Ramon Sala i Miralles, el meu pare, que va ser cap de colla dels Castellers de Vilafranca. Quan per la seva feina ens vam haver de traslladar a Barcelona, jo vaig activar la meva passió castellera per poder crear una colla a la capital catalana. I ho vaig aconseguir”.

Actualment, ja jubilat, Sala torna a viure a Vilafranca i continua formant part dels Castellers de Barcelona, encara que fa una tria de les sortides a fer. “A molts assaigs i actuacions no hi vaig. El fet de viure a Vilafranca i pujar a Barcelona em ve una mica a contrapès”.

Molts castells a les espatlles

Quico Pino i Josep Antoni Falcato representen una generació de castellers de tronc experimentats. Tots dos –tot i que Falcato ja no és casteller actiu– són un model a seguir dels Xiquets de Tarragona i els Minyons de Terrassa, respectivament.

Pino va rebre el reconeixement l’any 2014 pels 50 anys fent castells i haver esdevingut una icona de la Tarragona castellera. “No esperava rebre un premi d’aquestes característiques, però estic content que la gent vegi que els castellers que són allà dalt defensant estructures representen un actiu importantíssim”. Als seus 57 anys, Pino, tot i patir una lesió el passat 2016, continua sent un dels titulars als troncs dels Xiquets de Tarragona i afirma que la bona preparació física que porta a terme el manté a continuar a pujar. “Sempre m’he cuidat molt i em prenc els castells una mica des d’una vessant esportiva”.

Pel que fa al futur dels matalassers, després d’una temporada passada gens satisfactòria, Pino és optimista: “si sabem corregir els errors del 2016, tornarem a ser una colla capaç d’afrontar qualsevol repte”.

Per la seva banda, Falcato va rebre el premi l’any 2010 per haver estat clau en la modernització del fet casteller. Sitgetà de naixement –on sempre que pot hi torna–, va començar amb els Castellers de Sitges. Quan la seva família es va haver de desplaçar a Terrassa pels motius laborals del seu pare, Falcato continuava baixant a Sitges cada divendres per assajar. El 1979, però, es va decidir a fundar una colla a la seva nova ciutat i en poc temps van néixer els Minyons de Terrassa. Falcato creu que “s’han arribat a límits inimaginables només 20 anys enrere. El creixement exponencial es deu a l’efecte locomotora, l’acceptació o valoració per part de la societat, l’elevat nombre de gent jove a les colles, la transmissió dels coneixements tècnics, l’ús de les xarxes de protecció i l’expansió de la cultura d’assaig amb més rigor”.

Tot i ja no formar-ne part, Falcato segueix l’evolució dels Minyons i subratlla que “estan en un gran moment de forma amb qualitat, jovent i il·lusió. Si s’hi esforcen poden assolir qualsevol repte i, malgrat l’alt nivell de les colles rivals, poden tornar a liderar el món casteller”.

L’avenç en seguretat

L’evolució de la seguretat en els castells ha estat palesa en aquests últims anys a partir de la incorporació del casc de la canalla. Un dels seus impulsors va ser Jaume Rosset, membre dels Minyons de Terrassa i pioner en l’adaptació de la medicina i la prevenció de lesions als castells. Rosset va ser director científic i mèdic de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya fins el 2012. Va rebre el guardó durant la primera Nit de Castells (2007) per la seva aportació als castells en assumptes de prevenció de lesions i millora del rendiment; i haver fet nombrosos estudis científics sobre el fet casteller.

Rosset creu que “el premi va ser un suport cap a la seguretat del món casteller. Actualment, s’imposa la cultura del castell descarregat, però això de la tranquil·litat també equival a un risc. Des de la Coordinadora i les colles s’ha de conscienciar i aportar més iniciatives”.

El paper de la dona

La participació de la dona en el món casteller ha permès una evolució tècnica. Els pioners de l’entrada de les dones als castells van ser els Minyons de Terrassa, però la primera cap de colla d’una formació puntera no va arribar fins l’any 2009, amb Helena Llagostera al capdavant de la Colla Joves Xiquets de Valls. Llagostera, que va ser guardonada l’any passat, creu que el premi exposa que els homes i les dones es poden complementar perfectament a l’hora de fer castells. “Les dones som als pisos superiors o en llocs de folre i pinya molt concrets. Crec que hem estat peces claus i gràcies a la nostra entrada es poden veure aquests grans castells en l’actualitat”.

L’excap de colla dels del carrer d’en Gassó és mare de família nombrosa, però tots els seus fills l’acompanyen a la colla. Fins i tot, ha pogut compartir castell al mateix pis amb dues de les seves filles: “que tota la família hi participi és un gran avantatge i una de les grandeses dels castells”.

Veus apagades, però sempre en record

Dos dels premis trajectòria ja són entre nosaltres. Oriol Rossell (2008) i Pere Català Roca (2009) són recordats, entre d’altres factors, per tenir un gran arxiu de documentació i filmografia d’actuacions castelleres.

Oriol Rossell, fundador dels Castellers de Vilafranca, va ser una de les ànimes de portar la colla pròpia a la capital del Penedès. A més, com recorda el seu fill, Antoni Rossell, “se’l pot considerar com un dels impulsors de la memòria històrica castellera amb un fons de filmacions extens entre els anys 60 fins a finals dels 80“. Va morir el febrer del 2011.

Pere Català i Roca va ser un estudiós casteller de l’època i va timpulsar algunes de les noves paraules del vocabulari casteller. La seva vídua, Mari Carme Dalmau, el defineix com “un dels pioners en escriure articles castellers a la premsa de l’època i com un dels impulsors del futur Museu Casteller de Catalunya”. Va morir el febrer del 2009.

ELS 10 PRIMERS PREMIS TRAJECTÒRIES

Jaume Rosset (Terrassa, 1964). Colla: Minyons de Terrassa i Exdirector científic i mèdic de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya. Any del premi: 2007. Motiu de la distinció: Per la seva tasca en la seguretat i prevenció de lesions en el món casteller.

Oriol Rossell (Vilafranca del Penedès, 1919-2011). Colla: Castellers de Vilafranca. Any del premi: 2008. Motiu de la distinció: Fundador dels Castellers de Vilafranca.

Pere Català i Roca (Valls, 1923 – Barcelona, 2009). Colla: Estudiós del món casteller. Any del premi: 2009. Motiu de la distinció: Per la seva tasca de documentació del món casteller.

Josep Antoni Falcato (Sitges, 1960). Colla: Castellers de Sitges i Minyons de Terrassa. Actualment inactiu. Any del premi: 2010. Motiu de la distinció: Com a membre dels Minyons de Terrassa, per haver estat clau en la modernització del fet casteller en els darrers trenta anys.

Marcel·lí Güixens (El Vendrell, 1936). Colla: Nens del Vendrell. Any del premi: 2011. Motiu de la distinció: Per haver mantingut una presència constant i activa als Nens del Vendrell des del 1946

Francesc Piñas (Valls, 1942). Colla: Colla Vella dels Xiquets de Valls. Any del premi: 2012. Motiu de la distinció: Per la seva aportació a la castellística moderna en el seu paper de responsable de pinyes i folre i de secretari de la Colla Vella dels Xiquets de Valls.

Joan Vallès (L’Arboç, 1933). Colla: Minyons de l’Arboç. Any del premi: 2013. Motiu de la distinció: En reconeixement a les seves vivències, passió i estímuls de més de seixanta anys de vida castellera.

Quico Pino ( Tarragona, 1959). Colla: Xiquets de Tarragona. Any del premi: 2014. Motiu de la distinció: Pels 50 anys fent castells i haver esdevingut una icona de la Tarragona castellera.

Josep Sala (Vilafranca del Penedès, 1938). Colla: Castellers de Vilafranca/Castellers de Barcelona. Any del premi: 2015. Motiu de la distinció: Per la fundació l’any 1969 dels Castellers de Barcelona i en referència absoluta a la colla degana de la capital catalana.

Helena Llagostera (Valls, 1971). Colla: Colla Joves Xiquets de Valls. Any del premi: 2016. Motiu de la distinció: Per ser la primera dona cap de colla d’una formació puntera.

DAVID PRATS

Foto: Els Premis Trajectòria, fotografiats a Vilafranca,el passat 13 de gener (Fotos: Fèlix Miró)

Articles relacionats:

La Nit de Castells convoca 80 colles a Valls

Llagostera, el 4de10fm, els Nens i Romeva, protagonistes de la Nit

es vídeos de la Nit de Castells, al nou canal de YouTube

Pots veure la gala sencera al web de TAC 12

La Nit de Castells premia Òmnium, Josep Sala i la plaça del Blat

Quico Pino, els Aficionats de Llorenç I la Muixeranga, premis Castells 2014