Els castells en el seu temps

Els castells van bé si Catalunya va bé? Els castells creixen si el país viu un moment de plenitud? Quina relació hi ha entre el desenvolupament econòmic, cultural i cívic nacional i la progressió i expansió de les colles? Hem provat de fer aquest exercici i establir paral·lelismes entre els moments àlgids, però també crítics, del món casteller i l’estat del país en aquells respectius períodes. 

El resultat ens aporta un curiós retrat dels vincles i conseqüències que l’entorn tenen en els castells, si bé no sempre directament relacionats en termes positius: quan la progressió nacional ha estat determinant els castells, generalment, han viscut moments de creixement. Els casos de la Renaixença, de la República o de l’actual Procés en són bones mostres. Però, per contra, la salut de l’economia s’ha traduït de diferents maneres en l’evolució dels castells: mentre que diverses situacions de progrès i de benestar no han tingut una necessària repercussió en el devenir dels castells, les crisis s’han comportat de diferents maneres: en caigudes tràgiques (com la derivada de la fil·loxera (a finals del segle XIX) o en moments de màxima expansió, com els de 1993 i 2010. En text regular apareix la descripció històrica de la Catalunya del moment; en negreta, la narració castellera.

Rajola de començament del segle XIX que simbolitza una processó

1801

La Catalunya de finals del XVIII i començament del XIX experimenta diversos canvis econòmics i socials. Els primers indicis d’industrialització (que són evidents a Valls, que en aquests moments és de les 10 ciutats més poblades de Catalunya), l’activació del comerç amb les Amèriques (especialment amb Cuba) la implantació de nous circuits de comercialització agrària entre comarques, els signes reformistes que acompanyen el liberalisme i la irrupció de col·lectius locals que guanyen pes arran de la guerra napoleònica perfilen una societat en canvis tímids, però constants.

És la data documentada més antiga dels castells. A Valls, ja hi ha en aquest any activitat castellera i, aviat ja es podrà documentar que serà dual, entre les dues colles que marcaran la història dels castells. Els castells de començament del segle XIX són una evolució de l’antic Ball de Valencians, que en la segona meitat de la centúria anterior havia actuat en diverses poblacions del Camp de Tarragona.

3de9f i 4de9f simultanis a Vilafranca per part de les colles dels Xiquets de Valls en una imatge previsiblement del 1861

1851

Catalunya ha esdevingut la fàbrica de la península Ibèrica: la revolució industrial canvia els hàbits de cada cop més segments de la població i, al mateix temps, reforça l’aparició d’una societat urbana i menestral. El ferrocarril i les noves vies de comunicació afavoreixen els moviments i el desenvolupament econòmic. A més, Catalunya viu un procés de recuperació de prestigi de la llengua a través de la literatura i noves manifestacions culturals.

Els castells de 9 ja es veuen a les places, segons la documentació llegada. El 1851 s’obre el que es coneixerà com Primera Època d’Or dels castells. En els anys successius, les construccions de 9 comencen a esdevenir un fet habitual i posen de manifest una expansió de les colles dels Xiquets de Valls. També el pilar de 8 amb folre i manilles entra en els registres castellers d’inici de la segona meitat del segle XIX.

1881-83

El Modernisme aporta un nou esplendor a Catalunya, tant en el terreny de les arts i les lletres com en el d’una societat civil cada cop més organitzada a través d’associacions i amb publicacions pròpies que es fan ressò de l’evolució dels seus entorns. Catalunya mira cada cop més a l’estranger (França, especialment), en qui s’emmiralla per buscar una nova plenitud.

És el trienni gloriós, en què les colles de Valls assoleixen els grans castells del moment: 4de9 sense folre, 5de9 amb folre i, segons algunes cròniques, el 3de9 sense folre. El sostre del món casteller creix i se situa en uns nivells que trigaran 115 anys en superar-se.

Finals del s. XIX

La fil·loxera arrassa amb l’activitat econòmica de bona part de les poblacions del Camp de Tarragona i el Penedès. La pèrdua de la producció vitivinícola genera una emigració constant de ciutadans d’aquestes comarques a Barcelona. Els castells se’n resenteixen de manera clara, ja que molts components abandonen Valls i les poblacions que donaven suport als Xiquets.

Els castells perden nivell, components i atenció. En pocs anys es passa de les construccions avui considerades de gamma extra a les de 7, sense que les colles puguin fer res per aturar aquest retrocès. Els castells, a més, perden capacitat de seducció entre la població del Camp de Tarragona i el Penedès, que prefereixen recordar, cada cop més, les gestes d’anys anteriors. 

‘Sardanes a la font de Sant Roc d’Olot’, oli de Ramon Casas (c. 1901-02)

1908

El Noucentisme aporta una estètica i valors culturals allunyats dels decimonònics castells. Els esports i la sardana –aleshores, dues activitats emergents, aparegudes a finals del segle XIX– escenifiquen la imatge amb la qual prefereix identificar-se la societat catalana, concretada en la bellesa atlètica, el classicisme, la mediterraneïtat i la pulcritud. Els programes de les festes majors incorporen les ballades de sardanes i, sobretot, les competicions esportives, on abans hi havia hagut actuacions castelleres.

S’alça el darrer 4de8 de l’època antiga. A partir d’aquest moment i fins els anys 30, cap castell serà superior al 4de7 amb l’agulla. En algunes temporades no s’aconsegueixen fer ni castells de 7. Les actuacions desapareixen de bona part dels programes festius, amb l’única excepció de Vilafranca, que la manté de manera inalterable en la programació de Sant Fèlix. De l’any 1919, per exemple, només se’n coneixen sis actuacions en tota la temporada. En la nova Catalunya noucentista, els castells són vistos com una activitat ruda, rural, antiga i escassament gratificant.

Els Nens del Vendrell, el dia de la seva presentació, per Santa Teresa de 1926

1926

En plena Dictadura de Primo de Rivera i liquidada la Mancomunitat, Catalunya s’ha quedat sense estructures d’autogovern ni capacitat de dinamització sociocultural amb visió nacional. Tot i això, l’herència de la Mancomunitat i del Noucentisme institucional ha deixat una sòlida xarxa d’equipaments i xarxa cultural, que la societat n’ha fet seva. La premsa comarcal –cada cop més estesa– actua com un pol difusor de les inquietuds cíviques dels catalans i les seves associacions.

Neixen els Xiquets de Tarragona i els Nens del Vendrell, que amplien el radi casteller més enllà de Valls i comencen a recuperar part de l’atenció perduda. L’aparició de colles en altres poblacions desperta l’autoestima dels vallencs. 

4de8 carregat per la Colla Vella a l’Arboç el 1932

1932

La proclamació de la República, el 1931, desperta una estat d’alegria generalitzada a Catalunya, que es manifesta també en la vida social i l’activitat cultural. Catalunya recupera el seu autogovern i el sentiment nacional troba, tot i el poc temps de durada del nou període, el seu espai de canalització, tant a les institucions com a la societat civil. I els castells no n’estan exempts.

Després de 25 anys de sequera tornen els castells de 8 a plaça. El món casteller torna a viure un moment d’esplendor en registres i creixement, gràcies, en bona part, a la rivalitat, tant entre les colles de Valls com aquestes amb les del Vendrell o Tarragona. Entre 1932 i 36 es veuen 23 castells de 8, dels quals 19 són de la Colla Nova, 2 de la Colla Vella i 2 dels Nens del Vendrell. 

1936

La Guerra Civil ho trenca tot: la democràcia, la convicència, la felicitat i la vida de milions de persones. Les barbàries dels grups d’anarquistes i d’incontrolats i l’avenç de les tropes franquistes il·lustren la negra etapa dels tres anys que va durar el conflicte.

El 19 de juliol de 1936, la Colla Nova de Valls –la gran colla castellera del moment– es disposava a actuar en la inauguració dels Jocs Olímpics alternatius als que Hitler capitanejava a Berlín. La Nova va viatjar amb dos autocars a Barcelona amb la intenció de descarregar el 3de8, que havia coronat dos cops el 1934 i 35 i que encara no s’havia vist al segle XX. Els autocars van entrar a Barcelona, però no van arribar a enfilar Montjuïc: la inauguració dels Jocs es va suspendre a causa de l’esclat de la Guerra Civil i els castells van aturar la seva activitat durant els tres anys que va durar el conflicte bèlic.

1939

El triomf de les tropes de Franco –és a dir, la derrota de Catalunya– tenen enormes consqüències en la societat, la cultura i les aspiracions nacionals. La llengua, les publicacions i, fins i tot, les sardanes es prohibeixen pel nou règim, Però els castells se salven de la persecució, tot i que en pateixen les conseqüiències.

El nou règim imposa la unitat de les colles vallenques per evitar disputes, i al Vendrell també desapareix la dualitat. La forçada unitat vallenca (coneguda com la Barreja o la Reunificada) només dura set anys, davant l’evidència que resulta impossible que les dues famílies castelleres quedin fusionades. Aquell mateix 1939, però, tornen els castells de 8 a plaça, de la mà de la colla dels Xiquets de Valls formada per castellers de la Nova i de la Vella.

Construcció de cases amb motiu del Congrés Eucarístic (1952)

1951

Dotze anys de règim franquista –de fam, persecució i mancances de tota mena– tenen enormes conseqüències sobre una societat poc avessada als plaers i les alegries en una Catalunya que ha esdevingut destí migratori de ciutadans a la recerca de noves oportunitats. Els castells, però, és un dels pocs refugis que a finals dels 40 i començament dels 50 genera una certa afició a les comarques del Penedès i el Camp de Tarragona entre una població esmorteïda.

Els Nens del Vendrell descarreguen a l’actuació de la Fira de Santa Teresa del 1951, el 3de8, castell que només s’havia coronat en dues ocasions (1934 i 35) des que es va perdre a finals del segle XIX. La Muixerra també el corona el mateix any i la Vella en els anys posteriors en una nova empenta castellera, en què les tres formacions competeixen per la glòria castellera del moment. Els Castellers de Vilafranca són de recent creació (1948) i en els propers anys ho faran els Minyons de l’Arboç (1958).

1964-66

El turisme, la millora de la situació econòmica i la tímida obertura cultural repercuteixen també en una societat necessitada de nous estímuls. Els anys 60, a Catalunya i a Espanya, no tenen res a veure amb els que es viuen a altres països europeus, però sí que són una font de major alegria, que es reflecteix en la vida de les persones i les famílies.

Els tres concursos de Can Jorba (que guanya la Colla Vella) desvetllen un món casteller que havia romàs apàtic els darrers anys i amplien l’atenció per l’activitat més enllà de les comarques del Penedès i el Camp de Tarragona. Els castells són portada informativa als diaris de Barcelona i guanyen protagonisme.

Pilar de 7 amb folre descarregat pels Nens del Vendrell el 1969

1968-70

El 68 passa gairebé de llarg de Catalunya, però les necessitats de canvi de règim i les reivindicacions nacionals guanyen cada cop més terreny. La cultura catalana assoleix majors quotes de protagonisme i la millora econòmica es tradueix també en algunes de les infraestructures, com l’autopista, que millora les comunicacions entre les principals poblacions del país.

Els èxits i la pugna entre els Nens del Vendrell i la Colla Vella es tradueix en fites històriques, moltes de les quals noves en el segle XX. Es descarrega el pilar de 6, el de 7 amb folre, es torna a completar el 3de8, es veuen els primers 2de8 amb folre i es corona el 5de8. A més, els Castellers de Vilafranca alcen els seus primers castells de 8.

1971-75

Les protestes al carrer, els moviments universitaris, l’Assembela de Catalunya o el protagonisme creixent dels partits polítics intueixen la fi d’un règim incapaç de seduir una població que demana una nova era. Als municipis catalans, les festes majors adquireixen un protagonisme creixent, deixen de ser exclusivament una manifestació religiosa i institucional i conquereixen nous terrenys cívics i culturals sense renunciar als seus orígens.

L’empenta castellera del moment –i de manera especial la viscuda al Concurs del 1970– desperta l’atenció en diversos punts del país. El 1969 es formen els Castellers de Barcelona i en els anys següents neixen noves colles en diversos punts de l’àrea tradicional: Colla Joves Xiquets de Valls (1971), Castellers de Sitges (1971), Bordegassos de Vilanova (1972), Castellers de Vilanova – Colla de Mar (1972), Castellers d’Altafulla (1973) Castellers de la Roca (1974) i Nois de la Torre (1975).

Els Minyons de Terrassa –amb Josep Antoni Falcato al capdavant–, en la seva primera actuació, el 14 de juliol de 1979

1979-81

L’arribada de la democràcia es manifesta de manera clara en els ajuntaments, on la ciutadania percep els canvis d’una manera més directa i plausible. Paral·lelament, l’associacionisme viu un moment de creixement, que manifesta el paper viu i actiu de la societat civil catalana en diferents terrenys socials, cívics, culturals o econòmics. Aquest paper rellevant que pren l’associacionisme facilitarà la creació de colles castelleres en terrenys que fins aleshores havien estat verges als castells.


Els ajuntaments democràtics i el paper predominant de la societat civil es tradueix en la creació de colles, moltes de les quals amb una nova manera d’entendre els castells, que incorpora els valors socials i de catalanitat actuals. És el cas dels Minyons de Terrassa (1979), Jove de Tarragona (1979) o Xiquets de Reus (1981). Aquell 1981, els castells fan el seu pas més gran en 90 anys, amb el primer castell de 9 en tot aquest temps, fet per la Colla Vella a la Diada de Santa Úrsula, la mateixa en la qual la Joves descarrega el primer 5de8 del segle. La nova etapa és també una oportunitat –i una necessitat– per a l’adopció d’uns models concrets en les festes majors sense tradició i que els castells també sabran aprofitar per guanyar espai propi.

1992

Barcelona –i, per extensió, Catalunya– té un abans i un després dels Jocs Olímpics. El 92 és l’oportunitat perfecta per a transformar la ciutat i fer-la visible al món. Barcelona esdevé una capital mediterrània que sedueix mig món, inclosos els els mateixos catalans…

Acte inaugural dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, amb l’actuació de les colles castelleres a la pista d’atletisme

Com ja va passar el 1929 amb l’Exposició Internacional, els castells saben aprofitar un esdeveniment barceloní de projecció mundial per ser-hi presents com una manifestació pròpia. Els castells es veuen en la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics, l’acte amb major impacte mediàtic del món.

1993

…però després de la festa arriba la ressaca. Els excessos del 92, el creixement desorbitat i el deute públic provoquen una recessió que es tradueix en pèrdues de vendes, augment de l’atur i limitacions de la capacitat adquisitiva de les famílies.

La primera torre de 9 amb folre i manilles, que coronen els Minyons a la seva Diada, obre una nova era castellera: la de la gamma extra. Aquells anys, els castells de 9 protagonitzen un salt espectacular: 14 (1992), 18 (1993), 44 (1994), que es reflecteix també en el creixement de colles: només el 1993 en surten sis. Tres factors incideixen clarament en aquest boom: l’entrada dels castells a la televisió, de la mà de les retransmissions que comença a realitzar el canal 33; l’obertura de noves fronteres i registres castellers per part de les colles grans, i la crisi, que irromp en la societat catalana després amb la ressaca del 92, fet que obre les portes dels locals d’assaig.

Primer 3de10fm de la història, coronat pels Castellers de Vilafranca el 15 de novembre de 1998

1998-2001

La crisi ha estat lleu –si més no, en comparació amb la que arribarà anys després– i la recuperació, ràpida, en bona part per la immediatesa en els resultats que provoca l’economia especulativa i no productiva. L’efecte 2000 és sinònim de felicitat i reptes, que la nova economia digital multiplica i els fa accessibles a amplis segments de la població.

L’inici de la nova era de la gamma extra, oberta el 1993, té el seu punt àlgid entre el 1998 i el 2001, quan les colles punteres assoleixen els èxits més grans, molts dels quals s’han mantingut fins els dies actuals: 3de10fm, 4de9sf, 2de8sf, 3de8s… Paral·lelament, el mapa casteller no para de crèixer i abans del canvi de mil·leni s’arriba a la seixantena de colles castelleres. El perfil mitjà del casteller s’ha modificat amb els pas dels anys: cada cop és més jove, urbà, universitari i amb inquietuds socioculturals.

2010-(…)

La crisi torna a colpejar i ho fa amb una força que la majoria de generacions no havien conegut mai. L’economia entra en shock i, amb ella la capacitat de despesa de les famílies. Tot, d’una manera o altra, es veu afectat per la crisi, que obliga a resituar pràcticament tothom en el seu context. Paral·lelament, el sobiranisme deixa de ser una corrent minoritari al país i amplia la seva penetració en segments i texits cada cop més gran per esdevenir el corrent majoritari.

Pilars de colles de recent creació a Viladecans

La inclusió dels castells en la llista del Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la Unesco, el novembre de 2010, aporta als castells les majors dosis de projecció entre la societat catalana. Els registres creixen i cada any s’assoleix la millor temporada de la història, mentre que el nombre de colles explota i s’arriba al centenar. Amb la creació de colles a les Terres de l’Ebre i el Pirineu, tots els territoris del país tenen colles pròpies. La major part de colles, a més, realitzen els seus millors registres. De les 64 que fan castells de 7 en aquest període, només cinc tenen el millor castell del 2015 inferior al millor del 2010. I 40 de les 61 colles que el 2015 fan castells de 7 tenen la seva millor diada en les dues últimes temporades. En tot aquest temps, d’ebullició de les aspiracions nacionals, les colles deixen enrere la seva tradicional abstenció política i es posicionen clarament, en la majoria de casos, a favor de la independència i, en altres, pel dret a decidir.

SANTI TERRAZA

Articles relacionats:

El mapa casteller es fa gran

L’Arboç, 1932

Quan la Colla Nova trencava fronteres

“Digue’m l’edat que tens, i et diré els castells què faràs”

Sant Joan: història duna diada

Els concursos que van impulsar els castells

El Concurs que ho va canviar tot

Quan tot va canviar

Com ens hem fet grans

El Llobregat fa frontera