Quan els castells ja eren immensos

El 1981 és la data que marca l’inici de l’actual època daurada dels castells, quan la Colla Vella dels Xiquets de Valls va descarregar, a casa seva, el primer castell de 9 pisos del segle XX. Fa 35 anys que el món casteller viu immens en aquesta segona època esplendorosa. Però, què se sap de la primera època daurada?

Si es trasllada el mateix exercici al segle XIX –és a dir, els anys va durar la primera etapa d’esplendor tot emmarcant-la amb el primer i darrer castell de 9 pisos: 1851 i 1893 respectivament– ens adonem que va sumar 42 anys. És a dir, que l’actual època encara no ha superat en anys la primera. Tot i així, durant l’etapa del segle XIX es van produir alts i baixos, amb guerres civils pel mig i amb un final irregular on ja no es feien castells de 9 cada any, un panorama ben diferent a l’actual, en què els castells de 9 no han faltat cap temporada i han assolit registres històrics en els darrers exercicis.

Un cop acotat el primer període d’esplendor, ens fem la següent pregunta: quines places van ser les que van veure construccions d’aquesta alçada? O, dit d’una altra manera, quines eren les poblacions punteres, des d’una òptica castellera?

L’exercici és prou interessant, ja que ens fa adonar de les grans diferències amb el panorama actual. Algunes d’aquestes poblacions continuen mantenint el seu estatus de plaça important, però altres s’han perdut pel camí. Anem-les a veure tot seguit, advertint que l’ordre que presentem correspon a la seva antigor com a plaça de 9 i que tan sols hem inclòs les poblacions on hi ha suficient informació per afirmar la seva categoria. En aquest sentit, no apareixen les places on hi ha anunciats castells de 9, però que després no ha estat confirmada la seva execució.

Tarragona, 1851. En el transcurs de la seva Festa Major dedicada a Santa Tecla de l’any 1851 es va poder completar el primer castell de 9 pisos de la història. Tot sembla indicar que va anar a càrrec de la Colla dels Menestrals i que va ser un 3. La crònica del moment apunta que “…corrió la voz de que se trataba de provar hacer una de nueve pisos, es decir, nueve hombres uno encima de otro ó lo que es lo mismo formar una elevación de 70 palmos de carne humana, proyecto bárbaro pero que por dos veces pudo llevarse á cabo, la primera se completó, pero al descender el niño que forma la cúspide de la torre, ó mejor la veleta, desplomóse por su base, y solo se vieron en confusión miembros humanos formando una montaña. La segunda, reforzada cual convenía, ó como los inteligentes lo juzgaron preciso, se llevó acabo y la deshicieron sin percance alguno” (Diario de Barcelona, 27 de setembre de 1851).

Valls, 1852. El vallenc Francesc Ballester escrivia el 1917: “A Valls, l’any 1845, amb motiu de tornar la Verge del Lledó al santuari després de les pregàries, es prova, el 3 de 9, que va caure, i no va fer-se fins per Sant Joan vinent…” (Els Xiquets de Valls pàg. 146). Ara se sap, gràcies al treball de l’historiador Xavier Güell, que el trasllat de la imatge va tenir lloc el 19 d’abril del 1852 (L’Aleta dels Bordegassos, 1998) i, per tant, allò de “per Sant Joan vinent”, correspon al Sant Joan del 1852. La concreció, a més, queda confirmada llegint la crònica castellera de la Festa Major de Torredembarra del mateix 1852, quan es diu que “el año pasado se hizo en Tarragona lo castell de nou, consierado hasta entonces como imposible” i que “después se hizo en Valls y en algun otro punto” (Diario de Barcelona, 8 de setembre de 1852).

Vilanova i la Geltrú, 1852. Aquest “otro punto” a què feia referència el cronista del Diario de Barcelona no és cap altre que la capital de Garraf, en el transcurs de la seva Festa Major en honor a la Mare de Deu de les Neus, el 5 d’agost.  El diari local Diario de Villanueva del 21 de juliol ja anunciava que els Xiquets de Valls “ejecutarán este año la torre de nueve, no vista hasta ahora en esta población”. Un cop passada la festa, la mateixa publicació confirma la gesta: “se ha verificado el castillo de nueve y que ha sido la admiración de cuantos lo han visto, pues no creemos que se hubiese verificado nunca en esta villa y pocas veces en otras poblaciones” (Diari de Vilanova, 6 d’agost de 1852).

Torredembarra, 1852. La crònica castellera de la Festa Major en honor a Santa Rosalia va aparèixer publicada al Diario de Barcelona del 5 de setembre i és atribuïda al periodista i polític torrenc Joan Mañé Flaquer. Diu: “Al arrojo de estos naturales se agregaba la competencia de dos ‘collas de Valls’ que se estimulaban mutuamente y accedían a todo lo que se les proponia por atrevido que fueran. / No se contentaron ya con el ‘castillo de nueve limpio desde los segundos’, sinó que hicieron torres de ocho empezando por la cúspide, que es lo más asombroso que se puede ver”.

Reus, 1856. La capital del Baix Camp es va convertir en plaça de 9 en aquesta primera embranzida castellera. Va ser en el transcurs de les festes de la Misericòrdia celebrades el 14 de setembre: “la companyia de las torres de los Chiquets de Valls empezaron en hacer castillos de hombres en la plaza media luna de la ermita, siendo el principal de todos, uno de tres pilares de nueve hombres de elevación…” (Francisco Torné Domingo, extret de S. Palomar, El Ball de valencians… pàg. 23)

Vallmoll, 1858. Francesc Ballester, al seu treball Els Xiquets de Valls (pàg. 156) afirma que “El 19 d’agost de 1858 una de les colles fa el pilar de 8 a Vallmoll (…)”. Res més es pot aportar que confirmi o desmenteixi aquesta notícia., tret que anys després, el 1880, el programa d’actes de la seva Festa Major anuncia el 3de9: “…se levantarán frente a las Casas Consistoriales diferentes torres, entre ellas la tan arriesgada de castell de nou” (La Opinión, 14 de maig de 1880), sense saber-ne el resultat.

Alió, 1858. La mateixa font anterior fa saber que “el 24 del mateix mes [agost] l’altra colla el fa [el pilar de 8] a Alió” (Ballester, 1917). Aquest arrogant espadat alçat a Alió, en canvi, sí que ha estat confirmat per altres fonts, com la crònica publicada al Diario de Tarragona del 26 de setembre del 1878, és a dir, vint anys més tard, quant la Colla Vella el completa a Tarragona “y el ‘espadat de vuit’, no levantada esta última más que una vez en Valls y otra en Alió”, i també pel diari La Opinión del dia 28 on s’afirma que el pilar del 1878 feia “unos veinte años no habia podido hacerse”.

Vilafranca del Penedès, 1860. Curiosament, una de les places amb més presència castellera documentada al segle XIX i d’indubtable protagonisme no es va convertir en plaça de 9 per Sant Fèlix del 1860. Al llibre dels administradors de la Festa Major de Vilafranca es va deixar anotat la següent informació: “En cuan los valencians fou lo any que més se distinguiren que per rahó de estar en competència dos collas que habia, ab gran facilitat montaban lo castell de nou, cosa extraordinària y de novetat per Vilafranca”.

Montblanc, 1864?. El 1864 de Montblanc apareix en interrogant perquè, malgrat saber amb tota certesa que a la vila Ducal es va alçar un castell de 9, no es pot concretar l’any exacte. Aquell 1864, a la seva Festa Major, el 8 de maig, hi ha anunciat que “se harán los castillos, entre los cuales habrá los tres de nou” (Diario de Reus, 1864). Són diversos els testimonis montblanquins que van deixar escrit que, a la seva joventut, havien gaudit d’un castell de 9 a la vila. Prenem com exemple el record de Ramon Cantó, que recordava haver vist grans castells a Montblanc “y nostres ulls ho han vist, los 3 de 9, los 2 de 7 y l’espadat de sis”. Va ser l’anunciat el 1864?

El Catllar, 1877. Cal fer un salt important en el temps per trobar la següent plaça de 9, ja que a finals dels seixanta i principis dels setanta, la societat viuria un període políticament complicat i que acabaria amb una Guerra Civil. L’activitat castellera se’n va ressentir, però quan va tornar la pau el 1876, els castells van tornar amb força. A la Festa Major del Catllar de finals d’agost del 1877 hi ha una crònica atribuïda a Ramon Roca Vilà, que diu que “hiciéronse además los tres pilans de nou, que no llegaron a desacerse, por haber tenido mala suerte de resbalársele un pie al cuarto, a causa del sudor” (La Opinión, 13 de setembre de 1877). Dos anys després, el 1879, “Los Xiquets de la Colla Nova levantaron la torre de a nueve con una seguridad, agilidad y equilibro cual nunca habia hecho la Vieja”. (La Opinión, 4 de setembre de 1879). Cal tenir present que el cronista era acèrrim simpatitzant de la Nova.

Altafulla, 1878. La condició de plaça de primer ordre ve donada no pas per un castell de 9, sinó pel pilar de 8 amb folre i manilles. A la Festa Major dedicada a Sant Martí, l’11 de novembre, hi van fer cap les dues colles de Valls. Una d’elles, però, va excel·lir: “El entusiasmo por una de las collas llegó a tal extremo que por tres aficionados se costearon diferentes obsequios con que dieron pública muestra de la satisfacción que les causó, entre otras cosas, el que hiciera lo pilá de vuit limpio. Mucho hacer es”. (La Opinión, 14 de novembre de 1878). La gesta va ser recordada per diversos testimonis orals, entre els quals el del Pep de Janillo en una entrevista publicada el març del 1936 a la revista Catalunya. Gràcies a aquest testimoni se sap que la colla que va assolir l’impressionant espadat va ser la Vella. Amb anterioritat hi ha un sorprenent anunci de castell de 9 ja a la Festa Major del 1851: “se esmeraran estos esforzados vecinos en formar el Castell de nou, lo que poquísimas veces se ha logrado por su arriesgada y atrevida ejecución” (El Barcelonés, 6 de novembre de 1851). D’acord amb les informacions de l’època tot indica que no es va arribar a assolir.

Bràfim, 1879. A la seva Festa Major de finals de juliol, la premsa ja anunciava que s’havien contractat les dues colles vallenques i “que se han comprometido ambas a provar la arriesgada torre de nou” (La Opinión, 19 de juliol de 1879). Sense concretar la colla, el cronista confirma que “Los Xiquets de Valls auxiliados de varios jóvenes de esta localidad levantaron atrevidas torres, entre ellas los tres de nou y otras a cual más difíiciles” (La Opinión, 29 de juliol de 1879).

Constantí, 1879. Pocs dies després, l’1 d’agost, és el torn de Constantí, que també anunciava la intenció de portar a plaça un castell de 9. La gesta va ser assolida: “las dos collas de Xiquets de Valls que rivalitzaron en levantar atrevidas torres, logrando levantar la de nueve pilares la colla conocida por la Vella y verificada la Nueva la torre denominada de dos pilans de vuit.” (Diario de Tarragona, 3 d’agost de 1879). Amb anterioritat, hi ha un sorprenent anunci del 1852: “además habrá los balls de Diables, el dels Castells de Valls, que harán la torre de nueve personas” (El Correo de Barcelona, 29 de juliol de 1852). No se sap què va passar però en cas d’haver-se assolit s’hauria convertit en la tercera plaça en veure castells de 9.

El Pont d’Armentera, 1879. Que els finals dels setanta del segle XIX són un moment d’eufòria castellera ho demostra la quantitat de poblacions que estrenen la condició de plaça de 9. La tercera en la mateixa temporada del 1879 és aquesta situada a l’Alt Camp i que vivia uns anys de gran pujança, amb un nombre d’habitants que fregaria les 1.300 ànimes i que contrasten amb els 560 actuals. A la Festa Major de primers de setembre, La Opinión del dia 4 informa que “los Xiquets de Valls hicieron sus acostumbrados ejercicios luciendo su agilidad y fuerza en la torre de nou y espadat de set”. Cal precisar que aquí la paraula torre és sinònim de castell.

Alcover, 1880. A les seves fires celebrades a finals d’octubre d’aquell any “la ‘colla vella’ levantó frente a las mismas, las difíciles y arriesgadas torres de ‘dos de vuit’, ‘pilá de set’ y entre ellas el tan atrevido y celebrado ‘castell de nou’, que les valió una nutrida salva de aplausos” (La Opinión, 28 d’octubre de 1880).

La Riera, 1881. A la Festa Major local, celebrada el 19 de juliol, hi van fer cap les dues colles vallenques i totes dues van assolir castells de 9: “A las doce y media empezó la vieja los tres de á nueve, y la nueva los cuatro de á nueve, habiéndose ejecutado bien las dos. Seguidamente la vieja hizo los cuatro de á nueve y la nueva los cinco de á ocho, quedando bien en su empresa las dos. La vieja hizo los dos de á ocho acto seguido y la nueva el ‘espadat’ de á siete habiéndose derrumbado, y por cuyo motivo lo levantó de nuevo Jaime Morros, quedando bien en su empresa. Bertran de la Riera hizo el ‘espadat’ de á siete con la vieja y quedó termando la lucha á las dos y diez minutos” (La Opinión, 23 de juliol de 1881). Una hora i tres quarts d’actuació i a dinar.

El Vendrell 1881. Un dels seus convilatans més il·lustres, el mestre Pau Casals, va escriure el 1961: “Quins grans records guardo jo de la meva infantesa, dels castells de la Plaça Vella! I, a propòsit, sempre he cregut haver vist al Vendrell per allà el 1885 el quatre de nou. No deu ésser així quan en el vostre llibre no feu menció d’aquest fet” (Carta a E. Miró – Fons Casteller Emili Miró). Miró no el va mencionar perquè desconeixia la notícia. Anys després, el record de Casals va ser confirmat. A la Festa Major petita, el 6 d’agost del 1881, va actuar “la ‘colla vella dels Xiquets de Valls’, que levantaron sus atrevidas torres, entre ellas, las notables de ‘tres y cuatre pilans de nou, torre de vuit’ , el pilar de á siete y otras” (La Opinión, 12 d’agost de 1881). Els vendrellencs, però, podrien haver gaudit de castells de 9 amb anterioritat ja que, per exemple, a la Festa Major local del 1859 està anunciada “la llamada de nueve, sorprendente por lo gigantesco de la empresa”. En tot cas, en aquesta plaça es documenta el darrer castell de 9 del segle XIX, el 1893, que tanca la primera època daurada.

L’Arboç, 1883. Tanca la relació de places amb castells de 9 documentats al segle XIX una altra vila de del Baix Penedès. A la seva Festa Major, celebrada a començament de setembre hi van fer cap les dues agrupacions vallenques: “Las collas dels Xiquets de Valls, vella i nova lucharon en competencia resultando con ventaja la primera de estas. / Se hicieron los ‘tres pilans de nou’, los ‘cuatre de nou’, los ‘cinch de vuit’ y lo ‘espadat de set’” (La Opinión, 6 de setembre de 1883). També aquí existeix un testimoni directe de la gesta, el Pep de Janillo, membre de la Colla Vella, que el 1936 va recordar en una entrevista que “una vegada a l’Arboç, l’alcalde era contrari de la nostra colla, i quan havíem començat a aixecar el ‘tres de nou’ va fer parar  les gralles. Ens fou molt dificultós pujar i baixar el castell sense caure” (Catalunya, març 1936).

Aquesta és la radiografia geogràfica i temporal, de les 18 poblacions que durant la primera època daurada van poder gaudir de castells de 9 o construccions superiors, realitzada en base a totes les informacions que, a dia d’avui hi ha a l’abast. Per tant, no es descarta que en un futur apareguin noves dades que ampliïn aquesta nòmina o be facin canviar l’ordre cronològic establert.

De les 18 poblacions citades, 15 d’elles han tornat a gaudir de castells de 9 en l’actual època daurada, però n’hi ha tres que no han revalidat aquesta condició: Alió (Alt Camp), Constantí (Tarragonès) i el Pont d’Armentera (Alt Camp).

PERE FERRANDO ROMEU

Foto 1: 3de9f dels Xiquets de Valls a Vilafranca als anys 80 del segle XIX

Foto 2: 3de8 de la Colla del Roser a la plaça del Blat el 1963, la foto de castells a Valls més antiga que es conserva

Foto 3: Plaça del Pou a Altafulla, amb la reproducció del pde8fm

Foto 4: Pilar de 6 a l’Arboç el 1902

Articles relacionats:

Les primeres places de 9

El Llobregat fa frontera

Quant públic cap a les places?

El mapa casteller es fa gran

19 poblacions han vist la millor diada