Els castells i l’Olimp

Totes les colles que van arribar al 2016 a la categoria de gamma extra van presentar millors registres que l’any anterior. Dit així, en fred, no permet fer-se a la idea del nivell en què es troben, perquè millorar els registres de l’any anterior semblava impossible, com semblava inassolible veure en una mateixa temporada tres actuacions en què les colles descarregaven dos castells de 10, gesta que els Minyons havien assolit per primer cop l’any anterior. Al 2016 també va quedar confirmat que els Castellers de Vilafranca ja no estan sols a l’Olimp casteller. L’any anterior ja hi havia hagut avisos seriosos, però la temporada passada, els Minyons i la Colla Vella es van guanyar de ple dret una plaça a la llar dels déus castellers. És significatiu que en els dos possibles rànquings que es poden bastir pel que fa a les millors actuacions (el de tres castells i pilar, i el de les tres millors rondes), els Castellers de Vilafranca no siguin els primers de la llista. La millor actuació amb pilar la tenen els Minyons (3de10fm, 4de10fm, 3de9fa i pde8fm), i les tres millors rondes, la Colla Vella, que va fer una Santa Úrsula de somni (3de10fm, 4de10fm, 4de9sf).

Però cal insistir en la idea que això ha passat amb uns Castellers de Vilafranca que van superar els seus propis registres, que van poder guanyar un nou Concurs de Castells (el vuitè consecutiu) i que van regalar a les places grans moments. Dionís, el déu de la vinya, continua fent costat als verds. No els ha abandonat. La temporada del 2016 va servir, doncs, per igualar les forces per dalt. Si Bacus té casa establerta al Penedès, Atenea, la deessa de la saviesa la té a Valls, per allò de la tradició i el saber fer. A Terrassa, potser els Minyons estan custodiats per Hermes, el déu que té com a habilitats l’astúcia i la mobilitat. És un déu inventor i que –diu la literatura clàssica– ja de ben jove va inventar la lira o la flauta. És el déu innovador, la qualitat que ha fet gran els terrassencs.

Tot plegat, mentre s’ha pogut observar una Colla Jove Xiquets de Tarragona que ha donat símptomes clars que treballa de valent per guanyar-se la seva cadira a l’Olimp casteller, després d’una temporada que els va servir per trencar sostres que, més enllà de la qüestió estrictament castellera, els va suposar un sotrac psicològic en positiu important. La colla que avorria a base de repetir el 5de9f i el 9de8, acompanyat d’un castell bàsic de 9 i lluitant per consolidar el pde8fm, ha trencat els seus propis esquemes i ha desacreditat als qui la qualifiquen de colla conservadora aconseguint el 3de9fa i el 3de10fm, descarregats ambdós al segon intent de la temporada. La Jove, a l’Olimp, pot ocupar la cadira d’Hefest, el déu del foc creador, virtuós, que fa bé tot el que es proposa, gairebé màgic. Els romans el van rebatejar com a Vulcà. És qui fabrica els llamps que utilitza Zeus quan s’emprenya. O sigui, que molta atenció amb els liles tarragonins.

I si parlem de psicologia, el cas de la Colla Joves Xiquets de Valls la temporada del 2016 mereix capítol a banda. Després dels bons indicis mostrats l’any anterior, la temporada havia de servir per consolidar la feina feta i mostrar-la a la plaça. Va arrencar prou bé, amb un Sant Joan de gamma extra (2de9fm) i amb algunes novetats en el calendari, com la Festa Major de Terrassa a principis de juliol. Van començar a generar algun dubte per la Firagost a la plaça del Blat, però per Sant Fèlix van confirmar allò que s’acostuma a dir de la Joves, que sempre cal comptar-hi. Van descarregar el 5de9f i van carregar el 4de9sf. Poca broma. Amb Sant Félix ja superaven la gamma de castells de l’any anterior. Semblava que sí, que la Joves estava en la línia d’afrontar un segon tram de temporada pletòric, però no. No van aconseguir objectius ni a la Mercè, a Barcelona, ni al Concurs ni a Santa Úrsula, i amb una actuació al Vendrell molt lluny de les seves possibilitats.

Potser és que com que són de Valls, i a Valls els castells sempre cal llegir-los en clau de rivalitat, actuar al costat d’una Colla Vella pletòrica no és gens fàcil. O potser és un problema de model de colla, que encara no s’ha adaptat a les exigències dels nous temps. En tot cas, a la colla en són conscients, i per això un cop acabada la temporada, van obrir un procés de participació per buscar respostes als problemes que els posen obstacles per pujar a l’Olimp, on hi han estat tants anys en el passat. La Joves, doncs, és com Ares, el déu guerrer de l’Olimp, que té la força que, si se sap combinar amb la intel·ligència, pot fer que la Joves recuperi plaça a l’Olimp castellers.

A Barcelona, els Castellers de Sants estan guanyant la batalla castellera. Altres guerres locals de la capital no acaben d’estar resoltes, però els borinots tenen al sarró el 5de9f, van descarregar en quatre ocasions el 2de9fm i van aconseguir descarregar per primer cop el pde8fm. El pas endavant fet al 2016 va ser espectacular, i la trajectòria de la colla fa pensar que això no s’acabarà aquí. I mentre fan castells, també innoven, ara amb la idea de fer la pinya del 2de8f a l’antiga, amb els cordons que hi ha més enllà del folre amb els braços alçats. Per això, els podem atribuir les virtuts d’Apol·lo, el déu de la llum, de la música de la poesia… i de la medicina.

I la setena colla de gamma extra del 2016 han estat els Capgrossos de Mataró. Al 2016 van carregar el 5de9f i el 9de8, castells que tenia pendents, i recuperaven al Concurs el 2de9fm que l’any anterior no havien assolit. Els castellers de Mataró deuen ser molt seguidors de Demèter, la deessa de l’agricultura, la que sap millor que, si es treballa fort, la possibilitat d’una bona collita és més gran.

Reptes de futur. La missió de Zeus a l’Olimp és mantenir l’equilibri de l’univers i protegir els privilegis de déus i deesses, dels quals se’l considera el pare. Zeus, doncs, haurà d’alliçonar als déus i deesses protectors de les colles perquè a la nova temporada enfilin el bon camí que els ha de permetre créixer i superar-se. La qüestió és determinar si el nivell assolit per les colles, especialment les tres que ocupen els trons principals, és superable o no. En definitiva, es tracta de poder determinar si la 2017, a priori, té elements que permetin pensar que serà novament la millor temporada de la història.

Déus olímpics a banda, si s’analitza el paper de cada colla està clar que hi ha marge per al creixement.

Els Castellers de Vilafranca van mostrar un domini espectacular del 3de10fm, van tenir dificultats amb alguns 4de10fm, no van poder descarregar la torre de 8 sense folre i van recuperar el 4de9sf. També cal dir que van fer per primer cop el 3de8ps i ni tan sols van intentar ni el 4de9fa ni el 5de9f. Són humans, i no tot els va sortir bé, tot i presentar els millors números de la seva història. Justament, el repte de la temporada podria ben bé ser consolidar el que no va anar prou bé. Però, ambiciosos com són, vista l’excel·lència del 4de9sf que aconseguien per Tots Sants, els verds ja somnien amb un castell inèdit, treure-li les manilles al 4de10, i també en descarregar el 2de9sm. La torre de 9 emmanillada l’han dominat a-cor-què-vols el 2016. Mantenen l’equip i, per tant, cultura estratègica i ambició d’objectius, com sempre en aquestes dues últimes dècades.

Sembla clar que el 4de9sf és un castell que veurem sovint aquest 2017, que diverses colles el tenen en ment. La Colla Vella domina com ningú el castell (tres descarregats només la temporada passada; sis en dos anys) i si també tenen la idea de treure-li les manilles al 4de10, se’ls ha de tenir en compte. La Vella presenta moltes incògnites: després de la que ha estat la millor temporada de la seva història, hi ha relleu de cap de colla i president, amb el risc que implica qualsevol canvi. La direcció tècnica de la colla sortirà de l’equip de col·laboradors de Manel Urbano, però està clar que caldrà algú molt ambiciós només per mantenir el nivell espectacular de la colla, amb una evolució digna de llibre els últims anys. A més dels dos castells de 10 i el 4de9sf, la Vella s’ha fet la mestressa del 4de9fp, va recuperar l’any passat el 5de9f i li va quedar pendent descarregar el 2de9fm. No va intentar ni el 2de8sf ni el 3de9fp, i no se’n va sortir, al Concurs, amb el 3de9sf. Cal afegir-hi que, per lesions i altres circumstàncies, van fer menys pilars emmanillats que en temporades anteriors. La situació, doncs, és similar als vilafranquins: la temporada del 2016 acabava amb algun repte pendent, i amb possibilitats de plantejar-se castells inèdits, però amb la incògnita del relleu.

També està previst canvi de cap de colla als Minyons de Terrassa. La colla ja hi està acostumada: han tingut 24 relleus al front de la colla en els seus 38 anys d’història. El d’Albert Pérez ha estat el 12è mandat que ha durat només una temporada. Pérez va passar el repte amb nota, especialment després de l’actuació de la Diada de la Colla, al novembre, quan van trencar la banca amb la millor actuació castellera de tots els temps, si comptem el pilar. Si, a més, es té en compte que va tenir un inici de temporada que va generar alguns dubtes, a causa de l’acumulació de baixes, els elogis es fan més evidents. Dominen els castells complexos, van estrenar el 3de9fa descarregat, però els va quedar en intent el 2de8sf a plaça. Van deixar pendents els castells nets, i, pel que fa a nous objectius, de Terrassa sortien els primers rumors de primers passos de cara a un altre castell inèdit: el 2de10 amb folre, manilles i puntals. Imaginem un Sant Fèlix amb els uns intentant descarregar la torre de 9 sense manilles i els altres la de 10 amb puntals? La història recent indica que hi ha pocs impossibles, si s’assaja i els castells es preparen a fons.

Vilafranca, Vella i Minyons tenen el problema que el que han aconseguit està tant al límit, que el marge de creixement és de poc recorregut. Al contrari del que li passa a la Colla Jove de Tarragona. Després del pas de gegant del 2016, a banda de consolidar-lo, sembla clar que la Jove té un deure pendent amb el 2de9fm i que es planteja seriosament el 4de9sf, sense oblidar que mostraven, en un assaig públic, una prova de folre de 9de9.

També té marge ampli de recorregut la Colla Joves de Valls, que manté el gran repte del castell de 10 i l’amplitud de gamma que aporta un pilar que al 2016 no ha portat a la plaça. Els reptes castellers són evidents, i el primer que cal és conèixer quin resultat haurà tingut el procés participatiu obert i quines conseqüències tindran les conclusions a les que hagin arribat en la direcció tècnica i social de la colla.

Castellers de Sants i Capgrossos de Mataró també tenen marge de progrés, després de les millores del 2016, perquè està clar que no han tocat sostre.

Les colles de gamma extra, les que són a l’Olimp beneïdes pels déus, tenen les eines per millorar i si, amb permís de Zeus, els déus que les protegeixen no es desdiuen, la millora és factible. Es veurà a les places.

FRANCESC DOMÈNECH

Foto 1: Celebració del 2de9fm dels Capgrossos al Concurs (Foto: Alex Machuca)

Foto 2: Celebració del 3de10fm dels Castellers de Vilafranca al Concurs (Foto: Marc Puig)

Foto 3: Celebració del 5d9f de la Colla Joves a la diada de Sant Fèlix (Foto: Clàudia Sauret)

Foto 4: Celebració del 5de9f dels Castellers de Santa la diada de Tots Sants (Foto: Carles Panisello)

Foto 5: Celebració del 4de10fm de la Colla Vella a la diada de Santa Úrsula (Foto: Laia Solanellas)

Foto 6: Celebració del 4de10fm dels Minyons de Terrassa a la Diada de la Colla (Foto: Josep Pont)

Foto 7: Celebració del 3de9fa de la Jove de Tarragona al Concurs (Foto: Mireia Comas)

Articles relacionats:

La Vella surt del laberint

La penúltima oportunitat de la Joves

Ser millors que mai

La Jove es treu els complexes

Els Minyons sempre hi són

Quan la formiga i l’elefant es posen d’acord

Els objectius pendents

Les claus del 2017

El rècord de gamma extra

Els reptes a revalidar el 2017