Equiparar castells és possible… si es vol

Cada castell és diferent i analitzant-los amb lupa es poden descobrir els diferents mèrits que li atorguen un valor particular. Però cal afinar tant a l’hora de puntuar? Aquest dissabte, dins del cicle de conferències de la Bisbal del Penedès vaig tenir l’oportunitat de qüestionar en veu alta la necessitat de filar tan prim i vaig suggerir donar el mateix valor a tots els castells d’un mateix subgrup de l’actual taula de punts. He fet l’exercici i el sistema funciona: permetria tancar alguns debats, tot i que n’obre un de més gran: l’acceptació de simplificar i equiparar castells.

Primer de tot, cal tenir present els orígens, un joc on s’alçaven castells, torres i pilars i que ha derivat fins les quatre rondes de facto amb l’entrada en joc de la ronda de pilars. El debat sobre el millor model d’actuació està viu i l’any passat va assolir un nou estadi, amb la discussió sobre quina era millor diada: la de la Colla Vella per Sant Úrsula –amb les tres millors rondes rondes de la història– o la de Minyons en la seva Diada –amb la valoració més alta aconseguida amb tres castells i pilar–. Jo penso que l’actuació més completa és la dels Minyons, però que la de la Colla Vella és més complicada de reunir tot i no tenir pilar de mèrit. També caldria tenir en compte altres factors no puntuats i que la més difícil podria ser la que reuneixi la major varietat de castells: un castell de 10, un castell net (sense base de suport habitual) i un castell amb agulla.

La taula de punts vigent és probablement massa concreta per ser assumida com a regla de joc. És cert que cada castell és diferent, però entrar en tants detalls allunya la taula de punts de la comprensió de la majoria i això no dóna resposta als petits canvis que es van produint: canvis lògics de percepció de dificultat entre castells d’una gamma similar. Agrupar els castells per famílies amb una mateixa puntuació resoldria debats i simplificaria càlculs matemàtics que sovint semblen capritxosos o interessats. Una de les comparacions habituals –i debat recurrent– quedaria resolt amb l’equiparació del 3def amb el 4de9f.

Igualar castells no hauria d’espantar, sinó al contrari. Fent l’exercici i aplicant-lo en el passat Concurs tan sols s’hagués produït un empat més entre totes les colles participants de les tres sessions: el 3de9f(c), 4de8a i 4de8 que van fer els Nens del Vendrell, amb el 3de9f carregat, 5de8 i 4de8 que van executar els Castellers de Sabadell. En l’esborrany de treball, he mantingut l’ordre vigent dels castells descarregats i no modifica a grans trets la distribució per grups i subgrups. Aquest podria ser un punt de partida per si hi ha voluntat de simplificar. En el cas de necessitat imperiosa de desfer els empatsel Concurs es podria donar importància a l’ordenació de la taula. Seria un supòsit vàlid tan sols en aquell dia com ho són altres normes: la no aleta vers l’aleta ben feta o un peu desmuntat poden desempatar i és manifest que en cap altra diada es tenen en compte. El fet d’agrupar castells també permetria incloure nous castells sense modificar les puntuacions; tan sols s’hauria de classificar en quin grup i en quin lloc dins del grup.

Soc partidari de simplificar i modernitzar el món casteller. Obrir-lo a totes les sensibilitats i recollir arguments de totes les veus. En aquest sentit, caldria fer una reflexió sobre el premi que es dóna als castells tan sols coronats. Els castells carregats –especialment els que ho són per primer cop tenen tot el merit del món, però no necessàriament haurien de tenir un valor en punts. Com a primer pas penso que al Concurs es podria promoure una norma on es requereixi descarregar un castell com a mínim per guanyar, o a poder ser dos. En aquesta línia, a partir d’aquesta temporada el premi Baròmetre Casteller a una nova colla de gamma extra o de 10 requerirà descarregar el nou sostre fins ara es concedia si s’havia coronat en aquestes dues categories i actualment no hi ha cap colla premiada que no l’hagi descarregat.

CARLES ESTEVE
Director del Baròmetre Casteller

Foto 1: Pilar de 8 amb folre i manilles dels Mintons de Terrassa a la seva Diada (Foto: Fèlix Miró)

Foto 2: 4de9 sense folre de la Colla Vella a la darrera Santa Úrsula

Articles relacionats:

La contradicció dels punts

L’actuació más completa i les punts

La histèria dels punts

El difícil repte d’ajuntar-ho tot

Els punts queden en evidència

El més difícil dels castells és quantificar-los

Sobre els castells carregats