4 colles de 8: creuant el Rubicó

Hi ha colles per a les quals, els castells de 8 és la fita somiada. És la frontera entre fer castells i fer coses grans, una frontera llargament esperada i anhelada i finalment assolida. N’hi ha d’altres, que ja fa anys que es mouen amb comoditat en aquest pis, que fan els bàsics de 8 gairebé de memòria i han accedit a la gamma alta amb la vista posada en un pis més: aquell pis immens. La Jove de Sitges i els Castellers d’Esplugues són dues colles del primer grup, i els Xics de Granollers i els Castellers de Sant Cugat del segon. Totes quatre comparteixen pis. I projectes.

La història ha recollit amb majúscules el nom de Juli Cèsar. Diuen les fonts clàssiques, però, que el qui esdevindria l’home més poderós de l’Imperi Romà va meditar molt i molt creuar el riu Rubicó. I és que aquell riu que transcorria entre els Apenins i el mar Adriàtic, al nordest de l’actual Itàlia, era la frontera marcada per Roma per evitar intromissions dels seus militars en els afers de la República. Traspassar el Rubicó amb un exèrcit ben preparat significava estar disposat a anar a per totes, atacar el cor del mateix sistema republicà. Juli Cèsar, l’any 49 aC, s’ho va pensar molt… però finalment va creuar-lo i els clàssics expliquen que seria en aquell episodi quan el mateix Cèsar hauria dit aquell “Alea jacta est” (“s’ha tirat el dau”), significant que ja no hi havia marxa enrere, que la sort ja havia estat temptada. Certament, Cèsar coneixia que la seva decisió generaria un conflicte armat a la República romana, com així va ser: començava la Segona Guerra Civil Romana. Creuar físicament el riu no era el més complex, allò realment important era tenir el convenciment que es podria gestionar tot el que venia al darrere.

La Revista Castells ha reunit a Sitges quatre caps de colla que tenen el 4de8 ben present: Àlex Castellarnau, dels Castellers de Sant Cugat; Joan Esquirol, dels Xics de Granollers; Joan Pujadas, dels Castellers d’Esplugues i Marc Yll, de la Jove de Sitges. Des de Granollers, Joan Esquirol és el primer que ens fa pensar en aquest Rubicó: “el 4de8 és un castell al qual tècnicament hi pots arribar. Però no es tracta de fer el castell, sinó de veure si el mantindràs. Això és el realment important i el què demostra si realment tens una colla al darrere, si realment ets una colla de vuit”, comenta Esquirol.

Sant Cugat. Tots quatre caps de colla tenen ben clar que “fer un castell de 8 no vol dir ser colla de 8”. De fet, Àlex Castellarnau, cap de colla dels Castellers de Sant Cugat, explica com “nosaltres vam carregar el primer 4de8 l’any 2007, però després no el vam aconseguir descarregar fins el 2011”. Els de Sant Cugat van recular l’any 2008 i van haver de fer passes per tornar amb el 4de8 quatre temporades més tard. Això sí, des de llavors ja l’han sovintejat tant que el consideren un castell-escola. Quina va ser la diferència entre la davallada del 2008 i la progressió i regularitat encetada el 2011?

Des del seu lloc de cap de colla, Castellarnau corrobora la tesi que Joan Esquirol havia posat al damunt de la taula: “el 4de8 és una fita tècnica, però que ha de venir acompanyada d’una feina de colla, d’una feina social. El que costa del 4de8 no és fer-lo, sinó que tinguis el gruix de colla suficient per ser, realment una colla de 8”.

El 4de8 és un dels mites castellers: és el carro gros. De fet, des del segle XIX i fins les darreries del segle XX va ser un dels castells majúsculs que les colles portaven a plaça. És el castell que indica aquest canvi d’estatus, aquesta possibilitat de passar a ser colla de 8. A Sant Cugat, ara tornen a tenir el seu nou Rubicó particular, ja que batallen amb el 3de9 amb folre per fer un salt endavant. Àlex Castellarnau, per tant, té ben fresc què suposa trobar-te lluitant amb els teus límits: “Fer el 4de8 és fer un salt exponencial. És un dels salts més grans, perquè a la colla se li demanen passos més enllà de la tècnica. Els que s’encarreguen de muntar els dinars o els sopars n’han de fer més i per a més gent; cal ser més fent més coses i fer saber que estàs fent més coses”, recorda Àlex Castellarnau des de Sant Cugat, que coneix de primera mà que simplement carregar el 4de8 no va servir per gaire aquell 2007. El cap de colla santcugatenc exemplifica com “el 4de8 seria com treure’s el carnet de conduir. Aproves l’examen i te’l donen, però ben bé no saps què és conduir fins que no tens moltes més coses que un examen aprovat”.

A la colla de Sant Cugat, després de veure carregat el carro gros l’any 2007, va caldre un replantejament: “aquell 4 carregat va acabar sent una llosa. No estàvem preparats i vam haver de tornar enrere, tenir ben assegurats els castells de 7 de la gamma alta, fer el 2de7i tornar a anar pujant mica en mica”, explica Castellarnau. Un cop es van veure capaços de tornar a afrontar el mite del 4de8, es van plantejar una campanya específica per incrementar el gruix de la colla. Àlex Castellarnau recorda que “vam contractar una campanya de comunicació, que ens va costar uns 2.000 euros, per portar 100 nous castellers” i assegura que “allò va funcionar tant perquè realment vam créixer en castellers com perquè els que ja hi eren van veure que la cosa anava seriosament”. A Sant Cugat, a més, van constatar que era el moment: “el 4de8 et porta més castellers, és un revulsiu”, diu Castellarnau, que assegura que “el pas que es fa després amb el 3de8 no significa el mateix”. I és que el 4de8 com a portal d’accés als castells de 8, té una repercussió que després no manté la proporcionalitat quan la fita és el 3de8. El 4de8 és el moment. És el pas. És la diferència. Els gausacs, a Sant Cugat, van treure rèdit de la segona oportunitat i avui ja figuren entre les colles capaces d’assolir dobles figures amb els castells bàsics de 8: el passat 2016, van descarregar onze cops el 4de8 i deu vegades el 3de8. A més, passegen fora de casa castells de la dificultat del 5de8 i la torre de 8 amb folre.

Castellarnau creu que el canvi de mentalitat que ha d’experimentar una colla que es vulgui de 8 ha de tenir molt en compte tant els qui vinguin nous com, també, els que ja hi són. Per això, creu que “els missatges a la colla han de ser clars i explícits. La gent ha de notar que a la colla hi passen coses”, diu Castellarnau, que afegeix que “a la colla, ens vam adonar que no pot ser que vagis fent castells i vagis passant temporades, sense més. Un dia vam decidir que no volíem ser un Saragossa (de la Lliga de futbol), volíem que el món casteller parlés de nosaltres”. Amb el nou esglaó que Sant Cugat vol pujar aquest 2017 hauria d’arribar el 3de9f. Àlex Castellarnau, però, recepta a la seva mateixa colla la medicina que els va anar bé a l’hora d’esdevenir 5de8: cal fer més colla, reforçar l’estructura social i d’entitat per estar a l’alçada del que suposa un castell de 9.

Granollers. Els Xics de Granollers daten del 1991 i l’any 1995 ja van carregar el seu primer 4de8. Aquell carro gros es descarregaria un any més tard, en una progressió que ha mantingut els Xics en els 8 pisos. Com a cap de colla, Joan Esquirol es mostra orgullós que “el 4de8 és el nostre referent. Sabem que és el llistó que hem de passar cada any, ni que sigui l’últim dia. Això ens fa estar en tensió com a colla, perquè hem de mantenir el 4de8”. L’estadística certifica que els Xics, un cop assolit el primer castell de 8, certament van lluitar fins al final per mantenir aquest registre, deixant com excepció l’any 2008, quan no el van assolir. Aquell any va quedar gairebé en anècdota de l’historial d’una colla que ja ha tastat els folres amb la torre de 8 amb folre i que el passat 2016 ha carregat el 7de8. L’esperit de colla de 8 que Joan Esquirol reivindica, per tant, s’ha anat mantenint. La temporada passada, per exemple, van acabar amb vuit 4de8 descarregats, un altre carregat i un altre que va quedar en intent desmuntat.

El fet d’assumir dins de l’ADN dels Xics que s’ha de fer el 4de8 perquè s’és una colla d’aquesta categoria comporta bones dinàmiques: “la nova canalla ja té associat el número 8 com una cosa de la nostra colla i, per tant, saben que hi anem i que més aviat o més tard acaba arribant”, explica Joan Esquirol, que el 2016 va tancar el seu segon any de cap de colla i no repetirà, perquè “he estat dos anys de cap de colla, però és que abans ja n’havia estat tres de sots-cap de colla”. Aquest bagatge al capdavant de l’entitat l’ha portat a reflexionar sobre què suposa una construcció com el 4de8 a Granollers: “és un castell indicatiu per a nosaltres, tant per sota com per sobre. Per sota, jo crec que l’autoestima de la colla hi és per evitar baixar d’aquest nivell i per sobre perquè a partir del quatre podem créixer”. I és que la colla de Granollers ha arribat a descarregar quatre vegades la torre de 8 amb folre en el seu historial, a més de quatre cops més que ha quedat en carregada.

El 7de8 carregat a la temporada 2016 per als Xics de Granollers és fruit d’un dels mètodes de treball d’aquesta colla. “Sempre pensem i intentem treballar dues passes per davant del què tenim avui mateix”, explica Joan Esquirol argumentant així que l’any passat no van assolir el 3de8, però en canvi van fer l’aleta al 7de8. Esquirol veu aspectes positius en aquest procés que els ha portat al 7, malgrat que sigui un castell que no els “tocaria”: “Pel camí de carregar el 7de8, hem fet proves molt potents de 5de8” i assegura que “per anar amunt i créixer en castells, cal anar fent sacsejades a la colla”. El fins ara cap de colla de Granollers, es mostra un ferm defensor de la teoria dels “dos passos endavant”: “és necessari plantejar-se aquests dos passos endavant per poder sortir d’una zona de confort”. Amb tot, el mateix Esquirol és conscient dels reptes d’aquesta metodologia: “Cal saber equilibrar bé els diferents sectors que tens a la colla, els més joves, els més familiars, però l’objectiu és que tots es trobin bé i vegin com a revulsiu allò que fem”.

Per fer el 4de8, com per aconseguir qualsevol altre objectiu, somiar amb anar més enllà pot estirar la colla. Amb tot, el mateix Joan Esquirol adverteix que “quan fas una acció concreta, per aconseguir un objectiu concret… s’ha d’aconseguir de totes totes, perquè si no és així pot arribar a tenir un efecte rebot”. Malgrat aquests perills, Esquirol és dels qui pensa que “amb una colla unida, que vagi tothom en la mateixa direcció i amb una bona vida social, la teva gent veu que allà es mouen coses i es fan coses per aconseguir uns objectius”.

Esplugues. La relació dels Castellers d’Esplugues amb el 4de8 és força curiosa. El seu primer 4de8 va arribar l’any 2012, ja descarregat, i des d’aleshores ençà cada any han anat millorant registres amb el carro gros. Així, el passat 2016 el van descarregar sis vegades i en dues ocasions més el van provar i el van desmuntar. Joan Pujadas ha estat el cap de colla dels d’Esplugues, els cargolins, en les temporades del 2015 i 2016 i explica que “a la nostra colla s’ha establert un relat diferent a l’habitual amb el 4de8. El 2016 el vam fer sis vegades i amb gent diferent, cosa que ens mostra que és un castell que tenim. En canvi, ens costa més el 2de7” i afegeix que “la canalla nova no té cap problema amb el 4de8 i fins i tot agrada més que la torre”. Les estadístiques dels Castellers d’Esplugues amb el 2de7 diuen que durant el 2016 l’han fet cinc vegades, una menys que el 4de8. Tot i aquesta confiança dels cargolins amb el 4de8, Pujadas sí que admet que “el 4 és un castell que encara ens suposa molt volum d’assaig. Hem de procurar anar-lo fent i anar tenint canvis i això et treu assaig d’altres castells que podrien venir al darrere, com el 3de8”.

Fa anys que Esplugues ja no té el 4de8 com objectiu: “El primer 4de8 sí que era un objectiu, però ara es veu com un castell al qual s’hi arribarà bé, abans o després, no en tenim dubtes”, comenta Pujadas, que en canvi lamenta que “ens costa fer més passos endavant, ens costa creure’ns que som bons”. Amb uns números creixents de 4de8, a Esplugues estan en la fase de trobar les tecles adequades per sumar-hi un 3de8: “No ens volem saltar passos i la nostra trajectòria ha estat bastant constant, sense salts endavant ni reculades significatives”, diu Joan Pujades. Ell mateix, però, certifica, que algunes proves que han fet amb la filosofia del “dues passes més enllà” han estat molt estimulants: “aconsegueixes un silenci i una concentració a l’assaig molt bones, i la gent veu que hi ha objectius, que passen coses, que es fan coses diferents… i això està bé”. Pujadas no repeteix el 2017 com a cap de colla, però creu que, precisament, el treball amb un 4de8 consolidat i amb variacions deixa un bon pòsit per als Castellers d’Esplugues de cara a la nova temporada.

Sitges. La Jove de Sitges va tancar el 2016 amb els millors registres amb el 4de8. El carro gros continua sent el seu castell límit i l’objectiu de principi de temporada, però l’any passat va tenir alguns canvis significatius. Marc Yll ha estat el cap de colla dels sitgetans que ha aconseguit fer el 4de8 més matiner d’aquesta colla, un fet clau per entendre els bons números dels sitgetans amb el carro gros del 2016, quan en van descarregar dos i en van carregar un altre, a banda d’un intent i un intent desmuntat. Per a Yll, “hem fet un pas endavant amb el 4de8 no tan sols pel nombre, sinó perquè l’hem aconseguit avançar i això ens ha permès guanyar volum d’assaig amb el 4, però també amb el 3”.

La colla de Sitges, al tenir el quatre de vuit com a límit i objectiu anual, es plantejava aquest repte cap al final del calendari: “molts cops era el castell de final de temporada, que era quan tiraves tota la traca”, explica Marc Yll, que defensa que “ha estat bàsic plantejar la temporada amb dos pics, un al juliol i un altre a l’octubre, de manera que el quatre de vuit el vam portar a plaça al juliol i el vam aconseguir, cosa que ens deixava tot un segon tram de la temporada per continuar treballant-lo”.

La Jove de Sitges, creada l’any 1993, progressa tècnicament de forma ràpida, amb l’ajut del llegat dels antics Castellers de Sitges. Malgrat arribar aviat a la gamma alta del 7 pisos i fer bons intents de 4de8, no és fins el 2006 que descarrega el seu primer carro gros, un èxit que en aquests darrers deu anys ha anat repetint, però de forma irregular. El mateix cap de colla de la Jove de Sitges creu que potser s’està davant del fenomen que descriuen els seus companys de tertúlia, més bregats amb el 4de8. L’any passat, els sitgetans van afrontar la temporada partint la feina en dos trams, però cal més: “el que ens falta ara és aquesta estructura de colla de 8 de què parlem. La junta treballa molt per guanyar pes a Sitges, tenir un bon calendari, activitats socials i intensificar la comunicació”, analitza Yll, que és coneixedor de les dificultats de fer progressar els castells en una vila turística com Sitges: “ser de Sitges és meravellós, però també tens infinita competència interna amb el complet calendari d’esdeveniments i activitats, que sovint dificulten que la gent vingui de manera continuada”. Amb tot, els sitgetans es plantegen dotar-se d’un nou local i que aquest 2017 sigui l’any de poder sumar un altre castell notable al 4de8, com podria ser la torre de 7. “Socialment i tècnicament ens trobem en un bon moment i hem d’aprofitar-lo”, conclou Yll.

Perquè si en alguna cosa coincideixen els quatre representants de les colles és que arribar al 4de8 permet treure pit. El carro gros permet sentir-se com una senyora colla i tocar-lo suposa grans satisfaccions: des de poder disposar d’ell com a castell-escola per a uns Castellers de Sant Cugat que ja miren els 9 pisos; tenir-hi la prova de nivell com a Granollers; aconseguir confiança dins d’una gran estructura com a Esplugues o començar a sentir-se en el club de les colles de 8 com a Sitges. Per creuar aquest Rubicó amb totes les conseqüències cal anar preparat, però des dels qui fa més temps que l’han passat fins als qui n’acaben de sortir asseguren que és un pas gratificant. Un d’aquells reptes dels quals en surts millor, que vindria a ser un dels grans motius perquè ens agradin tant els castells.

JORDI CASTAÑEDA

Fotos 1 i 2: Joan Esquirol (Xics), Àlex Castellarnau (Castellers de Sant Cugat) Joan Pujadas (Castellers d’Esplugues) i Marc Yll (Jove de Sitges), a la platja de Sitges (Fotos: Fèlix Miró)

Foto 3: Torre de 8 amb folre dels Castellers de Sant Cugat el novembre passat

Foto 4: 7de8 dels de Sant Cugat al Concurs

Foto 5: Els Xics celebrant el 2de8f a la Diada de la Colla del 2015

Foto 6: 7de8 carregat pels Xics el novembre passat

Foto 7: Els Castellers d’Esplugues, a punt d’enlairar un 4de8 al Poble Sec de Barcelona el 2015 (Foto: M. Tineo)

Foto 8: 4de8 d’espulgues al Concurs

Foto 9: La Jove de Sitges celebrant el 4de8, el juliol de l’any passat

Foto 10: 4de8 de la Jove de Sitges l’octubre passat

Articles relacionats:

Dos casos d’èxit: Moixiganguers i Gausacs

Sant Cugat creix pas a pas

“És més difícil mantener el nivell que no pas arribar-hi”

A Sitges li agrada el 4de8

Uns cargols cada cop més potents

Estrenes de 7 i primer 3 per sota de l’any

Les colles més segures

Superar o mantenir-se sense cap caiguda

Els valors emergents