La guerra dels drets d’imatge arriba als castells

El conflicte sobre els drets d’imatge amenaça de deixar la temporada castellera sense retransmissions castelleres en directe. Un embolic entre la cessió de drets, l’entrada en vigor de la nova llei de riscos penals, la participació de quatre agents diferents (Coordinadora de Colles Castelleres, Damm, Televisió de Catalunya i la Xarxa de Comunicació Local) i les diferències entre algunes colles impedeix, a hores d’ara, trobar una solució que garanteixi les retransmissions de les diades castelleres, que l’any passat van batre rècords d’audiència.

El conflicte abasta diversos camps –jurídics, comercials i, fins i tot, de diferències entre colles– i s’enroca a mida que avança més. La Xarxa, que havia planificat una graella amb una vintena llarga de retransmissions aquest 2017, ha aturat la seva programació i en aquests moments les diades han saltat de les seves previsions. Avui mateix, la direcció de la cadena –que actua com a plataforma de les televisions i ràdios locals– ha començat a dissenyar la programació de grans esdeveniments del 2017 sense incloure el pla de retransmissions de diades castelleres que havia previst.

La ratificació de la CCCC. A La Xarxa no li ha agradat l’aprovació que va efectuar l’assemblea de la Coordinadora dissabte passat, en què va ratificar la cessió dels drets d’imatge i de comunicació a la mateixa CCCC per a les retransmissions de les actuacions castelleres, tant televisives com per internet. L’acord de l’assemblea cedeix a la CCCC la negociació col·lectiva en un doble criteri: “garantir una adequada difusió per al món casteller i garantir la continuïtat de l’actual conveni entre la CCCC, la Generalitat de Catalunya, TVC i Estrella Damm, així com la possibilitat de modificar-lo o d’establir nous convenis en aquesta mateixa línia”. Aquest acord a quatre bandes data de 1997, quan la legislació i el panorama comunicatiu, televisiu i d’expansió castellera era radicalment diferent a l’actual, i el que ha fet la CCCC és dotar-lo de vigència actual. El punt va ser aprovat dissabte amb els únics vots en contra dels Castellers de Vilafranca, la Colla Vella i els Castellers de Terrassa. Les dues primeres colles han emès avui un comunicat conjunt en què critiquen obertament la gestió que n’ha fet la CCCC i reclamen un nou conveni, diferent al que es va aprovar amb més del 90% dels vots dissabte passat.

La Xarxa considera que aquest conveni els deixa fora del panorama, no únicament en la producció de les retransmissions castelleres, sinó especialment dels drets, que és l’element que els genera major preocupació, tant per a cobertura legal com per a projecció estratègica. Amb tot, la CCCC no nega la participació de la Xarxa i, la mateixa junta ha fet saber que la porta és oberta a enteses paral·leles. De fet, la decisió de la CCCC de portar a ratificació el conveni es va produir arran que la Xarxa posés en dubte la titularitat dels drets per part de la mateixa Coordinadora. Va ser, de fet, una acció de reafirmació –internament, fins i tot, s’ha qualificat de “defensa”– per clarificar que l’organisme que agrupa les colles és qui té els drets. No tothom, però, comparteix la mateixa lectura.

L’entrada de Damm. Per buscar l’origen de l’acord –i entendre el seu context i les participacions de diferents agents– cal remuntar-se a vint anys enrere. La CCCC, necessitada d’una assegurança amb millors prestacions que la que tenia fins aleshores –i que va impedir aportar la cobertura que hagués estat raonable a dos castellers lesionats de la Jove de Tarragona (1995) i la Jove de Sitges (1996)– va renegociar amb l’asseguradora L’Aliança una pòlissa més favorable, especialment per a casos extrems com els dos recents. Això suposava un lògic increment de la quota, que la CCCC no podia satisfer, i menys encara en un moment en què es multiplicava l’aparició de noves colles. La Coordinadora va demanar auxili a la Generalitat i el mateix president Jordi Pujol va convidar el president de Damm, Enric Crous, que participés en el finançament de les colles. Des d’aleshores, Estrella Damm ha estat un soci d’extraordinari valor per al món casteller. Actualment, aporta 175.000 euros anuals a la CCCC, que van destinats majoritàriament a la pòlissa d’assegurança, junt a les aportacions que realitza la Generalitat (235.000 euros) i les pròpies colles, que enguany, per cert, augmentaran la quota, segons va aprovar la mateixa assemblea. El cost de les pòlisses ha passat en cinc anys de 288.424 euros (2013) a 479.988 (2017). Sense la presència de Damm, la CCCC no arribaria a cobrir despeses (o les colles haurien de destinar una quantitat considerablement superior a l’actual).

Els motius que al·lega la Xarxa per retirar-se de la partida castellera és que sense un document que els cedeixi els drets no està en disposició de realitzar les retransmissions castelleres. La llei de riscos penals, del 2015, deixa en situació d’indefensió les empreses públiques que no tinguin reconeguts els drets d’imatge. I aquests drets, segons l’acord a quatre bandes ratificat per l’assemblea de dissabte, la CCCC –que en té l’ús per cessió de les colles– els cedeix a Damm i Televisió de Catalunya per a les retransmissions que realitzi. Aquí és on La Xarxa protesta, tot i que la CCCC també manifesta explícitament la voluntat que se seguin tots junts en una mateixa taula per trobar una solució, que fins ara no ha estat possible.

La inversió de La Xarxa. El conflicte té diversos rerefons. En primer lloc, La Xarxa té la sensació que està contribuint de manera indirecta al finançament de TVC, ja que la televisió nacional surt beneficiada d’un altre acord més ampli que té amb Damm, en el qual també hi ha inclosos els castells. La Xarxa va invertir l’any passat més de 500.000 euros en les produccions televisives de castells i el retorn publicitari que va obtenir no va arribar al 10%. Això només és viable si la cadena és pública, com és el cas. Per aquest motiu, considera que amb els drets d’imatge estaria en condicions de treure un major rendiment que cobrís, si més no una part de la inversió que realitza.

Interpretacions diverses. El segon punt clau és un conflicte d’interpretacions sobre la titularitat dels drets. La CCCC considera que els informes jurídics que disposa –elaborats per advocats especialitzats en drets d’imatge– aclareix de manera explícita que les titulars són les colles i aquestes els cedeixen a l’organisme per a la seva gestió, al seu torn, explotada per Damm i TVC en virtut del conveni que tenen. Però les consultes realitzades per La Xarxa a altres juristes li aporten alguns interrogants, ja que sostenen que corresponen als organitzadors de les diades –en la majoria de casos, els ajuntaments, tot i que en alguns les pròpies colles, com Tots Sants o la Diada de Minyons–. Paral·lelament, alguns experts consideren que els propis castellers haurien de cedir els drets individualment a les seves respectives colles per a que aquestes ho fessin a la CCCC. Sense aquesta cessió, segons aquestes veus, les colles no poden gestionar els drets. Aquesta és la tesi que assenyalen els Castellers de Vilafranca i la Colla Vella.

El cas Red Bull TV. Estretament vinculat amb aquest punt hi ha la cessió a tercers de les imatges de les retransmissions. I aquest punt ha adquirit relleu arran de la retransmissió que Red Bull TV va efectuar del darrer Concurs de Castells, que va aprofitar la producció de La Xarxa, però que al mateix temps va aconseguir una difusió com mai abans s’havia assolit en unes imatges castelleres: el vídeo viral que va editar del 3de10fm descarregat pels Castellers de Vilafranca va obtenir prop de 100 milions de visualitzacions. I això per a una televisió corporativa d’una marca comercial vol dir molt pel rèdit, tant directe com indirecte, que pot obtenir.

Les quatre (o dues) colles de 10. I encara hi hauria un quart element destacat sobre la taula i és l’acord bilateral que La Xarxa ha impulsat amb els quatre colles amb castells de 10: Castellers de Vilafranca, Colla Vella, Minyons de Terrassa i Jove de Tarragona. La cadena considera que aquestes colles podrien cedir-los-hi els drets per poder operar i emetre també determinades diades. L’acord també preveia la realització d’una diada castellera amb totes quatre, que s’havia de fer el darrer cap de setmana de setembre, però que finalment no s’ha pogut tancar. La Jove de Tarragona finalment no va fer el pas i es va desmarcar de l’acord a quatre, ja que no compartia una part de l’esperit i la forma. En l’assemblea de dissabte, els Minyons –i la Jove– van votar a favor de la proposta de la CCCC, fet que s’interpreta com un posicionament conjunt amb la postura de la Coordinadora. Les altres dues colles de 10 –Castellers de Vilafranca i Colla Vella– han unit esforços i han llençat avui un míssil directe a la línia de flotació de la CCCC. En un comunicat conjunt, les dues colles qualifiquen l’acord de l’assemblea com a “reduccionista” i reclamen una sortida diferent, “amb més amplitud de mires”.

Aquest posicionament conjunt de verds i rosats, latent des de fa mesos en aquest punt, ha generat un rerefons de desconfiança per part d’altres colles, algunes també de 9. En diverses colles es considera que Vilafranca i Vella busquen un acord bilateral amb La Xarxa per obtenir també un rendiment econòmic. Aquestes colles ja han començat a fer saber que no estan disposades que les punteres s’enduguin la major part del pastís… si és que realment hi has pastís per repartir.

La Xarxa va enviar dijous una carta a les tres colles amb qui té l’acord per comunicar-los-hi que es retiren de les retransmissions castelleres, si no es recondueix la situació. La cadena considera que l’acord de dissabte no ho facilita i el mateix dissabte ho van fer saber de manera pública a través dels seus directius. Paral·lelament, la CCCC sosté que si hi ha voluntat per totes les parts es trobarà una solució i reclama a La Xarxa que reconegui a la resta d’actors com a interlocutors vàlids. Si finalment no hi ha una solució, Sant Fèlix, Santa Úrsula, el Catllar, Santa Tecla o la Diada de Minyons –que l’any passat van obtenir audiències elevades i de rècord– no es veuran en directe al conjunt del país… llevat que no ho faci una altra cadena. La partida és oberta.

SANTI TERRAZA

Foto 1: El Concurs de Tarragona de l’any passat va batre rècords d’audiència televisiva (Foto: Fèlix Miró)

Foto 2: Assemblea de la CCCC, dissabte passat a Mollet

Foto 3: 4de9sf de la Colla a Sant Fèlix, amb el set de televisió davant l’església de Sant Joan (Foto: Fèlix Miró)

Foto 4: Captura del vídeo viral de Red Bull TV del 3de10fm dels castellers de Vilafranca al Concurs

Articles relacionats:

Els castells tenen audiència

Un castell vist per prop de 100 milions de persones

Els castells en gran pantalla