De cap de pinyes a cap de colla

El 2017 és una temporada de ball de caps de colla en moltes formacions. En Pere, en Cugat, la Bea, en Cugat i en Dan representen una era continuista i experimentada al capdavant dels Castellers de Sants, els Capgrossos de Mataró, els Castellers de Sabadell i els Castellers del Poble Sec. Abans de ser nomenats caps de colla, aquest hivern passat, els quatre protagonistes havien ocupat diversos rols específics dins la seva respectiva colla, com per exemple, la figura de cap de pinyes o cap de troncs. Només fa un parell de mesos que han fet un salt de qualitat en la seva trajectòria castellera. No els espanta tenir més responsabilitat i creuen que poden pilotar la colla amb la mateixa empenta que ho han fet els seus antecessors. Fins al moment, ja han pogut tastar els primers assaigs i sortides. Tot i això, asseguren que, fins a final de curs, no podran valorar sí és més fàcil ocupar-se d’una àrea concreta o de la globalitat tècnica de la colla.

Pere Camprovín, cap de colla dels Castellers de Sants; Cugat Comas, cap de colla dels Capgrossos de Mataró; i Bea Jiménez, cap de colla dels Castellers de Sabadell surten de l’anterior mandat havent ocupat la responsabilitat de cap de pinyes. Mentre que Dan Esteban, cap de colla dels Castellers del Poble Sec, tot i no ser-ne el cap visible oficialment, també hi va tenir un paper molt actiu. Tots quatre coincideixen que l’experiència els ha estat enriquidora abans de fer el pas a la màxima direcció tècnica. Camprovín –germà del Pau, el cap de colla de Sants de les últimes quatre temporades– creu que el pas per pinyes li ha permès conèixer bé la colla i com es treballa a la tècnica. “Aquests condicionants han fet que el nou càrrec no m’hagi vingut gran”. Pere Camprovín va ser un dels ideòlegs del peu a l’antiga, que van començar a incorporar els Castellers de Sants l’any passat per protegir la posició dels castellers que van a la pinya en les construccions amb folre.

Pel que fa a Jiménez, la primera dona cap de colla saballuda, afirma que “segurament no hauria acceptat ser cap de colla sense abans ser cap de pinyes. Venir des d’un càrrec específic és una experiència acumulada que fa que coneguis la colla. La trajectòria des d’un graó de menys pes et dona el punt de creure-t’ho i poder treballar amb més seguretat”. Comas –que també va ser la mà dreta de Mia Castellví la temporada passada– coincideix amb en Pau i la Bea i “pensa que hi ha uns passos previs per poder-te convertir en cap de colla d’una formació tant exigent com són els Capgrossos”. Per la seva part, Esteban, que lidera una colla amb un engranatge diferent al de Sants, Sabadell i Mataró, apunta que el seu pas a pinyes i també a troncs li servirà per portar un lideratge “amb més cohesió a la colla, després d’una temporada 2016 complicada”.

sdr

Malgrat que els quatre no es volen mullar fins a final d’any per veure quina de les dues responsabilitats és més difícil, sí que en els primers compassos de la temporada han pogut tastar les primeres diferències entre càrrecs. Camprovín ha vist que per ser cap de colla es requereix tenir una visió més global, tant a nivell de canalla, tronc i pinya, respecte quan era cap de pinyes. A més d’aquesta característica, també hi apareix la qüestió de la comunicació. “Sent cap de colla, he de donar un lideratge comunicatiu a tots els castellers per explicar-los el que anem assolint i el que ens anem marcant”. Jiménez coincideix amb Camprovín sobre la perspectiva global que s’ha de tenir. La nova cap de colla de Sabadell assegura que dorm més tranquil·la ara que no pas quan era a pinyes. “Sent cap de pinyes feia una feina més activa (rebia molts Whatsapps), que ara, al capdavant de la Tècnica, ja em trobo feta. Només he de procurar que les peces executades pel meu equip es coordinin correctament. Això sí, el volum de compromís tècnic i psicològic és més dens ocupant el rol de cap de colla”.

Comas, assegura que el tracte amb la colla és diferent en el rol de cap de pinyes i de cap de colla. El nou dirigent tècnic mataroní sosté que hi ha més responsabilitat sent cap de colla i indica que “la tasca com a responsable de pinyes és més específica”. Finalment, Esteban, considera que per molta feina que facis en funcions més específiques, la tasca de cap de colla és més alta. “Es multipliquen les hores, et surten reunions i actes protocol·laris sota les pedres. Has d’estar al costat de tots els equips, aprendre del seu dia a dia, conèixer l’estat tècnic i anímic de cadascú, entre molts altres aspectes”. El nou cap de colla bandarra posa en valor les ganes. “Tot i les hores, he agafat el càrrec de cap de colla perquè ho he volgut i sé que he d’actuar amb bona cara”.

Quan s’obre el procés de selecció d’un cap de colla, moltes colles són partidàries, en menor o major mesura, que la persona que ostenti el càrrec sigui casteller de tronc. Dels quatre protagonistes, només ho són dos. Camprovín, terç dels castells de 9 dels borinots, assenyala que “no és imprescindible pujar per ser cap de colla. Hi ha molts casos de grans lideratges en el món casteller que no han estat membres de tronc i han estat un èxit”. Tot i això, el Pere creu que s’han de dominar molt bé els aspectes de la canalla, la pinya i els pisos, “encara que no s’hagi anat mai a dalt”. Esteban, que també puja als troncs del Poble Sec, també coincideix amb Camprovín: “no cal haver anat als troncs dels castells per ser el màxim dirigent tècnic. Tota la informació s’aprèn a partir d’haver vist molts castells a assaigs i diades; per tant, des de dalt o terra, si estàs disposat a escoltar la gent i ets un bon coordinador aspectes, no hi ha cap problema per ocupar aquest càrrec”. Esteban afegeix que, a més, estàs envoltat de la resta de l’equip tècnic, que sempre té la potestat de corregir-te”. Precisament, Comas, que no ha anat mai als troncs dels Capgrossos, defensa que “el fet de no haver pujat no és un tema problemàtic. Jo mateix, tot i ser el cap de colla, m’envolto d’un equip de la tècnica que ha treballat en diferents àrees. Junts fem una bona feina d’equip. El segon cap de colla i l’adjunt em poden ajudar amb algunes qüestions a partir d’una experiència que han adquirit i que jo no en tinc”. D’altra banda, Jiménez, que una patologia física no li permet pujar ni participar a les pinyes, assegura que “ocupar el càrrec de cap de colla o cap de pinyes té els seus handicaps i en alguns aspectes potser t’has de superar. Tot i això, tens l’avantatge de mirar-te  les proves i  els castells des de fora”. La Bea no pot amagar la il·lusió que li hauria fet poder fer castells als troncs. Per això, pensa que la visió que té pot ser diferent a la d’una persona que sí que hagi pujat.

DAVID PRATS

Foto 1: Pere Camprovín descarregat un 3de9f dels Castellers de Sants el 2016

Foto 2: Cugat Comas muntant un castell dels Capgrossos

Foto 3: Bea Jiménez posa a Barcelona després d’una actuació dels Castellers de Sabadell

Foto 4: Dan Estebant dirigint una construcció dels Castellers del Poble Sec

Articles relacionats:

El peu a l’antiga: any 0

Les grans colles renoven dirigents

4 colles de 8: creuant el Rubicó

Els tells ‘rockers’ del món casteller

Gent que es descalça