La guerra dels drets (Episodi III: L’imperi contraataca)

La sang no arribarà al riu. I la solució haurà de passar per la voluntat i l’habilitat negociadora de totes les parts. En alguns casos –com en el de TV3 i la Xarxa– ja ha començat a donar fruits, però en altres ­–com la relació entre els Castellers de Vilafranca i la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC)– ha suposat el retorn a algunes desconfiances històriques que mai no s’havien acabat d’esvair, tot i que ningú no preveu que vagin més enllà… I mentre passa tot això, la possible actuació de la Xarxa amb les quatre colles de 10 ha tornat a escena amb un format i data que debatran les colles i els organitzadors en els propers dies.

Clarificar els drets. El principal escull actual es manté en la gestió dels drets i el seu àmbit d’actuació. En la reunió de fa dues setmanes a la seu del Departament de Cultura, convocada pel conseller Santi Vila, les diferents parts que hi van intervenir (Generalitat, Damm, TVC, la Xarxa i Coordinadora) van coincidir en la necessitat de buscar un entorn que clarifiqui les cobertures –i els seus àmbits– en la gestió dels drets. Aquest és el punt en què es troben totes les parts, si més no els seus advocats, que treballen en buscar un document que renovi l’actual, redactat fa vint anys i que ha estat degudament retocat, però mantenint la base inicial.

La principal preocupació de la Xarxa a l’hora de fer visible la situació de transitorietat actual –el que van qualificar com la indefinició del conveni vigent– s’ha estès a altres parts. Les dues colles divergents amb el posicionament clarament majoritari de la CCCC –els Castellers de Vilafranca i la Colla Vella dels Xiquets de Valls– posen l’accent en què es necessita un nou entorn clarificador, que determini a què tenen dret les colles, els propis castellers i la CCCC com a entitat gestora dels drets. És un assumpte fonamentalment jurídic, que ara ha assolit un relleu nou davant la nova llei de riscos penals, del 2015. La Xarxa va avisar que es trobaven en fals i que no podrien assumir la realització de les diades castelleres si abans no quedava resolt aquest tema, que té lectures i interpretacions diverses.

Més enllà de la resolució jurídica, hi ha una tesi cada cop més acceptada per totes les parts: les colles hauran de fer signar als seus castellers un document de cessió de drets. Pura (i lògica) prevenció. Un cop els tinguin, la gestió que se’n realitzi serà l’element que previsiblement generarà més debat. Se cediran a la CCCC per a que els gestioni globalment? Cada colla es gestionarà els seus? Alguns se cediran a la Coordinadora per a que els negociï amb les televisions? Quins se’n reservarien les colles?

L’avís als verds. Però mentre els advocats busquen l’entorn propici –o el que generi major consens–, les diferències entre les diverses parts s’han accentuat. O potser s’ha marcat terreny. L’endemà de la reunió a Cultura, els Castellers de Vilafranca van enviar un burofax a la Coordinadora recordant-los-hi el seu posicionament: és a dir, que la CCCC no pot gestionar els seus drets, malgrat l’acord de l’assembla de fa un mes, que només va tenir el 9% dels vots en contra. La notificació dels vilafranquins era una reacció a la reunió del dia abans, de la qual es van sentir exclosos, i una reafirmació del comunicat en el mateix sentit signat conjuntament amb la Colla Vella la setmana anterior. Tant els verds com els rosats “recorden” a la CCCC que no poden gestionar els seus drets d’imatge fins qui no estigui clar l’entorn, i afegeixen que l’acord vigent (datat del 1997) està fora de context en l’evolució que han tingut els castells i els món de la comunicació. Els verds estan estudiant amb el seu propi equip d’advocats un document que clarifiqui la situació.

La CCCC va respondre, per la mateixa via (per consell dels advocats). als Castellers de Vilafranca “recordant-los-hi” que els acords de l’assemblea són d’obligat compliment i que en cas de no fer-ho així se’ls obriria un expedient disciplinari. Aquesta fórmula és un recurs que la Coordinadora utilitza esporàdicament per a les colles que incompleixen els acords de l’assemblea (d’obligat compliment), encara que hagin votat en un sentit diferent. Fins ara, només n’ha obert quatre, dos per als Castellers de Vilafranca, un per als Castellers de Barcelona i un altre per als de Sant Cugat; aquest darrer, però, no va acabar en sanció. En els quatre casos han estat relacionats amb l’exhibició de publicitat en algunes de les indumentàries dels castellers: als verds en l’actuació que van efectuar el 2013 a Londres (on alguns d’ells es van posar unes samarretes amb el logo d’Estrella), als barcelonins per una publicitat al casc en un esdeveniment comercial i als vallesans per exhibir, també en la indumentària d’alguns castellers, la imatge comercial d’una companyia aèria en una actuació patrocinada. A més d’aquests tres expedients n’hi ha un quart –el més recent– de l’any passat i també per als vilafranquins durant l’acte de presentació de la programació de la Xarxa, en què l’equip Green Towers va alçar un 3de7 sense aixecador i amb l’enxaneta i els dosos sense casc i exhibint publicitat en la camisa. En cap d’aquestes sancions hi ha hagut multa econòmica i totes s’han acabat resolent amb una simple amonestació.

Aquest escenari de burofax i missatges entre el Figarot i la seu de la CCCC posa de manifest, de nou, una certa desconfiança entre les dues entitats. Ningú no ho diu públicament, però es nota en l’ambient. I no és res nou. Aquesta situació s’ha reproduït –amb major o menor intensitat i de manera intermitent– des de fa prop de deu anys, quan la junta d’aleshores de la CCCC i els dirigents dels verds van tenir serioses divergències per la utilització d’elements protectors per part de la colla que no havien estat validats prèviament per l’equip mèdic i científic de la CCCC. Aquella ferida va cicatritzar, però no es va curar del tot. Ara ha tornat a surar, malgrat que, efectivament, ningú no preveu que la sang arribi al riu.

La Vella mou fitxa. La Vella no va enviar cap burofax a la CCCC. Els seus dirigents es van reunir amb els responsables de l’associació divendres passat, amb l’objectiu de buscar vies d’entesa, però sense abandonar el seu posicionament. L’entorn és el mateix dels verds, amb els quals van signar el comunicat conjunt. La Vella també va fer saber a la CCCC que no podia negociar els seus drets i els va comunicar que “s’havien precipitat” en portar a l’assemblea la ratificació de l’acord del 1997. La Vella manté que l’acord vigent és confús i no respon a la realitat actual i, sobretot, desatén les colles de l’exterior, un element de notable importància per ells pel factor Hangzhou. Al Portal Nou han apressat la Coordinadora a que les parts trobin una solució abans de Sant Joan, quan està prevista la primera retransmissió de les diades. A la CCCC aprecien “estils diferents” entre els verds i la Vella i, fins i tot, diferències en els plantejaments, tot i el comunicat conjunt de fa tres setmanes. La Vella, a més, a diferència de Vilafranca, no forma part de la junta de la CCCC i ha volgut conèixer de primera mà la carpeta dels drets.

TVC i la Xarxa treballen en la programació del 2017. La polèmica sobre els drets es va originar en l’anunci de la Xarxa de no realitzar les retransmissions de les diades si abans no es resolia la gestió dels drets (de la qual encara no ha consens) i la seva presència en els convenis que regulin les produccions televisives. Aquest darrer punt està en vies de solució, després dels acostaments entre la mateixa Xarxa i Televisió de Catalunya, que ja han fet diverses reunions. En totes dues cadenes es considera que acabarà havent-hi unitat de criteris. TVC no posa cap objecció a què la Xarxa –que ha estat la cadena que ha produït la majoria de continguts castellers en els dos últims anys– intervingui en el nou conveni regulador.

És més, les dues cadenes ja han començat a dissenyar el calendari de retransmissions, preveient que hi haurà un acord immediat. TVC produirà les mateixes diades que l’any passat (les Santes, Sant Fèlix, Santa Tecla, Santa Úrsula, Tots Sants i la Diada de Minyons) i podria ser que encara en sumi alguna més. La resta de diades seran produïdes per la Xarxa. L’acord hauria de permetre que totes les retransmissions es vegin pels canals de la Xarxa… sempre que abans quedi resolt el document dels drets i la responsabilitat de cada actor.

En la taula de treball entre TVC i la Xarxa també estan aprofundint en el format del programa Quarts de 9, mentre que finalment ha quedat resolt que el programa 3 rondes, de Catalunya Ràdio, continuarà sent una producció de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, com sempre ha estat. Hi havia sorgit la possibilitat que en la producció intervingués la Xarxa.

La diada de les colles de 10. L’actuació plantejada per la Xarxa amb les quatre colles que han fet castells de 10 (Minyons de Terrassa, Castellers de Vilafranca, Colla Vella i Jove de Tarragona) ha tornat a posar-se damunt la taula, després d’haver-se descartat en els darrers mesos. La proposta és que la diada es faci la primera quinzena d’octubre en un escenari diferent als habituals, que no seria el Palau Blaugrana, com inicialment s’havia suggerit. Es tractaria d’una diada organitzada per la Xarxa i amb un format adreçat fonamentalment al públic i el mercat internacional.

I la pregunta del milió: hi ha realment diners a repartir? La polèmica dels drets és fonamentalment de tipus jurídic. A hores d’ara, no hi ha gaires veus que vegin clar que la venda de les imatges a altres cadenes de televisió pugui generar guanys. Fins ara, no hi ha hagut cap indici en aquests termes. L’única dada que s’hi podria acostar és l’èxit del tràfic del vídeo viral de Red Bull TV, que ha tingut 100 milions de visites (per les quals ningú no ha pagat). Amb tot, ningú no s’ha presentat a cap mercat de venda drets de televisió oferint la carpeta dels castells. La pregunta seria: per què ningú s’ho ha plantejat o per què ningú ho veu vendible?

SANTI TERRAZA

Foto 1: El 3de10fm descarregat per la Colla Vella per la Firagost vist a través de la pantalla d’un mòbil (Foto: Pau Corcelles)

Foto 2: Plànol aeri del Concurs

Foto 3: 5de7 dels Castellers de Vilafranca a Londres el 2013 en què alguns dels seus components duien samarretes amb el logotip d’Estrella

Foto 4: Imate aria de Santa Úrsula gravada pe la Xarxa

Articles relacionats:

La guerra dels drets d’image (Episodi II)

La guerra dels drets d’image arriba als castells (Episodi I)

Que la tele ens acompanyi

Cobrar per fer castells

Els castells tenen audiència

Un castell vist per prop de 100 milions de persones

Els castells en gran pantalla

Reflexions entorn els castells al segle XXI

La camisa: sentiment pur

Colles d’empresa?