Que la tele ens acompanyi

El debat sobre els drets d’imatge ha arribat de ple al món dels castells. La complexitat de la legislació, la possible potencialitat de l’activitat, el posicionament de les cadenes i l’oportunisme d’algunes colles per treure’n rèdit ha posat sobre la taula una situació que és en procés de canvis. Hem convidat el periodista Xavier Ribera a reflexionar-hi a partir de la seva experiència com a cronista casteller, però especialment com a gestor en comunicació de l’únic producte local que pot presumir de viure (gairebé en exclusiva) de la venda de drets audiovisuals: el futbol, al qual també s’hi ha dedicat en la seva trajectòria professional.

La vaca encara val més per la llet que per la carn. I em sembla que malgrat aquesta cadena de malentesos, en això tots hi estem d’acord. Sembla que, encertadament, ningú pretén sacrificar-la abans d’hora.

El matiner castell de 9 aixecat aquest cap de setmana pels Castellers de Vilafranca evidencia que la progressió dels darrers anys en el fet casteller no s’atura; tot al contrari. L’era més gloriosa dels castells segueix en auge i, això, és gràcies, en primer lloc, als propis castellers i a les colles; en segon, i encara que sempre estigui a l’ombra, a la Coordinadora, que ha exercit de punt de trobada i bandera comuna, i que ens ha portat, conjuntament amb altres actors, a l’obtenció del reconeixement com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat en una iniciativa impulsada per la Revista Castells; i en tercer, a molts altres agents implicats que han aportat el seu granet de sorra imprescindible. En aquest grup hi ha els mitjans de comunicació i, és clar, la tele.

La televisió ha fet més pels castells que els castells per la televisió. Ho dic plenament convençut. Gràcies a la vocació de servei públic que han exercit, primer TVC, i després La Xarxa (sense detriment ara de TVC), els castells han entrat a moltes cases, han satisfet les ànsies dels addictes i han trucat a la porta d’alguns estranys, que al final s’han acabat enfaixant. La televisió hi era abans d’aquesta explosió castellera sense final. La Corpo retransmetia concursos infumables (televisivament parlant, és clar), naixien formats com el Quarts de 9 i les teles locals posaven tota la carn a la graella per apropar les seves colles a la seva gent. L’aposta decidida de Tac12 i de La Xarxa aquests darrers anys ha posat el seguiment informatiu al nivell del creixement del producte. Tenim un món casteller millor que mai i una oferta televisiva millor que mai. Per què ho hauríem d’espatllar?

Tot plegat, sumat a la vistositat implícita del fet casteller, ens ha portat a ser el contingut més vist del canal mundial RedBullTV. I així ho confirmava qui va ser el productor de la retransmissió que va fer a nivell internacional aquest canal, Joel Mestre, fa dues setmanes en les jornades Experiència de periodista, que organitzen el Col·legi de Periodistes i Repsol a Tarragona. Tot plegat, ens ha portat que, per fi, sembla que a sobre de vocació de servei públic, es pot trobar retorn en el Món Casteller.

Però ara més que mai, les branques no ens poden tapar el bosc. Si la tele troba els atractius dels castells per fer més efectius els seus productes audiovisuals ho hem d’aprofitar. No aixafar-ho. Estem en ple procés de creixement i ens seguim necessitant. Hem de sumar en benefici de tots.

La venda de drets és, a voltes, un fet que en primera persona pot semblar evident, però que posat en mercats globals i d’audiències ferotges pot acabar posant aigua al vi. I si no que li preguntin fa uns anys a la Lliga ACB de bàsquet. I com l’estira i arronsa va acabar amb una solució que es veia des de fora molt abans que comencés el problema. Una solució acordada que donava al bàsquet la difusió necessària; a la televisió, un producte sostenible; i als patrocinadors de la pròpia ACB, uns espais més que interessants de visibilitat i notorietat. I poso aquest exemple per no parlar del que passa amb esports com l’hoquei o l’handbol, entre d’altres. Val més sumar que subhastar.

Una altra de les temptacions passa per la individualització. El temps, per sort, que ho posa tot al seu lloc, ja ha evidenciat en el món de l’esport (i torno a salvar les distàncies) que la millor forma de concebre els drets d’imatge d’un espectacle és de manera col·lectiva. Queden lluny aquells anys que els equips de la Primera Divisió de la lliga espanyola de futbol treballaven amb plataformes diferents, o alguns fins i tot ni venien. La Premier anglesa, que és la lliga que millor gestiona els drets audiovisuals des de fa anys, ho té clar. Un objectiu comú i una negociació comuna.

I dit això, també hem de ser conscients que el creixement dels castells i l’interès de les cadenes ens porta a escenaris canviants que necessiten reformes, nous plantejaments i, és clar, reinterpretacions del que hem fet fins ara. Però això no és dolent. Adaptar-se al canvi és la millor de les virtuts que podem tenir com a individus i com a col·lectiu.

Entre tots tenim el repte de gestionar el moment de màxima reputació i valor de marca que han tingut mai els castells. I això passa per seguir donant ales a la socialització del fet casteller, al nombre de camises i a l’afluència a les places. Però també passa per trobar cada dia una organització més professional (com ja passa) de les diades, per ser atractius per uns patrocinadors que ens ajudin a fer-nos sostenibles i a posar totes les facilitats perquè els mitjans de comunicació tanquin aquest cercle virtuós que ens ha portat anys i anys de creixement exponencial. Hem de decidir si el cercle ha de ser viciós o virtuós. Jo aposto pel segon, i no conec una altra fórmula que no sigui sumant. No ens equivoquem. Que la tele ens (hi) acompanyi.

XAVIER RIBERA

Foto 1: Imatge d’arxiu d’un càmera del Quarts de 9 gravant un 3de9f dels Castellers de Vilafranca

Foto 2: Campanya promocional de RedBull TV sobre la retransmissió del Concurs

Articles relacionats:

La guerra dels drets d’image (Episodi II)

La guerra dels drets d’image arriba als castells

Els castells tenen audiència

Un castell vist per prop de 100 milions de persones

Els castells en gran pantalla