La ràdio ha estat sempre present en el fet casteller. Des de finals de la Dictadura i amb l’inici de la Democràcia, les emissores locals amb presència de colla castellera a la població i les ràdios d’abast estatals –a través de les seves desconnexions a Catalunya– han obert els seus micròfons a l’actualitat castellera. Aquesta setmana se n’ha sumat una nova: Ràdio Valls, amb el seu programa setmanal Des de la plaça del Blat.
Les cròniques puntuals i les retransmissions de les diades més importants de l’època van ser els pals de paller en els primers compassos de la ràdio castellera, als anys setanta, tot i que també algunes emissores van ser pioneres en crear els primers programes especialitzats durant la temporada, que en aquells anys transcorria entre els mesos de juny i octubre. Eren èpoques d’ingressos publicitaris alts, menys colles i menys recursos tècnics, però pels transistors hi sonaven les gralles a dojo. Actualment, malgrat la crisi econòmica del grup d’emissores pioneres, la ràdio castellera d’abast nacional manté una bona salut amb el paper de Catalunya Ràdio, que compta amb un espai setmanal fixe d’una hora entre juny i novembre des de fa tretze temporades, i amb cròniques castelleres des dels seus inicis. RAC1 també s’ha caracteritzat durant els últims anys en oferir cròniques castelleres en els seus informatius i retransmetre en directe algunes de les cites més importants del calendari, com també altres emissores com La Xarxa. Tot i això, l’aposta de més envergadura arriba de la mà de les emissores locals. Ràdio Vilafranca és l’emissora que hi dedica més hores, tant en retransmissions com en programes especialitzats.
Els primers arxius sonors al Penedès
El periodisme casteller radiofònic neix regularment a meitat dels anys setanta, però segons van documentar els historiadors, Salvador Arroyo i Pere Ferrando, en un article al diari El Punt de l’octubre del 2005, la primera retransmissió castellera documentada es va fer el 16 de juny de 1935 a través de les ones de Ràdio Barcelona i amb motiu d’una festa penedesenca celebrada al Poble Espanyol en què van ser-hi presents els Castellers del Vendrell. Tot i això, malgrat el mèrit d’ésser la primera documentada, la seva manca de continuïtat i el caràcter esporàdic de l’esdeveniment fa que hagués quedat com una curiositat més.
Arroyo i Ferrando situen al Penedès les primeres retransmissions amb continuïtat abans que en cap altre lloc. Ràdio el Vendrell, segons les dades que els va facilitar Josep Maria Inglès, un dels primers locutors de l’època, assegura haver radiat castells el 20 de gener de 1950 en l’aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a la capital del Baix Penedès. L’agost de 1951 i 1952, Ràdio Vilafranca, segons esmenten els cronistes de l’època, va retransmetre en directe la diada de Sant Fèlix. En canvi, en un altre punt d’atenció casteller de la temporada, el Concurs de Tarragona celebrat el 28 de setembre, no es troba cap document que asseguri la seva difusió per cap emissora, tal com suposava Pere Català Roca a la seva obra Món Casteller. Tan sols –que no és poc– se sap que el conegut locutor tarragoní Josep Maria Tarrassa, llavors director de Ràdio Tarragona, va fer d’speaker durant el Concurs mitjançant la instal·lació d’altaveus i micròfons per tota la plaça de braus. Per altra banda, la programació de Ràdio el Vendrell no era aliena al món casteller. Sense emetre encara cap diada, es té constància que després de l’actuació de Sant Fèlix del 1953, el doctor Martorell, gran aficionat casteller, va intervenir en una xerrada i va explicar el desenvolupament de la diada. A més, les instal·lacions de l’emissora eren utilitzades com a punt d’enviament i recepció de la correspondència dels Nens del Vendrell.
L’Aleta de Ràdio Penedès, el principi de regularitat. L’any 1973, coincidint amb el primer aniversari dels Bordegassos de Vilanova, es va proposar al director de la ràdio local, Alfons Chulbi (el vilafranquí que va impulsar el monument Als Castellers) fer un programa setmanal d’informació castellera a Ràdio Penedès de Vilanova, una emissora potent que arribava al Camp de Tarragona i l’Anoia. Els promotors de la idea van ser Bienve Moya –un dels tres fundadors dels Bordegassos–, Josep Maria Porta, secretari de la colla, i Xavier Capdevila, que en aquells moments s’iniciava en el món del periodisme.
El programa es deia L’Aleta. Tenia una durada de 30 minuts i s’emetia els divendres a les 3 de la tarda. Era un espai que s’autoproclamava “el programa casteller de les set comarques” que aleshores constituïen l’univers casteller: l’Anoia, l’Alt i el Baix Camp, l’Alt i el Baix Penedès, el Garraf i el Tarragonès.
L’Aleta va ser un dels primers programes en català a la ràdio de Vilanova. Eren continguts purament informatius com resums d’actuacions, agenda, entrevistes a castellers –normalment en directe per telèfon– i algun apunt cultural relacionat amb l’entorn casteller. Les músiques de les sintonies eren sardanes i gralles (l’emissora tenia un antic disc de gralles, de pedra!).
Moya i Porta, amb el temps van abandonar el programa, i Capdevila es va quedar sol i va reforçar la locució amb una veu femenina, una jove bordegassa de les que tenien camisa però ni assajaven ni pujaven. L’any 1978, Capdevila va deixar l’espai i el va substituir Eloi Roca, un altre jove bordegàs amb aficions radiofòniques, que durant anys va estar acompanyat per Montserrat Pascual. L’Aleta va desaparèixer l’any 1983.
Enxaneta de Ràdio Popular marca un nou estil. Ràdio Popular de Reus (ara COPE Reus), no tenia res a veure amb la ideologia de l’actualitat. L’any 1981, el vallenc Joan Maria Jové, va proposar al llavors director de l’emissora, Alfonso González, amb el qual tenia amistat per haver compartit anteriorment programes de música dels anys 60 i 70, retransmetre la Diada de Santa Úrsula. L’emissora hi va abocar tots els esforços i va crear un equip de retransmissions amb la incorporació de micròfons de fil mitjançant cable a peu de plaça, un estil desconegut en aquells moments. L’equip humà que va fer possible aquella experiència radiofònica era de luxe: Carles Francino –que exercia de mestre de cerimònies– Jové –que feia la narració dels castells– i Margarida Aritzeta i Albert París, que van ser els encarregats de fer arribar les impressions dels castellers de la Vella i la Joves, respectivament. La retransmissió, però, no es va gravar durant l’emissió i no se’n conserven còpies.
Després d’aquella prova pilot, el 1982 va néixer el programa Enxaneta i es va mantenir en antena fins el 1989. S’emetia setmanalment els dissabtes a les 2 a la tarda per Ràdio Popular i una hora més tard per Ràdio Valls. Les dues últimes temporades es va emetre per a tot Catalunya, a través de les ones populars de Lleida, Barcelona, Girona i Reus. Era un programa enregistrat i sempre el va portar en solitari Joan Maria Jové, que en aquell moment també exercia de cronista del desaparegut setmanari El Pati. El format de l’espai donava importància a les entrevistes i al debat. L’objectiu era donar veu i escoltar l’opinió de les persones representatives de les colles. A més, també hi havia informació de les actuacions de les colles i es tractaven les prèvies.
A banda d’Enxaneta, Ràdio Popular també va arribar a retransmetre en directe les diades més importants de Valls, Sant Fèlix, la Bisbal del Penedès, Tarragona, Reus i Montblanc.
Paral·lelament, Ràdio Tarragona, tot i no emetre cap programa de castells, també oferia retransmissions al llarg dels anys 80, encara que sense introduir l’entrevista a peu de plaça en els moments d’impàs. En canvi, la locució del primer 4de9 amb folre del segle XX, fet per la Colla Vella dels Xiquets de Valls, per part de Lluís Figuerola i Enric Pujol s’ha convertit en el document radiofònic de més valor de l’època.
La SER posa en marxa el Carrusel. Ràdio Reus-Cadena SER va ser pionera en programació castellera des de principis dels anys 80 fins a meitat del segle XXI. Uns dels artífex que van fer possible aquesta immersió van ser Joan Ciurana i Ernest Benach, aleshores membres dels Xiquets de Reus, colla que feia molt poc que havia engegat. Abans de crear la marca Carrusel, es va posar en marxa La Campana dels Gegants. Es tractava d’un contenidor de cultura popular reusenc, que va tenia secció fixa castellera. Arran de l’èxit i el creixement de colles a la demarcació de Tarragona, després va venir Carro gros i finalment Carrusel casteller.
El programa –que s’emetia els dissabtes de 3 a 4 de la tarda, a través de la Cadena SER de les comarques meridionals– va ser un referent de l’època en informació i anàlisi de casteller. A banda de pilotar el programa, Joan Ciurana va ser un dels pioners d’un estil de fer retransmissions adoptant una manera de fer similar a la dels locutors esportius. Per al programa i les diades en directe també hi van passar Joan Borràs i Carles Cortés, entre d’altres. Els integrants dels diversos equips recorden narrar fites inoblidables, com per exemple, el primer 3de9 amb folre descarregat dels Xiquets de Reus al Concurs de Castells de l’any 1996 o les diades de màxima rivalitat a la plaça del Blat.
Durant aquella època, la Cadena SER Penedès-Garraf també va deixar empremta important amb el programa Les Tertúlies de Cal Ton, dirigit i presentat per Joan Beumala o les retransmissions castelleres que, a més de Beumala, també van assumir després Jaume Grau, Jordi Cubillos o Carles Esteve en diferents temporades respectivament.
La marca 3 Rondes es manté ferm. Catalunya Ràdio ha tingut presents els castells des de mitjans dels anys noranta. Va ser en aquella època quan va començar un programa fixe setmanal, que a partir del 2005 desembocaria en el programa 3 rondes, que s’ha convertit en referència de les colles i els aficionats als castells. La idea de crear el 3 rondes va ser de Josep Almirall, periodista de la casa i que acumula tretze anys dirigint el programa. La proposta que va fer a la direcció de Catalunya Ràdia va ser que de la mateixa que es feia l’informatiu Catalunya Migdia també es podia fer un informatiu especialitzat casteller amb talls de veu.
El format va ser innovador i trencador del que s’havia fet en ràdio des de llavors. Entre 2005 i 2014, el programa tenia un format de mitja hora; i des del 2015 fins a l’actualitat, coincidint amb el canvi de rodes informatives de Catalunya Informació i el creixement del fet casteller, té una hora de durada. El 3 rondes l’han presentat diversos equips. A més d’Almirall (l’únic component que hi és des del primer dia), també hi han passat Joan Beumala, Xavier Brotons, Jordi Castanyeda, Jordi Suriñach i Raquel Sans. Des del 2014 fins a l’actualitat té David Prats en la copresentació.
Aquest diumenge, començarà la seva tretzena temporada. El format del programa, que s’emetrà els diumenges de 9 a 10 de la nit, continuarà sent similar al de cursos anteriors. A la primera mitja hora serà el torn de les notícies i l’anàlisi de les principals actuacions castelleres del cap de setmana, amb les valoracions i opinions dels protagonistes. També hi haurà el repàs dels resultats de les altres actuacions del cap de setmana, amb el suport del Baròmetre Casteller, així com la puntuació de la setmana castellera amb l’Aleta, l’Intent Desmuntat i la Llenya.
A la segona part, el 3 rondes entrarà en temps de reflexió i debat, amb una tertúlia amb la presència setmanal de l’analista Jordi Andreu i la participació de tertulians a l’estudi. A més, es mantindrà la col·laboració de la periodista Laia Díaz, que donarà cobertura a jornades on l’equip del programa no pugui arribar. L’equip del 3 rondes també retransmetrà, i amb connexions per Catalunya Informació i Catalunya Ràdio, les diades més importants del calendari casteller.
RAC1. Des del Concurs de Castells 2012, RAC1 ha posat en marxa retransmissions castelleres puntuals, especialment les cites importants de Valls, Vilafranca i Tarragona. L’objectiu de Castells RAC1, que compta amb un desplegament tècnic i humà nombrós, es transmetre amb la màxima passió el fet casteller i apropar-lo a tots els públics. El 2016, la Colla Joves Xiquets de Valls va reconèixer la seva tasca de difusió atorgant-los el premi Joan Ventura i Solé de periodisme. A banda, l’emissora de ràdio del Grup Godó també realitza cròniques castelleres als seus informatius i en espais especialitzats.
Ràdio Vilafranca, la programació més completa. L’emissora municipal de Vilafranca ha esdevingut des dels seus inicis la més castellera. En ella es van iniciar Joan Beumala i Carles Esteve, aleshores joveníssims periodistes. La petjada de la consolidació va coincidir amb l’arribada de Jaume Grau i el creixement dels Castelleres de Vilafranc, a mitjans dels noranta. Aquests dos factors van portar el programa Al so de la gralla (1992) i una gran oferta de retransmissions en directe.
L’actual responsable casteller de l’emissora, Pep Ribes, que també s’encarrega de la direcció de la programació televisiva, va col·laborar activament durant la dècada dels noranta i va agafar el relleu de Grau. Enguany, Ribes compleix 25 anys a Ràdio Vilafranca i acumula a les esquenes un munt de programes i retransmissions. El mèrit més gran d’aquest cronista casteller ha estat fer en directe per ràdio un Concurs de Castells de Tarragona en solitari durant més de sis hores.
El Va de castells, nascut inicialment com a programa de televisió, va encetar el 2007 la seva versió radiofònica. S’emet els diumenges de 9 a 10 de la nit a través de Ràdio Vilafranca i en algunes emissores de La Xarxa. Des de la passada temporada, a més de Ribes i l’ampli equip de col·laboradors, també el copresenta Josep Torreño. L’espai, que aviat arribarà a les 300 edicions, presenta cada setmana un resum de les principals actuacions castelleres, alhora inclou reportatges sobre fets destacats, notícies d’actualitat, entrevistes, una tertúlia, el Termòmetre casteller i l’agenda d’actuacions.
Les retransmissions de Ràdio Vilafranca també són nombroses. A les grans diades de les tres colles vilafranquines també s’hi afegeixen les de Sant Joan i Santa Úrsula a Valls i alguna de més destacada. Cada temporada se’n ofereixen més d’una vintena. A banda del Va de Castells i les diades en directe, Ràdio Vilafranca complementa la seva extensa programació castellera amb cròniques en els seus serveis informatius i una tertúlia d’actualitat, que s’emet els dilluns a les 9 del matí, amb la participació de representants de les tres colles vilafranquines.
Toc de castell, el degà de Tarragona Ràdio. L’escola de ràdio castellera es troba a Tarragona i no s’entendria sense Toc de castell de Tarragona, el programa casteller degà de l’emissora municipal de la ciutat i del panorama radiofònic català local. L’any 1991, es va posar en marxa sota la presentació de Joan Fortuny, Lluís Marçal i Joan Borràs. Durant 26 temporades ha anat variant de dia d’emissió i ha tingut diversos equips liderats per periodistes castellers com Carles Cortés, Jordi Suriñach, Raquel Sans o Àlex Alonso. Des de fa tres temporades, el programa, que s’emet els dimecres a dos quarts de 9 del vespre, és una coproducció del DiariCasteller.cat i està presentat per Gerard Recasens i Guillem Bargalló. L’espai es dedica a explicar els castells des d’una òptica tarragonina, amb especial atenció a les quatre colles de la ciutat.
Valls comença una nova aventura. Aquesta setmana, Ràdio Valls-Hit 103 ha posat en marxa a la graella Des de la plaça del Blat, un programa d’actualitat castellera amb la representació de les dues colles castelleres vallenques. Cada dimarts, entre les 8 i les 9 del vespre, les formacions de la capital de l’Alt Camp i del Camp de Tarragona són les protagonistes d’un espai coordinat per Francesc Domènech i David Prats, i amb la col·laboració d’Eva Salvat. Des de la plaça del Blat pretén un format obert on l’entrevista, la tertúlia i diverses seccions són els pals de paller. També activament és un espai pensat per consumir en directe a través de les ones i al podcast a partir de l’impuls acurat de les xarxes socials (Facebook i Twitter). El nou programa estarà en antena fins al penúltim dimarts del mes de novembre.
La nova aposta de Ràdio Valls-Hit 103 significa per la ciutat tornar a disposar d’un programa fet des de casa després del tancament d’Ona Valls, on s’havien emès espais històrics com el Plaça castellera. A més, per a l’emissora vallenca, Des de la plaça del Blat representa un augment de la seva programació castellera amb les retransmissions de Sant Joan, Sant Fèlix i Santa Úrsula que estan pilotades des de fa 30 anys per Francesc Fàbregas, director del setmanari El Vallenc.
I Terrassa, què? Els mitjans de comunicació de Terrassa s’obliden dels castells a la ciutat. Tot i el gran nivell que sempre han tingut els Minyons, la ràdio municipal egarenca no s’ha plantejat mai un programa casteller realitzat des de casa. En els últims anys, els de la camisa malva, han estat conscients de la falta d’atenció de la premsa local i han buscat fórmules, com per exemple, l’elaboració d’un fulletó pedagògic adreçat a aquells mitjans que no fan un seguiment puntual de l’activitat. El van repartir durant la roda de premsa de presentació de la Diada de Patrimoni. La nova junta dels Minyons espera que aquestes iniciatives serveixin per apropar els castells a mitjans més profans.
Mirant amunt, el referent del Maresme. Des de fa deu temporades (per Sant Jordi va fer el desè aniversari), la ràdio de la capital del Maresme compta amb un espai setmanal d’actualitat castellera produït pels Capgrossos de Mataró. El Mirant amunt està dirigit i presentat per Albert Rubí i Pol Càmara, tots membres de la colla mataronina. S’emet els dilluns entre les 9 i les 10 de la nit, tot i que en un inici el format només durava mitja hora. L’objectiu de programa es apropar als oients de Mataró Ràdio l’actualitat i els esdeveniments del món casteller des d’una mirada dels Capgrossos. Té la particularitat de començar al gener i acabar al novembre amb una pausa que abraça entre després de la Diada de les Santes fins a finals d’agost, període en què la colla atura l’activitat per descans estival.
La Torre de 7, els castells des del Baix Gaià. Aquest mes de maig, Ona La Torre, l’emissora municipal de Torredembarra, compleix el desè aniversari i a l’octubre en farà deu que disposa d’un programa casteller realitzat per la colla local, els Nois. L’espai, que al llarg de la seva història ha passat de mitja hora a una hora i mitja d’emissió, està pilotat, des del primer dia, per Bado Canyellas, excap de colla de la formació torrenca. A més, compta amb un gran nombre de col·laboradors, també membres de la colla. S’emet els dimarts a dos quarts de 10 i té la particularitat que s’emet tot l’any, llevat dels períodes de vacances (Nadal, Setmana Santa i setmanes de les Festes Majors de la població). A nivell de continguts, La Torre de 7 es nodreix d’actualitat castellera, història, tècnica, entrevistes i tertúlies. Es tracta d’un format obert amb l’objectiu que els Nois expliquin als micròfons el dia a dia de la seva colla i de la resta del món casteller.
Altafulla, localitat veïna del Baix Gaià, també va emetre Pilar de vuit, entre 2007 i 2011, que va ser un referent a l’emissora local de la població i també dels malalts de castells.
A Mollet també s’hi enganxen. És el programa menys conegut, però el que porta més anys ininterromputs en antena. El Plaça de nou ha estat present a la graella de Ràdio Mollet des de l’any 1995. Els diversos equips que al llarg dels anys s’han fet càrrec de l’espai han estat integrats per membres dels Castellers de Mollet i per tècnics de la pròpia emissora. El contingut i l’estructura del programa, que s’emet els dilluns entre les 8 i les 9 (repetició dissabtes el migdia entre les 11.30h i les 12.30h), ha estat, amb lleugeres modificacions, sempre el mateix: repàs de l’actualitat castellera de la setmana, tant pel que fa al món casteller com per la colla local; temes musicals, i agenda d’activitats.
El nom del programa fa referència al castell que va convertir Mollet del Vallès en la primera plaça de 9 pisos de la comarca del Vallès Oriental, gràcies al 3de9 amb folre que els Minyons de Terrassa van aconseguir carregar el 1993.
Betevé Ràdio aposta per la tertúlia. El boom de colles castelleres a la capital catalana ha propiciat que la seva emissora municipal aposti pels castells des de fa uns quantes temporades. Des de la temporada passada, Betevé Ràdio (abans Barcelona FM) ha posat en marxa una tertúlia castellera que compta amb la participació de tres convidats de les formacions locals i un periodista especialitzat. Fem Castells, dirigit i presentat per Efren Garcia, s’emet els dijous a partir de les 20h i té una durada de 40 minuts.
24 Castells, la proposta dels Moixiganguers. El setembre del 2014, Ràdio Igualada va estrenar 24, un espai casteller produït i presentat per un equip format dels Moixiganguers d’Igualada. L’equip del programa mostra l’actualitat de la formació igualadina però també la del món casteller en general. Actualment el format, que s’emet els dilluns entre les 9 i les 10 de la nit, s’ha consolidat dins de la graella de la ràdio municipal de la capital de l’Anoia.
Molins de Rei i Cornellà acullen les seves colles. Les emissores municipals de Molins de Rei i Cornellà de Llobregat també tenen espais castellers radiofònics menys reconeguts, que s’han fet un racó al llarg del temps. Totes dues ràdios fan possible un programa de castells a partir de l’impuls que li han donat les colles locals.
Des de fa més de quinze anys, Ràdio Molins de Rei disposa d’un espai casteller a partir de la iniciativa dels Matossers. L’objectiu del programa que s’emet els dilluns entre les 6 i les 7 de la tarda és acostar el món casteller a la població de la colla molinenca i la resta de colles, amb especial atenció a les colles de la comarca del Baix Llobregat.
Ràdio Cornellà també aposta per un format similar al de Molins. Després d’una primera etapa durant els anys noranta, des del 2016, els Castellers de Cornellà tornen a tenir finestra a les ones amb el Fot-li pinya. El programa s’emet els dilluns a les 11 de la nit. La seva funció es recollir tota l’activitat de l’agrupació cornellanenca i mostrar la visió castellera global des de l’òptica del Baix Llobregat.
L’Agulla de la Nova Ràdio, una altra finestra del Camp de Tarragona. Per tercera temporada consecutiva, la Nova Ràdio torna a apostar per un espai casteller enfocat a les colles del Camp de Tarragona. Cada divendres, entre a dos quarts de 4 de la tarda, es proposa informar de castells que faran aquestes formacions durant el cap de setmana i una tertúlia amb diferents convidats a l’estudi. L’Agulla està conduït per Arnau Martínez, Montse Pinel i Martí Castillejo i estarà a la graella entre els mesos de juny i novembre.
La finestra de les colles gironines. Ràdio Vilablareix dona cobertura a les formacions de la demarcació de Girona amb l’espai Castells Fora d’òrbita. El programa, que es va posar en marxa el mes de març, està dirigit per Maria Garcia, membre dels Marrecs de Salt i component de les retransmissions de RAC 1. S’emet bisemanalment els dimecres, entre les 9 i dos quarts de 10 de la nit. El contingut del programa aposta per la informació i la tertúlia sempre enfocada des de la visió de les colles gironines.
L’Alt Maresme també dona servei. Ràdio Tordera acull els Castellers de l’Alt Maresme. A través de l’Amunt Maduixots, Hèctor Montero i en Joan Martín porten l’actualitat de la colla maresmenca a les ones amb l’objectiu de donar a conèixer el món casteller a la comarca. S’emet bisemanalment els dimecres, a partir de tres quarts de 9 de la nit.
Des de Sant Adrià al món. Una altra experiència recent és Inside Castells, a Ràdio La Mina (Sant Adrià del Besós), cada primer dimecres de mes de 9 a 10 del vespre. El programa té una hora de durada i aborda l’actualitat castellera local, oerò també l’àmbit nacional, i ho fa amb un to didàctic i pedagògic. Has nascut enguany de la mà dels Passadors de Sant Adrià.
Altres casos. Tot i no tenir programes propis, formacions com els Castellers de Sabadell o els Xics de Granollers disposen de seccions setmanals fixes en els magazins matinals de les seves ràdios locals on principalment hi van per explicar el desenvolupament de la temporada i els aspectes més socials.
DAVID PRATS
Foto 1: Lluís Figuerola, històric radiofonista vallenc, retransmetent un Concurs als anys vuitanta
Foto 2: Xavier Capdevila i Pep Ribes, dos històrics dels castells a la ràdio, en una retransmissió
Foto 3: Josep Almirall i David Prats, del 3 rondes
Foto 4: Targeta de presentació del programa 24, impulsat pels Moixiganguers d’Igualada
Foto 5: El programa L’agulla de Nova Ràdio
Foto 6: El programa Castells fora d’òrbita sortint dels estudis
Articles relacionats:
