Castells olímpics

Eren les 22.47 hores del 25 de juliol de 1992, moments després que una fletxa encengués el pebeter de l’Estadi Olímpic Lluís Companys, a Montjuïc, i que els 11.000 atletes que havien participat a la desfilada s’haguessin situat a la gespa central, quan 2.174 castellers van sortir a la pista de tartan. Les llums es van apagar, els focus es van concentrar sobre les colles, es va fer un silenci, i el toc de les gralles va acompanyar la descarregada simultània de dotze castells de set pisos.

Les colles que hi van participar van ser: Bordegassos de Vilanova, Castellers de Barcelona, Castellers de Castelldefels, Castellers de Cornellà, Castellers de Vilafranca, Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau, Xiquets de Tarragona, Colla Joves Xiquets de Valls, Colla Vella dels Xiquets de Valls, Xiquets del Serrallo, Joves Castellers de Vilanova, Nois de la Torre, Vailets de Gelida, Xicots de Vilafranca, Xiquets de la Vila d’Alcover i Xiquets de Vila-seca.

L’audiència estimada de la cerimònia va ser de 3.500 milions de persones. Difícilment, els castells tornaran a tenir un seguiment similar. La cerimònia tenia una durada de tres hores i totes les televisions van fer talls publicitaris; per exemple, la nord-americana NBC va dedicar una hora als anuncis. Però només un 21% de les cadenes va introduir algun tall durant la seva transmissió i encara van ser televisions llunyanes, de les quals, Brasil, Sudàfrica i Colòmbia van ser els casos més destacats. Malauradament, el Canal Olímpic –una coproducció de TVE i TV3– va fer coincidir el segment casteller amb un tall publicitari, impedint així que els castells fossin vistos a Catalunya i a la resta de l’Estat.

La temporada de 1991 només quatre colles havien descarregat el 4de8 amb regularitat, que no vol dir sense caigudes. Els organitzadors volien assegurar que els dotze castells es descarregarien i, per això, es va convenir que les construccions no excedirien dels 7 pisos. Es van veure sis 4de7 –dos amb el pilar al mig–, dos 3de7, un 5de7, un 2de7 i dos castells de 6.

En el guió que es va distribuir per donar suport argumental als comentaristes de les diferents cadenes, s’explicava què eren els castells, es ressaltava el seu caràcter català i es relacionava la construcció dels dotze de castells amb la de la Unió Europea, en la que aleshores participaven dotze estats.

L’anàlisi dels comentaris fets per les diferents cadenes va posar en evidència que la referència a la construcció europea, quan es va produir, va quedar en un segon pla i que el gruix dels comentaris durant els cinc minuts que va durar la presència dels castellers a la pantalla, es van dedicar a la descripció del que eren els castells, a l’explicació dels seus orígens i dels seus principals atributs, entre els quals el guió destacava la força, la solidaritat, la intel·ligència, el risc i l’emoció. També es remarcava que eren un “espectacle únic al món” i “una tradició catalana”. Aquesta última referència va ser introduïda per la pràctica totalitat dels comentaristes.

En paraules de Miquel de Moragas, autor de la recerca sobre els seguiment internacional de la cerimònia: “a la vista de l’atenció de la televisió mundial al segment dels castellers, podem concloure que les diverses cultures són més capaces d’entendre’s i d’entendre les singularitats de les altres cultures del que pensem. És necessari, però, tenir l’oportunitat de fer-se presents amb una imatge pròpia i identificable. Aquesta oportunitat la vàrem tenir durant els jocs olímpics i la vàrem saber aprofitar”.

Cal també assenyalar que colles tan significades com els Minyons de Terrassa, la Colla Jove Xiquets de Tarragona, els Castellers de Terrassa, els Nens del Vendrell i els Xiquets de Reus havien declinat la invitació a participar en la cerimònia com a conseqüència de la manca de reconeixement d’un Comitè Olímpic Català per part del Comitè Olímpic Internacional.

També és interessant constatar que la inclusió dels castells a la cerimònia és un bon indicador de com havia anat creixent el prestigi i el valor simbòlic dels castells més enllà de la Zona Tradicional durant els anys vuitanta. Va ser a finals de 1989, quan es va fer la proposta d’incorporar els castells, quan encara no havien començat les transmissions regulars de castells per TV3 –que van iniciar-se amb el Concurs del 1990– i encara faltaven alguns anys pel boom de creació de colles castelleres a l’àrea barcelonina.

Per a la història dels castells també és interessant recordar que l’èxit olímpic de 1992 havia anat precedit, mig segle abans, d’un intent desmuntat. El 19 de juliol de 1936 dos òmnibus que transportaven la Colla Nova (actual Colla Joves Xiquets de Valls) arribaven a Barcelona per participar en la inauguració de l’Olimpíada Popular amb la qual a Barcelona s’intentava contraprogramar els Jocs Olímpics de Berlin, el primer cas d’instrumentalització política a gran escala del jocs, que presidia Hitler.

Però a Barcelona, l’aixecament contra la República per part del General Franco, va fer que, durant el dia 19, es produïssin durs enfrontaments entre els militars revoltats i les forces de seguretat lleials i les milícies obreres, cosa que va impedir la celebració de l’Olimpíada i va obligar els castellers a tornar precipitadament a Valls.

MIQUEL BOTELLA

Foto 1: Castells als Jocs Olímpics de Barcelona 1992

Foto 2: Cerimònia d’inauguració de Barcelona 1992, amb els dotze castells alçats al costat de la bandera europea

Articles relacionats:

Quan tot va canviar

Els castells en el seu temps

Quan la Colla Nova trencava fronteres

Els castells que va truncar la guerra