La guerra dels drets (Episodi VIII: La venjança)

La baralla no està trencada, però ni de bon tros hi ha unitat i menys encara un acord sòlid. Les tres colles que discrepen del model de cessió de drets proposat per la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (Castellers de Vilafranca, Colla Vella i Minyons de Terrassa) es van reunir dilluns a la nit al Vendrell amb la junta de la mateixa CCCC per buscar vies d’entesa que permeti reconduir la tensa situació. No hi va haver acords significatius, llevat de continuar parlant i que els advocats de totes les parts treballin un document conjunt… O documents, perquè una de les possibles solucions que es comença a albirar és que les tres colles discrepants signin un document de cessió de drets diferent a les altres. El cisma es manté.

Trobada al Vendrell. La reunió de dilluns al local dels Nens del Vendrell es va plantejar com a urgent davant la manca d’acord en la cessió de drets per a la primera retransmissió de diada castellera, la de Sant Joan a Valls. Per a que La Xarxa pogués retransmetre es va trobar una solució transitòria, però insuficient per a que tingui continuïtat, ja que posa de manifest certs riscos d’indefensió de les cadenes en la titularitat dels drets. A la trobada va assistir la junta de la CCCC al complet (on, per cert, hi són representats els Castellers de Vilafranca i els Minyons de Terrassa; no la Vella) i els presidents de les tres colles díscoles, acompanyats d’altres representants. També hi va assistir l’expresident de la CCCC, l’advocat i professor Alfons González, Sito, que va tenir un paper rellevant en l’explicació d’un dels punts del conflicte: la cessió dels drets de propietat intel·lectual.

Els drets de propietat intel·lectual. La cessió d’aquests drets és un dels tres punts que separen les tres colles opositores del plantejament de la pròpia CCCC (els altres dos són la cessió dels drets de totes les diades i no únicament les retransmeses en el calendari de La Xarxa i TVC, i l’explotació a tercers per part de la CCCC, amb el consentiment de les mateixes colles). Bona part de la reunió de dilluns –a banda dels respectius greuges i retrets– es va centrar en els drets de propietat intel·lectual. Sito González va exposar “la conveniència” per part de les colles que aquests drets estiguin cedits per una raó de protecció i seguretat de les mateixes colles. L’argument defensat per González –i assumit per la Junta de la CCCC– és que amb la cessió d’aquests drets s’evitaria un possible mal ús de les imatges de les retransmissions per part de les mateixes cadenes o uns tercers. És a dir, les cadenes –ni cap altre actor– podrien utilitzar les imatges amb finalitats comercials o, per exemple, en contextos allunyats de la realitat castellera (un programa d’humor?). González va subratllar que si les colles no gestionen aquests drets “estarem dimitint de les nostres responsabilitats”.

El diàleg va entrar en un debat jurídic i legal, ja que els representants de la Vella i Vilafranca van defensar posicions normatives diferents, que argumentaven que aquesta cessió no és necessària. Les tesis d’aquestes colles es fonamenten en els plantejaments dels seus respectius advocats, que apunten que l’activitat castellera no genera drets de propietat intel·lectual, a diferència d’altres manifestacions artístiques.

Per aquest motiu, el tímid acord pres en la reunió va ser que els advocats de totes les parts parlin per trobar una possible via d’entesa. Que parlin els advocats de les parts enfrontades no és cap novetat, ja que –a banda que és un assumpte que té tota la lògica del món– ja ho han fet pels vincles professionals que tenen entre ells. La diferència és que ara ho faran emparats pels seus clients; és a dir, les colles i amb la voluntat de buscar un acord.

Dos acords? La reunió del Vendrell va permetre demostrar que les negociacions no s’han trencat i totes les colles continuen a la CCCC –si més no, fins ara–. Tant Minyons com la Vella hi van posar l’accent que el seu posicionament no vol, de cap de les maneres, dinamitar l’organisme o generar un cisma. Els Castellers de Vilafranca no han dit això, òbviament, però la seva visió sobre les funcions de la CCCC és sensiblement diferent, ja que consideren que té un excés de pes i representativitat en decisions que afecten a les colles.

Però la reunió també va il·lustrar que cap de les dues parts cedeix en els seus plantejaments i arguments. I si això no es produeix no hi ha acord possible, ja que les tres colles punteres no signaran els dos documents proposats per la CCCC. Per aquest motiu, una de les possibles solucions que es comença a albirar és que els Castellers de Vilafranca, la Colla Vella i els Minyons de Terrassa signin un document de cessió de drets diferent al de la resta de colles, que no inclogui els tres punts als quals s’hi oposen. El president dels Castellers de Vilafranca, Joan Badell, va insistir en el perfil i dimensió diferent d’aquestes tres colles per tenir un marc de relacions diferenciat. Federalisme asimètric o cafè per a tothom?

La negociació de les properes setmanes acabarà de determinar si aquesta via és factible, però que tres colles no signin el mateix document que les altres no agrada gens a altres de les colles més grans (Joves de Valls, Jove de Tarragona, Castellers de Sants…). El conflicte, però, es troba tan encallat que si ningú no mou peça acabarà podrint-se i, el que és més greu, podrien perillar les retransmissions, si les cadenes de televisió no obtenen les garanties jurídiques indispensables que els permetin fer la seva feina amb tota cobertura legal.

Com es vesteix això? Ahir dimarts les dues parts en conflicte (és a dir, les tres colles, per una banda, i la CCCC, per una altra) van estar intentant elaborar un comunicat conjunt que informés de la reunió de dilluns i que aportés un missatge positiu i d’optimisme, tot i el bloqueig. No va ser possible, ja que les lectures no eren compartides per les dues parts, tot i que el comunicat podria finalment arribar avui. Caldrà veure en quin nivell de (in)definició.

La batalla de la comunicació. La retransmissió de la diada de Sant Joan amb aparent normalitat (tot i la manifesta protesta de la Colla Joves de no fer declaracions per la manera en què s’havia gestionat el conflicte, sense que fos la CCCC qui cedís els drets) va ser una primera victòria de les colles díscoles, especialment la Vella, en aquest cas, que era una de les colles protagonites. En tres mesos, rosats i verds no s’han mogut de la seva posició i els castells es van veure dissabte per la TV. Pràcticament ningú, però, considera que la solució de Sant Joan pugui ser vàlida per a la resta de la temporada, ja que implicaria l’obtenció de drets per diferents vies.

Però aquesta primera victòria de les colles opositores els ha generat danys col·laterals. I han estat en la comunicació, ja que no han aconseguit imposar el seu relat. La sensació generalitzada entre el món casteller és que les tres colles es mouen per interessos econòmics i han exhibit una actitud insolidària respecte la resta de colles. Més enllà del nivell parcial de veritat que hi hagi en aquesta opinió, les colles no han tingut habilitat alhora d’exposar els seus (legítims) arguments de perquè s’oposen a signar el document proposat per la CCCC. Excés de confiança o de supèrbia? Les lectures no són coincidents.

Per aquest motiu, des de la banda de les tres colles opositores es va insistir en la reunió de dilluns –i en les converses d’ahir dimarts– que el comunicat conjunt expliciti que “no els mouen els interessos econòmics”. La junta de la CCCC no compra, però, aquesta petició. Si més no, fins ara.

I el cas dels Xiquets de Reus. Les colles opositores van començar sent dues (Castellers de Vilafranca i Colla Vella) i la setmana passada van passar a ser-ne tres, amb la incorporació dels Minyons de Terrassa, que durant els tres primers mesos del conflicte no havien mostrat coincidència amb les tesis de les altres dues punteres, tot i tenir tota la informació dels documents, ja que formen part de la junta de la CCCC. L’entrada dels Minyons al grup opositor va ser un trumfo de verds i rosats i va deixar noquejada la CCCC. Hi ha una quarta colla que encara ha de decidir el seu posicionament: els Xiquets de Reus, que faran una assemblea per acordar la seva opinió. Als del Baix Camp els preocupa l’explotació de drets que es pugui fer de la diada del Mercadal, que comptarà amb la participació de les quatre colles de 10, a més dels Capgrossos i els mateixos Xiquets. Aquesta diada està organitzada conjuntament per la colla i l’Ajuntament de Reus, amb la participació de patrocinadors. La presència d’aquestes marques podria resultar un encaix complex en l’actual context de cessió de drets televisius. A Reus ara són de Festa Major, però un cop acabi abordaran el tema per buscar una via que possibiliti les diverses opcions.

SANTI TERRAZA

Foto 1: Detall d’una torre de 9 amb folre i manilles dels Minyons de Terrassa descarregant-se a Sant Fèlix (Foto: Anna Moradell)

Foto 2: Entrevista a l’emblemàtic casteller de la Colla Vella Jordi Roig, durant la retransmissió de Saint Joan, dissabte passat (Foto: Castells En Xarxa)

Articles relacionats:

La guerra dels drets (Episodi VII: El retorn del Jedi)

La guerra dels drets (Episodi VI: L’atac dels clons)

La guerra dels drets (Episodi V: L’amenaça fantasma)

La guerra dels drets (Episodi IV: El despertar de la força)

La guerra dels drets (Episodi III: L’imperi contraataca)

La guerra dels drets d’image (Episodi II)

La guerra dels drets d’image arriba als castells (Episodi I)

Que la tele ens acompanyi

Els efectes col·laterals i l’assegurança