Pauses castelleres insuportables

Diada de Sant Joan, una de les grans cites castelleres de l’any i una de les de major tradició i història. Comença puntual, com és habitual a Valls. Però la caiguda del primer castell que intenta la Colla Vella just abans de carregar (que és el segon de la jornada, ja que ha sortit la Colla Joves) provoca una llarga pausa de tres quarts d’hora. No n’hi ha per menys: ha caigut un 3de10fm i saber com estan tots els efectius –i més encara en una caiguda que no ha estat, aparentment, bona– i què es pot fer a continuació no és una tasca fàcil ni que es pugui fer en pocs minuts. La lògica i la prudència imperen.

La mateixa escena es va viure a la darrera Santa Úrsula, però en aquest cas a l’altra banda de la plaça. La caiguda del 3de10fm de la Joves, també abans de carregar, va deixar un panorama complicat, ja que, a més, el peu es va obrir parcialment en un els extrems (amb tot el que això suposa). També van passar més de 45 minuts fins que es va tornar a veure un castell a la plaça del Blat, després que els responsables dels de la camisa vermella valoressin les opciones possibles.

Que durant tres quarts d’hora en una plaça amb un sol asfixiant o que no es pot fer ni un pas de la gran quantitat de gent no passi res és molt de temps. Molt. El públic de Sant Joan i de Santa Úrsula és fidel. Li agraden els castells. En molt bona part són castellers d’altres colles del país (per cert, tema a reflexionar, i no pas menor: quin percentatge del públic que omple les places no fa castells?) i ja saben al que van. Molts –tot i que no pas tots– hi seran fins al final, independentment del que hagin d’aguantar. Però, la pregunta és: necessàriament ha de ser així? És indispensable que hi hagi d’haver pauses de 45 minuts en què a plaça no succeeix absolutament res?

El cas de Valls no és extrapolable. És un cas únic, ja que les colles, si pateixen un intent o intent desmuntat, no cedeixen el pas a l’altra. Es tracta d’una dinàmica establerta de fa anys (tot i que no data dels orígens, ja que fins els anys trenta del segle XX, les dues colles actuaven alhora en el que avui es coneix com a l’antiga) i que està marcada pel factor de la tradició i, sobretot, la rivalitat. Quan –tímidament– s’ha plantejat modificar aquests sistema i adaptar-se a la fórmula utilitzada arreu (és a dir, quan hi ha un intent se cedeix a una altra colla a que tiri castell), les dues colles s’hi han oposat. A Valls, els castells es fan mirant també a l’altra banda de la plaça i l’escenari que una colla pugui acumular dos castells i l’altra cap, a causa d’un intent en primera ronda, resulta inconcebible. En aquest hipotètic cas, el factor de la moneda, que decideix qui tria l’ordre de sortida, tindria un element decisori encara major al que té.

Però l’alternativa, mentre no es plantegi una altra opció, és l’actual, que no és terrible, però resulta terriblement contraproduent per assolir el ritme correcte d’un esdeveniment, sigui quin sigui i en aquest cas una actuació castellera. Els 45 minuts de pausa poden ser assumibles actualment, en què les colles es planten a plaça amb uns programes estratosfèrics i el nivell d’afluència –si es tracta de primera ronda– no baixa. Però és difícilment suportable des d’una òptica de públic. Perquè, al cap i a la fi, els castells es fan per al públic i a totes les colles els agrada el reconeixement rebut per part dels assistents.

En els darrers anys, l’Ajuntament i les colles han fet esforços per millorar els accessos i la puntualitat, especialment a la diada de Santa Úrsula, que cada cop és més plena de gent. Els resultats d’aquests canvis han estat valorats positivament per totes les parts, tot i la tensió que implica una diada com aquesta. Potser fóra interessant no quedar-se aquí i continuar explorant quines possibles fórmules es poden aplicar per evitar que es produeixin pauses com les de les dues darreres diades de la plaça del Blat. Perquè el pitjor que li pot passar a Valls és que els 45 minuts en què no succeeix res siguin la meitat de la durada d’una diada de quatre colles hores després (salvant les distàncies, és clar, que són més que 18 quilòmetres).

SANTI TERRAZA

Foto 1: Intent de 3de10fm de la Colla Vella, dissabte a la plaça del Blat (Foto: Castells en Xarxa)

Foto 2: Intent de 3de10fm de la Colla Joves, a la darrera Santa Úrsula (Foto: Fèlix Miró)

Foto 3: Diada de Santa Úrsula de 1916, amb les dues colles tirant alhora

Articles relacionats:

La història no es repeteix

Castells sense públic

Hi ha públic per a tantes actuacions?

Els castells a l’antiga i la durada

El temps sí que importa

Començar més d’hora i acabar aviat

Castells per a les colles o per al públic?

Bons castells a màxima velocitat