Tots els colors de Valls

Mantindrà la Colla Vella l’extraordinari nivell de l’any passat i, fins i tot, seria en condicions d’avançar els castells de 10? Aconseguirà la Colla Joves ser entre les quatre millors i que no se li qüestioni entrar a Sant Fèlix l’any vinent? Les converses a Valls durant el mes de juny, amb Sant Joan a la vista, comencen a focalitzar-se en els castells i enguany potser amb un pèl d’intensitat encara superior, ja que als interrogants –que no incerteses– que acompanyen qualsevol canvi en la direcció de les colles s’ha sumat la visita –incòmoda i triomfal alhora– dels Castellers de Vilafranca, que dissabte van oferir un recital al Pati.

Competitius, hàbils i amants de l’èpica com són, els verds no van desaprofitar l’oportunitat que els va servir en safata la Joves per deixar el seu nom gravat a l’inexpugnable Valls, on només havien actuat en el marc de les Decennals (una actuació de tipus festiu en la qual, a més, hi ha limitació del castell a fer). Quan la Tècnica de Toni Bach va programar la temporada, va assenyalar la diada del Pati en lletres vermelles. D’entre el catàleg de construccions que els vilafranquins poden oferir en els primers compassos de la temporada, finalment es van decantar per la torre de 9 amb folre i manilles i, especialment, pel 3de9 amb folre i l’agulla, un castell que mai abans no s’havia fet a Valls (la Vella només ha intentat un cop el 3de9fa, al Sant Fèlix del 2008, quan encara ningú no l’havia fet; després l’ha deixat de banda i ha prioritzat altres objectius).

Avançar el 3de9fa en el calendari un mes i mig (el més matiner l’havien fet a les Santes, l’any passat) ja tenia un mèrit significatiu, però, a més, fer-ho a Valls, on era inèdit, hi afegia la condició de morbo. El duel entre els Castellers de Vilafranca i la Colla Vella per a la temporada 2017 ja ha començat i promet emocions fortes, com les que es van viure l’any passat. Fins el cap de setmana passat, totes dues colles marxaven paral·leles (de fet, havien fet els mateixos castells de 9), però dissabte els vilafranquins van mostrar un cop d’autoritat al cor mateix de Valls. La cara de satisfacció dels seus castellers quan sortien del Pati era triple: per l’èxit dels primers gamma extra, per l’honor d’actuar a Valls i per passar damunt la Vella amb un castell inèdit a casa seva i en el seu repertori.

El full de la ruta de la Colla Vella segueix el seu ritme i el nombre de castells que han tret a plaça és notable, tot i que el més rellevant és el que es viu portes endins. La velocitat i intensitat que Albert Martínez ha imprès als assaigs en els tres primers mesos del curs ha estat d’alt nivell. Assaigs llargs i exigents, amb l’objectiu d’avançar en les prestacions, ampliar els troncs quantitativament i agafar múscul abans de fer un pas endavant. A partir d’aquesta setmana, la intensitat dels assaigs es reduirà, amb la intenció de buscar més la precisió i mesurar les possibilitats dels grans castells.

El programa de la Vella per Sant Joan té dos castells definits: el 5de9 amb folre i el 2de9 amb folre i manilles, mentre que el tercer encara és una incògnita. El 3de10 amb folre i manilles? Fa setmanes que el rumor se sent a les cantonades i, com és habitual en la casa, el cap de colla no confirma ni nega res. “Serà l’assaig qui ho acabi decidint”. L’any passat, deu dies abans de Sant Joan, Manel Urbano afirmava que la intenció era repetir la mateixa actuació de l’any anterior, en què van fer el 2de9fm, i finalment van clavar també el 4de9fp i el 5de9f. Dissabte a l’Arboç, la Vella va fer tant el 5de8 com el 2de8f, junt al 3de9f no van ser pocs els qui van voler veure un Sant Joan amb un pis menys. Sigui com sigui, els dirigents de la Vella no es volen sentir pressionats pel calendari i prioritzen l’evolució dels assaigs. Els propers dies seran claus i al Portal Nou cap empresa resulta impossible per exigent que sigui.

Al carrer Gassó hi ha confiança en la fórmula que està implantant Francesc Ramon. El treball als assaigs és rigorós i comença a donar fruits. El pilar n’és una bona mostra. Després de dos anys de sequera (en les dues darrers temporades només se’n va carregar un), l’espadat ha tornat a la Colla Joves amb la intenció de quedar-se i d’entrar dins dels castells, com dissabte ja va fer al 4de8 amb el pilar. Però Francesc Ramon no està treballant únicament la base, sinó que també està avançant a bon ritme en la cuina de construccions límits, com el 2de8sf. El secret és, a més d’intensificar els assaigs i exigir compromís, no esperar a tocar aquests castells immensos amb la temporada més avançada.

Aquesta és la notícia positiva. La negativa és que la confirmació que la distància amb la Vella va camí de certificar-se com un fet consumat i no una anècdota de les dues darreres temporades. Ara para ara, a la Joves hi ha dos estats d’opinió: els qui accepten aquesta lectura com a inevitable i la demostració que la colla havia de fer el canvi com a pas imprescindible per recuperar terreny en el futur, i els qui consideren que la colla no pot actuar sense deixar de mirar a l’altra banda de la plaça del Blat, perquè en aquest cas l’escletxa es farà més gran i irrecuperable. La governança i els equilibris al carrer Gassó mai no han estat fàcils de gestionar.

La invitació als Castellers de Vilafranca a actuar a la diada organitzada per la pròpia colla va il·lustrar aquest sentiment contradictori. Per a la Joves, els verds ja no són el rival que havien estat 25 anys enrere i, tot i la distància emocional, convidar-los a una diada pròpia no és per a la majoria de la colla cap impediment. Però també n’hi ha que consideren que, encara que el diferent nivell entre les dues colles fa anys que és sideral, els gestos també importen. No va agradar a tothom que els verds anessin a Valls i menys encara que es passegessin de manera triomfal. El relat, en castells, també té el seu pes i al bressol dels castells encara més.

SANTI TERRAZA

Foto 1: Vista aèria del Pati amb els Castellers de Vilafranca fent el 4de9f

Foto 2: detalle d’un assaig de manilles de la Colla Vella

Foto 3: 4de8 amb el pilar carregat per la Colla Joves, dissabte

Articles relacionats:

El verd llueix a Valls i el lila a Algemesí

La pressió dels Alberts

La Vella surt del laberint

La Vella d’ara és molta Vella

Les colles de Valls i l’ordre

Quan la Joves dominava el món (casteller)

La penúltima oportunitat de la Joves

La Joves manté la plaça de Sant Fèlix