El duel del Baix Gaià agafa cos

Altafulla i Torredembarra acaben de viure dues actuacions de nivell i, a més, amb un resultat dolç per part de les seves colles locals. Els Nois de la Torre i els Castellers d’Altafulla tornen a remuntar i busquen la consolidació dels castells de la gamma mitjana de 7. Dues poblacions i dues colles marcades per una sana rivalitat i una llarga tradició històrica que les avala volen guanyar-se la seva part del pastís en l’actual moment pletòric dels castells.

Els dos municipis costaners tenen una llarga tradició castellera (al segle XIX ja havien estat places de primer ordre) i viuen del turisme durant l’època estival i els castells són un dels motors que atrauen a persones que tenen segona residència a la zona. Per un altre costat, integrants autòctons d’aquestes agrupacions han de fer mans i mànigues per compaginar l’activitat castellera i laboral. Els establiments d’hostaleria i altres ocupacions temporals obliguen que durant alguns mesos altafullencs i torrencs els hi costi arrossegar camises als assaigs i sortides. Tot i això, la bona arrencada d’ambdues colles ha fet que la gent s’animi i tot fa pensar que la dinàmica positiva perdurarà fins a final de temporada.

La tradició a Altafulla amb colla pròpia es remunta a l’any 1973. Ha tingut dues etapes entre 1976 i 1989 i des del 1996 fins l’actualitat. Els mosquitaires –sobrenom que rep l’agrupació fruit de la gran quantitat de mosquits que hi ha a la zona dels aiguamolls del riu Gaià– estan en projecció. El cap de colla, Pol Munté, relata que han notat un increment de gent a l’assaig i una il·lusió al poble que fa que es mantingui el projecte. Aquestes dues disjuntives han permès que puguin ser un quòrum d’entre 80 i 100 camises a les sortides, que, per a una colla petita, és un bon nombre de castellers.

Després de completar l’any 2011 una gran temporada, descarregant el 5de7 i els dos castells amb l’agulla, els de Ca l’Ixart van perdre el nivell fins al punt d’acabar les temporades 2015 i 2016 sense descarregar cap estructura la gamma mitjana de 7. La trajectòria irregular d’aquesta època es deu a la manca de gent i algunes discrepàncies a nivell de Junta administrativa i Tècnica, que van provocar que alguns castellers deixessin d’anar-hi. Tot i això, l’entrada de Munté al capdavant de la tècnica fa dues temporades ha permès anar en una direcció col·lectiva i fer una renovació important dels troncs, que ha acabat portant a descarregar el 5de7 i el 3de7 amb l’agulla a la diada de les Cultures de dissabte passat.

La trajectòria ascendent dels Castellers d’Altafulla no vol ser un camí d’un dia. Tot i les dificultats que comporta tenir un projecte de colla pròpia en una vila de poc més de 5.000 habitants, la Tècnica es marca la fita de fer el màxim de castells de 7 bàsics fins a final de temporada. També hi ha l’objectiu de repetir, en més d’una ocasió, el 5 i el 3 amb l’agulla. A més, hi ha el convenciment que, sí les coses no es torcen, es pot arribar a recuperar el 4de7 amb l’agulla i, fins i tot, abordar el 2de7, que mai li han aconseguit fer l’aleta.

A Torredembarra, la vila veïna i on sempre han mostrat una pugna sana amb Altafulla, els problemes per subsistir han estat més evidents. Els Nois de la Torre, nascuts l’any 1975, n’han passat de tots colors. Als setanta van arribar a coronar la torre de 7 i el pilar de 6, dues construccions d’extraordinari valor en aquell moment. Als vuitanta, la mort de l’enxaneta David Sánchez arran d’una caiguda a la Festa Major de Barberà del Vallès el 1983, els va fer replantejar moltes coses, fins al punt que van estar a punt de desaparèixer. Tot i això, sempre han mirat de tirar endavant amb el que poden i portar a la seva plaça les millors colles del país per les diades del Quadre i Santa Rosalia.

La gestió dels Nois de la Torre no ha estat gens fàcil. A banda dels problemes habituals per la logística (és a dir, buscar i organitzar les sortides, les diades pròpies, el funcionament de la colla, el pressupost, el local…) de vegades s’hi han afegit altres dificultats, més de caràcter visceral, sovint extra-castelleres, que han acabat repercutint en l’estabilitat de la colla. Badó Canyelles, un històric casteller i ex-cap de colla, va haver de viure en primera persona l’any 2014 una divisió interna de la colla, arran d’uns fets disciplinaris que van succeir després d’una actuació al País Valencià. Des d’aquell any, on per Santa Rosalia amb prou feines van poder fer castells de 6, la colla ha patit una transformació tècnica i social que l’ha fet començar des de zero, tot i que alguns sectors crítics han posat pals a les rodes.

Aquest 2017, després de la dimissió a la primavera del cap de colla, Dani Dalmau, Lluís Batet, un altre històric dels de la camisa blau cel, s’ha tornat a posar al capdavant de la tècnica de la formació torrenca amb la intenció de revertir la situació i “acabar amb les capelletes”. Fins al moment, està aconseguint la línia ascendent en matèria tècnica, ja que ha sumat els primers castells de la gamma mitjana de 7 i, a més, no han sofert cap caiguda. A banda de repetir el 3de7 amb l’agulla, els Nois van estrenar diumenge al Quadre el primer 4de7 amb l’agulla de la temporada. Els objectius d’enguany per a Batet passen, més o menys, per fer el màxim de castells de 7 a les places. A l’assaig, també s’estan treballant construccions com el 5de7, el 7de7 i el 2de7, encara que no són un objectiu explícit per aquesta temporada.

El fet que ha permès que els Nois es mantinguin com a colla és la incorporació d’un gruix considerable gent jove als troncs dels castells. La barreja d’experiència i joventut sembla haver trobat un punt en comú que dibuixa un futur més esperançador que agre.

El sector rebotat de la colla, liderat per Joan Maria Huguet, Lluís Escudero, Francesc Gual i Josep Roig, ha tancat files i busca una alternativa amb la creació d’una nova colla: els Xiquets de la Torre. Des dels Nois creuen que és molt difícil que arribi a madurar, però més d’una vintena de persones s’estan movent des de fa unes setmanes amb la intenció de tirar endavant el segon projecte de colla pròpia a la població.

Si els Xiquets de la Torre finalment arribessin a néixer, alguns dirigents de ls Nois ja han subratllat que volen una rivalitat cordial: “igual que amb els d’Altafulla, malgrat que algunes vegades hem tingut alguna enganxada, la relació actual és molt correcte”. Un dels exemples que ho corrobora és la passada diada de Sant Joan a Baix a Mar. En acabar l’actuació, les dues colles van plantar un castell de germanor, tot i la rivalitat. També hi ha, però, altres veus dels Nois que s’hi han manifestat contundents en contra de donar credibilitat al projecte de la possible nova colla.

Els casos d’Altafulla i Torredembarra són dues places històriques amb colla pròpia que lluiten per mantenir-se en una zona dominada per les colles de Valls i Tarragona. No obstant, la rivalitat a escala de 7 també té els seus atractius. I és que les moltes vegades que es troben a plaça durant la temporada, els Castellers i els Nois fan que el derbi sigui tan igualat que fa molt difícil saber fins al final quina colla se’n durà el seu particular duel.

DAVID PRATS

Foto 1: Artur Palavecino i Lluís Batet, caps de colla d’Altafulla i els Nois el 2011, en l’anterior època daurada per a les dues colles

Foto 2: 5de7 dels Castellers d’Altafulla, dissabte a la diada de les Cultures

Foto 3: Els Nois de la Torre completant el 3d7a, a la diada del Quadre de Santa Rosalia

Articles relacionats:

“És més dificíl ser cap de colla d’una colla petita que d’una gran”

Altafulla i Torredembarra: joc a dues bandes

Altafulla, punt de trobada

Torredembarra: un sostre per trencar

Altafulla: colla modesta, plaça de prestigi

Altafulla i Torredembarra topen per la diada del juliol

Altafulla i Torredembarra prenen la paraula

L’etern pilar de 8 d’Altafulla

Altafulla, plaça de categoria