Junts, tot i les diferències

El gener del 2009, la Revista Castells va reunir els presidents de les cinc colles principals del moment arran la crisi provocada a la junta de la Coordinadora de Colles Castelleres sobre els processos en la utilització d’elements protectors i de seguretat. Ho va fer a Sitges –on hi ha la seu de la Revista–, la mateixa població on tres de les colles que aquell any s’hi van enfrontar han exhibit avui la seva aliança en la gestió dels drets d’imatge. Recuperem l’article que vam fer a partir d’aquella trobada i que va sortir publicat al número 24 de l’edició en paper de la Revista.

Cinc camises diferents fan pinya. Els cinc presidents de les colles punteres van trobar-se a Sitges el passat 31 de gener, convocats per la Revista Castells. Malgrat la crisi de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, són moltes més les coincidències que les discrepàncies en molts dels temes que preocupen el món casteller. La seguretat i la prevenció –més enllà d’aspectes formals–, la forma com agilitar les diades, i la recerca de vies per a comunicar, potenciar i acostar els castells al públic, són només alguns dels denominadors comuns que marquen el diàleg entre les colles i que es va posar de manifest en aquesta tertúlia. De tot això i de les vies per a una solució a la crisi de la Coordinadora, van parlar-se obertament Josep Maria Cortès (Colla Joves Xiquets de Valls), Josep Soler (Colla Vella dels Xiquets de Valls), Carles Guanyabéns (Capgrossos de Mataró), Miquel Ferret (Castellers de Vilafranca) i Jaume Roca (Minyons de Terrassa), tot deixant una porta oberta per a la solució final.

Actuacions més agils. Les desavinences creades pels conflictes interns de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya no van ser motiu suficient perquè els presidents del G5 deixessin de reunir-se a Sitges cordialment per debatre alguns dels temes que més preocupen el món casteller en general. No només això, els temes als que paren atenció són els mateixos, amb matisos, per a arribar a solucions satisfactòries, amb la voluntat de treballar en comú i amb el diàleg com a eina fonamental. D’aquesta manera, un dels subjectes que es van posar sobre la taula principalment, va ser el de millorar i agilitar les actuacions de cara al públic. Segons Guanyabéns, aquesta és una de les grans dèries dels Capgrossos: fer les diades d’una durada “digerible” i mirant de fer gaudir el públic amb “l’element plàstic i espectacular que contenen els castells”, tenint en compte que ells especialment es troben “fora de la zona tradicional”. Les solucions per a assolir tot això passen per “respectar la puntualitat”, ja que els blaus pensen que és primordial i sempre han complert aquest requeriment. Reconeixen però, que la proposta de ronda conjunta per la qual aposten els Castellers de Vilafranca, per exemple, per a ells “és complicada” i que globlment s’ha de millorar molt per a agilitar les seves actuacions, “és un tema que tenim a flor de pell”, indica Guanyabéns.

Per la seva part, Josep Soler, de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, matisa que “hi ha places més tradicionals amb un públic més acostumat a veure castells i que entén la llarga durada de les actuacions, enfront d’actuacions més festives, places on la tradició no està tan arrelada”. El president de la Vella considera que hi ha tres elements per acostar les actuacions al públic: primer, la puntualitat, com comentava Guanyabéns; segon, l’agilitat en el desenvolupament de les rondes; i en tercer lloc, la comunicació. Soler parla de la possibilitat, per exemple, de comptar amb un speaker, com ja han fet vàries colles quan han viatjat fora de Catalunya. I és que “fora de la zona tradicional, l’esforç de comunicació és més important”, destaca.

Miquel Ferret, dels Castellers de Vilafranca, apostaria per les rondes conjuntes i per la comunicació entre els caps de colla abans de l’actuació. A més, fa una crida a la professionalització de tots els elements que intervenen en l’engranatge dels castells: “Demanem que el periodistes siguin professionals, que els Ajuntaments i les institucions s’hi impliquin i que el públic aplaudeixi quan ha d’aplaudir”, reivindica.

Des de la Joves de Valls, Josep M. Cortés recorda que sempre hi ha factors imprevisibles a les actuacions que impedeixen que el ritme sigui el desitjat, “et pot fallar el programa que portaves”. I sobre el tema de les rondes conjuntes no ho té clar, atès que “el ritme de l’actuació no creu que sigui l’adequat per a les colles” i ho exemplifica així: “potser el terç que ha pujat no pot donar de sí al següent castell”.

Límits tècnics. Existeixen limitacions en funció del nombre de camises que cada colla porta a plaça, però sovint, gràcies als coneixements tècnics que les colles han anat adquirint amb el pas dels anys, també assumint que hi ha un límit i uns riscos. Jaume Roca, dels Minyons de Terrassa té clar que “em els castells que fem, com a mínim, tots els peus del folre han de trepitjar camises pròpies”. Soler, de la Colla Vella, parla del “límit de la seguretat: no hauríem de fer castells pels quals necessitéssim ajuda”, manifesta. I Ferret, dels verds, reconeix que, malgrat que quan han decidit tirar un castell és perquè disposaven dels recursos per fer-lo, “també confies en els recursos de les places on vas. Per exemple, a Sitges, si demanem ajuda per fer un 4de9fa, la gent ajuda”, concreta.

Enganxar-se als castells. L’any 2007 es va publicar un estudi que va dur a terme la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, en col·laboració amb el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat. Segons aquesta enquesta, un 98% dels catalans coneixen els castells i un 70% n’ha vist alguna vegada en directe. A més, les dades diuen que els castells agraden a nou de cada deu espectadors i mostren que uns 57.000 catalans voldrien fer castells, uns resultats engrescadors a l’hora de fer pronòstics sobre el futur de l’activitat castellera.

Després de l’experiència del boom dels castells durant els anys noranta, les colles es plantegen com aficionar la població. Existeixen eines i indicadors que podrien ser, segons el seu ús, un incentiu, com els rànquings o la competitivitat. En aquest sentit, els Minyons de Terrassa creuen que “la competitivitat és un dels factors clau però pas a pas, amb calma i seny”, apunta Roca. El president dels de la camisa malva és del parer que “els castells són una activitat lligada a la tradició, diferencial i particular i amb una imatge d’impacte arreu del món”.

Soler, de la Colla Vella, té clar que els castells són una tradició amb origen a Valls i reconeix l’element de rivalitat, però no vinculada amb la competició i no creu en els números: “No es necessita un rànquing per veure quina és la colla que es troba més en forma, els castells amb les expressions qualitatives en tenen prou”, afirma. I encara afegeix que està d’acord amb la institucionalització dels castells, però “sempre com a tradició, no com a esport, ja que l’esport afavoreix una interpretació superficial i empobreix el valor propi dels castells”. En aquest sentit, Cortès és rotund quan parla de la visió dels castells com a esport, davant la visió com a tradició: “Hi ha hagut una època en que s’ha considerat esport. Aquells que el van considerar com a esport van marxar. I els que quedem sempre, som els de la tradició”.

Els Castellers de Vilafranca no comparteixen aquesta visió dels castells allunyada de l’esport. Ferret és contundent: “Per què no podem veure els castells com l’esport nacional de Catalunya, tal com en tenen altres països? Totes les nacions tenen esports tradicionals. Que l’esport no és cultura? Que l’esport no té uns valors? Què ens separa de l’esport? Si ho mirem així, se’ns obren moltes portes”, manifesta, tot convidant a la reflexió. I sobre les estadístiques i els rànquings que apareixen als mitjans de comunicació, també té una visió allunyada de la de les colles vallenques i dels Minyons: “Tot es mesura per dades i xifres, no podem ignorar aquest aspecte, ja que la qualitat és important però la quantitat és un grau”. Segons el president de la colla penedesenca, “cal una campanya d’educació perquè la gent entengui els castells” i “el rànquing i les dades no deixen de ser una eina més per popularitzar i explicar l’activitat”.

Els Capgrossos de Mataró es troben entremig de les dues visions dels castells per tal d’acostar-los al públic i “lliguem els castells sobretot amb la festa”, segons paraules de Guanyabéns. I la seva visió dels rànquings, registres quantitatius i titulars sensacionalistes és bona en tant que “són eines que poden ser útils per acostar els castells al gran públic”, a més de considerar que “el periodisme té un paper importantíssim i necessari”.

Roca, des de Minyons, se sent més preocupat pel fet que “les colles hauríem de centrar-nos en com volem com se’ns valori, independentment de la tasca dels periodistes”, apunta, i es mostra distant de la política de rànquings, tot i reconèixer que la competitivitat està assumida per les colles.

Hi ha solució a la crisi? La crisi de la Coordinadora també va posar-se sobre la taula (la reunió es va fer abans de la decisió de Minyons ‘abandonar la Junta de la CCCC), i la voluntat de tots els presidents per a arribar a un final es va deixar veure de forma evident. Guanyabéns, dels Capgrossos, aposta per “la via del diàleg, la transparència i la democràcia”, després de lamentar les reaccions tant de les colles implicades com de la decisió de la Coordinadora de convocar eleccions anticipades, tenint en compte que “va suposar una mesura massa extrema per salvar la unitat del món casteller, i la prova està en què la solució no ha arribat a bon port”. Guanyabéns es mostra conciliador i proposa tres mesures principals per a resoldre la situació: “Primer, cal la recuperació de càrrecs. Segon, creiem en la celebració itinerant de les Juntes per a aconseguir un grup més cohesionat. I tercer, pensem que cada dos o tres vegades a l’any, s’haurien de fer trobades dels presidents i els vocals de la Coordinadora, però tenint en compte que això no ha de servir per a controlar o fiscalitzar massa”. Aquesta visió té l’aprovació de la resta de presidents, que valora aquestes tres mesures com a molt positives.

Soler, de la Colla Vella, posa èmfasi a “recuperar el paper de la Coordinadora i no caure en les opinions o les estratègies de les diferents colles”. El president del Portal Nou opina que “voler normativitzar i regular determinats protocols, té com a conseqüència més polèmiques” i per tant, “cal pensar i repensar les competències de la Coordinadora”, recorda.

Des dels Castellers de Vilafranca, Ferret comprèn que “cal aprendre dels errors i no “enrocar-se”, que cadascú té el seu ritme i sensibilitat” i li agradaria que la Coordinadora pogués ser un espai “de trobada, per a aprendre i compartir on totes les colles se sentin representades”. En aquest sentit, Roca, el president dels Minyons, també es pronuncia: “La Coordinadora només funcionarà si les colles cedim perquè tingui sobirania en determinats temes i així, més capacitat de decisió”.

Cortès, de la Joves, alerta sobre el tema de la seguretat als castells amb el qual la Coordinadora té un paper fonamental. Segons el president “és un tema fràgil i si ens el carreguem, ens podem carregar els castells”, afirma. En aquest punt, Roca, està molt en sintonia amb Cortès, a parer seu “correm el risc que la Coordinadora se’ns escapi de les mans i això no ho podem permetre si volem avançar com a col·lectiu. Hem d’aconseguir trobar la nostra veu”. També Guanyabéns s’expressa amb contundència pel que fa a la seguretat ja que segons ell, “en temes de seguretat, hauríem d’anar tots a una i vincular-ho tot al grup de Foment de la Ciència de la Coordinadora. És cabdal”.

Finalment, Ferret també manifesta la necessitat de posar en funcionament temes pendents que encara no tracta la Coordinadora com les assegurances, alguns estudis, assemblees, diades…, “en temes de seguretat, hi ha moltes propostes i elements que encara no s’han posat en comú i estaria molt bé que es contemplessin: les xarxes que utilitzem les colles per a assaig, les ulleres de Mataró… Des de Vilafranca, hem proposat i suggerit i hem estat mal interpretats. I volem compartir no només les nostres propostes, sinó les de tots”, conclou.

El debat evidencia que els focus d’atenció són els mateixos per a tots i que malgrat l’escalada de la discrepància en els darrers mesos, els elements en comú, són majoritaris. Ara simplement cal que sàpiguen conciliar aquesta sintonia amb altres diferències i per damunt de protagonismes adquirits. En prenen nota.

SANTI TERRAZA  / LÍDIA GÁZQUEZ

Foto 1: D’esquerra a dreta: Josep M. Cortès, Josep Soler, Jaume Roca, Miquel Ferret i Carles Guanyabéns (F. Carles Castro)

Foto 2: Els cinc presidents, a l’espigó sota la Punta de Sitges (F. Carles Castro)

Foto 3: A la Cinquena avinguda, que connecta el Baluard amb la plaça de l’Ajuntament (F. Carles Castro)

Foto 4: Els cinc presidents posen en comú punts de vista, davant del Mercat Vell (F. Carles Castro)