La guerra dels drets d’imatge (Episodi XI: Nissaga de poder)

La part positiva és que el conflicte dels drets, aparentment, quedarà no resolt, però si aparcat pel que resta de temporada, ja que les tres colles opositores (Castellers de Vilafranca, Colla Vella i Minyons de Terrassa) han cedit una part dels drets que demana la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC). La part negativa és que hi ha hagut cisma. Com aventuraven les visions més pessimistes, el conflicte dels drets d’imatge ha deixat una profunda bretxa i distanciament entre els diversos actors que intervenen: la Junta de la CCCC –que ha quedat decapitada–; les tres colles díscoles,–que, tot i la roda de premsa d’avui, han perdut la batalla de l’opinió pública–; i La Xarxa –que, si més no fins ara, no ha pogut lluir la seva important aposta pels castells–. Com a Nissaga de poder –la memorable sèrie d’intriga de TV3 rodada al Penedès a mitjans dels noranta, quan els castells precisament van començar a normalitzar la seva presència a la televisió– la guerra dels drets ha estat –o més aviat és, perquè continuarà…– un cúmul de relacions difícils, aliances estranyes, traïcions i, fins i tot, un punt d’avarícia dels que deixa empremta.

Una solució d’urgència. Les darreres retransmissions castelleres havien situat el conflicte en uns límits insostenibles. A Altafulla, dissabte passat, com ja va passar a Valls per Sant Joan, es va tornar a evidenciar la diferència sobre la gestió dels drets entre els dos sectors: d’una banda, les colles opositores –en aquest cas, la Vella i els verds– i en l’altre, la resta de colles –en aquest, els Xiquets de Tarragona i els Castellers d’Altafulla–. La cessió dels drets va arribar a La Xarxa per vies diferents i l’escenari va tornar a posar de manifest la bretxa, ja que els matalassers –com va fer la Joves per Sant Joan– van rebutjar fer declaracions a la televisió durant la retransmissió en senyal de protesta per haver deixat de banda la CCCC.

Amb la vista posada en la següent retransmissió –aquest diumenge a Mataró– la situació havia adquirit un estat gairebé insostenible, tant pels processos oberts (cada actuació requeria fórmules diferents per cedir els drets) com per la inseguretat jurídica (els advocats de La Xarxa havien alertat de riscos en aquest sentit), l’escenificació del conflicte (manca de declaracions d’algunes colles) i la pròpia imatge de divisió provocada pel món casteller. Si en una cosa estaven d’acord totes les parts era que la situació no es podia eternitzar.

La cessió de (tots?) els drets de les opositores. Les tres colles opositores han mogut fitxa i avui han cedit els drets d’imatge de les retransmissions a la CCCC per a que aquesta els pugui cedir, al seu torn, a La Xarxa i a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Ho han escenificat al mític bar Jànio’s de Sitges, la mateixa població on, precisament, els presidents de les que en aquell moment eren les cinc principals colles del panorama casteller es van reunir el gener del 2009, a proposta de la Revista Castells, per trobar una solució a la greu crisi que amenaçava la CCCC.

Les tres colles díscoles havien convocat la roda de premsa d’avui per explicar les seves versions del conflicte i, al mateix temps, fer pública la signatura de l’acte de cessió. Ho han fet els mateixos presidents: Joan Badell (Castellers de Vilafranca), Albert Pedret (Colla Vella) i Jordi Juanico (Minyons de Terrassa). Es tracta, essencialment, del mateix document que ja van presentar a la reunió que van celebrar al Vendrell el 3 de juliol passat, en què ja van manifestar la seva proposta de cedir els drets per a les retransmissions programades per la Xarxa i la TVC, però no per a la resta de diades, com demana la CCCC. En aquella reunió no hi va haver acord entre les dues parts, ja que la CCCC sostenia que també havien de cedir els drets de propietat intel·lectual, que en les darreres setmanes han protagonitzat les principals diferències entre les dues parts.

Avui, però, les tres parts han presentat un document que, segons la seva visió, els dóna la raó en què els castells estan exempts dels drets de propietat intel·lectual i, per tant, les colles no han de cedir-los. El document en qüestió és una breu resolució a una consulta administrativa al Registre de la Propietat Intel·lectual de la Generalitat i per a les tres colles opositores suposa la confirmació que, en aquest capítol tenen raó. En l’altra banda, diversos advocats i especialistes en dret sostenen que els castells sí que generen drets de propietat intel·lectual i, sobretot, que la seva cessió per part de les colles beneficia al conjunt de l’activitat i la protegeix davant possibles usos incorrectes. Una discussió estrictament jurídica en la qual cada cop més veus parlen i parlen sense tenir una sòlida base argumental.

Per què no es troben els advocats? El realment sorprenent és que en aquests quatre mesos que dura el conflicte, els advocats de totes les parts no s’hagin trobat cap dia tots quatre sols –sense la presència, sempre influenciable, dels seus clients– amb la intenció de buscar una solució. Avui, a la roda de premsa, quan la Revista Castells ha requerit als presidents de les tres colles que expliquessin perquè en aquests 120 dies no hi ha hagut l’oportunitat que els advocats de les –primer– tres parts i –després, amb l’entrada dels Minyons– quatre no s’hagin reunit per buscar una solució jurídica a un problema jurídic no han sabut donar una resposta prou sòlida i s’han refugiat en que aquest possible pas no es va decidir fins fa poques setmanes.

Tampoc per part de la CCCC hi ha hagut una línia decisiva i rigorosa per buscar aquesta entesa entre els juristes. Dilluns passat, la junta de l’organisme va apostar perquè els advocats de les quatre parts es reunissin plegats. Però ja era tard. Els esdeveniments estaven a punt de precipitar-se. Dimecres encara hi va haver un darrer intent per part de la Coordinadora, que al matí va mirar de convocar una reunió per a la mateixa tarda. Òbviament, resultava impossible fer res viable amb tan poc tempos i precipitació.

Aquesta és una de les principals claus del conflicte: per què tanta gent que no sap de dret ni de propietat intel·lectual ha estat parlant tant sobre l’assumpte i, en canvi, els qui en teoria en saben no han mirat de posar-s’hi d’acord? Engimes…

“Ni insolidaris ni pesseters”. En la seva intervenció d’avui al Jànio’s, els tres presidents han volgut subratllar que a les seves colles no els ha motivat cap actitud monetària ni insolidària ni molt menys “interessos ocults”, en clara referència al comunicat que ahir va emetre la Colla Jove Xiquets de Tarragona. A l’anunciar la seva dimissió a la presidència de la CCCC, la Jove va acusar implícitament les tres colles d’aquests possibles interessos amb La Xarxa, la cadena que, precisament, manté un acord publicitari amb els Castellers de Vilafranca.

Conscients que han pagat un preu alt en l’opinió pública, les tres colles han muntat l’acte d’avui amb la legítima i necessària voluntat d’expressar els seus plantejaments i amb l’objectiu d’evitar quedar com els causants del conflicte. Lluny d’efectuar cap mena d’autocrítica –en 90 minuts de roda de premsa no han reconegut cap error–, els presidents de les tres colles han disparat constant munició contra la junta de la CCCC. Això sí, han repetit que, per a ells, l’assumpte està tancat.

La Coordinadora, decapitada. La CCCC ha sortit tocada de la crisi. Fonamentalment, perquè quan va començar tenia una junta que, aparentment, treballava cohesionada. I ara, quan el conflicte quedarà de manera previsible parcialment aparcat, està sense president i sense un vicepresident. Ahir, Jordi Grau va dimitir com a president de l’organisme. La decisió va ser presa dimarts per la junta de la Jove de Tarragona en vista que no hi havia possibilitat d’acord amb les tres colles opositores. També ahir, a primera hora del matí, els Castellers de Vilafranca van anunciar que sortien de la junta de la CCCC, on ocupaven una vicepresidència.

Avui, vuit colles membres de la junta (Castellers de Badalona, Castellers de Barcelona, Castellers de Sabadell, Castellers de Sants, Colla Joves Xiquets de Valls, Margeners de Guissona, Nens del Vendrell i Xiquets de Tarragona) han emès un comunicat acusant de deslleialtat a les tres colles opositores. En 30 hores hi ha hagut quatre comunicats diferents (les tres opositores n’han emès un després de la roda de premsa), amb acusacions de tota mena, que han evidenciat que, tot i les crides de totes les parts a solucionar el conflicte, la bretxa està més oberta que mai.

L’interrogant sobre el futur immediat de la CCCC és prou evident. La resta de colles que continuen a la junta –excepte els Minyons- valoraven ahir a la nit i aquest matí plegar també en solidaritat amb la Jove de Tarragona. És molt probable que ho facin la setmana vinent. En la visió de com hauria de ser la CCCC, el president dels Castellers de Vilafranca a la roda de premsa d’avui ha estat rotund: s’hauria de limitar a gestionar els temes relacionats amb la seguretat i la prevenció. És a dir, limitar el seu camp d’actuació. Els dirigents de les altres dues colles no han dit res.

I ara què? Aquesta pregunta es manté pràcticament des dels inicis del serial, ara fa quatre mesos. Davant el gest d’avui de les tres colles opositores, les colles que secunden la Junta de la CCCC tenen dues opcions: demanar els drets de propietat intel·lectual a les tres colles com a condició sine qua non o agafar el guant. En el grup de WhatAapp que comparteixen han sortit opinions de tota mena i algunes de molt dures cap a les tres colles opositores. El que està clar, però –i no d’ara–, és que hi ha cansament generalitzat en aquest tema, que ha desgastat tothom i, d’un manera global al conjunt del món casteller, que ha ofert una imatge de divisió, debilitat i individualisme. Una imatge molt diferent a la que ha sabut transmetre en altres episodis de la seva història més recent, com la serenor a les Santes del 2006, l’aposta per la seguretat o la campanya per accedir al Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

SANTI TERRAZA

Foto 1: Pilars de comiat a les Santes del 2016

Foto 2: Joan Badell (Castellers de Vilafranca), Albert Pedret (Colla Vella) i Jordi Juanico (Minyons de Terrassa), avui, signant el seu document de cessió de drets a la CCCC

Foto 3: Diada de les Cultures d’Atltafulla, dissabte passat

Foto 4: Josep Maria Cortés (Colla Joves), Pep Solé (Colla Vella), Jaume Roca (Minyons de Terrassa), Miquel Ferret (Castellers de Vilafranca) i Carles Guanyabéns (Capgrossos de Mataró), a Sitges el 2009

Articles relacionats:

La guerra dels drets d’image (Episodi X: House of Cards)

La guerra dels drets d’image (Episodi IX: Joc de Trons)

La guerra dels drets (Episodi VIII: La venjança)

La guerra dels drets (Episodi VII: El retorn del Jedi)

La guerra dels drets (Episodi VI: L’atac dels clons)

La guerra dels drets (Episodi V: L’amenaça fantasma)

La guerra dels drets (Episodi IV: El despertar de la força)

La guerra dels drets (Episodi III: L’imperi contraataca)

La guerra dels drets d’image (Episodi II)

La guerra dels drets d’image arriba als castells (Episodi I)

La qüestió dels drets d’image i la inconsciència del borratxo

Protegint els drets del fet casteller

Que la tele ens acompanyi

Els efectes col·laterals i l’assegurança

Junts, tot i les diferències