La qüestió dels drets d’imatge i la inconsciència del borratxo

El conflicte dels drets d’imatge de les colles castelleres, analitzat freda i desapassionadament, és d’aquells en què totes les parts tenen part de raó i totes les parts part de la culpa que ha fet que fins ara hagi estat impossible arribar a un acord.

En el punt de partida del conflicte, tenen raó les televisions quan reclamen poder tenir algun document que els doni la preceptiva cobertura jurídica de les retransmissions. Té raó la Coordinadora quan planteja la necessitat de la gestió col·lectiva i quan posa damunt de la taula, a més dels drets d’imatge, els drets de propietat intel·lectual. I tenen raó les tres colles díscoles quan plantegen dubtes sobre la forma que se’ls proposa per cedir els drets de propietat intel·lectual. Però tenen la culpa les televisions quan a l’inici del conflicte plantegen a la brava que necessiten els drets, perquè les formes també són importants. Té la culpa la Coordinadora de no haver previst, a l’assemblea en què es va aprovar la cessió de drets, que no tothom hi estaria d’acord i que es generaria un conflicte intern. I tenen la culpa les colles díscoles d’haver actuat en la defensa de les seves legítimes posicions donant la sensació que ja els estava bé qüestionar el paper de la Coordinadora. La dimissió de la Junta de la Coordinadora del representant dels Castellers de Vilafranca anunciada aquestes últimes hores no fa altra cosa que agreujar el conflicte intern de la Coordinadora.

Val a dir que també cal destacar l’esforç pedagògic que, amb major o menor mesura, han fet les parts en conflicte per explicar les seves raons. El tema dels drets d’imatge i de propietat intel·lectual és una qüestió molt complexa jurídicament i ja se sap que el dret no és una ciència exacta i que la clau de qualsevol llei no és tant el que s’hi diu, si no el que s’interpreta en cada moment que s’hi diu. Un esforç, però, que no ha servit de gran cosa. I un esforç que, sovint, a més, ha fet evident que els propis actors que intervenen en el conflicte tenen un fort desconeixement del que tenen entre mans.

El conflicte sembla haver arribat a un carreró sense sortida. Tothom es manté ferm en la seva posició. Mentre, però, les retransmissions es fan en ocasions amb la contradicció que suposa estar en un dels bàndols, organitzar diades amb colles de les dues bandes del conflicte facilitar-ne la seva retransmissió, perquè el que sembla clar és que tothom vol els castells per televisió.

Interpreto tot el que ha passat aquests últims mesos a partir de la borratxera que ens va afectar a tots plegats pel gran èxit mediàtic del Concurs de Castells i, especialment, del producte televisiu que va difondre Red Bull TV, que va fer que molta gent pensés que aquesta gent es va embutxacar una milionada gràcies als castells i al Concurs, cosa que no és veritat. La borratxera, l’eufòria o la rauxa generada per aquest èxit ha fet perdre una mica la perspectiva a tot el món casteller i de tot el que l’envolta. Com deia abans, ens hem emborratxat una mica tots plegats i ja se sap que un dels mals del borratxo és la inconsciència, el fet que no tenir massa clar què està fent en ple clímax de l’embriaguesa. En la ressaca, hem viscut –i, de fet, vivim encara- el conflicte dels drets. I, és clar, no és la millor situació per prendre decisions importants.

En aquest conflicte hi trobo a faltar mà esquerra i també la manca d’algun actor que faci de mitjancer (el Govern, per exemple). He observat com algunes estratègies de comunicació de les parts han servit més per atiar el foc que no pas per aplanar el camí cap a un acord. Observem com a mesura que el conflicte s’allarga, creix el nivell de mala llet. Potser és la ressaca.

El problema de fons de tot plegat és que hi ha en joc la Coordinadora, que de fa temps ha quedat tocada. Hi ha colles que no creuen que la Coordinadora hagi de jugar cap altre paper, més enllà de la gestió de l’assegurança. D’altres creuen que hauria de ser encara més proactiva en altres qüestions que afecten tot el món casteller. El conflicte dels drets ha esclatat al si de l’únic organisme on hi és present tot el món casteller, i en aquest conflicte, més que part activa, li hagués anat bé un paper d’arbitratge, que avui per avui no és possible. És un bon escenari per trobar patrocinadors que paguin l’assegurança?

Potser caldria canviar els interlocutors. Potser caldria convocar eleccions a la Coordinadora. Potser caldria el cop de puny damunt de la taula definitiu per part d’algú… Però si el resultat final del conflicte dels drets televisius acaba sense que tinguem castells en directe per televisió, que algú agafi un bon ganivet i comenci a tallar els caps dels responsables que això sigui així. I, si us plau, que la frase anterior s’interpreti com una metàfora, ja m’entenen.

FRANCESC DOMÈNECH

Foto 1: Captura del vídeo de Red Bull del Concurs 2016, que va arrasar a les xarxes socials

Foto 2: La Colla Vella alçant el 4de10fm al Concurs 2016

Articles relacionats:

La guerra dels drets d’imatge (Episodi X: House of Cards)

La guerra dels drets d’image (Episodi IX: Joc de Trons)

La guerra dels drets (Episodi VIII: La venjança)

La guerra dels drets (Episodi VII: El retorn del Jedi)

La guerra dels drets (Episodi VI: L’atac dels clons)

La guerra dels drets (Episodi V: L’amenaça fantasma)

La guerra dels drets (Episodi IV: El despertar de la força)

La guerra dels drets (Episodi III: L’imperi contraataca)

La guerra dels drets d’image (Episodi II)

La guerra dels drets d’image arriba als castells (Episodi I)

Protegint els drets del fet casteller

Que la tele ens acompanyi

Els efectes col·laterals i l’assegurança