L’evolució de les manilles

La temporada del 2016 es va registrar el rècord de construccions amb manilles. Mai se n’havien fet tantes, especialment pel destacat creixement dels castells de 10. El gran moment que viuen els castells en l’actualitat, té molt a veure en la tecnificació de les construccions. I en el cas dels castells amb manilles, per una millora evident en la seva pràctica i execució. Enguany fa 25 anys que es va bastir el primer castell emmanillat i des d’aleshores la seva configuració, dimensió i maneres de treballar han canviat substancialment.

El 21 de novembre del 1993, els Minyons de Terrassa van carregar el primer castell amb manilles de l’edat moderna. Una torre de 9 amb folre i manilles que al folre hi portava poc més de 50 castellers. L’any següent, el 23 d’octubre per Santa Úrsula, la Colla Vella dels Xiquets de Valls va descarregar el primer 2de9fm de la història, amb un folre en què hi havia 100 castellers. Ni més ni menys que el doble. La Colla Joves Xiquets de Valls, quan va convertir-se en la segona colla a carregar el 2de9fm, el 17 d’octubre del 1994 al Vendrell, també apostava per un folre molt carregat d’efectius. Una fórmula que també va ser l’escollida pels Castellers de Vilafranca, els primers a dur a plaça la torre de 9 amb folre i manilles (1989), que van aconseguir descarregar la que s’havia convertit en la seva bèstia negra a la tretzena temptativa, per Sant Fèlix del 1995. Avui dia, tant aquestes colles com les que s’han incorporat a la gamma extra emmanillada, acostumen a afrontar la torre amb manilles amb un folre format per una xifra de castellers que gira entre els 63 i els 79 efectius. S’ha imposat el terme mitjà entre els models que des de bon principi van marcar dos extrems oposats.

On sí que hi havia consens des de bon començament era en la composició de les manilles. La tercera pinya era una autèntica dimensió desconeguda per al món casteller. Ningú viu mai no havia vist un castell emmanillat i, d’entrada, les colles van apostar per unes manilles reduïdes a la mínima expressió. A les torres de 9 de les primeres fornades a les manilles hi pujaven divuit castellers (sense segons vents i amb uns segones mans molt petits i que feien d’escaleta). Actualment n’hi pugen vint, més les dues escaletes, que baixen al folre un cop han fet la seva funció. De fet, els verds fins i tot van arribar a intentar la torre de 9 amb només setze castellers a les manilles; d’entrada apostaven per no posar-hi crosses, però sí segons vents.

A base d’experiència i anàlisi, les colles han acabat consensuant l’actual estàndard de manilles, en què pugen dues mans, dos vents, un lateral, les crosses, els contraforts, els terços i durant la fase inicial les escaletes. Mai no hi va agulla. Al pilar de 8 amb folre i manilles, les colles aposten per situar tres mans al darrere, una al davant, dos laterals (o vents o daus), un diagonal al davant (o lateral del davant), un o dos diagonals del darrere (o laterals del darrere), el terç, el fals terç, el contrafort i dues crosses. Al 4de10 amb folre i manilles també és on s’hi han vist més variacions. Finalment, la fórmula exitosa per a vilafranquins i terrassencs ha estat traient-li els segons vents i conservant els primers laterals. La Vella ha optat per eliminar també les escaletes, que els Minyons han conservat. Vilafranca n’ha fet un de cada.

Una altra cosa és com treballen aquestes manilles. Des del començament es poden diferenciar dues maneres d’entendre-les. Una d’elles aposta per treballar com un sol nucli compacte. L’altra opta per dues unitats de treball ben diferenciades: les mans i el nucli (terços, contraforts i crosses), que funcionen independentment. En el primer cas les mans toquen amb el pit els contraforts, mentre que en el segon les mans queden visiblement allunyades d’ells. Els Minyons de Terrassa han estat des de bon començament el paradigma del primer model, mentre que els Castellers de Vilafranca han estat partidaris del segon. La resta de colles han optat pel model terrassenc o, com a mínim, hi tendeixen clarament.

Menys gent al folre i més a les manilles. En termes generals, es pot afirmar que els folres dels castells amb manilles han tendit a fer-se petits. Però en el cas de les manilles, tothom les ha fet més grans del que preveia inicialment. I això dóna peu a la verticalització dels castells amb folre i manilles. Cada vegada hi ha menys diferència entre el volum del folre i el de les manilles. Als folres, cada cop hi ha menys castellers que no duguin peu al damunt. I si més no, que no facin una feina molt concreta. Ningú ja no aposta per afegir cordons al folre pel simple fet d’assegurar. On el paradigma no canvia és a la pinya. Com més pinya, millor.

És als folres on també hi ha més diferències pel que fa a les plantilles dels tècnics. Als rengles de mans l’estructura bàsica és gairebé idèntica, però als cordons, sobretot als primers, és on hi ha les diferències més importants. Més enllà de la nomenclatura emprada per cadascú, en la distribució i posició de les persones del folre que duen peu de crossa al damunt, i les que els envolten, és on es troba la diversitat més gran entre colles. Les diferències significatives hi són a la torre de 9 (i el pilar de 8), però no al 3de10fm (o el 4de10fm). Pràcticament no hi ha dues fórmules idèntiques. Curiosament, cap de les quatre colles que van assolir el 2de9fm al segle XX no organitzen igual aquests primers cordons del folre.

Si a la torre i al pilar hi ha variacions, al folre del 3 o el 4de10, la primera persona del rengle de vents sempre se situa amb les mans amunt, agafant els terços com si fos un vent, a la vegada que portant peus de crossa. I els del seu costat sempre van amb els braços abaixats i també serveixen de suport per a un peu de la crossa i un altre del lateral de manilles.

Qui més qui menys, ha innovat i a la vegada ha copiat idees d’altres colles. Ho han fet les quatre colles pioneres, però també les quatre que s’hi han sumat entre el 2010 i el 2014: Capgrossos de Mataró, Colla Jove Xiquets de Tarragona, Xiquets de Tarragona i Castellers de Sants. D’aquests quatre, totes menys els matalassers van aconseguir algun castell amb manilles durant el 2016. En aquest reportatge parlem amb representants de les set colles emmanillades del 2016.

Els Castellers de Vilafranca, obrint camí. Van ser els primers a obrir camí, amb un primer intent de torre de 9 amb folre i manilles per Tots Sants del 1989, que va deixar clar que aquest castell, tot i la seva enorme dificultat, no era impossible. Tot i això, tres colles van aconseguir dibuixar l’aleta a la torre de 9 abans que ells. En el seu moment, va ser un cop dur per a la colla que més havia cregut en la viabilitat de l’empresa. Això sí, un cop van aconseguir-ho, van convertir-se en els grans dominadors de l’estructura i, amb diferència, els que més castells amb manilles han descarregat. Van ser els primers a carregar el pilar de 8 amb folre i manilles (1995) i el 3de10fm (1998). L’espadat de 8 també van ser els primers a descarregar-lo (1997).
En un primer moment, els vilafranquins van apostar per intentar reproduir l’estructura d’una pinya sobre d’una altra pinya que estava al damunt del peu. Era un concepte molt diferent, que acumulava molta més gent al folre i intentava reproduir la pressió d’una pinya convencional. Caminaven a cegues, però aquests intents els van servir per descobrir que les manilles no poden ser una tercera pinya. Arnau Cobo, cap de pinyes dels Castellers de Vilafranca, destaca que “ara els castellers del folre que porten manilles al damunt acaben sent autèntics especialistes. A omplir ja no hi puja ningú”.
Un dels trets distintius de les manilles dels verds és el treball independent de les mans respecte al nucli. Un fet que es veu molt clarament a les torres de 9. En el cas vilafranquí, les mans queden molt separades del nucli. “Creiem que ens va millor que hi hagi menys contacte, que siguin dos equips independents”, apunta Cobo, que afegeix que “els terços són els que duen el pes al damunt i veuen cap on va el castell. I potser va cap on ha d’anar. A les mans els és més difícil detectar això, potser tenen unes sensacions diferents”. Cobo creu que “si vols agafar els quarts i a la vegada treballar (de pit) amb els terços, possiblement una de les dues coses no la podràs fer bé”. Una de les pautes que més recalquen als castellers del folre és que es mantinguin rectes, atents i aguantant-se sols. El cap de pinyes dels verds també apunta que “si veus que el castell ve cap a tu i vols corregir-ho, el resultat generalment serà pitjor”.
La seva tendència també ha estat “optimitzar els recursos del folre”. Cobo creu que “si la feina d’un folre de 70 persones la pots fer amb 65, millor”. Fa poc més d’un any, a plaça, els verds encara podien optar per treure algun casteller del folre si consideraven que anaven mancats d’efectius. Avui ja aposten sempre per la versió de folre amb els que consideren imprescindibles. És un dels motius que els permet fer amb més freqüència castells que fins fa no gaire només es podien veure en diades molt concretes. A la torre de 9 el seu folre el formen 67 persones; al 3de10fm 78; al 4de10fm 84; i al pde8fm, 58. En aquest darrer cas, amb un marge d’un parell de persones. Això és el que els ha permès sovintejar castells com el 3de10 durant el 2016, d’una manera que abans semblava impossible. “Quan tens la confiança, veus que amb 350 o 400 efectius propis pots afrontar-lo amb garanties”, destaca Cobo.
Pel que fa a les manilles, deixant de banda l’embrionari intent del 1996, al 4de10fm inicialment van optar per prescindir dels laterals i posar-hi dos vents (2013). Però l’èxit els ha arribat amb un lateral i un vent. “El 4de8 a terra funcionava, però a dalt als quarts els faltava tacte”, destaca Cobo. Per Sant Fèlix del 2016 el van carregar amb escaletes, que van baixar al folre, mentre que el Concurs, quan el van descarregar, van prescindir-ne, igual que la Vella. Malgrat que pel perfil de castellers de què disposen als seus folres hi ha castellers més corpulents que la mitjana, a manilles acostumen a apostar per segons vents especialment petits, que agafen el primer pels canells, i els segones mans tampoc no acostumen a ser massa contundents.

Pel que fa a les variacions del folre de la torre, els verds anomenen porta-crosses al casteller que obre el rengle que durà els vents de les manilles. Porten un peu de cada crossa i al costat duu dos porta-crosses laterals, que suporten un altre preu. Tots aquests treballen amb els braços abaixats, donant suport als segons, no als terços. A banda i banda d’aquest trio, hi pugen els diagonals, que no duen cap peu al damunt i en aquest cas treballen amb els braços alçats, agafant els terços pel lateral posterior de la seva cuixa. Una de les particularitats dels verds és que davant dels porta-crosses laterals hi situen el que anomenen les falquetes, que ajuden a compactar l’estructura i estabilitzar els segons. Això fa que a manilles, els laterals quedin més allunyats del nucli que en el cas d’altres colles. Un fet que no suposa cap problema per a ells, fins i tot els és un avantatge, ja que prefereixen no tocar el nucli i aposten per laterals més grans que la mitjana.

Els Minyons de Terrassa, pares dels folres lleugers. La primera aleta a un castell amb manilles la van fer els Minyons de Terrassa. Els malves també van ser la primera colla que va aconseguir descarregar un castell de 10, el 3de10fm (1998) i la primera a carregar i descarregar el 4de10fm (2015). Se’ls pot considerar els pares dels folres lleugers: la seva aposta inicial per la lleugeresa era tan radical que són l’única colla que a la torre de 9 ha acabat afegint més castellers al folre respecte a la primera assolida. A les manilles, durant el 1993 i el 1994 van apostar també per la versió reduïda, sense segons vents, i el segones mans era l’encarregat de fer l’escaleta. L’any 1996, quan van descarregar la primera, ja hi posaven segon vent i van incorporar la figura de l’escaleta a manilles, que un cop havia fet la seva funció baixava al folre i s’hi quedava. D’aquesta manera, el segones mans podia ajudar el primeres molt abans.

En el cas del 3de10fm, la fórmula actual és gairebé la mateixa que la del primer cop. On sí que han introduït canvis és en el 4. Quan el van provar per primer cop, l’any 2014, a les manilles hi posaven segon mà i mà (vent), que l’any següent van eliminar perquè ocasionava problemes als formatgets del folre. Però la gran innovació va ser el paper dels laterals de les manilles. En el seu cas eren falsos laterals, que no ajudaven els quarts, sinó que ajudaven a compactar els terços, amb els braços abaixats. L’any següent van optar perquè els laterals passessin a fer de laterals convencionals, ajudant amb els braços els quarts.

Respecte als primers anys de les manilles i ara, el cap de pinyes dels Minyons, Tomàs Pont, destaca que “abans podíem assajar el 2de9 posant folre i manilles damunt la pinya dos cops l’any”. Afegeix que “ara, en canvi, gràcies a l’experiència i els recursos, amb el volum de castellers que abans podies provar el 4de9 ara pots fer una prova molt productiva de 2de9fm”. També recorda que entre els castellers ha variat molt la percepció de la duresa dels castells amb manilles. “Al principi, un primer cordó de la pinya del 2de9 sortia d’allà amb la sensació que ja no podia fer res més aquell dia. Ara, en canvi, podem arribar a afrontar una diada amb tres o quatre castells amb manilles”, constata.

Pel que fa a xifres, al folre del 2de9 dels Minyons hi van 59 castellers, més els dos segons. En el seu cas, opten per comptar segons i terços com a part del tronc i no els comptabilitzen com a part del folre i manilles. Al pilar de 8 en posen 64 (més el segon i el fals segon); al 3de10fm 69 (més els tres segons) i al 4de10fm 88 (més els quatre segons.) Es tracta de folres lleugers, especialment a la torre de nou i el tres de deu. En canvi, al pilar de vuit i al quatre de deu, tot i optimitzar els recursos, no són els que aposten pel folre més petit.

Quan van començar a treballar el 2de9, Pont recorda que “la primera idea era reproduir la soca del 2de8 amb folre allà dalt” (fent de folre). Però afegeix que “vam veure que allò no funcionava”. La fórmula havia de passar “més per fer la força cap amunt que no pas per donar pit i compactar endavant”. Aquesta lliçó va ser clau perquè els Minyons, ni als primers temps, mai no hagin optat per farcir de cordons el folre per assegurar. També destaca que “al folre, rectificar peus quan es porta un peu al damunt és un problema important”. Aquest va ser un dels motius que en el seu dia els va fer descartar els segons mà i mà a les manilles del 4de10.

A l’hora de treballar, les manilles dels Minyons treballen com una sola unitat. Pont destaca que “tenint en compte el nostre perfil de castellers que pugen a manilles, hem de quedar a tocar del nucli; si no, no hi arribem”. La composició del folre també afavoreix que els laterals puguin quedar més endins que en el cas de Vilafranca.

Als primers cordons del folre de la torre és on els Minyons també presenten diferències respecte a la resta. El casteller que enceta el rengle per on pujaran els vents l’anomenen fals segon. Ocupa el lloc de qui els verds anomenen porta-crosses, però la diferència va molt més enllà del nom. En el cas dels terrassencs, aquest casteller té els braços alçats i agafa els segons, tal com faria un mà i mà. Aquest fals segon porta també un peu de cada crossa a cada espatlla. A dreta i esquerra del fals segon, els Minyons tenen la figura del ganso. És una altra figura molt important, ja que a l’espatlla exterior porta un peu de crossa i a la interior un peu del lateral de les manilles. En aquest cas, el ganso té contacte directe amb el nucli. A diferència dels porta-crosses laterals de Vilafranca, al davant del ganso no hi ha falquetes ni ningú altre fent aquesta funció. La primera conseqüència, buscada pels Minyons, és que els laterals queden molt més a prop del nucli. Primers laterals de menys de metre vuitanta d’alçada poden arribar perfectament al nucli, de pit, i als quarts, de braços. Aquests gansos, braços amunt, també esdevenen una referència per al castell. En el cas dels Minyons, al 3 i al 4de10 el ganso es converteix en el casteller del folre que enceta el rengle per on pugen els vents. En aquest cas, els gansos són els únics del folre amb els braços amunt.

No els han utilitzat mai, perquè consideren que per als castells assolits fins ara, als Minyons no els cal aquest suport extra, però Tomàs Pont troba una idea molt interessant la proposta que han sovintejat els Castellers de Sants amb les seves torres de 9, situant crosses de folre a les creus. Destaca que a la seva colla “no ho hem trobat necessari” per als castells ja assolits, però en canvi creu que “poden ser una de les fórmules que en un futur puguin derivar en construccions amb puntals”.

La Colla Vella dels Xiquets de Valls, del patiment a la modernitat. La primera colla que va descarregar un castell amb manilles a l’Era moderna dels castells va ser la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Aquella Santa Úrsula del 1994 van apostar per un folre molt carregat d’efectius; i que tenia la particularitat de dur dues agulles per afavorir la col·locació dels peus de les crosses que anaven a les manilles. Es considera que aquell va ser el 2de9 amb el folre més gran de la història. L’aposta els va funcionar, però des de la mateixa colla hi ha qui admet que possiblement va ser pa per aquell dia i gana per al futur més immediat. Aquella fórmula havia servit per fer història i trencar un mite, descarregant un castell que no feia gaire temps a la mateixa capital de l’Alt Camp hi havia qui deia que era impossible… però també feia molt difícil aspirar a donar continuïtat al castell si calia un poder de convocatòria tan gran. El 2 emmanillat, d’aquella manera, només es podia plantejar en moments molt excepcionals.
David Andreu, cap de pinyes de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, recorda que en aquella època “es feien tres o quatre folres l’any”. Això afegia dificultat a les manilles. També admet que “al principi, cada cop que es parlava de 2de9, per a força gent de la colla era un suplici”. Això va fer que durant molts anys, tot i haver estat els primers a descarregar un castell amb manilles, els rosats no sovintegessin aquestes estructures. “Abans posaves un folre amb l’objectiu que les manilles s’hi aguantessin al damunt. Ara, en canvi, sabem que el més important de tot en els castells amb manilles és el folre”, destaca Andreu, que afegeix que “la gent que puja al folre ha de ser molt tècnica i ha d’estar molt ben preparada”. Abans, arribaven al Concurs i, aprofitant que disposaven d’efectius, feien pujar dos cordons més al folre per assegurar. Però els tècnics de la Vella van acabar arribant a la conclusió que això no aportava res i, fins i tot, podia resultar contraproduent.

La Colla Vella va fer un reset amb l’objectiu de posar les seves manilles a l’alçada de les millors. Els rosats van començar a apostar per optimitzar recursos i que tothom als folres tingués una funció ben determinada. La Firagost del 2013 va ser una data clau per als rosats. La colla va anunciar el 2de9fm, conscient que els recursos de què disposaven per a aquell dia serien inferiors als d’un Sant Fèlix, la data més matinera fins aleshores on s’havia vist el 2de9 rosat. Per fer-lo a primers d’agost, calia posar només les peces clau al folre. L’aposta, arriscada, els va sortir bé i a partir d’aquella data els rosats cada cop van fer-se més seves les manilles. La feina venia de lluny, però aquella diada va marcar un abans i un després. “Als folres va passar a pujar-hi menys gent, però més ben preparada”, destaca el cap de pinyes rosat. Andreu troba “positiu que les oscil·lacions al folre les hagin de treballar poca gent” i afegeix que “la gent que porta peu al damunt ja s’ha d’equilibrar” (fent força amunt). Això evita el que passava abans, amb molta més gent al folre sense peu ni funció concreta més enllà de sumar cordons, que era “a veure qui guanyava” donant pit.

El 4de10 amb folre i manilles que la Vella va descarregar el 2016 va ser un clar exemple d’optimització de recursos. En comptes d’afegir nous castellers al folre, van optar per repartir les fileres ja existents. El folre del 4de10 rosat té un cordó menys que el del 3. Al 4 la Vella hi situa 84 castellers (més els quatre segons), mentre que al 3de10 el folre el formen 75 castellers i els tres segons. Una diferència ínfima per a un castell que té una rengla més. Les manilles també opten per treballar més aviat compactades, com una sola unitat.

Números en mà, hi ha una dada molt impactant. Al folre del 4de10 de la Colla Vella hi ha menys castellers que els que hi havia al folre del 2de9 del 1994. Res no podia sintetitzar millor que aquesta dada l’extraordinària evolució dels rosats en matèria de treball de folres i manilles. “La clau de tot és el treball del nucli; la tipologia de castellers de què disposes és el que et determina quin és el model que et funcionarà millor”, destaca el cap de pinyes rosat.

On també hi ha variacions és al folre del 2de9. El primer del rengle per on pugen els daus (vents) és el primer dau, que se situa amb els braços amunt, ajudant amb una mà a cada terç. El primer dau està flanquejat a banda i banda pel peu de crossa, que el situen amb els braços abaixats. “Lligar bé aquests peu de crossa és una de les claus per afrontar un castell amb manilles”, considera Andreu. Les crosses de manilles ubiquen un peu al peu de crossa i un altre al primer dau. La fórmula de la Vella per a aquest sector del folre és bàsicament la mateixa que s’ha convertit en estàndard per al 3de10.

Joves Xiquets de Valls, reemmanillats amb nous mètodes d’assaig. La Colla Joves Xiquets de Valls va ser la segona colla que va fer l’aleta a un castell amb manilles. Va ser un 2de9fm carregat a la Fira de Santa Teresa del Vendrell del 1994. Fins aquell dia, només s’havien vist dues torres de 9 carregades pels Minyons de Terrassa. Una setmana després, van tornar a carregar el 2de9 a plaça pròpia. Els del carrer d’en Gassó van ser dels pioners, però no van aconseguir donar continuïtat a aquelles manilles. El següent 2de9 amb folre i manilles dels vermells no va arribar fins l’any 2000, quan el van descarregar, altre cop a la capital del Baix Penedès. La idiosincràsia de la Colla Joves els dificultava el treball a assaig de les manilles. Durant molt temps, les van deixar mig aparcades i van centrar esforços, per exemple, en els castells sense folre. Els últims 2 carregats van arribar al 2001 i el següent no va arribar fins a l’any 2014. L’any 2013, “gairebé partint de zero”, la Joves va reprendre amb certa regularitat els assaigs de manilles. I ho va fer introduint novetats en la metodologia d’assaig i el plantejament de l’estructura.

Els folres que suportaven les primeres manilles de la Colla Joves també eren força carregats de pes. No tant com els de la Vella, però tampoc quedaven gaire lluny. Quan els vermells van reprendre el treball de les manilles, la fórmula ja havia evolucionat i també van apostar per optimitzar al màxim els efectius del folre, reduint-ne el nombre i el pes. Josep Rodon, cap de folres de la Colla Joves Xiquets de Valls, destaca que “des del 2013 hem alleugerit els folres. Apostem per gent forta, però tan atlètica com sigui possible, i per tancar els cordons acostumem a posar gent jove, molt lleugera de pes”. Rodon assegura que el secret és “treballar verticalment, per evitar la barca”. Afegeix que “la pinya també ho agraeix”.

Pel que fa a les manilles, en els primers atacs de la Joves al 2de9, tampoc no van utilitzar segon dau i l’escaleta la feia el segones mans. Actualment, també han adoptat les manilles estàndard, però la particularitat de la Colla Joves és que els segons daus concentren tot l’esforç a donar pit al primer. Les mans del segon dau no agafen els braços del primer, sinó que les situen a la seva esquena. Totes les manilles també treballen com una sola unitat, amb un model més semblant al terrassenc que al vilafranquí.

Als primers cordons del folre, la Joves també té una fórmula pròpia. El primer dau treballa amb els braços alçats, com també fa la Vella i els Minyons, però no Vilafranca. Aquest primer dau a la Joves està acompanyat a dreta i esquerra pels girats, que treballen amb els braços abaixats. Són castellers que tenen com a missió donar estabilitat al nucli i ajudar l’home del darrere (contrafort) del folre. I entre els girats i els rengles, hi ha els girats amb les mans dalt. Aquests altres girats subjecten els terços per la cuixa des del lateral posterior. És una figura que es pot equiparar al diagonal dels verds.

Pel que fa a la xifra de components del folre, actualment al folre del 2de9 de la Joves de Valls hi ha 65 components, als quals se li sumen les quatre crosses i els dos segons. Per tant, 71 efectius. Un folre molt més reduït també que el de les primeres vegades. Pel que fa al 3de10, la Joves aquest 2016 l’ha provat amb 72 components, més les sis crosses i els tres segons. Per tant, un total de 81 persones.

La Colla Joves és una de les colles que ha apostat per nous mètodes d’assaig que els permetin assajar manilles també els dies que no hi ha prou volum de castellers. A les barres, “gràcies a les mitges pinyes, poden complementar la feina que es fa amb les proves de folre i manilles convencionals”, destaca Rodon. Són proves que des de la Joves també es consideren molt importants per als castellers de pinya. El treball amb les mitges pinyes, generalment fetes amb un rengle de mans i els dos primers daus, ha estat clau perquè la Joves s’hagi rebel·lat darrerament com una colla que aspira a dominar les manilles, i que ho ha fet amb el 2de9 més que mai. La bona feina amb les manilles del 2 també els han permès dur a plaça el 3de10. Un castell que encara no han assolit, però que el 2015 ja va transmetre molt bones sensacions a l’alçada de folre i manilles. En el cas del 3, treballar a les barres es fa més difícil que amb el 2.

Capgrossos de Mataró, sense por als canvis. Quan els Capgrossos de Mataró van descarregar la torre de 9 amb folre i manilles per Tots Sants del 2010, feia 15 anys que cap colla no s’estrenava amb la triple base. Fins que no ho van assolir els del Maresme, les manilles semblava que eren un vedat privat de les quatre colles que van assolir la gamma extra al segle XX. Les primeres experiències amb manilles a l’assaig dels de la camisa blau marí van arribar les temporades 2002 i 2003, però les primeres serioses van ser l’any 2008. “Vam col·locar quints, però vam veure que encara ens faltava molt”, recorda Lluís Feliu, membre de l’equip de folres i manilles.

Durant el 2009 no van fer ni una sola prova de torre de 9, però sí una de pilar de 8 que els va sorprendre molt positivament. Van desmuntar la prova havent col·locat només el quart, perquè un component de la pinya es trobava en mala posició, però les sensacions globals van ser molt bones. El quart es va sentir molt a gust i el folre i les manilles també. “Potser n’hem après, vam dir la majoria de gent”, recorda Feliu.

Animats per la prova de l’any anterior, l’any 2010 els Capgrossos van apostar fort per la torre de 9. I van assolir l’èxit partint d’un model de folre propi, però inicialment força inspirat amb el dels Castellers de Vilafranca. El que a Mataró anomenen agafadors són bàsicament els diagonals del folre de Vilafranca. Però els Capgrossos no han parat mai d’analitzar els mètodes de les altres colles i experimentar-los. Aquest 2016 van començar apostant per la figura dels agafadors, com havien fet sempre. Però passades les Santes, van decidir prescindir-ne i van incorporar una posició nova al folre: la crossa del rengle. Una figura creada per la Jove de Tarragona, tot i que en el 2de9, qui li ha donat més visibilitat han estat els Castellers de Sants. Amb aquest canvi, els Capgrossos van alliberar-se de quatre castellers alts al folre i van permetre treballar amb molta més comoditat els rengles. “Amb aquest canvi, no ballen tant els braços de les persones que van al rengle de mans del folre”, apunta Feliu.

A banda d’aquests canvis, el folre dels Capgrossos a la torre de 9 també té particularitats que el diferencien de la resta. A tocar del nucli, davant de tot del rengle de vents, hi situen el porta-crosses del mig, que està acompanyat a banda i banda pel porta-crosses de fora. El del mig a Mataró té la particularitat que els seus braços adopten una posició intermèdia. Posen braços amunt, però no agafen a dalt. La fórmula per als porta-crosses laterals també és singular. El braç del centre del castell, el que toca al porta-crosses del mig, s’agafa a la crossa. En canvi, l’altre braç, l’exterior, va alçat i dóna suport al terç. “Aixecar el de fora, que és l’espatlla que et trepitja la crossa de manilles, et permet no enfonsar-te i que a la crossa no li marxi el peu”, apunten des de Capgrossos. A partir d’aquí, anar completant cordons. Les crosses del rengle poden anar ubicades al llarg de tot el rengle, apuntalant sobretot els castellers que han de resistir la passada de més pes i moviment.

Al folre de la torre de 9 dels Capgrossos ara hi pugen 65 persones. Fins a les Santes del 2016 en pujaven 61. L’increment ve donat per la presència de les crosses de rengles. La plantilla del pilar de 8 ja la tenen a punt també amb la novetat de les crosses de rengle, tot i que la temporada passada la van deixar aparcada perquè l’espadat emmanillat va quedar descartat.

Les manilles de la torre a Mataró també presenten l’estructura estàndard i avui porten una mica més de pes que els primers cops que les assajaven. Ara aposten per primers vents alts i segons vents no tant, però més que els laterals. Els segones mans dels rengles són relativament baixos. “Un dels dos és més baix, fa 1’75 m” i agafa el primeres mans pels colzes. L’altre és més alt i agafa el primeres pel canell. I a tots dos els va bé”, apunta Feliu. Queda clar que el més important és la compenetració. Tot i que inicialment van copiar força Vilafranca, a l’hora de la veritat les manilles dels Capgrossos també treballen com un sol nucli, més enganxades, a l’estil dels Minyons.

La Jove de Tarragona, pionera de la crossa a la filera de mans del folre. L’única colla que ha descarregat el 3de10 amb folre i manilles (i també el pilar de 8), però encara no el 2de9fm, que sobre el paper és el castell emmanillat més assequible, és la Colla Jove Xiquets de Tarragona. Els liles són de les poques colles que poden presumir de no tenir problemes d’efectius. Des de principis de temporada ja disposen del volum de castellers suficients per assajar castells amb manilles. I tot i que no han hagut de buscar solucions imaginatives per assajar amb menys gent, la seva tendència també ha estat reduir els efectius del folre. Una de les grans aportacions de la Jove de Tarragona als castells amb manilles és la figura de la crossa a la filera de mans del folre. Els Castellers de Sants, que també n’utilitzen (junt amb els Capgrossos), atribueixen als morats la paternitat de la crossa de folre.

L’entrada de la Jove de Tarragona a la gamma extra va arribar carregant el 5de9 amb folre (2011). Les primeres manilles dels liles van arribar el 2013 en forma de pilar de 8 carregat, una estructura que van descarregar el 2015. El 2de9fm el van carregar per Santa Tecla del 2014 i pocs dies després, al Concurs de Castells, van carregar el seu primer 3de10, que va descarregar a finals de la temporada 2016.

Biel Altes, cap de pinyes de la Jove de Tarragona, recorda que “al principi es partia de la idea que més gent es traduïa en més estabilitat per al castell”. I l’experiència els ha acabat demostrant que “a vegades, més gent pot restar més que no pas sumar”. Els assaigs de 3de10 d’aquest 2016 els van fer accentuar aquesta percepció. “Potser si tens molta gent preparada, aniria bé. Però, si hi has de posar algú que no és molt bo, posa-hi el just”, sentencia Altes. A l’hora de configurar els folres aposten molt per castellers amb experiència al tronc. “Al folre és on cal més equilibri i on més s’ha de treballar”, destaca Altes. En canvi, a les manilles hi fan pujar castellers que als castells de nou bàsics acostumen a anar al folre.

Les manilles de la Jove de Tarragona “no busquen pressió, però sí que tothom estigui a prop del nucli, al contrari de Vilafranca”, destaca Altes. El tècnic de la Jove apunta que “abans les nostres manilles adoptaven postures més defensives”. Pel seu perfil de colla, que les mans de les manilles treballin a prop del nucli afavoreix que treballin el màxim de dretes possible, sense inclinacions.

La Jove bateja les posicions dels castellers del folre amb el mateix nom que a la pinya. El casteller que obre el rengle de daus (que en altres colles és el porta-crosses central), al Cos del Bou li diuen primer dau. I als seus costats, a banda i banda, porta el lateral. Al 2de9fm, on hi ha les diferències entre colles; el dau treballa amb les mans a baix i els laterals tenen un braç de cada manera. El braç del costat del dau el posen abaixat, mentre que el braç exterior l’aixequen i dóna suport als terços. La gran novetat de la Jove de Tarragona a tots els castells amb manilles és la crossa del rengle del folre. Els primers castellers de la filera de mans del folre van escortats per una crossa sota cada espatlla. Van començar omplint l’espai entre laterals i rengle amb un casteller braços amunt que agafava terços, però amb el temps tenien la sensació que aquests braços alçats “no feien res”. En canvi, aquesta crossa omple el mateix espai, amb els braços abaixats dóna suport al nucli i es converteix en un suport més per a la filera de mans. Per a aquesta posició, els que van més a prop del nucli acostumen a ser terços de castell de 8. Gent amb equilibri i capacitat per adaptar-se a qualsevol situació. En principi, no han de dur cap peu al damunt, però han d’estar preparats per adaptar-se a qualsevol incidència. A mesura que s’allunyen del nucli, les crosses del rengle del folre tendeixen a ser més petites.

Pel que fa a xifres, al folre del 3de10 de la Jove de Tarragona descarregat el passat 2016 hi anaven 81 persones. Són sis menys que al primer carregat per la colla. A l’hora d’assajar el pilar de 8 i el 2de9 “juguem a fer-los molt similars”, destaca el tècnic tarragoní. Al folre del 2 hi pugen 77 persones, mentre que al pilar n’hi pugen 73. En el cas del pilar de 8 és l’únic en què “hi ha marge per reduir”, destaca Altes. Respecte al salt cap als castells de 10, des de la Jove consideren que “passar d’assajar les manilles del 2de9 el pilar de 8 a les del 3de10 no és un salt important” si es disposa dels efectius suficients.

Castellers de Sants, els darrers a entrar al club. Els borinots van convertir-se en colla emmanillada el 19 d’octubre del 2014, descarregant la torre de 9 en plaça pròpia. Dies abans havien tastat per primer cop l’estructura al Concurs. Van estar assajant les manilles durant tot l’any i, en molts casos, apostaven per la tècnica de les mitges manilles. De fet, se’ls pot considerar els grans introductors d’aquesta fórmula al món casteller convencional, que després han adoptat altres colles, especialment els Arreplegats de la Zona Universitària (colla que ha assolit el pilar de 7 amb folre i manilles. Els de la camisa gris també han descarregat el pilar de 8 amb folre i manilles. A parer de molts, són la primera colla que podria intentar convertir-se en colla de 10 de les que encara no ho ha intentat. Van estrenar manilles quan la tècnica ja havia evolucionat molt, amb l’etapa del volum ja superada, però també han fet aportacions molt significatives.

Al pati d’assaig els de Sants van començar amb proves de nucli, en què a les manilles pujaven només terços, crosses i contraforts. Eren proves que Jordi Ribalta, responsable de folres i manilles, recorda que “es feien sense cap alineació marcada”. Aquest treball de nucli es complementava amb les proves de mitges manilles, recolzades sobre una de les parets del local d’assaig. Eren proves en què pujava un dels rengles de mans, els laterals del seu costat i els dos vents. “Quan per fi van poder fer pujar els laterals dalt de les manilles a les proves de folre i manilles senceres, ja tothom sabia on havia de posar els peus”, destaca Ribalta. Les mitges manilles els havien permès avançar molta feina. “Les mitges manilles no són reals, però sí que et permeten assajar els tempos de pujada i la col·locació dels peus”, afegeix. També van optar per fer moltes proves de folre a terra. Van arribar a fer dues torres de 8 a la setmana amb tot el folre de la de 9 a terra i les manilles dalt. Les sensacions del folre són molt diferents que sobre la pinya, però la prova també els era productiva. Més tenint en compte que les ocasions en què a assaig es poden fer pujar les manilles senceres dalt de la torre de 9 o el pilar de 8 no són tantes com es voldria.

I des de la primera torre fins a les darreres manilles d’aquest 2016 asseguren que hi ha hagut pocs canvis. L’especialització per a bona part de les posicions del folre i les manilles és tan alta que, en termes relatius, han fidelitzat molt la gent que hi puja.

La seva plantilla de manilles només ha presentat una variació en el pilar de 8. Respecte als primers cops, han acabat traient els segons laterals del darrere. “Feien poc pel que suposa posar-los allà dalt”, consideren els borinots. Pel que fa a la seva manera de treballar, els de Sants també ho fan com una sola unitat compacta. Això, sí, generalment les seves mans queden una mica més allunyades del nucli que la resta de colles que no són els verds.

Pel que fa als components del folre, els de Sants utilitzen 68 efectius tant a la tde9fm com al pde8fm. A aquest número se li sumen quatre falses crosses més. Per tant, la xifra es queda en 72 persones. Fa dos anys hi feien pujar quatre persones més, amb dues falses crosses més a cada rengle. Des de la primera vegada van creure en la fórmula de les falses crosses (o crosses de rengle de mans de folre) i un cop tothom va entendre la funció i la manera de treballar els ha suposat una gran eina per estabilitzar el castell. Les més consistents s’ubiquen al casteller de la filera de mans que va darrere del contra-fort i a mesura que s’allunyen del nucli, poden ser crosses més menudes o fins i tot prescindir-ne.

Pel que fa a la distribució del folre de la torre de 9, al primer casteller del rengle de vents l’anomenen porta-crosses del mig i treballa amb els braços abaixats. Als seus costats porta els porta-crosses de fora, que treballa amb el braç exterior aixecat (donant suport al terç) i el braç interior abaixat. Una de les novetats és que d’entrada els porta-crosses laterals només duen un peu de crossa. Els laterals col·loquen peus al porta-lateral, que s’ubica darrere del porta-crosses de fora. Això afavoreix que els laterals quedin una mica més allunyats del nucli que la mitjana, tot i que segueixen molt més a prop del model terrassenc que el vilafranquí.

Una de les particularitats dels Castellers de Sants ha estat l’experimentació amb les pinyes a l’antiga en castells folrats (castellers de pinya amb els braços alçats per millorar la seva seguretat). Ja ho han fet amb la torre de 8 amb folre, el pilar de 7 amb folre i el 3de9 amb folre. Ribalta assegura que “no ho hem plantejat encara per als castells amb manilles; abans de fer un canvi tan radical, les colles s’ho han de fer seu”. De moment, però, ja han obert un altre camí.

Quin és el millor model de tots? Una colla que es plantegi fer el salt a les manilles, per quin model s’hauria de decantar? Hi ha algun model que sigui millor que els altres? Doncs el primer que haurà de fer és analitzar a fons quin és el seu perfil de colla. De quins castellers disposa. El model que cadascuna d’aquestes set colles han adoptat per afrontar els seus castells amb manilles ha vingut determinat sempre per quin és el perfil de castellers de què disposen.

Una colla que no disposi de molts castellers contundents possiblement haurà d’optar per unes manilles amb menys quilos. Això els permetrà alleugerir el pes (i algun cordó) al folre. Possiblement, a aquestes colles també els funcionarà millor que les mans no quedin massa allunyades del nucli. D’altra banda, una colla que disposi de molta gent corpulenta, podrà apostar per formar el pis de manilles amb castellers més pesats, perquè també podrà dotar de més consistència el folre. Mentre que als rengles de mans pràcticament tothom opta per reforçar-les de pes, als cordons és on encara ara hi ha les variacions més sensibles.

On hi ha més diversitat és en les posicions dels primers cordons del folre de la torre de 9 (i per extensió, al pilar de 8). L’arc que conformen el primer casteller del rengle de vents, els dos que l’escorten a banda i banda (els tres porta-crosses) i els que hi ha entre aquests i els rengles de mans concentren la majoria de diferències. Hi ha gairebé totes les combinacions possibles pel que fa a la posició dels braços. Hi ha colles que opten perquè tothom alci els braços, n’hi ha que cap dels porta-crosses i els alça un altre casteller més allunyat (diagonal)… N’hi ha que el vent els aixeca i no els laterals, n’hi ha que el vent no els aixeca i els laterals només aixequen un dels braços… A l’hora de la veritat, l’experimentació a assaig i a plaça és el que ha acabat fent que cada colla opti per una fórmula o altra.

I els canvis no només els han protagonitzat les colles que van estrenar les manilles al segle XX. Les que s’han emmanillat durant el segle XXI, tot i que l’experiència del món casteller fent manilles ja era major, també han anat introduint modificacions a mesura que s’han familiaritzat amb aquestes estructures. En la majoria dels casos, la col·locació dels braços la determinen les sensacions que té cada colla. Es tracta de trobar la manera de treballar tan a gust com sigui possible.

Noves posicions, com les crosses per als rengles de folre, s’han postulat com una bona fórmula per estabilitzar més les estructures. Si anys enrere semblava que per assegurar un castell amb manilles el millor podia ser afegir cordons al folre, ara algunes colles han trobat solucions més imaginatives.

En el que tothom coincideix és que bona part de la clau d’aquests castells és al folre. Els castellers de les manilles, més enllà de l’alçada i que la inestabilitat és més gran, treballen de manera similar a com ho farien al folre d’un castell de 9 bàsic. Els castellers de la pinya, especialment en algunes posicions concretes, sí que hauran de suportar més pes que en els castells folrats sense manilles, però seguiran tocant de peus a terra. En canvi, al folre es requereix una combinació de força i equilibri que només poden oferir autèntics especialistes. Quan les colles es van inventar la torre de 9 amb folre i manilles, en realitat la novetat no estava a les manilles, sinó al folre.

Però la conclusió a la qual tots els tècnics de pinyes arriben és que posar més castellers al folre no sempre és sinònim de més estabilitat. A vegades, fins i tot és tot el contrari. S’aposti per més o menys pes, a hores d’ara tothom té clar que al folre ja no hi ha de pujar ningú pel simple fet de sumar cordons. Tothom que va al folre d’un castell amb manilles té una funció molt concreta.

Com és el teu folre?

Pde8fm

2de9fm

3de10fm

4de10fm

Castellers de Vilafranca

58

67

78

84

Minyons de Terrassa

66

61

72

92

Colla Vella

66

72

78

88

Colla Joves

71

81

Jove de Tarragona

73

77

81

Castellers de Sants

72

72

Capgrossos de Mataro

64

65

MARC ORTIZ DE URBINA

Foto 1: La Vella descarregant el 3de10fm al darrer Sant Fèlix (F. Fèlix Miró)

Foto 2: Els Capgrossos descarreguen la Tde9fm, diumenge passat a Mataró

Foto 3: Els verds coronen el 3de10fm al Concurs

Foto 4: 4de10fm dels Minyons, a la seva diada el 2016

Foto 5: 2de9fm dels Minyons el novelmbre del 1993; primer castell amb manilles coronat de l’Era moderna

Foto 6: 4de10fm de la Vella a Santa Úrsula

Foto 7: La Colla Joves descarregant el 2de9fm a l’últim Sant Fèlix

Foto 8: Tde9fm dels Capgrossos al Concurs

Foto 9: Primer 3de10fm descarregat per la Jove de Tarragona, a la diada de Santa Teresa al Vendrell del 2016

Foto 10: Tde9fm dels Castellers de Sants per Tot Sants

Articles relacionats:

El mite de 10

L’any amb més manilles