Lèxic ric, debat apassionat

El debat entorn les diferents variants que coexisteixen en la terminologia castellera sobre la manera d’anomenar parts del castell o determinats castells i la manera d’escriure la seva abreviació torna a aflorar, com fa periòdicament. És el 4de9, el 4de9 net o el 4de9 sense folre?

Sobre la varietat de termes hi ha poca cosa a dir. Alguns termes són de llarga tradició i d’herència i d’altres són relativament nous. No és tan sols en la utilització de 2 o torre per anomenar l’estructura de tronc formada per dues persones, ni de si a Valls n’hi diuen pilar al mig i a la resta de llocs amb l’agulla, al castell que porta dins un pilar. L’aixecat per sota o per baix, el pilar caminant o caminat… també generen algun debat. La posició de sota de l’enxaneta del pilar tampoc no genera consens: dos, aixecador, quint o quart segons quin pis ocupi. La utilització d’un o altres termes no respon només a raons geogràfiques, sinó a les influències de cada moment i de la persona que les utilitza (caps de colla, periodistes o community managers). Un altre dels termes controvertits, dècades enrere, havia estat el de com anomenar als castells: a nivell de carrer hi havia qui en deia Xiquets de Valls, mentre que ja fa temps que es va impulsar el terme castellers per la influència de tantes colles sota aquest nom i potser també per l’etiqueta de Twitter que ha esdevingut acceptada unànimement: #castellers per davant d’un #castells que generava confessió.

És lògic que les colles amb més llarga tradició intentin mantenir el llenguatge que els és propi: a Valls, són molt estrictes amb el terme 2 i amb el pilar al mig. Al Vendrell, lluiten per mantenir cassola (aixecador) i aleta (enxaneta). A Vilafranca, la paraula torre és sagrada. Cada colla defensa la seva terminologia i, fins i tot, advoca per una manera d’anomenar alguns castells nous. Però el món casteller és tan gran que, a hores d’ara, es fa difícil saber si els Al·lots de Llevant fan el 2de7 o la torre de 7, si els Picapolls de la Gavarresa fan castells amb el pilar (especificant al mig o no cal dir-ho) o amb l’agulla o si a Gràcia el pilar de 4 és caminat o caminant. El que sembla més lògic és que tot el lèxic sigui reconegut i cada persona utilitzi el que li és propi del territori de la la seva colla. Sembla innecessari que un vallenc a Vilafranca o un vilafranquí a Valls hagin de canviar forçosament segons la seva situació. En el món del periodismo, sortosament, cada cop hi ha més companys de diferents punts del territori i es poden escoltar i llegir les diferents variants. Com a qualsevol altra secció d’un mitjà, el periodista utilitzarà el seu llenguatge si és entenedor i conegut. A Joaquim Maria Puyal, de la TdP de Catalunya Ràdio, no li ha estat mai necessari haver jugat a futbol, per fer les transmissions ni comentaris, ni conèixer les singularitats lingüístiques de cadascuna de les zones d’on són els equips de futbol dels diferents territoris de parla catalana.

Pel que fa a la nomenclatura i abreviació els castells, hi ha una recomanació que és utilitzada pel Concurs de Castells i que com en tantes altres coses esdevé gairebé l’única guia escrita (acceptada o no per a tothom). De manera col·loquial, la majoria de castellers i afeccionats solen ometre aquells elements que queden sobreentesos: mai no es diu que un castell porta pinya i s’utilitza net quan es prescindeix de la base de suport que toca al terra. A nivell de carrer, majoritàriament, es parla de dos de vuit o quatre de nou per referir-se als més habituals i que són els que porten folre. El problema en la utilizació de net per refereir-se al 4de9 sense folre és que, en termes d’assaig, el mot net equival a una prova sense pinya. I avui en dia, que el 4de8 net s’assaja com a prova del 4de9sf, entra en confusió si al 4de9sf se l’anomena també 4de9 net, com es fa servir a la prova d’assaig.

D’aquesta manera, coexisteixen diferents maneres de referir-se al castell segons quin sigui el mitjà. A continuació, alguns exemples que es presten a la confusió i al debat:

Abreujat col·loquialment ortodoxes Twitter Titulars premsa Cròniques escrites
2de8f dos de vuit dos de vuit amb folre 2d8f 2de8 o dos de vuit 2de8 amb folre
3de9fa tres de nou amb l’agulla tres de nou amb folre i l’agulla 3d9fa 3de9 amb agulla 3de9 amb folre i l’agulla
3de10fm tres de deu tres de deu amb folre i manilles 3d10 o 3d10fm 3de10 3de10 amb folre i manilles
4de9sf quatre de nou net o sense folre quatre de nou 4d9sf o 4d9 4de9 net o sense folre 4de9 sense folre
4de9f quatre de nou quatre de nou amb folre 4d9f o 4d9 4de9 4de9 amb folre

La problemàtica rau bàsicament en la coincidència de dos castells amb la mateixa estructura, però amb diferents bases de suport. El 2de8sf i el 2de8f, el 4de9sf i el 4de9f… La utilització d’una manera o una altra sembla que fa fortuna segons quin sigui el mitjà emprat. És fa difícil i feixuc encabir en un titular, tuit o crònica breu tantes expressions o caràcters en principi prescindibles: Tal colla “vol fer el 4de9 amb folre i pilar, el 2de9 amb folre i manilles, el 3de10 amb folre i manilles i el pilar de 8 amb folre i manilles” sembla excessiu. Els afeccionats, cronistes i castellers sovint diuen tal colla “ha fet el 3de9 i el pilar de 7” i hom sap de quins castells es tracten. Prescindeixen de l’obvietat i tan sols emfatitzen quan és excepcional: “van provar el 4de9 net”, “van provar el 4 net”, “van provar el 4de9 sense folre”, en canvi rarament s’escolta “van provar el 4de9”.

Tot plegat, genera certa confusió i els defensors de cada opció s’atrinxeren en defensa del que creuen que és més entenedor. Perquè aquest hauria de ser el propòsit més enllà del proteccionisme dialectal o ortodox: fer-ho entenedor, saber llegir entre línies i en contexts i adaptar-se al nous temps. El senyor Twitter s’ha imposat tot solet que, tot els qui fem castells ens referim mediàticament a l’activitat com a #castellers. Tampoc els hi han caigut els anells a determinades colles a l’hora de traduir en part els seus castells a l’anglès en els seus comptes de Twitter internacionals: 4of8 with a pillar inside, a 5of8 and a double-based 2of8 o 3of9f, 2of8f, 4of8 and pillar of 6. Nous temps que requereixen enginy i noves maneres de comunicar-se però on es mantenen els vells debats.

CARLES ESTEVE

Foto 1: 4de9 sense folre de la Colla Vella al Concurs del 2016

Foto 2: 4de8 net dels Castellers de Vilafranca a assaig, la setmana passada

Articles relacionats:

Notes per a un nomenclàtor casteller definitiu

Els castells, tal com són

El 3de7 dels Angelets i l’ortodòxia castellera

La biblioteca castellera