Castelleres i estudiants

Aquest reportatge és un treball realitzat per Carla Barceló, castellera dels Matossers de Molins de Rei, a l’assignatura de Fotoperiodisme, de Tercer de Periodisme de la Universitat Autònoma de Bellaterra.

Tres exemples de la incorporació de la dona jove a la colla castellera de Molins de Rei

 Actualment existeixen desenes de colles que mantenen viva la tradició castellera, que segueix agrupant persones de totes de edats, que comparteixen la passió de veure com un grup de persones ben coordinades poden aixecar castells de fins deu pisos d’alçada. La confiança en els companys de colla també és un element clau a l’hora d’aixecar un castell. Cada part del castell, des de la pinya fins l’enxaneta, és basa en la confiança entre els diferents membres de la colla.

Però la passió i la confiança no ho són tot, ja que darrere cada una d’aquestes torres humanes hi ha hores d’assaig i de preparació física i tècnica, que han estat les que han permès que el fenomen casteller evolucioni. De totes maneres, un altre element fonamental en aquest procés ha estat la incorporació de la dona en una activitat que fins fa trenta anys era exclusivament masculina.

A la colla de Matossers de Molins de Rei trobem tres exemples de dones joves que han decidit unir-se a aquesta tradició centenària i contribuir a la integració de la dona en el món casteller.

Fins els anys 80, els castells eren una activitat única i exclusivament masculina, de la que les dones estaven excloses. De totes, maneres, a finals del segle XIX, ja es tenen indicis que una dona, anomenada Teresa, es vestia d’home per poder pujar als castells. Més tard, les dones d’alguns prestigiosos castellers van seguir les seves passes i van decidir enfilar-se a les espatlles dels altres homes i anar pujant cap el cel.

La colla dels Matossers de Molins de Rei es va fundar l’any 2002. Jaume Sanou i Carles Guirado, dos joves molinencs, van ser els encarregats de començar aquest nou projecte al seu poble. En poc temps, la colla tenia més de 150 membres. La seva camisa és de color marró argila, en homenatge al Pont de Carles III de la vila de Molins, que va ser arrasat i no es va poder reconstruir.

Aquestes noies són la Laura, la Lorena i la Patri, de 21 i 20 anys. Les tres són estudiants universitàries de disciplines molt diferents que passen hores i hores juntes als assajos i les diades castelleres de la seva colla.

La Lorena estudia criminologia a la UPF i va entrar a la colla fa a prop de dos anys i mig. Ella i la seva millor amiga van veure una actuació dels castellers a la Festa Major de Molins de Rei i van decidir anar a un assaig. Va decidir quedar-se i va convèncer el seu germà bessó que ho provés també. “Ell em deia: ‘Això dels castells és cosa de frikis”, però va venir a un assaig i ja li va bastar per quedar-se. Ara és cap de colla i els nostres pares també han començat a venir a fer castells també”, explica amb un somriure.

“El meu primer contacte amb el món casteller va tenir lloc quan vaig acompanyar el meu cosí, que està als Xiquets de Tarragona, a una actuació. A partir d’aquell i del que vaig veure, vaig decidir que volia entrar a una colla”, explica la Laura amb uns ulls il·lusionats. La de Molins de Rei no va ser la seva primera experiència castellera, ja que primer havia estat a la colla castellera de la UAB, on estudia periodisme.

Fa un any i mig, la Patri va decidir anar a un assaig dels Matossers de Molins de Rei. “Sempre m’havia cridat l’atenció, però no tenia temps perquè entrenava a un equip de futbol de nens i jo també hi jugava. Entre això i els estudis no tenia temps i quan vaig deixar d’entrenar l’equip de nens, vaig entrar a la colla”. Quan va entrar a la colla, la Patri estava fent batxillerat i ara estudia infermeria a la UB, una vocació que uneix a la dels castells a través d’un braçalet groc, que porta al braç a les actuacions.

Cadascuna d’elles desenvolupa tasques diferents dins la colla. Per exemple, la Lorena sol pujar al castell, mentre que la Patri és cap de canalla i també fa d’atenció sanitària primària, arran dels seus estudis d’infermeria. La Laura, per altra banda, aquest any s’encarrega de les pinyes i ajuda a escollir quines persones es col·loquen a cada part del castell.

És curiós com una activitat tan antiga com els castells, segueix tenint cada vegada més força. “Hi ha molts nens a la colla i també molta gent d’entre 15 i 17 anys darrerament i això és molt bo per nosaltres”, diu la Patri. Les colles passen moltes hores juntes i aquesta bona relació amb els companys és el que fa possible que la colla pugui fer castells de 5 o 6 pisos i que, cada cop que algú va un assaig, s’hi quedi.

Cada una va entrar per una raó, tot i que les tres coincideixen en per què s’han quedat a la colla: el bon ambient. “Em vaig quedar perquè la gent és molt maca. Ens portem molt bé entre nosaltres i sempre estem fent alguna activitat junts”, explica la Patri. La Lorena pensa el mateix: “Hem fet un grup molt gran d’amics que no hauria tingut d’una altra manera. Mai havia estat a un grup tan gran i nombrós i amb gent de diferents edats. Fem moltes coses junts, quan no estem a l’assaig, estem a les colònies o a les actuacions i ens barregem els de 20 anys amb els de 25, els de 15 i els de 40”. La Laura, va tenir clar des d’un bon principi que es quedaria a la colla de Matossers de Molins: “Des del primer moment ho vaig saber. Em va encantar l’ambient i, sense conèixer ningú, em vaig sentir acceptada i integrada. He fet molts amics a la colla i no ho canviaria per cap altre activitat”.

Les tres matosseres reconeixen que la preparació física és fonamental per fer castells, però el seny ho és encara més. Aixecar un castell comporta molta responsabilitat i és per aquesta raó que als assajos hi ha un silenci sepulcral. La concentració és bàsica per qualsevol exercici, però quan una torre humana s’està aixecant sobre les espatlles d’altres persones ho és encara més, ja que una petita errada, pot fer que el castell caigui.

Als assajos, els castellers disposen d’una xarxa de seguretat, que canvien en funció del tipus de castell que volen fer, però a les actuacions aquesta xarxa no hi és i la concentració ha de ser encara major. “Els assajos són importants si volem que les actuacions surtin bé”, comenta la Laura. Aquests assajos es realitzen dos cops a la setmana i reuneixen a gran part dels membres de la colla, tant nens, com adolescents o adults.

La incorporació de la dona als castells ha estat fonamental perquè les dones són més lleugeres, igual de fortes i permeten que es puguin fer castells més alts. A la dècada dels 80, després de la mort de Franco, a Catalunya, un territori que ja demostrava tenir una identitat pròpia, els castells van acollir les dones com.

Tot i així, avui dia encara estem treballant per aconseguir la total igualtat entre sexes. La incorporació de les dones al món casteller és un exemple que les diferències entre homes i dones són irrellevants i la col·laboració és fonamental per construir, tant nous esquemes de pensament, com castells.

CARLA BARCELÓ

Foto 1: Escut i mocadors dels Castellers de Molins de Rei

Foto 2: La Laura preparada per entrar a la pinya d’un castell

Foto 3: La Lorena, al tercer pis d’un castell de 5

Foto 4: La Patri vigilant a l’enxaneta que puja a un castell de 5 pisos

Articles relacionats:

Uns Matossers molt destres

Graduats en castells