Els límits de cadascú


La plaça de la Vila de Vilafranca ha viscut un Sant Fèlix esplendorós. Castells nets, castells de 10, castells amb pilar, gammes extres, pilars de 8… I puntualitat i bon ritme, malgrat que els inevitables entrebancs de quan es fan grans castells (peus desmuntats, intents que obliguen a fer una nova ronda…) ha fet que tothom hagi anat a dinar tard, massa tard. I s’ha viscut un Sant Fèlix que, a excepció feta dels Minyons de Terrassa, ha fet que tothom hagi sortit molt content i, a la vegada, que les colles hagin vist clar on són els seus propis límits a aquestes alçades de la temporada. Fins i tot, han pogut quedar contents els de la Jove de Tarragona (n’hi havia un munt entre el públic), perquè han confirmat que podien haver estat perfectament a la plaça, només amb els registres assolits al Catllar dissabte passat. El “veieu com tenim raó?” ha estat frase pronunciada per molts seguidors de la Jove un cop acabada la diada. I alguna resposta que han obtingut ha estat: “D’acord, però per substituir a qui?”. I la resposta no ha estat clara. En el fons, tothom desitjaria un Sant Félix amb cinc colles, però si amb quatre ja es va dinar a quarts de cinc, a quina hora es dinaria amb cinc colles?

Permetin-me que els confessi que aquest matí, quan anava cap a Vilafranca, era dels pessimistes. Veia que les colles, amb els anuncis que feien, anaven molt fortes, lluny de la realitat que han mostrat a les places durant la temporada. D’acord que per Sant Fèlix s’hi va a donar-ho tot, però potser tampoc calia tant. Veia els castells a l’abast, però quan es frega tant el límit, ja se sap que pot passar de tot. La llenya del 3de10fm dels Minyons que obria plaça m’ha fet pensar en un “ai, ai, ai…” que confirmava el meu pessimisme. Però m’he hagut de menjar el pessimisme amb patates (beneïda sigui la realitat que et millora l’estat d’ànim), des del moment que la Vella ha descarregat el 4de9fp. La Vella havia generat dubtes fins al Catllar i l’Arboç, però clar, tant pessimista com estava, pensava que potser això del Catllar i l’Arboç podia haver estat l’excepció. Però no: la Vella torna a ser mestressa d’aquest castell, que ha arriscat tirant-lo a la primera ronda, quan tenia en el 5de9f potser un valor més segur.

Després ha vingut la Joves: obrir amb el 2de8sf ha estat una gran jugada estratègica, vist el resultat. I, a més, ha estat un avís general, com si volguessin dir a tots els presents: “Nois, que som la Joves, que estem a Sant Fèlix i ens heu de fer cas”. L’han carregat i a la primera ronda s’han guanyat al respecte de la plaça. Si algú dubtava de la idoneïtat de la presència de la Joves, ha tingut la resposta a la primera ronda. Ara, ningú pot dubtar de la presència de la Joves a Sant Fèlix, com tampoc es pot dubtar que la Jove de Tarragona mereixeria ser-hi. El problema és per als administradors de la Festa Major de Vilafranca.

I, encara a la primera ronda, els Castellers de Vilafranca han picat fort: amb la previsió inicial de fer els castells que permetien fer la millor actuació de la història, han optat pel 3de10fm. A Vilanova l’havien carregat, a l’Arboç van fer patir molt a la descarregada i avui l’han completat de manera magistral. Definitivament, el meu pessimisme ha tornat cap al cotxe només amb la primera ronda.

I així ha anat seguint:

El 4de9sf de la Vella (quina defensa a segons a la descarregada!) que permet dir que la Vella ha tornat, cosa que també ha ratificat el pilar de 8. Les llàgrimes de la sisena del pilar, la Sara, i del quart, el Cèsar Torrijos, ho diuen tot de la intensitat emocional viscuda al cordó de la Vella, i de la feina feta per l’assaig del pilar al Portal Nou de Valls. Emocions explícties al final d’una actuació de la que s’era conscient que estava al límit.

El 2de9fm de Terrassa i de la Joves (per fi, descarregat)… I és clar, el 2de8sf dels Castellers de Vilafranca descarregat. Quin castell! El cap de colla, Toni Bach, embogia, saltava i botava, i buscava al seu costat amb qui abraçar-se. No sé si s’ha vist per la tele, però, probablement, era la imatge de la jornada. Li tenia ganes, el cap de colla dels Verds, després de les dues torres carregades del Concurs de l’any passat. Aquest castell ha estat un dels límits que s’han superat en aquest Sant Fèlix. Però queda el del 4de10fm, que sembla que es descarta per a aquesta temporada, si cal fer cas del que ha dit Toni Bach al final de l’actuació.

Però hi ha hagut altres límits no superats. Els Minyons tindran feina per recuperar la confiança en el 3de10fm. Els ha caigut molt aviat, massa. La Vella ha deixat pendent també el mateix castell, el 3de10fm. L’enfonsada del peu quan ja hi havia els quarts col·locats ha fet revifar fantasmes, però hi han tornat, a l’alçada de quarts hi ha hagut problemes i l’han fet baixar. Alguna cosa els passa a la Vella amb l’estructura del 3, que fa que no es pugui superar aquest límit. Tindran feina si el volen portar a Santa Tecla, a Tarragona. Lectura positiva d’aquest entrebanc ha estat la demostració del fet que la Vella és una gran colla quan ha substituït el colós de 10 pel 5de9f, diria que dels millors que se li han vist mai a la Colla Vella.

A la Joves, els límits estan clars. Superat el tràngol del 2de9fm, els toca descarregar el 2de8 (a la Diada Nacional, per exemple?), descarregar també el pde8fm, que els ha tornat a quedar en carregat, i obrir la llauna de nous castells per ratificar-se com a la gran colla que és. Això sí, Sant Fèlix ha servit per ratificar la seva estratègia particular, allò del pas a pas, del castell a castell. Dos nous passos, avui: el 2de8sf carregat i el 2de9fm descarregat.

I els Castellers de Vilafranca no han pogut amb el 4de10fm, que ha donat la sensació d’estar molt verd. Això no els ha permès sortir de Sant Fèlix amb l’actuació més important de la història es compti com es compti. Ha replicat amb el 3de9fa, que els ha permès ni més ni menys que igualar la seva millor actuació de la història, la que marca el seu límit particular. Però els queda pendent el 4de10fm.

La diada, doncs, ha anat bé, molt bé, sobre tot des de l’òptica de l’aficionat, del públic. Però ha fallat quan les colles han tocat el seu castell límit a data d’avui: el 3de10fm dels Minyons, el 3de10fm de la Vella, el 4de10fm de Vilafranca i la descarregada del 2de8sf i del pilar de la Joves, colla aquesta que ha demostrat que és la que tenia els seus particulars límits més a l’abast perquè els ha carregat.

Només som a 30 d’agost. Els objectius pel que resta de temporada, semblen bastant clars.

FRANCESC DOMÈNECH

Foto 1: Aspecte general de la plaça de la Vila, en el moment que els Castellers de Vilafranca es posaven a muntar la tde8sf

Foto 2: Cèsar Torrijos, de la Vella, emocionat mentre descarregava el pilar de 8

Foto 3: Toni Bach, amb el braç alçat, eufòric celebrant la descarregada de la tde8sf

Notícies relacionades:

Tornen els millors verds en un memorable Sant Fèlix