La guerra dels drets d’imatge (Episodi XII: Continuarà…)

La guerra dels drets d’imatge en els castells no ha acabat, tot i que, això si, s’ha imposat una treva que haurà de durar fins a final de temporada, quan es tornin a plantejar els termes i condicions d’un nou contracte que reguli què dóna i què cedeix cada part. La treva ha permès que la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) tanqui l’acord de retransmissions amb la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i La Xarxa per a la Comunicació Local, que, de fet, no aporta cap novetat sobre les retransmissions que ja s’estaven efectuant; simplement se li dóna la lògica cobertura jurídica i contractual a un fet consumat. I tot això, en un context de crisi a la CCCC –és a dir, al món casteller–, que encara no ha decidit qui serà el nou president. La Junta es va reunir ahir per abordar les possibles sortides a la crisi actual i va ajornar la decisió fins el proper mes de setembre.

L’acord de la CCCC i les cadenes… La cessió dels drets dels Castellers de Vilafranca, la Colla Vella i els Minyons de Terrassa, escenificada en una roda de premsa a Sitges fa deu dies, ha desbloquejat el contracte entre les dues cadenes –que actuen conjuntament en la producció de les retransmissions televisives– i la pròpia CCCC, que s’ha erigit, ara sí, com l’única titular dels drets, un punt que era irrenunciable i de cabdal importància per a l’organisme. De fet, les tres colles opositores mai no havien negat la cessió dels drets a la Coordinadora, però sí en els termes que proposava la seva junta en base a la interpretació de l’acord majoritari de l’assemblea del mes de març.

… I la manca d’acord entre la CCCC i les tres opositores. La cessió de drets de les tres colles s’ha limitat als considerats drets d’imatge, però sense incloure els de propietat intel·lectual, que ara són el punt de conflicte. De fet, la cessió de les tres colles s’hagués pogut produir a l’inici de la disputa, ja que en fer-la ara sense els de propietat intel·lectual es manté el desacord entre les dues parts sobre els termes del contracte que hi havia a l’inici. Cap de les dues parts s’ha mogut de la seva posició en aquest punt.

Les tres opositores han fet el pas de cedir els drets basant-se en la resposta obtinguda per una funcionària del Registre de la Propietat Intel·lectual de la Generalitat –que no té caràcter de dictamen ni de resolució–, que apuntava que l’execució d’un castell no té propietat intel·lectual perquè no cal demanar-ne autorització i és “un procediment que tothom utilitza lliurement”. Aquesta resposta, efectuada a partir d’una consulta de la Colla Vella, ha estat la justificació que han trobat les tres colles opositores per cedir els drets d’imatge exactament en els mateixos termes que la CCCC plantejava des d’un bon inici, però sense afegir els de propietat intel·lectual. De fet, la Vella ha estat de les tres colles opositores la que més s’ha preocupat en buscar una sortida jurídica al conflicte: a més de la consulta al Registre de la Propietat Intel·lectual, va sumar la setmana passada una altra consulta al Ministeri de Cultura en la mateixa línia i que sosté que, si els castells tinguessin propietat intel·lectual, els drets derivats s’haurien extingit, ja que han passat 70 anys de la mort del possible “autor”; és a dir, han fet una interpretació de la Llei de Propietat Intel·lectual, datada de 1996 i reformada el 2014.

Les lectures d’aquestes consultes, però, han estat qüestionades des de diversos fonaments jurídics vinculats a la junta de la CCCC, que consideren que renunciar a la cessió dels drets de propietat intel·lectual és posar els castells en un escenari de desprotecció i perill davant un ús incorrecte que les cadenes puguin efectuar de les imatges obtingudes en les retransmissions. Aquestes mateixes fonts consideren que els documents del Registre de la Propietat Intel·lectual i del Ministeri exhibits per la Vella no tenen la capacitat jurídica ni la solidesa argumental suficient i mostren algunes contradiccions.

Tant el Registre de la Propietat Intel·lectual com el Ministeri no neguen la possiblitat que els castellers estuguin protegits pels drets connexes a la propietat intel·lectual, que són els que tindrien els executants d’acord amb la LPI. Aquesta possibilitat és negada per les colles opositores i defensada per la CCCC. En canvi, totes les parts sí que coincideixen que els castells no tenen drets d’autor, segons el que recull la LPI.

Una de les contradiccions més flagrants és que en el seu anunci de cessió de drets d’imatge a la CCCC, les tres colles opositores detallen que no cedeixen els de propietat intel·lectual basant-se, precisament, en la consulta feta al Registre, que indica que els castells no generen aquests drets… És a dir, si els castells no tenen aquests drets, perquè les opositores afirmen que no els cedeixen?

I els advocats continuen sense trobar-se. Si hi ha una cosa que està clara en aquests moments és que el debat és (aparentment) jurídic. Però, en canvi, els advocats continuen sense reunir-se sense la presència dels seus respectius clients. La setmana passada, els juristes de la CCCC –un despatx especialitats en drets d’imatge– va fer un nou intent per forçar una trobada amb els advocats de les tres colles, però sense èxit novament… És a dir, el conflicte continua en l’escenari jurídic, però els advocats no parlen amb la llibertat en què ho fan habitualment aquests professionals quan busquen un acord. I aquest és un dels interrogants que permet entendre la negativa a una entesa.

Regular el que ja es feia. L’anunci de l’acord entre la CCCC, per una banda, i la CCMA i La Xarxa, per una altra, ha estat presentat per totes les parts com la confirmació que el conflicte, en els millors dels casos, s’ha tancat i, en el pitjor, s’ha superat, Probablement, ni una cosa ni l’altra. Més aviat, s’ha ajornat. Treva, que és època de grans castells i prou mala imatge han donat tots plegats. Aquest acord –que s’ha de traduir en un contracte que s’hauria de signar en els propers dies– el que fa és regular les retransmissions castelleres, un fet que ja s’està produint amb aparent normalitat als ulls del telespectador (llevat que algunes colles, com la Joves o els Xiquets de Tarragona, han declinat fer declaracions durant les retransmissions anteriors a Vilanova en protesta per l’actitud de les tres opositores). És a dir, aquest document s’hauria d’haver signat abans que comencessin les retransmissions i no quan ja se n’han fet mitja dotzena… més les de l’any passat.

La proposta de contracte situa la CCCC com a únic interlocutor en la representativitat de les colles i, per tant, trenca els episodis del darrer mes, en què La Xarxa ha hagut de buscar la cessió de drets per diferents vies (la mateixa CCCC, els ajuntaments o fent jocs a tres bandes amb les colles). Això permet clarificar el paper de la CCCC i al mateix temps canalitza els processos cap a un entorn de normalitat administrativa. L’acord substitueix el vigent fins ara, que data del 1997 i que feia participar també Estrella Damm i la Generalitat en un estrambòtic però hàbil joc en què els drets passaven per diverses mans per assegurar la presència dels castells en la televisió i el retorn al patrocini. Aquest acord de fa vint anys és el que es va ratificar a l’assemblea de la CCCC el mes de març i que va ser qüestionat pels Castellers de Vilafranca i la Colla Vella. Quan va esclatar el conflicte, totes dues colles van reclamar que la cessió de drets fos només per a les actuacions programades en el calendari de retransmissions. L’acord que finalment de signarà ho recull en aquests termes i, per tant, és una petita victòria de totes dues, malgrat l’elevat preu de desgast en l’opinió pública que han patit amb el conflicte.

Probablement, el punt més important de l’acord és el que garanteix la visibilitat d’Estrella Damm, que havia estat qüestionada per algunes de les parts. L’aportació d’Estrella als castells en els darrers vint anys ha estat de vital importància. La seva entrada, el 1997, va permetre a la CCCC renegociar l’acord d’assegurança en uns termes notablement més avantatjosos que els anteriors. Les dues lesions greus patides per castellers de la Jove de Tarragona (1995) i la Jove de Sitges (1996) havien tingut una contraprestació per part de l’assegurança d’aleshores (L’Aliança) d’escàs retorn, perquè el contracte era de baix perfil. A partir del 1997, l’assegurança es va poder negociar en uns termes notablement més beneficiosos per al món casteller, gràcies a les aportacions que van efectuar Damm i l Generalitat. Per vehicular aquest acord, Estrella va esdevenir patrocinador del fet casteller i el seu retorn (/probablement, parcial) venia gràcies a la visibilitat d’unes retransmissions castelleres que, fins que ha arribat La Xarxa, no tenien unes xifres espectaculars d’audiència.

Actualment, Estrella Damm encara aporta 175.000 euros a la CCCC –és a dir, al món casteller– i la Generalitat, 235.000. Aquestes quantitats es destinen a la gestió i despeses de la CCCC, que, principalment és el cost de l’assegurança. Enguany, aquest cost és de 479.988 euros, mentre que el 2013 era de 288.424. L’important salt i expansió que ha registrat el món casteller amb d’aparició de noves colles arreu del país són el principal motiu –que no l’únic– de l’increment de la pòlissa. Aquestes dues aportacions de la Generalitat i Estrella permeten que les colles només abonin el 22% del cost de l’assegurança. És a dir, que si alguna colla volgués gestionar una assegurança de lesions per la seva banda, probablement, hauria de destinar quatre vegades més del que aporta ara.

Escollir nou president. La Junta de la CCCC –o el que queda d’ella després de les dimissions, per motius radicalment diferents, dels Castellers de Vilafranca i de la Jove de Tarragona– es va reunir ahir dilluns a Valls, amb la intenció de recuperar el rumb després de la crisi dels darrers mesos. Sobre la taula hi havia la proposta d’escollir un nou president, després de la renúncia de Jordi Grau. La decisió es va ajornar unes setmanes, més que per falta de quòrum per necessitat d’estudiar més a fons les propostes. Totes les colles que són membres de la junta hi van ser presents, però en molts casos sense el seu representant habitual, ja que uns quants eren de vacances.

Els membres que han quedat en la Junta de la CCCC han estat valorant en els darrers dies la possibilitat de dimitir en solidaritat amb el seu ja expresident. La situació no és de tensió, però sí de cisma respecte les tres colles opositores. Colles com la Joves de Valls, els Xiquets de Tarragona o els Castellers de Sants –a més de la Jove–, entre d’altres, estan profundament molestes amb les tres punteres. I en alguns casos no volen que la cosa quedi en no res. Amb tot, l’opció de la dimissió en bloc es comença a esvair per “sentit de la responsabilitat” i amb el repte damunt la taula de tancar temes de notable importància, com la renovació del patrocinador i la resolució definitiva de la cessió dels drets de propietat intel·lectual.

L’agost arriba amb la previsió de grans castells i d’obrir la porta a un segon tram destinat a ser tan o més gran que el de l’any passat. Tot indica que la treva continuarà uns mesos i que els prop de quatre mesos de tempirada que resten es podran desenvolupar amb relativa normalitat. Però el serial no està tancat. S’imposa un To be continued.

SANTI TERRAZA

Foto 1: 3de10 amb folre i manilles dels Castellers de Vilafranca al Concurs, el castell que Red Bull va viralitzar fins arribar als més de 100 milions de visites (Foto: Fèlix Miró)

Foto 2: Jordi Sentís (Jove de Tarragona), entrevistas per La Xarxa a la retransmissió de dissabte a Vilanova, la primera feta amb normalitat

Foto 3: Joan Badell (Castellers de Vilafranca), Albert Pedret (Colla Vella) i Jordi Juanico (Minyons de Terrassa), durant la roda de premsa del passat 21 de juliol a Sitges

Foto 4: 3de8 amb el pilar de la Colla Joves, dissabte passat al Cap de la Vila de Sitges, enregistrat amb un mòbil just davant on les tres colles opositores van presentar la cessió de drets d’imatge a la CCCC

Articles relacionats:

La guerra dels drets d’image (Episodi XI: Nissaga de poder)

La guerra dels drets d’image (Episodi X: House of Cards)

La guerra dels drets d’image (Episodi IX: Joc de Trons)

La guerra dels drets (Episodi VIII: La venjança)

La guerra dels drets (Episodi VII: El retorn del Jedi)

La guerra dels drets (Episodi VI: L’atac dels clons)

La guerra dels drets (Episodi V: L’amenaça fantasma)

La guerra dels drets (Episodi IV: El despertar de la força)

La guerra dels drets (Episodi III: L’imperi contraataca)

La guerra dels drets d’image (Episodi II)

La guerra dels drets d’image arriba als castells (Episodi I)

La qüestió dels drets d’image i la inconsciència del borratxo

Protegint els drets del fet casteller

Que la tele ens acompanyi

Els efectes col·laterals i l’assegurança

Junts, tot i les diferències