Qui valida els resultats?

El 4de8 amb el pilar que la Colla Joves de Valls va fer a la diada de Cal Figarot ha reobert el debat sobre quin resultat ha de prevaldre en castells que han generat algun dubte a la plaça. Al concurs hi ha un jurat que està pendent de l’execució dels castells i valida o no les construccions. A les actuacions convencionals no hi ha més jutge que els periodistes i les pròpies colles.  El cas de dissabte és un més dels que solen passar a plaça amb els castells amb agulla i que sovint passen desapercebuts per la poca transcendència històrica que pot tenir el seu resultat: no era ni un dels anomenats castells de gamma extra, no era un diada de rivalitat i aquest castell ja l’havia completat enguany la colla en qüestió. Per si fos poc, tots els castellers van baixar pel seu propi peu i es tracta simplement d’una errada de correcta sincronia en l’execució del 4de8 amb agulla: l’enxaneta del pilar va agafar-se amb l’aixecador abans que els segons es deixessin de braços, tal com marquen les normes del Concurs i que serveixen com a guia per a la resta de diades.

Cal filar tan prim en un castell “menor”, sense repercussió en la diada, i que no representa cap novetat per a la colla? Per a la diada, hagués estat millor haver de repetir el castell o fer ús d’una tanda de repetició? Sembla que la discussió no hi seria si no existís un excés de zel per part de sectors puristes, si no existissin rivalitats viscerals i no hi hagués pressió cap als informadors. No és el primer cas que succeeix això en un castell amb el pilar al mig i sorprèn la importància que se li ha donat. L’existència de les xarxes socials i el resultadisme han magnificat el que podria tractar-se d’una simple discussió ancorada en la rivalitat local. És evident que de tractar-se d’un 4de9 amb folre i agulla o del 4de8 amb agulla davant l’altra colla de Valls n’hi hagués hagut per sucar-hi pa, però no va ser el cas.

En el cas dels castells polèmics sense jurat hauria de prevaldre la decisió de la colla. En tot cas, el resultat hauria de ser sempre validat a la mateixa plaça i mai a posteriori. A molt estirar, es poden utilitzar imatges per intentar ajudar a decidir a la colla afectada, però, mai hauria de ser una decisió presa acabada la diada perquè això podria haver alterat el resultat final. En ocasions, el veredicte pot ser molt determinant al tractar-se d’un castell nou o una cita de màxima rivalitat. Recordo la deliberació recent a la mateixa plaça dels Bordegassos de Vilanova sobre l’única torre de 8 amb folre que van coronar l’any passat: la colla el va donar com a carregat després de veure imatges des de diferents punts de vista que permetien qualsevol interpretació. L’any 2009, els Castellers de Vilafranca van descarregar a Reus el primer 5de8 amb agulla de la història i amb les imatges de televisió es va poder comprovar que va passar el mateix que aquest dissabte amb la Joves: l’enxaneta s’avança a la despullada del pilar. A simple vista no va quedar clar i ben bé van fer els verds de validar-lo allà, tot i que en un Concurs segurament no hagués estat així. És primordial que el veredicte sigui a plaça i que sigui ferm. Recordo llargues polèmiques sobre un 5de9 amb folre carregat de la Vella de Valls per Sant Fèlix o un 5de8 carregat de la Joves a Reus que van estar generant discussió durant dies. Els dos figuren com a carregats, tal com van determinar les colles que els van fer. Els castells es fan a plaça i els resultats haurien de sortir d’allà. Entenc que les colles són sobiranes i actuen de bona fe, un valor que hauria de ser inqüestionable.

En els castells amb agulla la manca de sincronia de la sortida de l’enxaneta abans de que el pilar quedi despullat és un maldecap. Caldria diferenciar entre aquells que queden tan sols coronats i descarregats. No crec que afecti massa en els que es descarreguen. Fins i tot seria més lògic vigilar si el segon del pilar s’agafa o no amb un casteller de tronc, que no pas si l’enxaneta ha donat la ma a l’aixecador. A parer meu, l’inici del descens seria quan l’enxaneta llisca el peu per l’espatlla de l’aixecador per baixar. La manera correcta és quan l’enxaneta saluda ben dret -sense agafar-se amb l’aixecador- i el pilar queda completament sol damunt la pinya, però de la mateixa manera que l’aleta en un castell no és determinant en el seu resultat (tan sols implica una penalització al Concurs en cas de no fer-se) que l’enxaneta estigui fent l’aleta correctament des de la sortida de quints i s’avanci a agafar-se unes dècimes de segon no hauria d’invalidar un castell que acaba descarregant-se. En els que queden tan sols coronats la cosa canvia i caldria ser més estrictes.

Serveixi aquest castell per a la reflexió i no tan per seguir discutint si aquest castell en concret és bo o un intent desmuntat. Amb l’apassionament amb el que es viuen els castells i en situacions com l’aleta d’un castell de 10, o si l’enxaneta ha posat el peu o no a l’altra banda…  i en un moment en què els pilars tenen tanta importància, seria bo saber al que ens exposem i qui fa de jutge fora del Concurs, i si aquest veredicte serà respectat. En el cas de dissabte, la colla l’ha donat per bo i la base de dades de la Coordinadora ho recull. Abans, però, es van haver de mullar els periodistes, no sense els atacs dels que pensen diferent.

Capítol a banda mereix l’homologació dels pilars per sota. Em sembla injust que el pilar de 5 per sota i un hipotètic pilar de 6 per sota no estiguin catalogats i segueixin sent considerats una raresa fora de la taula de punts. Els Bous de la Bisbal van completar el pilar de 5 per sota ahir i, a més, el van baixar de forma convencional, tal com entenc que s’hauria de fer per evitar la picaresca d’un enxaneta que no sap pujar o baixar.

CARLES ESTEVE

Foto: 4de8p de la Joves a Cal Firagot

Notícies relacionades:

Dissabte de manilles i pilars de futur

Equiparar castells és possible… si es vol

La contradicció dels punts

La histèria dels punts