El límit de caigudes

Quan acabat el darrer assaig dels Castellers de Vilafranca abans de la diada de Tots Sants del 2006, el cap de colla dels verds, el profeta Lluís Esclassans, va pujar a l’escala que condueix al bar per arengar als seus castellers tenia la difícil missió d’encomanar-los-hi il·lusió. No tant perquè aquells verds –que estaven a una distància sideral de la resta de colles– tinguessin el cap cot, sinó perquè en aquella darrera diada del 2006 no hi havia intent de castell de 10, ni de torre de 8 sense folre, ni de torre de 9 sense manilles ni tampoc, com l’any anterior, de l’inèdit 3de9 sense folre. Esclassans va clamar: “anirem a descarregar quatre construccions de gamma extra” –que eren el 4de9fa, el 5de9f, la tde9fm i el pde8fm–, “perquè els castells són per descarregar”. I encara hi va afegir: “el futur dels castells és això”.

Feia tres mesos que aquell 2006, el món casteller havia caigut en la tristesa que va impregnar l’accident de Mataró. I en poques setmanes els cascos de protecció de la canalla van deixar de ser una prova pilot per esdevenir una eina que ningú no gosava qüestionar. Aquells tràgics fets van unir el món casteller com mai i, al mateix temps, van tornar evidenciar una situació que no era nova, però que en aquell moment calia sentenciar més encara: la seguretat és primordial en els castells. Esclassans va saber llegir quina era la situació i també quins eren els reptes als quals s’hi enfrontava la seva colla i la resta de colles castelleres. Aquell Tots Sants –que va passar a la història per l’emotiu 3de9 amb folre que van descarregar els Capgrossos de Mataró– va ser el primer cop que una colla descarregava quatre construccions de gamma extra. El pòquer de gamma extra.

Lluís Esclassans –junt amb l’actual cap de colla dels Castellers de Vilafranca, Toni Bach– han estat dos dels més ferms defensors de la mesura aprovada per la Comissió Assessora del Concurs per a que una colla només pugui puntuar un castell carregat en la cita bianual de la TAP i de Torredembarra. De fet, no només n’han estat defensors, sinó també impulsors. La mesura –que es va gestar en les reunions de la comissió durant la primera part de l’estiu– es va donar a conèixer abans de Sant Fèlix, junt amb la incorporació de construccions inèdites a la taula (9de9f, 4de10sm, 2de10fmp) i –el que ha estat més polèmic– el canvi de puntuació dels castells de més dificultat sense folre respecte els de 10. Des que es van conèixer aquestes mesures, al món casteller es deu haver sentit per cada comentari d’acceptació de la proposta ben bé una desena de crítiques i desqualificacions… tot i que a la Comissió en formen part les sis primeres colles del darrer Concurs, a més de tota la resta de les de la ciutat i periodistes convidats per l’organització.

Diumenge, després que els Castellers de Vilafranca alcessin tres castells de primeríssim nivell (3de10fm, tde8sf, 4de9sf), però no en descarreguessin cap dels tres, es van començar a sentir les primeres crítiques a la nova mesura adoptada pel Concurs (que serveix també per a les actuacions que puntuen per a classificar-se a les tres jornades del certamen). Si la diada hagués estat un Concurs, els verds haurien quedat quarts, ja que només els hagués puntuat un castell dels tres. Encara no es coneixien les notícies de l’actuació que van circular hores després, però algunes veus –de diferents procedències– van aprofitar per carregar contra la nova mesura malgrat que la diada del Primer diumenge de festes per Santa Tecla no és un Concurs (i, en cas que ho hagués estat l’estratègia dels verds, previsiblement, hauria estat una altra). Certament, les mesures que aplica el Concurs tenen una influència extraordinària sobre el conjunt del món casteller, però, ara per ara, són estrictament per al certamen i una mesura que no fa ni tres setmanes que s’aplica difícilment pot extrapolar-se a altres diades.

Però aquest és, precisament, l’element de debat: calia provar en tercera ronda un castell d’extrema dificultat quan en les dues primeres has caigut? I encara més si primer tens un intent desmuntat? És clar que, un cop li has vist el cul a la bèstia és fàcil dir si és mascle o femella, i ara resulta més còmode criticar que un 4de9 sense folre es tirés en tercera ronda i acabés caient un cop carregat. Si el cap de colla dels vilafranquins hi va anar era perquè –no n’hi ha cap mena de dubte– el 4 net estava plenament assajat i en condicions absolutes per descarregar-se. (Aquesta norma, però, no ha estat aplicada sempre en els dos darrers anys pels de Cal Figarot: el 4de10fm de darrera ronda al Sant Fèlix del 2016 no es podia dir que fos un castell per descarregar en les condicions en què es va haver de refer).

Enguany, els verds han fet el 4de8 net a assaig tretze vegades (una barbaritat!) i divendres passat l’havien posat damunt la pinya fins a dosos per segon cop aquesta temporada. De fet, Bach considerava que del programa que els vilafranquins tenien en cartera, el 4 sense folre era el castell que tenien més a l’abast, però va preferir atacar el 3 i la torre abans perquè ja els havia descarregat enguany. Anar en tercera ronda pel castell teòricament més al seu abast tenia una missió fonamentalment psicològica per a una colla que enguany ha caigut més del que està acostumada. Però també tenia la convicció de treure un castell que el full de ruta indicava que hauria d’haver-se fet abans a plaça.

Insisteixo, a misses dites, les paraules són massa valentes –i de catedràtics el món casteller n’és ple–, però el quid de la qüestió rau en, si després de dues caigudes, encara que tothom estigui més o menys bé, cal continuar forçant la màquina a aquests nivells. Els verds tenen una (coratjosa) mentalitat guanyadora que els fa mantenir l’ambició elevada en cada moment i en cada diada; altres colles també punteres –no obsessionades per guanyar en cada diada, com els Minyons– probablement haguessin redefinit la tercera ronda en uns altres termes. Són dues maneres diferents d’entendre els castells, totes dues resulten vàlides i totes dues ens han permès arribar al moment extraordinari que viuen els castells en l’actualitat.

Però les dades en el que portem de temporada són prou aclaridores: la gamma més extraordinària –és a dir, el 2de8sf, el 4de9sf, el 3de10fm i el 4de10fm– ha registrat cinc estructures descarregades, vuit coronades, quatre que han quedat en intent i quatre desmuntades. És a dir, davant les cinc completades hi ha hagut dotze caigudes. La temporada del 2016 va malacostumar les colles i els aficionats. Que es descarreguessin dotze dels vint 3de10fm (un dels quals es va desmuntar) i quatre dels cinc 4de9sf que es van tirar va resultar un fet inhabitual, que, malauradament, el 2017 està encarregant-se de ressituar en els paràmetres d’anys anteriors. Llegir aquestes dades amb prou perspectiva i distància és ara un dels reptes cabdals. I aquesta setmana, encara més.

La gamma extraordinària 2017
Fins el 17 de setembre de 2017

SANTI TERRAZA

Foto 1: 4de9 fins a dosos dels Castellers de Vilafranca, divendres passat a assaig

Foto 2: 4de9 sense folre carregat per la Colla Vella, diumenge a Tarragona (F. Fèlix Miró)

Foto 3: 4de10fm carregat pels Castellers de Vilafranca a Sant Fèlix del 2016 (F. Clàudia Sauret)

Articles relacionats:

Èxits de categoria a preu car

Castells a l’abast que cauen

O descarregat o descarregat

Caure al Concurs farà més mal

La histèria dels punts