El maldecap d’inventar-se un pis

Dissenyar un 2de8 sense folre –com un 4de9sf i encara més un 3de9sf– és una obra d’arquitectura castellera que requereix una anàlisi minuciosa de les prestacions i possibilitats dels components del tronc per detectar on es pot crear el nou pis. Acostumats a adaptar les estructures superiors (siguin amb folre o amb manilles) al model dels castells de 8 a base de reduir pes o de canviar de posicions alguns castellers, encarar una construcció que disposa un pis més el tronc suposa un dels reptes tècnics més grans als quals s’enfronta un cap de colla que vol encarar-se amb aquests castells estratosfèrics. Les torres de 8 sense folre plantades enguany pels Castellers de Vilafranca i la Colla Joves ho posen de manifest i, a més, mostren diferents maneres de com i on situar aquest pis nou.

Quan el 1999, els Castellers de Vilafranca van assaltar la torre de 8 sense folre i van coronar la primera a l’Era moderna, la ubicació del nou pis va ser el principal maldecap que va haver d’abordar el seu cap de colla, Francesc Moreno, Melilla. Els primers dissenys apuntaven a fer créixer la torre per baix, però –amb dos segons potents, com Sergi Via i Fèlix Miret– aquesta empresa resultava excessivament complicada. Finalment, l’opció triada va ser la de mantenir l’estructura de la torre de 7 a segons, terços i quarts (que eren quarts, quints i sisens, respectivament, de la de 9 amb folre i manilles, que aquell any van descarregar sis cops), però amb una petita variació: un terç de la 7 es va mantenir, mentre que l’altre va ser el que feia habitualment al mateix pis la de 8 amb folre. El canvi més rellevant a l’hora de dissenyar el castell net va ser adaptar una parella de quints que pujaven al quart i al quint respectivament en castells de 8. Era el punt més fràgil del castell –sumat al pes extra que havien d’assumir els tres pisos inferiors–, però va permetre mantenir un pom de dalt que no era excessivament lleuger.

Des d’aquella primera torre de 8 sense folre carregada, les fórmules adoptades pels verds i les altres dues colles que han bastit aquesta construcció (Colla Vella i Colla Joves) han estat diverses, tot i que sempre s’han enfrontat al mateix repte. El 2de8 sense folre descarregat per la Joves diumenge passat –i coronat per Sant Fèlix– ha permès mostrar una altra manera d’exhibir el fràgil i esvelt 2de8 sense folre. L’èxit de diumenge a la plaça del Blat ha estat la culminació del minuciós pla de treball iniciat l’any passat al carrer Gassó i portat fins a la màxima expressió aquesta temporada.

El 2de8sf de la Joves ha crescut, literalment, per baix. És a dir, del terç en amunt és l’esquelet del 2de9 amb folre i manilles a partir del quart. Els dos terços del 2de8sf (Francesc Ramon i Jaume Galofré) són els quarts de la torre emmanillada, mentre que els pisos superiors –gràcies a un pom alleugerit de pes– han conservat posició. Els intents de l’any passat ja mostraven aquest disseny, però amb algunes variables (Fede Gormaz anava al terç amb Jaume Galofré). Enguany també s’ha canviat un quint, per lesió –tot i que de mida similar–, i s’ha aconseguit reduir el pes del pom.

La intensitat i constància en l’assaig –ja iniciada l’any passat– han acabat portant el bon resultat de Sant Fèlix i l’èxit de la Diada Nacional. La Joves ha fet enguany dos 2de8 sense folre sencers a assaig (amb xarxa), un abans del 30 d’agost i l’altre divendres passat. El 2de7 net l’han fet mitja dotzena de cops, el mateix nombre, pràcticament, de proves senceres fins aixecador. Aquesta intensificació en l’assaig és una de les principals carpetes del mètode actual de la Joves. Fa tres anys, quan la Joves va carregar el seu segon 2de8sf, gràcies a una innovadora alineació dissenyada per Tomàs Gormaz, al pati d’assaig només s’havia fet un únic 2de7 net.

El 2de8sf de diumenge passat presentava dos canvis menors respecte al de Vilafranca, però importants en una construcció que no admet cap errada: l’aixecador i l’enxaneta els van girar i cadascú va pujar per la rengla diferent i també van canviar un baix, que va permetre ajustar la mida encara més. Per construir el 2de8sf la Joves ha posat dues agulles (primes totes dues), que han garantit mantenir la mida oberta al terç, suficient per a que no s’estirés amb el pes a dalt. Els Castellers de Vilafranca, en canvi, en posen només una.

Els anys que la Colla Vella ha fet el 2de8 sense folre (2000, 2014, 2015) també ha optat per fer-lo créixer per baix, tot i que amb alguna petita variant. Al darrer 2de8sf van baixar un sisè de 2de9fm al quart de 2de8sf, que va permetre mantenir l’equilibri entre potència i pes lleuger. Els terços del 2de8sf (Manel Urbano i Joan Ibarra) també són els quarts del 2de9fm.

La fórmula verda, en canvi, presenta algunes variants, tot i que mostra un mètode similar: mantenir, en la mesura del possible, els pisos de dalt de la torre de 9 amb folre i manilles. La principal variable és de pes: els dos terços de la torre de 8 sense folre dels de Figarot són ferro pur i notablement més pesats que els de la Joves. Un d’ells, Carles Mata, de fet, va parar la tde8sf del 2015 a segons.

SANTI TERRAZA

Foto 1: Primera torre de 8 sense folre carregada a l’Era moderna (Castellers de Vilafranca, Tots Sants de 1999)

Foto 2: 2de8 sense folre carregat per la Colla Joves a la diada de Sant Fèlix

Foto 3: 2de8 sense folre carregat per la Colla Vella al Concurs del 2014

Articles relacionats:

Desmitificant la torre impossible

Sí, la Joves ha tornat

Els límits de cadascú

Tornen els millors verds en un memorable Sant Fèlix

 Com fer el 2de8 sense folre?