El dilema de com comunicar les lesions

Comunicar públicament una lesió o millor mantenir-la amb discreció en un ambient reduït per evitar alarmismes o sensacionalismes? Aquest és el debat que sovint han d’abordar les colles quan tenen una lesió d’aparent importància, si més no en els primers moments. És el que els va passar als Castellers de Vilafranca aquest dissabte al vespre, després de la caiguda del 4de9 amb folre carregat en tercera ronda en la diada dels Castellers de Sant Cugat.

La caiguda dels verds a Sant Cugat va ser impactant. Va ser un despenjament dels dos pisos superiors que van caure de manera directa; l’accident va despertar un cert estat d’alarma a plaça per l’impacte rebut per l’enxaneta. La ràpida i eficaç intervenció dels equips sanitaris va permetre neutralitzar la lesió de la petita, que va ser traslladada a l’hospital i on la mateixa nit va començar a evolucionar favorablement i fora de perill. Ahir diumenge l’enxaneta es millorava de l’impacte, a l’espera que aviat pugui tornar a casa.

L’espectacularitat de la caiguda, l’atenció que va haver de rebre la petita castellera al centre mateix de la plaça i la suspensió de la diada després de la caiguda (només faltava el tercer castell dels Castellers de Sabadell i els pilars) va disparar la preocupació més enllà de la colla i dels aficionats que eren a la plaça de l’Octavià. Per aquest motiu, els responsables dels verds van decidir fer pública la lesió, fugint, això sí, de donar detalls innecessaris. Els quatre tuits que la colla va fer a la mateixa nit per comunicar la lesió (vegeu imatge del costat), van tranquil·litzar la colla i els aficionats sobre l’estat de la petita, i agrair la professionalitat dels serveis mèdics i l’interès d’altres colles. Va ser una comunicació neutra i rigorosa, que va afrontar de cara l’accident, fugint sensacionalismes i, sobretot, controlant la comunicació per evitar que la informació quedés fora de context i de mesura.

L’anunci efectuat pels Castellers de Vilafranca és poc usual en les colles. Quan es produeix un accident de notable relleu, les colles viuen uns lògics moments de sotrac que no resulten fàcils de gestionar. En primer lloc, perquè les primeres hores de molts d’aquests accidents acostumen a ser d’incertesa (no va ser el cas del dels verds dissabte, que aviat es va saber l’evolució positiva de l’enxaneta). En segon lloc, perquè qualsevol informació d’un accidentat ha de ser lògicament acordada amb la família i, en molts casos, aquestes prefereixen que no es faci públic res. I el tercer punt, perquè un excés d’informació sobre un lesionat –o la seva descontextualització– por acabar tornant-se en contra de la colla i del conjunt del món casteller.

Tot i l’extraordinària expansió social dels darrers, la informació castellera està mancada avui de la normalització informativa necessària, tant respecte a la seva difusió com al seu tractament. Alguns dels casos recents de lesions han estat trets de context per alguns mitjans, com és el del component dels Castellers de la Vila de Gràcia que va patir una lesió medul·lar l’agost del 2013. També el tractament que el programa de Josep Cuní va efectuar, el maig del 2015, al cas d’una excomponent de la Jove de Vilafranca que no va tenir cap altra feina que escriure un llibre per explicar una lesió que va tenir la seva filla en un castell provocada per ella mateixa.

En canvi, el cas recent de la Jove de Tarragona ha estat correctament gestionat per la colla, que va emetre un comunicat de seguida aportant la informació imprescindible, aturant especulacions i demanant als mitjans el lògic respecte a l’accidentat, la família la colla.

El debat sobre com gestionar informativament una lesió no està resolt, ni de bon tros. Les jornades de prevenció de lesions que cada any organitza la Coordinadora de Colles Castellers de Catalunya (CCCC) va tractar l’any passat a Salt aquest debat, exposant visions, anàlisi i casos diversos en un sentit i un altre: els partidaris de no amagar la informació i fer-la absolutament transparent i els qui prefereixen neutralitzar, en la mesura del possible, la comunicació per evitar-ne usos indeguts que afectin el fet casteller. Entre les dues opcions –flexibles, totes dues– hi ha una àmplia gamma cromàtica de grisos, que permeten extreure conclusions i exemples encertats segons els casos. L’espectacularitat que desprenen els castells i l’impacte visual que generen les caigudes –sumades a un element de risc, controlat, però risc– poden derivar en l’exageració informativa de les lesions i en una cobertura desproporcionada en comparació amb accidents en altres disciplines, siguin socials i lúdiques o esportives. A això se li suma el desconeixement que hi ha en la immensa majoria de les redaccions dels mitjans sobre els castells, que limiten una visió suficientment rigorosa en el tractament.

SANTI TERRAZA

Foto 1: 4de9 amb folre carregat pels Castellers de Vilafranca, dissabte a Sant Cugat

Foto 2: Tuits dels verds informant de la caiguda

Articles relacionats:

Fortaleses, por i mala consciència

El límit de les caigudes

O descarregat o descarregat

Caure al Concurs farà més mal

Què podem aprendre del projecte del casc?

Sense casc, no hi ha castells

Més segur del que sembla

“És el rigor…”