Els límits per trencar

Es pot superar l’actual límit dels castells? L’eterna pregunta. I probablement aquesta definició –l’eterna pregunta– forma part de la resposta. Si el món casteller es planteja constantment com de factible pot ser un sostre encara més alt és, lògicament, perquè constantment els sostres creixen i cada nova passa històrica –les que ja no es conten per temporades si no per jornades– interpel·len les colles sobre com estrènyer encara més l’autoexigència i aconseguir millors resultats. L’evolució des del 1993, quan va arribar el primer gamma extra de l’Era moderna, demostra que sí, que efectivament ha de ser possible créixer. Quan els 10 pisos es contaven amb una mà, deixen de ser extraordinaris i arriben a mitja temporada. Quan sembla que el límit és el 3, els Minyons de Terrassa descarreguen el 4. Quan amb això es toca sostre, els Castellers de Vilafranca i la Colla Vella també els descarreguen, com van fer la temporada passada. A més, els acompanyen d’indomables castells sense folre (o nets), que enguany tenen major protagonisme i presència que els de 10 Aquí cal sumar-hi que el selecte grup de la gamma extra cada vegada és menys selecte (fins a nou colles han superat el 3de9 amb folre, set en la temporada actual), que els castells de la gamma més extraordinària (els de 10, el 4de9sf i el 2de8sf) estan a l’abast de més colles i que el creixement exponencial dels darrers temps farà que alguns equips tècnics de les colles de segona línia vagin dibuixant un folre al 5 o unes manilles a la torre al tram final de les planificacions de temporades, com ja s’ha vist amb l’atac dels Castellers de Barcelona al 5de9f o els assaigs de torre de 9 amb folre i manillas dels Xicots de Vilafranca i els Nens del Vendrell.

Però la clau de volta d’aquesta resposta és saber quan, de quina manera i si amb els actuals ingredients del funcionament casteller un hipotètic creixement és possible amb el recorregut que seria desitjable. I aquí hi ha consens. Diverses veus que han experimentat de prop els salts més espectaculars dels darrers temps coincideixen que és possible anar a més, i que el sostre pot créixer aquest mateix any amb la torre de 9 sense manilles, el 9de9 amb folre o el 3de9 sense folre, castells que s’han treballat al llarg dels darrers mesos.

Els Castellers de Vilafranca s’han plantejat tornat a treure-li les manilles a la torre de 9 (que fins ara han carregat en tres ocasions). El seu cap de colla, Toni Bach, reconeix que “quan tens un castell com aquest tan treballat no el pots abandonar i a dia d’avui l’hem de seguir perseguint”. Estructures com les del 3 o 4de10 sense manilles, en canvi, s’han de plantejar a més llarg termini, amb un període de dos o tres anys, i lògicament seran més cares de veure. I tot això tenint en compte que no sempre els resultats d’aquest treball acaben sent una garantia, com van poder comprovar els Minyons amb la torre de 8 sense folre, descarregada a l’assaig però que va quedar en intent a la seva diada l’any passat.

La Vella és una de les colles que durant el 2016 va ensenyar al món com d’avançat està aquest nou sostre al Concurs de Castells de Tarragona; ho recorda un orgullós Manel Urbano, qui veu lògic que l’actual evolució del món casteller portarà algun sostre més, “però aquesta resposta també l’hauria donat l’any 2000”, assegura, tot i que reconeix que l’evolució no podrà ser sempre al ritme actual i que “la veritat d’això no crec que la sàpiga ningú”. L’excap de colla rosat té clar que, tal com es treballen els folres i les manilles i veient el compromís als assaigs, “és factible aconseguir el 3de9sf o posar un castell net sobre un folre relativament aviat”. Malgrat tot, també proposa un bany de realisme: “es poden cremar cartutxos aprofitant el moment àlgid del món casteller, però cal veure si la dinàmica continua perquè hi ha experiències de colles que s’han mantingut a dalt de tot i d’altres que han fet pujades i baixades, i això també s’ha de tenir present”. En termes generals, però, l’evolució dels castells de gamma extra és ascendent i pràcticament continuada, enguany amb més pes dels castells extres sense folre que els de 10 emmanillats.

Hi ha prou castellers? Perquè el sostre sigui més alt cal indiscutiblement que la base sigui més gran, però amb un centenar de colles i pràcticament tot el territori català cobert a priori (amb l’única excepció del Pirineu Occidental) pot semblar difícil que la massa social continuï creixent. L’expresident de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, Miquel Botella, sosté que hi ha marge perquè, malgrat que els castells són coneguts arreu i se’n practiquen a tot el país, “per exemple dos terços de la població catalana pensa que són una activitat perillosa o molt perillosa”, com conclou un dels estudis de la CCCC. Botella té clar, això sí, que serà un procés molt lent (ho demostra el fet que, en el fons, el 90% dels gamma extra que s’estan fent ara ja es van descarregar a finals del segle XX i ara s’estan fent més habituals). Botella també té clar que d’aquí a cinc o deu anys, i tal com està el mapa de colles, el centre de gravetat del pes casteller pot canviar lleugerament i ho focalitza en l’entorn metropolità de Barcelona, “on encara està a les beceroles” i per on pot créixer molt.

El límit no és a l’alçada. Però fins a quin pis ens podem imaginar? Amb unes estructures ja molt alleugerides, difícilment es pot continuar traient pes en alçada i, per tant, per dalt és molt complicat créixer. El nivell s’ampliarà traient manilles o col·locant puntals, “però el problema és que l’alçada no s’aguanta sola”, diu taxatiu Jaume Rosset, membre dels Minyons de Terrassa i que va ser director mèdic de la Coordinadora. “Arriba un punt que aquests milers de quilos, les dotze tones d’un 4de10fm, el cos humà no les pot aguantar”. Segons Rosset, el món casteller flaqueja actualment per les pinyes, “perquè s’està arribant als límits d’aglomeració de gent: una cosa és muntar un folre, les manilles i un tronc i que s’aguanti i l’altra és veure què passa quan tot això no s’aguanta. El col·lapse d’un folre en una pinya està generant lesions que ens han de fer arrufar el nas; el límit és això”. Rosset ho xifra en les 140 persones que aproximadament ara es poden col·locar sobre una pinya.

A més, aconseguir unes pinyes prou nombroses –primer repte difícil– tampoc no és cap garantia, perquè “estem en posicions complicades, amb colls en males posicions i sense gaire marge per millorar la prevenció. Encara que no s’ensorri som en un límit”. De fet, en aquest punt serà interessant veure l’evolució del projecte dels Castellers de Sants per minimitzar els riscos dels castellers del peu. És evident que amb un sostre més alt el risc també és més alt, però Manel Urbano qüestiona que augmenti de forma exponencial: “hi ha hagut èpoques de la història dels castells en què els 4de8 eren més perillosos que alguns 4de9 amb folre que puguem fer avui”, recorda. L’excap de colla de la Vella subratlla la importància de limitar el risc amb molt d’assaig i una bona planificació, així com amb un fort respecte pels castells sense folre: “en una immensa majoria, s’estan tirant quan creiem que estan a l’abast”.

La torre de 10. En l’equació formada pel risc, la viabilitat tècnica i les possibilitats per nombre de camises es poden dibuixar propostes com el 4de10 sense manilles, una estructura que algunes colles s’han començat a mirar, així com el 9de9 amb folre, a banda del 3 net. N’hi ha d’altres, però, que inclouen els coneguts puntals (dits també ajuts), com el pilar o la torre. Els Minyons van començar a estudiar la torre de 10 amb folre, manilles i puntals la temporada passada; és una de les estructures d’aquesta família que necessita menys folre i amb les manilles i els puntals tot plegat s’acostaria a un volum similar de pes del 4de10 amb folre i manilles, explica Jaume Rosset. “Un límit frontera, però encara assumible també des del punt de vista del risc”, apunta. Els verds també es van mirar la torre de 10 amb puntals quan van treballar el pilar de 9 (Tots Sants, 2002), però “tot ha canviat molt des d’aquell moment; són castells que necessites molta gent i cal fer canvis; no es poden replicar els mateixos folres i manilles allà dalt”, conclou Toni Bach.

I el 9de9 amb folre? Jaume Rosset té clar que és possible i Toni Bach i Manel Urbano hi coincideixen: “amb ganes i gent tot és factible”. L’excap de colla rosat reconeix que seria un castell molt bonic de veure, “no per la dificultat d’execució sinó per poder entrelligar-ho tot: molta canalla de 9, castellers de tronc de 9, molt folre, molta pinya…”. Bach afegeix que si es fa amb tres enxanetes, “ho veig molt ràpid d’aconseguir”, i encara que n’han parlat, “aquesta no és una prioritat dels Castellers de Vilafranca”. A la Jove de Tarragona, una altra colla solvent amb el 9de8, reconeixen que va ser una prova de reclam l’any passat i que hi han jugat, però sense acabar de plantejar-se’l seriosament. El cap de pinyes, Biel Altès, explica que “requereix un treball molt específic i molt dur, de més d’un any, per aclarir com ha de ser la pinya, a banda de totes les camises que ara mateix no hi ha”. En canvi, la Vella té el 9de9 amb folre com un dels possibles reptes de la diada de Santa Úrsula. Ahir a l’assaig van posar-hi quints amb part del folre dalt.

De fet, la quantitat de gent és, en efecte, un altre dels condicionants per poder treballar amb garanties aquests nous reptes als assaigs. Es fa indispensable rendibilitzar encara més les hores, una de les claus de volta que han portat el fet casteller als límits d’avui. La Jove, per exemple, fa dos assaigs i mig a la setmana (dos de generals i un d’específic per al 2, els folres o el pilar, per exemple). Així doncs, assajar els castells per parts, per exemple aprofitant les columnes un dia i fent treball de folres un altre, pot ser una alternativa durant els primers trams de la temporada; igualment les colles hauran de continuar exprement la imaginació per trobar les fórmules que omplin els assaigs.

Des de la Jove de Tarragona, que als darrers anys ha demostrat una gran capacitat de mobilització per les grans cites, expliquen que el problema no és tant tenir la gent, perquè en aquest punt del territori si el dia i els objectius s’ho valen “t’apareix de sota les pedres”, sinó fer-ho de forma continuada i amb proves grans des del març a l’assaig. Altés aplaudeix el model de calendari de la Vella: “combinen diades de màxims amb diades de mínims on poden fer el que vulguin”; i pel que fa a la regularitat, “tampoc no es necessita la mateixa gent per fer un 3de9 amb folre al març que al novembre”, argumenta Toni Bach. Miquel Botella hi afegeix una altra derivada: la diferència d’actituds que hi ha en funció de les actuacions: “caldrà veure si és més factible plantejar-se aquests castells en diades més col·laboratives que en d’altres on cadascú compta només amb la seva parròquia”.

Marge per aprendre. D’entre totes les variables, Manel Urbano encararia la feina per al que ell creu que és el motor número 1 de tota colla: la canalla; “és el que fa créixer els castells” i per això creu que aquests grans objectius no poden fer perdre de vista la importància de mantenir el treball diari, el motor número dos és el volum de pinya i folres”. Però un altre dels ingredients indispensables per aixecar el sostre casteller serà la rapidesa. En aquest punt, Toni Bach mira el potencial exterior i pensa en l’experiència dels govindes indis: “a baix no tenen una base forta i els cal velocitat; s’ajuden amb unes escaletes, estan traient moviments enganxats al tronc perquè pugis de seguida; hi ha coses que podem aprendre”. Evidentment, la llibreta també es pot treure mirant els Xiquets de Hangzhou, que van irrompre a Catalunya amb un impressionant 3de9 nou amb folre i l’entrada al món casteller també els ha donat per alguna inspiració: “per fer el 4, omplien el forat del mig que queda entre les agulles amb una persona”, recorda anecdòticament Urbano per explicar que “a milers de quilòmetres de distància els caps també pensen i potser alguna de les coses que ells s’empesquen autònomament després es pot incorporar”.

Créixer per fora. Però la jornada de dissabte del Concurs de Castells 2016 va plantejar l’interrogant del potencial que també hi ha més enllà de les fronteres catalanes per veure ampliar el sostre casteller. Manel Urbano creu que els de Hangzou tindran una evolució “ràpida i consolidada”, però que encara tardaran a créixer als nivells més alts. Després d’haver aconseguit el 3de9f i el 2de8f “toquen uns anys que no ens sorprendran amb el 2de9 amb folre i manilles, més aviat amb el 5de8, per poder créixer fort més endavant”. Toni Bach hi afegeix que en una visita a l’assaig vilafranquí no estaven embadalits amb el 3de10fm sinó amb els nets: “ho veuen factible, amb poca gent però molt treball creuen que ho poden fer, el tronc el poden afinar, estudien l’evolució i segur que la temporada que ve fan el pilar de 6”. Evidentment, la dificultat dels castellers internacionals és trobar la motivació sense el caliu d’una plaça i “Tarragona els va motivar moltíssim”.

Per tant, Tarragona 2018 al diumenge? “Ja no m’atreveixo a dir res” conclou rialler Urbano. Més clar ho té Miquel Botella, qui veient les motivacions particulars del cas de Hangzhou i assumint el potencial demogràfic, econòmic i social de la zona assumeix que, si les intencions dels responsables xinesos de la colla continuen, “en tres anys ens igualen”. I si el procés que s’ha produït amb aquest cas es dóna en altres empreses de l’entorn asiàtic “no tenim res a pelar des del punt de vista de l’alçada dels castells”.

JORDI CÒDOL

Aquest article va apreìxer publicat a l’Anuari Castells 2017 i ha estat adaptat i actualitzat per a l’ocasió

Foto 1: Un membre de la canalla dels Xiquets del Serallo jugant al Concurs de Tarragona d l’any passat (F. Emilio Barruz)

Foto 2: 4de10 amb folre i manilles de la Colla Vella a Reus el 7 d’octubre (F. Fèlix Miró)

Foto 3: 2de8 sense folre de la Colla Joves al Vendrell el 15 d’octubre (F. Fèlix Miró)

Foto 4: Torre de 8 sense folre dels Castellers de Vilafranca a Reus el 7 d’octubre (F. Fèlix Miró)

Foto 5: 4de9 sense folre de la Jove de Tarragona al Vendrell el 15 d’octubre (F. Fèlix Miró)

Articles relacionats:

Anyada extraordinària, malgrat tot

L’ABeCeDari actual dels castells

L’evolució de les manilles

El mite de 10

Els riscos de l’èxit

El Vendrell es desflora i Sants s’emmanilla