La Santa Úrsula de les emocions

La diada de Sant Úrsula mereix ser analitzada des de molts punts de vista. Podem parlar estrictament de castells, podem treure conclusions des del punt de vista de cada colla, podem analitzar-ne detalls d’organització (horari, durada, sistema de rondes…), podem analitzar la reacció del públic… Sempre s’ha dit que Santa Úrsula és una diada especial, en la que s’hi respira essència castellera, en la que sempre cal tenir en compte el factor de la rivalitat, en la que els castellers tenen un plus de nervis de més que condicionen els castells. La Firagost i la Diada Nacional es fan a la mateixa plaça i han permès veure grans castells, però tot i ser el mateix escenari i tenir els mateixos actors, no tenen res a veure amb Santa Úrsula. Fer un 2de8sf per la Diada Nacional és molt gran, però fer-lo per Santa Úrsula té un punt de dificultat afegida pel que significa per a les colles de Valls aquesta diada. Qualsevol anàlisi de l’actuació de diumenge cal que tingui en compte aquest factor, que té una evident component emocional que és absolutament determinant.

Si, a més, la diada té elements externs que influeixen en les emocions, hi estem afegint dificultats complementàries. És el cas de la Santa Úrsula d’enguany. El món casteller ha hagut d’improvisar molta litúrgia aquesta temporada per exterioritzar sentiments col·lectius que han tingut en les actuacions castelleres una forma d’expressar-se. Una litúrgia que ha anat des de la improvisació d’una trobada de pilars a Gràcia pocs dies després dels atemptats de Barcelona i Cambrils del mes d’agost, fins a la suspensió de diades clau de la temporada, com va ser la de Sant Magí, perquè no fer castells quan toca per causa de força major és també una litúrgia. Per Santa Úrsula, la imatge de l’alcalde de Valls, Albert Batet, flanquejat per dos consellers del Govern legítim de Catalunya i pels caps de colla i presidents de les colles durant la lectura del manifest era molt potent. El guió triat (manifest, pilars de cara al poble i el cant d’Els Segadors) hi va ajudar. A prop de la meva posició a la plaça vaig veure llàgrimes. Els castellers són persones que també tenen emocions, i a les emocions castelleres s’hi afegien en aquesta Santa Úrsula altres emocions que cadascú havia de gestionar com bonament podia. Negar que aquestes emocions afecten a l’hora d’executar una activitat física al límit sembla poc encertat. En aquest sentit, no ens ha de sorprendre que una de les imatges més difoses de la diada no fos cap castell, sinó el moment en què el quart del pilar de 8 de la Vella, Cèsar Torrijos, es va dirigir a les autoritats del balcó i, assenanyalant-les amb el dit, els va dir un “no afluixeu” que en el context polític d’aquests dies té una força evident.

Colla Vella inconformista

Si parlem estrictament de castells, cal llegir la diada des de l’òptica de cada colla. En el cas de la Colla Vella, l’actuació permet afirmar que, punts en mà, vam ser testimonis de la millor actuació de la història de la colla i, en canvi, la celebració no va ser la que tocaria en aquesta circumstància. Si a qualsevol casteller de la Vella li demaneu quina és la seva millor actuació us dirà que va ser la de l’any passat, la dels dos castells de 10 i el 4de9sf descarregats. La Colla Vella s’ha tornat molt inconformista i no en té prou amb només carregar dos dels castells que va portar a plaça, encara que siguin d’una dificultat estratosfèrica, com el dos de vuit desfolrat i el quatre de deu emmanillat. Si els van portar a plaça és perquè estaven per descarregar, però era Santa Úrsula i això pesa. En el cas del 2de8sf, fer-lo just després de la litúrgia prèvia que comentava abans, devia pesar. Podien no haver començat per aquest castell, però era Santa Úrsula i al costat tenien a l’altra colla, que es presentava a plaça amb el mateix castell com a clar objectiu. Descarregar-lo era un cop molt fort a la moral de la Joves. Fer-lo després que l’altra colla te’l descarregués una altra vegada, suposava encarar-lo després d’haver rebut la colla el cop molt fort a la moral. En aquesta disjuntiva, era lògic que la Vella, afavorida en el sorteig de l’ordre d’actuació, comencés atacant la bèstia indomable. Les dues colles arribaven a la Plaça en plena forma, però amb desigualtat de nivell i gamma de castells possibles. El 2de8sf, però, estava en les previsions de les dues bandes de la plaça, era l’únic castell, a més del pilar de 8, que permetia guerra.

Després va venir el 4de10fm, carregat després d’haver-ne desmuntat un peu i amb alguns problemes d’entrada. La Vella és l’única colla que ha coronat aquest castell aquesta temporada i, dels cinc cops que l’ha intentat des de l’any passat, en els cinc casos li ha fet l’aleta. Li han trobat la mida –més que en el 3de10fm, que els ha quedat pendent– i després d’haver-lo descarregat a Reus per sorpresa de tothom, hi tenien confiança. El peu desmuntat i Santa Úrsula van passar factura. En canvi, a la tercera ronda, la Vella regalava al món casteller un 4de9 sense folre que va deixar bocabadat tothom per la seva execució, fregant la perfecció. Quin castell! Si el del Concurs de l’any passat ja havia generat sensacions similars, el d’aquesta Santa Úrsula hi ha una certa coincidència a considerar que va ser encara millor. Aquest castell conserva encara la seva condició de castell mític i la Vella se sent orgullosa de ser-ne la colla dominadora. Però si continuen fent-lo així, al final el 4de9sf deixarà de ser mític. El castell total feia pujar la moral de la colla, no contenta per no haver descarregat els castells anteriors. Al final, el pilar de 8 amb folre i manilles servia per rubricar una actuació complexa i difícil, colofó d’una temporada complexa i difícil per a la Colla Vella que, al final, ha donat grans fruits i grans registres a la reina del Portal Nou. Albert Martínez pot estar content, i la colla pot estar també satisfeta del balanç de la primera temporada d’Albert Martínez com a cap de colla. Però potser no ho estaran del tot, perquè l’inconformisme s’ha instal·lat a la colla, que mai en té prou i sempre vol crèixer.

Diada injusta per a la Colla Joves

Hi ha dues imatges que resumeixen molt bé el que s’ha viscut la Colla Joves aquesta temporada. La primera es va produir el divendres anterior a Santa Úrsula, a quarts de 3 de la matinada, durant l’arenga que el president de la Colla Joves, Cels Galofré, va fer davant els membres de la colla. Va venir a dir que, més enllà del que passés diumenge, calia donar per tancada la temporada en aquell assaig i va demanar un aplaudiment al cap de colla per la feina feta. La resposta dels castellers va ser unànime. La segona imatge és similar, però té el mèrit del fet que es produïa en acabar-se una actuació que no els va sortir bé: després d’atendre els mitjans de comunicació, el cap de colla, Francesc Ramon, va entrar a l’ínfim espai que la colla té reservat a l’Ajuntament, on hi havia força de la gent que formen el nucli dur de la colla. Just entrar Ramon, va produir-se un aplaudiment espontani que concentrava moltes de les emocions viscudes, i no només de la Santa Úrsula viscuda, per oblidar. En altres circumstàncies parlaríem que el cap de colla estaria sent qüestionat, però no és el cas, al contrari. Perquè el que ha fet la Colla Joves aquesta temporada és recuperar el pols social perdut, necessari per afrontar els reptes castellers que els han de consolidar novament en el llistat de les grans colles. Sense una colla cohesionada no es poden fer grans castells, i l’any passat la cohesió social en el segon tram de la temporada va tocar fons. La gran quantitat de gent als assajos, els nous castellers estrenats, la motivació que han generat el pilar i el 2de8sf, i com s’han anat fent passos endavant aquesta temporada són els grans èxits de la Joves aquest 2017. Alguns castells han arribat. D’altres eren impossibles en aquest context. Però la collita de l’any que ve promet, pel que s’ha aconseguit sembrar aquesta temporada.

Per això, Santa Úrsula va ser molt injusta amb la Colla Joves. És cert que confiar-ho tot al 2de8sf és molt arriscat, per la fragilitat d’aquest castell, que se te’n va sense avisar. Però hi confiaven cegament, especialment després de l’espectacle que, amb aquest castell, la colla va oferir a El Vendrell la setmana anterior. La Joves ha tingut tanta feina aquesta temporada que no ha tingut temps d’obrir el ventall de castells possibles. El cinc ha arribat tard, el castell de 10 era implantejable, el quatre net està encara lluny… Tot s’ha treballat, però la temporada s’ha fet curta. Per això, la segona carta amagada era una altra operació d’alt risc: enfrontar-se amb el 3de9fp per Santa Úrsula –aquesta Santa Úrsula– era molt agosarat, però vist el ventall de castells a l’abast, calia intentar-ho. No va sortir bé. Potser perquè Cels Galofré intuïa què podia passar, donava per tancada la temporada en l’últim assaig. Perquè aquell assaig multitudinari era el símbol més clar de la prioritat que s’havien fixat els dirigents de la colla des de l’inici de la temporada: fer feina portes endins. Si aquesta feina es fa bé –que hi ha senyals que s’ha fet bé–, els castells ja arribaran.

Va ser injust el cop de no arribar a carregar el 2de8sf a la primera ronda i va ser injust només carregar-lo a la tercera ronda. I, sobretot, va ser injust no arribar a fer l’aleta al pilar de 8 amb folre i manilles, al final. Injust perquè Santa Úrsula no va fer possible que es vegés la feina feta, que sí que s’havia vist en altres moments i en altres places. Injust perquè tota la il·lusió acumulada al carrer de’n Gassó durant mesos no es va traduir en resultats en la gran diada. En qualsevol cas, està clar que la feina pendent a la Joves és ingent, però també sembla que clar que les bases estan ben fixades. Els aplaudiments rebuts pel cap de colla són un bon senyal.

Santa Úrsula, doncs, carregada d’emocions, de les castelleres i de les altres. Potser el gran mèrit sigui el fet que, malgrat tot, continuem fent castells, i quins castells!

FRANCESC DOMÈNECH

Foto 1: Cèsar Torrijos, de la Colla Vella, dient “no afluixeu” a les autoritats. (Foto: Imatge de la retransmissió televisiva de la Xarxa)

Foto 2: 4de9sf de la Colla Vella (F. Fèlix Miró)

Foto 3: 2de8sf carregat per la Colla Joves (F. Fèlix Miró)

Notícies relacionades:

La Vella manté el seu regnat

Una Santa Úrsula amb protesta

Santa Úrsula i els castells de 9

La mare de totes les actuacions… i més

Santa Úrsula demana canvis

La temporada més estranya