La temporada més estranya

El 2017 tenia el difícil repte col·lectiu de superar un 2016 d’excel·lències i de rècords diversos, tant en les construccions de major dificultat com en el nombre de colles que assolien els 8 o els 7 pisos. En plena recta final de la temporada –i amb un final d’estiu i un començament de tardor marcat per les mobilitzacions i les aturades–, les dades apunten que difícilment s’igualaran els resultats globals del darrer curs, però sense que això hagi comportat cap sensació col·lectiva de fracàs. El col·lapse mental –barrejat amb la il·lusió, la indignació i la incertesa– que està provocant la situació del país està relativitzant el pes significatiu que tenen els castells per a la majoria dels qui els practiquen. És una sensació de lleugeresa en l’ambient, on–amb tots els matisos del món– fa l’efecte que els grans èxits no siguin tan celebrats i les ensopegades no facin tant mal.

Avui és dimarts, dia d’assaig per a la majoria de colles. En plena recta final de temporada, un dimarts és una cita marcada en vermell en l’agenda de la majoria de castellers de les colles que assagen aquest dia. Però, previsiblement, els locals d’assaig avui tindran una assistència inferior i un nivell d’atenció i concentració també menys transcendental. Les protestes convocades a les 7 de la tarda davant les seus de les delegacions territorials del Govern de l’Estat i les organitzades també al vespre davant diferents ajuntaments passaran factura als caps de colla. Hi passaran factura perquè tindran menys castellers i perquè bona part dels que hi siguin tindran una part del seu cap –i del seu cor– en una altra banda. No és un fet nou enguany.

Aquesta tònica es manté des de fa setmanes o, de fet, mesos. Ja es va fer evident amb els atemptats terroristes del 17 d’agost, que van suposar suspendre assaigs i actuacions com les de Sant Magí i la Festa Major de Gràcia. I després va persistir amb les jornades del 20 de setembre, quan la Guàrdia Civil va irrompre en diferents seus de la Generalitat per emportar-se material i detenir dirigents institucionals. Els dies posteriors, amb l’1 d’octubre en l’horitzó immediat –que va suposar suspendre o avançar les diades previstes inicialment per a aquell diumenge– i la posterior aturada en protesta per la repressió policial també es van sentir en els locals de les colles. Assaigs suspesos, actuacions ajornades o directament suprimides, canvi de prioritats en els objectius personals i col·lectius…

Amb tot, aquest estat general que es percep en l’ambient de la comunitat castellera i de bona part del país té excepcions, a més d’una llarga llista de matisos. La mateixa Colla Vella va ser capaç d’anar a Lleida a fer el 5de9 amb folre hores abans del Referèndum –quan poca gent al país pensava en castells– i una setmana després va clavar el 4de10fm a Reus. També altres colles amb una implicació majoritària dels seus castellers en el Procés, com els Capgrossos de Mataró, estan vivint els seus moments més grans enmig de l’efervescència. El màxim moment d’eclosió del Procés també coincideix amb moments brillants de colles com els Bordegassos de Vilanova o els Tirallongues de Manresa. Un cas a part són la colles punteres. La Joves viu un moment pletòric gràcies al 2de8sf, però fora d’aquesta construcció els seus números són discrets, mentre que la Jove de Tarragona tancarà una temporada excepcional en registres, però que, per altres raons, no pot celebrar com caldria. El cas dels Castellers de Vilafranca és singular: no es troben al mateix nivell de l’any passat i han patit un nombre de caigudes massa elevat –i el que més preocupa a alguns dels seus dirigents, un nombre de camises inferior al d’altres temporades–, mentre que els Minyons actuals –a l’espera de les darreres actuacions– no són, ni de bon tros, els de les últimes tres campanyes.

Comparativa de castells de gamma extra, incloent tal dia com avui de l’any passat. Font: Base de dades CJXT / CCCC. En verd, la comparativa entre el 17 d’octubre de 2016 i de 2017, marcan l’any que hi ha millors registres descarregats.

El creixement del món casteller en els darrers anys ha estat constant i en progressió permanent, i cada final de temporada ha superat –i, en ocasions, ha rebentat– les dades de l’anterior. Enguany, en plena recta final, les dades de la temporada apunten que no es podran mantenir globalment els registres del 2016. A hores d’ara, només hi ha tres construccions de gamma extra que portin millors registres que el mateix dia de l’any passat (el 2de8 sense folre, el 5de9 amb folre i el 2de9 amb folre i manilles). El 4de9fa acumula eles mateixes consecucions que fa un any (i que el global de les tres darreres temporades), però hi ha altres castells notablement per sota, entre els quals en destaca un: el 3de10 amb folre i manilles. El colós, que l’any passat es va passejar per les places, enguany només s’ha descarregat dos cops fins al moment, tots dos de la mà dels verds.

La setmana de Santa Úrsula ha arrencat amb la detenció de presos polítics i una ràbia immensa entre la majoria dels catalans. Queden cinc dies fins Santa Úrsula i ningú no sap quin és el guió i si la incertesa pot afectar finalment el resultat a als assaigs i a plaça. Temporada estranya.

SANTI TERRAZA

Foto 1: 4de10 amb folre i manilles de la Colla Vella a Reus, el passat 7 d’octubre (F. Fèlix Miró)

Foto 2: Mobilització a Igualada, amb un pilar inclós, el passat 3 d’octubre

Articles relacionats:

Els límits per trencar

Anyada extraordinària, malgrat tot

El mite de 10

Els riscos de l’èxit