L’arquitectura d’un 3de9 sense folre

LLUÍS ESCLASSANS

Cap de colla dels Castellers de Vilafranca (2004-07)

Després de llegir l’article del Santi Terraza sobre la torre o 2de8 sense folre, intentaré fer una reflexió sobre el 3de9 sense folre.

L’any 2004, els Castellers de Vilafranca van fer un treball molt intens sobre la torre de 8 sense folre. La feina no va donar els seus fruits, ja que només es va poder carregar un parell de vegades. El 2005 la feina es va intensificar i és en aquests assaigs que comencem a donar-li voltes a la possibilitat de “jugar” amb el 3de9sf.

Tot i que certament el 2005, per a Tots Sants, els Castellers de Vilafranca vam portar a plaça l’intent més seriós fins aleshores, l’evolució del món casteller en molts sentits (condició física dels castellers, les hores d’assaig, la xarxa…) han fet que en aquests quasi dotze anys, les coses hagin canviat molt.

El Santi parlava d’inventar un pis en els castells nets. Exactament és això el que es va fer el 2005. Llavors –tot i que ja feia anys que es treballava el 3de10 amb folre i manilles–, el 3de9 amb folre no acostumava a ser tan alleugerit.

Així doncs, en l’intent de 3de9sf de Tots Sants, al quart hi havia dos castellers que no havien fet mai el 3de9 amb folre en aquest pis. El mateix passava amb els quints. És a dir, s’havien d’inventar. Més o menys es va optar per afegir una rengla al que era la torre de 8 sense folre, que vam fer per primer cop el 1999, però que encara no s’havia descarregat. Vist en perspectiva –tant a la torre de 8 com al 3de9, tots dos sense folre– eren pisos, en general, massa lleugers.

El 3de9sf es va començar a treballar seriosament després de la Mercè (fins Sant Fèlix, tots els esforços anaven encaminats cap a la torre de 9 sense manilles, que vam carregar per primer cop) amb molt poc temps per acoblar aquests dos pisos inventats. Els assaigs, però, van donar molt bones sensacions i vam decidir portar-lo a plaça. Però els assaigs van ser insuficients. El cert és que no vam complir les premisses que ens vam auto-imposar per portar-lo a plaça: la primera, posar dosos (que vam fer un parell de vegades, sense xarxa) i l’altre, fer el 3de8 net sencer; en aquest cas, vam arribar a posar la cassoleta i l’enxaneta entre els quints i els dosos.

Crec que aquí és on vam fallar. Per tenir més garanties, s’ha de fer el 3de8 net sencer, però en aquell moment no ens vam atrevir. També és veritat que la xarxa no era com les actuals, que estan molt més reforçades. Si no vaig errat, encara ningú no ha completat el 3de8 net en un assaig. En aquest aspecte veig moltes més similituds amb la torre que amb el 4de9 sense folre.

Actualment, les colles que s’enfronten al 2de8sf fan varis cops la torre de 7 neta, i fins i tot el castell complert amb xarxa. Els castellers del tronc agafen molta confiança i la pinya també pot tenir les sensacions i els tempos el més semblant possible al que es trobaran a plaça.

En canvi, en el cas del 4, tot i que les colles normalment fan el 4de8 net a assaig, no crec que sigui un pas indispensable, tot i que sí recomanable. L’estabilitat de l’anomenat castell total (no m’agrada el nom) és clara i evident.

Definitivament, al Concurs del 2016 la Colla Vella dels Xiquets de Valls va demostrar que aquest castell és factible. Estic segur que tard o d’hora el veurem a plaça.

El 2016, tant la Vella com els Castellers de Vilafranca –que també portaven en cartera al darrer Concurs– van fer més o menys les mateixes proves en els assaigs previs: 3de9 fins a dosos i 3de8 net fins a cassoleta. Però en cap dels dos casos no es van atrevir a posar l’enxaneta. En totes dues alineacions, el tronc tenia característiques similars pels perfils dels seus castellers.

Per observar millor les diferències amb l’intent del 2005 dels verds, ens centrarem amb el de la Vella. Tot i que no conec exactament totes les proves que es van fer, intentaré fer una radiografia d’un castell que es pot fer.

Evidentment, els segons han de ser molt potents i si pot ser experimentats en el 2 o el 4 sense folre. I si és en tots dos, millor. Al terç de la prova de la Vella hi anaven els quarts del 3de10 amb folre i manilles, dos dels quals també feien el 2 net; són castellers forts, però amb molt bona tècnica. Als quarts –i aquí un dels canvis de l’evolució respecte al de Tots Sants del 2005– hi anaven els quints del 3de10: boníssims, i un molt bon equilibri entre pes i potència. Al pis de quints passa el mateix que el de quarts: són noies de poc pes i tècnicament exquisides i que acumulen l’experiència d’haver-lo fet ja abans en aquest pis. A partir d’aquí, a sisens convé que siguin el més petits possibles, mentre que la canalla ha de ser extremadament ràpida i lleugera; el que sempre dic: finet no vol dir lent. Està clar que és un castell que el gas és importantíssim i un segons de més en la durada poden arribar a ser decisius.

Som davant d’un tronc que es creu el castell; doncs, en certa manera cadascú ja l’ha fet en el seu pis. O sigui, aquí no hi ha cap pis inventat. I aquesta és la clau. En aquest cas, els pisos claus podrien ser els segons i terços, ja que normalment van tapats i agafats. Perquè, si afegim el 3de9 sense folre de la Colla Vella al darrer Concurs i el folrem, estaríem tots d’acord que el descarregarien.

La bona alineació, sumada a una disciplina d’assaig tres dies per setmana, al compromís del tronc i –molt important– a la xarxa, individual o doble –per a que permeti assegurar les condicions d’anar al límit sense por de prendre mal en una caiguda– el 3de9 sense folre pot ser una realitat. Llavors sí que podem dir que s’ha fet El Castell. Amb majúscules.

 

Foto 1: Intent de 3de9 sense folre de la Colla Vella (Concurs 2016)

Foto 2: Intent de 3de9 sense folre dels Castellers de Vilafranca (Tots Sants 2005)

Foto 3: Assaig de 3de9 sense folre dels Castellers de Vilafranca (octubre de 2005)

Foto 4: Assaig de 3de9 sense folre dels Castellers de Vilafranca (setembre 2016)

Foto 5: Assaig de 3de9 sense folre de la Colla Vella (setembre 2016)

Articles relacionats:

El 3de9 sense folre truca a la porta

Arriba l’hora del 3de9 sense folre

El 3de9 sense folre, la propera frontera

El maldecap d’inventar-se un pis