El ‘Pla Renove’ de la màquina verda

Ja fa tres anys que els Castellers de Vilafranca han après a conviure a dalt de tot del món casteller amb altres colles. Després d’haver-hi estat pràcticament en solitari durant llargs períodes, el 2015 van veure com els Minyons de Terrassa i la Colla Vella demanaven lloc al cim i, fins i tot, els amenaçaven a desplaçar-los del tron. Quan un no es cansa mai de guanyar, notar l’alè del rival al clatell i veure com en ocasions et passa al davant, constitueix l’enèssim estímul per remar encara més fort… sempre, és clar, que les forces acompanyin i la tropa estigui plenament mobilitzada.

Els Castellers de Vilafranca del 2017 han tancat la temporada amb un balanç notablement positiu en registres, tot i algunes fites que han deixat pendents o a mitges i un excés de caigudes (vuit castells carregats i sis intents són massa caigudes). Però, més enllà dels números, el que probablement sigui més important de la temporada dels vilafranquins és la satisfacció de copsar que el relleu funciona i ofereix les mateixes prestacions que les peces que han fet gran la màquina verda en els darrers vint anys. Ara caldrà veure si aquests recanvis tindran la mateixa garantia que la que van exhibir els Via, Colomera, Bach, Selma, Huguet, Esclassans, Sánchez o l’enyorat Trullàs, entre d’altres.

El tronc que han mostrat els verds des de mitjans dels anys noranta ha estat una clara demostració de solidesa, competència i compromís. Han estat capaços de fer els millors castells de la història i de repetir-los fins la sacietat sense avorrir-se, gaudint de cada moment. Però res no perdura en l’infinit –tampoc les esquenes i les espatlles dels millors castellers– i, després de tants anys amb la màxima velocitat posada, els relleus es fan necessaris.

Fa quatre anys, els verds van posar en funcionament un pla de renovació de troncs que estan executant de manera progressiva. Nous segons i terços (terços i quarts de castells de 9) han començat a assumir responsabilitats i ocupar posicions claus en bona part dels castells de major dificultat. El 4de9 sense folre que van descarregar a Tots Sants del 2016 –en què tres dels quatre terços el van fer per primer cop aquell dia– va ser una de les millors mostres de la nova aposta i va representar el mirall perfecte per creure-hi de ple en la renovació.

Tant va ser així, que el 4de9sf va esdevenir en el full de ruta que el cap de colla, Toni Bach, va marcar per a aquesta temporada un tràmit per assolir la victòria superior: el 4de10 sense manilles. La dura realitat, però, ha posat de manifest que, malgrat intensificar l’assaig i treballar tècnicament tots els detalls, un castell de l’envergadura i dificultat del 4de9 sense folre no pot estar mai sota control. Els verds han fet enguany una barbaritat de proves de 4de8 net (l’enxaneta ha passat catorze cops i en nou s’ha col·locat l’aixecador) i peu del 4. Però això no ha estat una garantia suficient per a que es descarregués. El balanç del castell total ha estat discret: un carregat, un intent i dos desmuntats.

Si l’èxit no ha estat consumat i els plans de la Tècnica (que preveien un mínim de cinc 4de9sf abans de Sant Fèlix) no s’han pogut dur a terme no ha estat per manca d’assaig ni preparació tècnica; sinó probablement per raons d’ordre mental, que en els castells són tan importants com les físiques i les tècniques. El millor que s’enduu la colla en el 4de9sf és que la preparació que han aplicat els deixa en bones condicions per abordar els reptes la temporada vinent. I, en aquest sentit, els relleus han donat bon resultat: han assajat molt més del que ho feien anys abans els seus predecessors.

També la torre de 8 sense folre (tres descarregades i una carregada, unes xifres de rècord) ha mostrat el talent emergent dels troncs dels verds. Els vilafranquins han estat capaços de canviar peces –en aquest cas, més per raons de força major que per cap pla específic– i continuar descarregant-la amb comoditat i assiduïtat. Un cop més, la intensitat de l’assaig –i el coneixement d’un castell que sempre han tocat des que el van fer per primer cop el 1999– han resultat determinants per firmar els bons registres de l’any i els ha preparat el camí per abordar l’any vinent la torre de 9 sense manilles, que han carregat en tres ocasions (2005, 2011 i 2012).

Al Figarot hi ha confiança en el Pla Renove. Els resultats ho avalen i la necessitat es feia evident. On es generen més incerteses és si el volum de gent aconseguirà sent suficient per afrontar els reptes colossals dels castells de 10. Enguany, la temporada ha deixat el nombre de castells de 10 en menys de la meitat que l’any passat. Els tres 3de10fm descarregats i els dos carregats constitueixen una xifra satisfactòria (malgrat que el 2016 fossin sis completats), en primer lloc, perquè plantar nou 3de10fm en dos anys és una dada excel·lent i en segon perquè –a l’espera de com tanquin l’any els Minyons– cap altra colla ha completat aquesta construcció. En canvi, el 4de10fm deixa un gust amarg: l’intent de Sant Fèlix va ser pobre i va posar de manifest que les proves anteriors (sense pujar setens ni folre i manilles sencers) no van suposar l’aval suficient.

Mantenir la motivació de la tropa ha estat un dels reptes que els verds han saldat amb millor resultat durant els anys que ningú no els feia ombra. Ara que són colze a colze amb altres colles, tenen la necessitat de continuar oferint pastanagues als seus castellers. No és fàcil, quan fa tants anys que s’ocupa una posició –sola o, en ocasions, compartida– de lideratge. Per aquest motiu, la renovació era una necessitat no únicament física, sinó també de motivació. Les noves peces de compromís funcionen, i ara caldrà veure si tenen la mateixa resistència que les que durant anys els han portat a les millors victòries. El repte paral·lel és que, a més d’aquestes peces, la resta de la màquina, ofereixi el rendiment necessari per assolir la velocitat i potència marcada.

SANTI TERRAZA

Foto 1: Celebració de la torre de 8 sense folre dels Castellers de Vilafranca el passat 1 de novembre (F. Fèlix Miró)

Foto 2: Peu de 4de9 sense folre a assaig, el 15 de setembre

Articles relacionats:

La temporada més gran… i més difícil dels verds

La temporada més estranya

Tornen els millors verds en un Sant Fèlix memorable

El doble dels verds

El millor assaig de les nostres vides

El cicle verd continua